Amb la son profunda que et confereix la placida victoria del Barca al Bernabeu, em desvetlla aquell so conegut de les gotes d'aigua a la finestra. "Mare meva, esta plovent a bots i barrals, potser cancel.laran el vol", li he dit amb un ull tancat i l'altre obert a la Wang Can.
El degoteig s'anava intensificant, fins que ella ha obert les cortines i s'ha endut un bon ensurt en veure duess figures que s'anaven gronxant a l'exterior darrera la capa de "pluja".
Companys, us presento els "neteja-finestres", en aquest video insolit que no havia pogut gravar mai abans des d'un angle tan privilegiat.
"See me cleaning all the windows...", canta en Van Morrison. Pero estic segur que, fins i tot al San Francisco dels anys seixanta, no ho feien nomes penjats d'una sola corda, com aquests.
El video esta gravat des de l'habitacio a la desena planta del nostre hotel.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wang Can. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wang Can. Mostrar tots els missatges
11 d’abril 2010
03 d’abril 2010
Netejar la tomba
Aquests dies se celebra Qingming Jie, traduida a l'angles com el "Tomb sweeping day" i que podriem anomenar-lo el "dia de netejar la tomba" i que es l'equivalent xines a Tots Sants.
Despres de set anys amb la familia Wang, i gairebe tres de forma oficial des que em vaig casar amb la Wang Can, avui he visitat per primer cop l'avi patern, a qui mai no vaig coneixer. Una jornada sentida pero relaxada, molt xinesa, molt d'anar per feina i de no deixar-se endur per les emocions. Cues per arribar fins el cementiri per, despres, passar el drap per treure la pols, deixar menjar i beure i, vaja, saludar-lo. M'ha sorpres que l'oncle buides una ampolla d'aiguardent. Perque es veritat que li agradava molt l'erguotou, a l'avi, pero, clar, li agradava tant que s'hi va deixar el fetge. Pero he de concloure que, fins i tot amb aixo, em fascina la capacitat dels xinesos de sobreposar-se a la desgracia. Al capdavall, es absurd, amb el temps, victimitzar-se i culpar l'alcohol de la seva mort perque, oi que li agradava beure? Doncs d'aixo es tracta, de recordar-lo en sentit positiu.
Tambe m'ha sorpres que avui no vingues l'avia. "Es que es mareja al cotxe", m'ha etzibat el cosi. Aixi que no he volgut aprofundir en si s'entristia o no, perque, tot plegat, aixo d'avui no es una reunio familiar col.lectiva, sino mes aviat una visita d'uns quants al cementiri, per comprovar que "tot va be". "La cosina tenia torn a l'hospital, l'altre esta d'examens, aquell esta d'examens,..."
I aquests dies, uns 120 milions de xinesos van al cementiri, en un ambient semi-festiu, m'atreviria a dir. En uns cementiris amb desenes de venedors no nomes de flors, sino tambe detot allo que els morts necessiten en el mes enlla: "diners" en forma de paper de color, pomes o pastissets (palets inclosos), incens, i sense oblidar les noves modes, com els xalets de paper o tota mena d'objectes preferits d'aquells que ja ens van deixar.
I tractant-se de la meva primera visita a l'avi, m'ha tocat pronunciar unes paraules, que m'han sortit de manera espontania, perque l'avi hi es sempre que estigui en el record familiar, igual que quan, a vegades, jo tambe tingui converses interiors o fins i tot en veu alta amb el meu avi patern i l'avia materna que em van deixar quan jo ja era la Xina.
14 de novembre 2008
Mòdol, Huguet, la Terribas... O la meva dona?
Llegeixo a l'E-notícies una informació que m'al·ludeix: Primera topada entre Terribas i ERC. A Carmel Mòdol (ERC) no li surten els números i s'ha queixat que TV3 no cobrís les visites oficials de dos dels seus consellers en recent visita oficial, una d'elles la de Josep Huguet (Innovació, Universitats i Empresa) a la Xina. La directora de TV3, Mònica Terribas, explica que jo era de vacances.








Rellegint emails anteriors, recupero la nota de premsa de Nati Adell (del Departament de Comunicació de la Conselleria), un avís d'Antonio Li (del COPCA de Pequín) i la conversa que vaig tenir amb el Toni Canyís, el nostre cap d'Economia, que em va demanar més informació del tema i que, el dia que Huguet va ser a Pequín, em va preguntar si m'havia trucat algú de la Conselleria (tenia una trucada perduda al mòvil d'un número 'amagat'). Finalment li vaig dir que em prenia uns dies de vacances perquè després d'un any dur (un 30 Minuts, terratrèmol a Sichuan, Jocs Olímpics,...) necessitava un descans perquè em sentia improductiu, lent, i mentalment cansat: Toni, necessito parar uns dies.
Ara resulta que l'única setmana en tot l'any de "vacances" (vaig llogar un cotxe i vaig anar amb la Wang Can, la meva dona, a Tianjin, que és gairebé com anar de Barcelona a Manresa), ha alimentat -de rebot- un comentari a la comissió de control de la Corporació.
No vull tenir res a veure amb polítics de cap color. Els respecto a tots, faig la feina que els meus caps em manen sobre les seves visites (recordo un Business Bridge amb en Jordi Portabella, per citar algú d'ERC) amb el mateix ànim d'objectivitat amb què cobreixo la informació de la Xina, i per descomptat, com qualsevol altre, jo també tinc ideologia, però no haver coincidit amb el Conseller no té res a veure ni amb preferències personals ni amb la pretesa espanyolització de TV3 (que el Cel me'n guardi, abans me'n vaig a la CCTV!).
Es parla que TV3 podria haver tirat de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), però no em consta que el seu periodista a Pequín disposi de càmera de vídeo.
La nostra directora diu la veritat i no cal enredar més la troca. Com sempre ha estat durant els més de cinc anys que porto com a corresponsal freelance de TV3, les meves vacances me les pago jo i, per tant, si em ve de gust fer-ne, les faig.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)