Per motius de seguretat, i perque ningu sap ben be si ens podem moure o no, estarem tot el dia al costat del punt de directe, aprop del pabello de la Xina. Els companys francesos han improvisat unes taules amb el mobiliari Expo, i aixi estem, treballant al nostre particular 'Guantanamo camp', segons la batejat la companya d'ETB. Mentrestant, un policia ens ha dit que no podiem ser-hi i segueix parlant pel walkie-talkie, i com que ningu gosa sortir d'aquesta zona per por a no poder-hi entrar de nou, algu s'ha ofert per portar-nos menjar d'un dels pocs restaurants que han obert el dia abans de la inauguracio.
El dia 1 de Maig, inauguracio de l'Exposicio Universal de Xangai. Mentrestant, s'estan fent simulacres amb la poblacio local, per provar el sistema d'entrada als pavellons. El problema es que, amb la broma, ja han hagut de tancar-ne alguns perque hi ha hagut desperfectes. I, pel que es veu a la foto, gairebe diriem que son simulacres de la bogeria que s'hi espera, al recinte firal, amb els 100 milions de visitants que tindra la mostra. No apta per a agorafobics. Diferents participants han descrit el simulacre com un desordre. Can Pixa, vaja.
El dimarts 4 de maig al vespre, a l'Entre Linies, reportatge sobre els refugiats etnics birmans. El monjo de la foto el vaig grabar a la clinica Mae Tao de Cynthia Maung, a Mae Sot, Tailandia.
Acabo de rebre la trucada de Jin Hanyan i Jin Hanqin. Les dues germanes, peticionaries per un conflicte laboral de fa uns quants anys, havien estat detingudes i conduides a un manicomi de Shiyan, provincia de Hubei. Podeu veure aqui el post que vaig fer el novembre passat, quan les vaig visitar. Despres de set mesos, han estat alliberades. No puc amagar la meva emocio, sobretot despres de varis intents per contactar amb gent que les pogues ajudar.
Amb la veu molt mes animada que no quan les vaig veure alla dins (em van dir que les drogaven), m'han agrait que m'hagues preocupat de treure a TV3 la seva historia. "Em sap greu que les meves gestions no tinguessin gaire efecte", li he dit. "N'han tingut, n'han tingut", em deia cofoia Jin Hanqin. I encara que jo pensi que les han alliberades perque senzillament ja tocava, tampoc he volgut donar-li mes voltes, i li he dit que estava molt content per elles. El primer que he fet en penjar es "piolar-ho" al Twitter, i ara, compartir-ho amb vosaltres.
Acabo de saber que Joan Antoni Samaranch ha mort, i he volgut recordar l'avi que es va guanyar la meva simpatia en les tres ocasions en que vem xerrar, quan ja estava gairebe retirat de la vida publica.
Molts ho aprofitaran per recordar el seu passat franquista, pero crec que la figura de Samaranch va estar en tot moment molt per sobre d'inclinacions ideologiques. Un esperit sense el qual no hagues estat possible veure uns Jocs a Moscu, a Seoul o a Pequin, intentant que l'olimpisme trascendis barreres politiques o peatges comercials. El seu llegat es impagable.
A la Xina li faran un gran homenatge, ja ho veureu. Perque va ser gracies a Samalanqi que van aconseguir Pequin 2008. Uns Jocs que es diu que la Xina va instrumentaltzar o uns Jocs que alguns diuen que una dictadura no se'ls mereixia, pero uns Jocs que ell veia com un deute historic amb un dels paisos que mes aportava a l'olimpisme, i uns Jocs que estic convencut que, a la llarga, es veura que hauran permes acostar aquest pais, enlloc d'aillar-lo.
El govern ha decidit fer-se un homenatge. Es la jornada de dol pel terratremol de Qinghai, i a partir de les dotze, o sigui, des de fa dues hores, no hi haura programes d'entreteniment, i per tant, no hi haura futbol. Pensavem anar al bar del costat a veure el Barca, on tenen l'ESPN, pero sembla que els canals per satel.lit tambe tenen ordres de respectar la llei xinesa. Vaja, que estem davant d'un dol obligat. Amb el Puyal a la radio, tampoc es que m'obsessioni no veure'l per la tele...
Missatge en una emissora per satel.lit (enviat per Roger Vicente).
Pero com comprendreu, si escric a les dues de la matinada, no es per dir-vos que m'he quedat sense futbol. Es aquesta punyetera jornada de dol. Perque, aviam, si es tracta de recordar els morts o les victimes, no pot ser que no les vegis per enlloc. Des de les dotze, tots els canals que sintonitza la meva tele, i quan dic tots son tots, estan entubats al NODO, a l'especial de la CCTV, i encara espero a veure una historia d'interes huma, i no les d'interes "cientific" o del "que be que ho hem fet" que no paren d'emetre.
La jornada ha comencat amb un missatge de text escrit al a pantalla, explicant de que anava la cosa. Despres, la presentadora ha dit que aquesta nit faran una mena de Marato. Hi havia, com quan les fa TV3, tot de cares conegudes, a punt per respondre el telefon i apuntar qui dona quant. Despres, la guapa presentadora ha comencat a recitar. Si, si, a recitar, com aquells discursos que llegeixen tot emocionats els nens el 10 d'octubre, per la festa nacional. Venia a dir que avui tots hem d'estar molt tristos (vegeu video).
Despres han fet un recull de tots els videos que han estat emetent aquests dies, i fins i tot crec que ja han fet dos loops de tota la serie. Primer, un recull amb moltes xifres de tot el que han enviat a la zona: tantes mantes, tants llits, tants camions de medicaments, etcetera, etcetera. Despres, un video dels governants, i de com Hu Jintao i Wen Jiabao van arribar de seguida a donar el seu suport. Els planos, els de sempre: altaveu en ma i gent aplaudint, i la imatge de llagrimeta amb una de les victimes. "L'avi Hu pensara en tu", em sembla sentir que li diu Hu a cau d'orella a la nena. Es commovedor, i crec que el president ha guanyat en proximitat. El problema es que es tot un monoleg. De moment, porto dues hores davant del televisor i nomes he sentit una supervivent, que no tenia gaire cara de tibetana, agraint l'esforc del Partit, i la d'un funcionari tibeta que deia "tot esta sota control".
Entre la resta de videos, amb la feina dels equips medics, la dels equips de rescat, el drama dels orfes, els mestres reprenent les classes i els alumnes cantant amb una bandera roja al fons, em crida l'atencio un exces de missatges d'unitat entre etnies: "perque tots som xinesos, tots som una familia". Aviam, camarades, en que quedem? Si estiguessim parlant d'un terratremol a Xangai, fariem tanta comedia? Es com si els haguessin ficat amb calcador, aquests eslogans, ai, perdo, aquests missatges de suport.
No he vist, de moment, ni una historia de monjos, en un lloc i despres d'un terratremol on han tingut un paper destacat, ajudant en el rescat tant com els heroics soldats. I la pila funeraria amb el conflicte que hi ha hagut en no respectar-se la tradicio local? No em direu que aixo no es noticiable? Vegeu, sino, la historia que va treure Al Jazeera i que recollia en l'ultim post.
Francament, tinc ja una borratxera de rescat i de dol, i de noticies musicades i em pregunto quan treuran l'especial en DVD. No he parat de veure cameres, microfons i periodistes que sobreactuen. Ara surt una llista dels paisos o personalitats que han enviat missatges de condol. No veig per enlloc el del Dalai Lama. Ai no, que aquest no compta, que vol dividir el pais. Companys, una cosa es informar, i l'altre es fer-se un bany de multituds.
Mentrestant, van repetint el missatge: "avui, el govern ha decidit fer dol pel terratremol de Yushu, i queden suspeses les activitats d'entreteniment". Em pregunto com deuen estar els amos dels karaokes, per no dir els clients. I no us confongueu, que una cosa es fer dol i l'altre un desplegament propagandistic d'aquestes caracteristiques, una cosa es informar, i l'altre es fer-se un bany de multituds a costa dels 2000 morts d'un terratremol.
I amb el seu permis, si us heu quedat amb un pam de nas i tant si com si voleu veure el Barca, feu com jo, Puyal i webtv (copiar i enganxar):
Amb aquella frustracio de no poder ser-hi per explicar-ho (perque mai ho expliques be si no hi ets), us deixo amb una de les millors croniques que he vist ultimament. De Melissa Chan, una de les millors corresponsals que hi ha ara a Pequin, sobre la pila funeraria d'avui a Jiegu/Jyekundo.
Dues o tres videoconferencies per Skype, una trucada telefonica, i dos directes. Vem pensar-nos-ho pero, finalment, seguirem el terratremol des de Pequin. Informativament, i mes despres de Haiti, Xile i Sichuan, es probable que el tema vagi saltant de les portades i titulars. Ahir, o marxavem de seguida o ens quedavem a fer els directes. Si feiem directes i marxavem avui, res ens assegurava que podriem agafar el primer dels tres unics vols diaris que hi ha entre Pequin i Xining, i com a minim volia dir que arribariem a temps per enviar alguna cosa pel TNV sent optimistes, i havent gravat ja a les fosques. I, no vull posar la ma al foc, pero aixo no sembla que hagi d'acabar com el 2008 a Sichuan. No cal dir que el numero de morts no fa que una tragedia sigui menys trista que l'altra, pero informativament, hi ha criteris que marquen allo que es noticia i allo que no.
I per mes que ja sabem que les presses del primer dia no son bones, i la falta d'informacio fiable pels talls de comunicacio i la confusio inicial acaben amb errors infantils, es facil que la tornem a cagar. Ahir unes fonts em deien que tota la prefectura de Yushu te 100.000 habitants, i unes altres em deien que aixo era la poblacio de la ciutat de Jiegu. Unes, que la zona era a 3100 metres d'altitud, i unes altres, que es a 4000 metres. En fi, no es questio tampoc de flagel.lar-se, pero conve almenys poder-ho reconeixer aqui. Una de les imprecisions importants, que em vaig oblidar de dir-los a Redaccio que no tornessin a esmentar al sumari, es anunciar "un terratremol al nordoest de la Xina, aprop de la frontera amb el Tibet", perque, tant si combregues amb la visio geo-administrativa oficial xinesa, com si acceptes la divisio geo-administrativa de temps del dalai-lama, la formula es incorrecte. En el primer cas, perque no hi ha cap frontera, com a molt una demarcacio provincial. En el segon cas, perque la zona afectada pertanyia a l'antic estat de Kham, tocant amb l'antic estat d'Amdo, i en qualsevol cas no estava "fora de la frontera", sino a dins del "Gran Tibet".
Molt convenient es, en aquest sentit, seguir pel Twitter els comentaris d'aquells que estan mes informats que tu i, sobretot, que aporten altres angles diferents als que trobes per les agencies de noticies xineses o occidentals. Entre ells, alguns dels periodistes que van sortir ahir a primera hora i que ja comencen a arribar: @pangjiaoming (en xines) @MalcolmMoore @melissakchan @vausecnn@afkuhn (tots en angles) que contradiuen altres informacions previes sobre controls policials i la imposibiltat d'accedir a la zona per a estrangers. Ningu no els ha parat, de moment, en la linia del que em va dir un representant del Ministeri d'Exteriors ahir per telefon, que teniem llum verda.
Monestir de Thrangu l'any 2007.
Ens arriba per Twitter tambe la campanya que activistes tibetans a l'exili (@tibettruth) estan fent perque es publiquin els noms en llengua tibetana i no pas en xines, on reivindiquen Jiekundo o Kyegundo (སྐྱེ་རྒུ་མདོ།), enlloc de Jiegu, o Yulshul enlloc de Yushu. D'aixo en parla tambe l'escriptora @degewa (en xines i ocasionalment en angles), amb uns apunts que, fins i tot si els traduiu amb l'automatisme de Google Translate, valen la pena, i on hi ha detalls del Monestir de Thrangu, que ha quedat totalment destruit. I interessants tambe son les actualitzacions i puntualitzacions d'aquesta antropologa @CMcGranahan nordamericana.
Dos anys despres del terratremol de Sichuan, un altre de gran magnitud a Qinghai, no molt lluny d'aquell que va causar 90.000 morts. Aquest cop a la prefectura tibetana de Yushu, i a 50km. de la ciutat de Jiegu, amb 100.000 i on almenys un 85% dels edificis s'haurien enfonsat.
Porto una connexio telefonica i dues connexions de videoconferencia per Skype, i estem estudiant la possibilitat d'anar-hi, en funcio de quants morts vagin anunciant, i de si el govern permet accedir-hi, ja que tant el Tibet com les prefectures tibetanes de les provincies veines (Qinghai, Sichuan, Gansu, Yunnan) estan sotmeses a restriccions d'acces per a la premsa estrangera.
Soc en una cafeteria a la nova terminal de l'aeroport de Hongqiao de Xangai. Falten tres setmanes perque comenci l'Expo 2010 i, tot i que sabia que estaven renovant aquest aeroport al Xangai Oest o "Puxi" per a l'ocasio, he de dir que m'ha deixat bocabadat, que no m'ho esperava. Perque, en teoria, es una nova terminal (la 2), pero en realitat han fet un aeroport nou, molt funcional i agradable. Una molt bona noticia en aquesta ciutat Blade Runner on l'aeroport del Xangai Est o "Pudong", pensat pels vols internacionals, havia deixat obsolet l'antic Hongqiao, que a partir d'ara es fara servir nomes per a vols de curta distancia i per a alguns vols al Japo. Hongqiao i Pudong estaran connectats tambe per una linia de metro directa.
Amb la son profunda que et confereix la placida victoria del Barca al Bernabeu, em desvetlla aquell so conegut de les gotes d'aigua a la finestra. "Mare meva, esta plovent a bots i barrals, potser cancel.laran el vol", li he dit amb un ull tancat i l'altre obert a la Wang Can.
El degoteig s'anava intensificant, fins que ella ha obert les cortines i s'ha endut un bon ensurt en veure duess figures que s'anaven gronxant a l'exterior darrera la capa de "pluja".
Companys, us presento els "neteja-finestres", en aquest video insolit que no havia pogut gravar mai abans des d'un angle tan privilegiat.
"See me cleaning all the windows...", canta en Van Morrison. Pero estic segur que, fins i tot al San Francisco dels anys seixanta, no ho feien nomes penjats d'una sola corda, com aquests.
El video esta gravat des de l'habitacio a la desena planta del nostre hotel.
Gao Zhisheng, advocat pro-drets humans represaliat (denunciava que l'havien torturat amb electrodes als genitals), activista extremament vigilat i que havia arribat a sonar com a premi Nobel de la Pau fa un parell d'anys, va reapareixer fa uns dies. Alguns ja el donaven per mort despres que portes mesos desaparegut sota sospita de represalia policial.
Ara, Gao acaba de concedir una entrevista a AP, tot i que la descriu com una xerrada per evitar ser condemnat, ja que altrament vulneraria la llibertat condicional despres de ser condemnat per subversio. A la "xerrada", explica que abandona el seu activisme. Pel que llegeixo al Twitter, forca pessimisme en la dissidencia, una mena de senacio de derrota de la llibertat d'expressio. Gao ha dit que es hora de reunir-se amb la seva familia, exiliada als Estats Units, i de viure en pau.
Disponible en video, i amb subtitols en angles, la impagable historia de l'artista-activista Ai Weiwei @aiww a Chengdu l'agost del 2009. Ai havia arribat per testificar en el judici de Tan Zuoren, activista detingut el 2008 i condemnat per subversio a l'estat despres de fer una investigacio sobre la "construccio tofu" a la zona afectada pel gran terratremol de Sichuan. La cinta recupera el moment en que la policia va entrar al seu hotel. Aquella nit, Ai va ser agredit (les sequeles de l'agressio el portarien a una operacio d'urgencia a Alemanya) i a un dels seus voluntaris se'l van endur a comissaria.
Imprescindible document per coneixer de primera ma la tipica estrategia policial despres d'una detencio sense base legal. Una experiencia valenta i gairebe diria que temeraria. Ai i la resta del grup, fins i tot amb l'assessorament dels advocats Pu Zhiqiang i Liu Xiaoyuan, van marxar de Chengdu sense una explicacio o disculpa oficial despres de ser atesos i marejats per diferents instancies de l'autoritat.
El video te 8 parts. Aqui la primera:
Aquests dies, Ai torna a ser a Chengdu per presentar una queixa formal a comissaria.
Aquests dies se celebra Qingming Jie, traduida a l'angles com el "Tomb sweeping day" i que podriem anomenar-lo el "dia de netejar la tomba" i que es l'equivalent xines a Tots Sants.
Despres de set anys amb la familia Wang, i gairebe tres de forma oficial des que em vaig casar amb la Wang Can, avui he visitat per primer cop l'avi patern, a qui mai no vaig coneixer. Una jornada sentida pero relaxada, molt xinesa, molt d'anar per feina i de no deixar-se endur per les emocions. Cues per arribar fins el cementiri per, despres, passar el drap per treure la pols, deixar menjar i beure i, vaja, saludar-lo. M'ha sorpres que l'oncle buides una ampolla d'aiguardent. Perque es veritat que li agradava molt l'erguotou, a l'avi, pero, clar, li agradava tant que s'hi va deixar el fetge. Pero he de concloure que, fins i tot amb aixo, em fascina la capacitat dels xinesos de sobreposar-se a la desgracia. Al capdavall, es absurd, amb el temps, victimitzar-se i culpar l'alcohol de la seva mort perque, oi que li agradava beure? Doncs d'aixo es tracta, de recordar-lo en sentit positiu.
Tambe m'ha sorpres que avui no vingues l'avia. "Es que es mareja al cotxe", m'ha etzibat el cosi. Aixi que no he volgut aprofundir en si s'entristia o no, perque, tot plegat, aixo d'avui no es una reunio familiar col.lectiva, sino mes aviat una visita d'uns quants al cementiri, per comprovar que "tot va be". "La cosina tenia torn a l'hospital, l'altre esta d'examens, aquell esta d'examens,..."
I aquests dies, uns 120 milions de xinesos van al cementiri, en un ambient semi-festiu, m'atreviria a dir. En uns cementiris amb desenes de venedors no nomes de flors, sino tambe detot allo que els morts necessiten en el mes enlla: "diners" en forma de paper de color, pomes o pastissets (palets inclosos), incens, i sense oblidar les noves modes, com els xalets de paper o tota mena d'objectes preferits d'aquells que ja ens van deixar.
I tractant-se de la meva primera visita a l'avi, m'ha tocat pronunciar unes paraules, que m'han sortit de manera espontania, perque l'avi hi es sempre que estigui en el record familiar, igual que quan, a vegades, jo tambe tingui converses interiors o fins i tot en veu alta amb el meu avi patern i l'avia materna que em van deixar quan jo ja era la Xina.
