El dilema del cec

Interessants els detalls de les demandes a Wen Jiabao que l'activista Chen Guangcheng va penjar a internet després de fugir del seu arrest domiciliari...

Una declaració que posa en un dilema Wen Jiabao i tot el govern xinès. Si l'ignora, compromet la seva pròpia legitimitat. Si l'escolta, entra en un terreny que no li interessa. Molt abans que jo arribés a la Xina, Chen ja era un activista conegut i temut per les autoritats de Linyi (Shandong), on havia dneunciat la campanya d'avortaments forçosos dels 90 i on s'havia format com a advocat per ajudar els seus veïns. Fins i tot l'últim cop que vaig entrevistar l'activista pro-democràtic Hu Jia a casa seva (abans dels Jocs Olímpics i de la detenció i el judici que va tenir Hu tres anys i mig a presó), el cas Chen era ja aleshores un dels que més nosa feia entre els considerats sensibles.

Recordo com Hu Jia donava aixopluc a la seva dona i recordo la furgoneta sense matrícula de les autoritats de Linyi, esperant a l'exterior del recinte residencial (irònicament, de nom 'Freedom City') que Hu assegurava que era allà preparada per endur-se la dona i el fill així que badessin.

Però el problema Chen s'ha multiplicat exponencialment amb l'eclosió d'internet i especialment dels microblogs. I, des de la visió dels sectors més conservadors i alhora repressors del govern xinès, ara ja no és tansols un activista susceptible de ser instrumentalitzat per Occident. També és una mena d'heroi popular. No s'entendria, sinó, que els microblogs hagin prohibit les cerques de paraules com 'home cec'. Una nova mostra, per cert, de reacció alhora kafkiana i de dubtosa utilitat, ja que és de sobres coneguda la creativitat dels internautes per trobar fòrmules alternatives per parlar d'un tema quan se censuren certes paraules. Avui, qui vol buscar informació a la Xina, l'acaba trobant. A més, censurar estimula la curiositat d'uns internautes que han après a consumir/consultar informació variada.

En tot cas, Chen és un problema de dimensions molt superiors a les que pretenia el seu confinament de 7 o 8 línies o franges de seguretat al voltant del seu domicili, amb un centenar de persones utilitzades per a tal propòsit repartides en més de 20 carreteres de la contrada. Un problema major perquè, per un costat, i a diferència del que passava no fa tants anys, l'impacte del vídeo de Chen ja no circula només en les televisions forànies, sinó que s'escampa per la xarxa, i, per un altre costat, perquè, ara com abans, les reclamacions basades en la pròpia Constitució i legalitat xineses són l'essència de la mena de societat que defensen líders més que mai com Wen. La coincidència en el temps amb el cas Bo Xilai i el renovat debat entorn la corrupció convida a la indignació: qui paga tota aquesta estructura repressora per un únic activista que... resulta que és cec?!

Si Wen ignora les demandes, serà una derrota del 'valor de la llei' davant d'un cas que conté o resumeix en sí mateix moltes de les injustícies que avui multitud de governs locals practiquen amb notòria impunitat. Injustícies que sovint es resolen per la determinació de la justícia o el govern centrals amb aquest mateix convenciment, però que en el cas Chen l'efecte bola de neu (l'escàndol era tan gran que només convenia tapar-lo i mentrestant s'anava fent gran) ha fet més aviat que Pequín mirés cap a un altre costat. Que, a sobre, polítics occidentals i fins i tot un actor (Christian Bale, quan el va visitar a casa seva) en facin bandera ha contribuït al contrari, a la irritació i distanciament de les autoritats centrals.

Una 'intromissió en els assumptes interns' superada de llarg per la protecció que ara ha garantit Washington a Chen, que podria ser a l'ambaixada del Estats Units. Voluntàriament o no, Chen ja s'ha incorporat al regateig bilateral.

I és precisament aquest factor el que accentua el dilema. Si Chen no es trobés 'protegit' pels Estats Units, possiblement tindríem aviat una resposta de Wen, per tot allò que explicàvem en la primera part del dilema. Però, en tractar-se del rival (pronuncieu 'enemic'), són figues d'un altre paner. Acceptar les demandes quan qui les planteja s'ha passat de bàndol és, simplement, inacceptable. Per Wen i per qualsevol altre, independentment del que cada un d'ells pensi. És una qüestió d'Estat.

Concurs per a fans del Barça

El Barça ha convocat a la Xina un concurs per seleccionar 3 'ambaixadors baugrana' que ha resultat tot un èxit, amb més d'onze mil participants. El concurs l'ha coordinat Tencent, amb qui el Barça va signar un acord de cooperació fa uns mesos, quan el president del club, Sandro Rosell, va visitar Pequín. També hi han col.laborat Turisme de Catalunya, Nike i Turkish Airlines. És l'estratègia del Barça per tenir presència a un mercat que considera iportant però que ha de seguir a distància, amb campanyes com aquesta, ja que, si bé les gires com les que fa dos estius va portar el primer equip a Pequín són lucratives, trobar el calendari és difícil per compromisos com l'Eurocopa aquest any.

Coet fallit, castanyes rostides

En l'apassionant exercici de seguir els periodistes adictes al Twitter, hem sabut que aquells que eren al centre de premsa de Pyongyang no tenien notícies del llançament del coet, res més del que poguéssim saber els altres a la Xina, al Japó o a Corea del Sud. Ha estat, precisament a Tòquio i a Seül, juntament amb Washington, on primer han informat que el cohet havia fallat.

Una periodista d'AP (l''única delegació estrangera amb seu permanent a Pyongyang) deia que la televisió nordcoreana emetia, en aquell moment, un programa sobre 'castanyes rostides'. Entre els periodistes estrangers a Pyongyang he detectat un cert to de mofa. Però ni aquesta és la primera vegada que Pyongyang llança un coet al mar i no a l'espai, ni cal oblidar que això era un test, i com tota prova pot funcionar o no. El que serà interessant, això sí, és com explica els fets la nostra presentadora amb veu sentida de sempre, perquè al capdavall aquesta havia de ser la primera gran fita del Brillant Líder Kim Jongun després de la mort del seu pare, Kim Jongil, i òbviament tot plegat no podrà semblar pas un fracàs. (CORRECCIO POSTERIOR: 4 hores més tard del llançament, la premsa oficial nordcoreana ha admès que el satèl.lit no ha entrat en ordre, i, fins i tot ha parlat de 'failure', fracàs. Un comunicat que ha sorprès tothom perquè anteriorment, amb King Jongil, s'havia intentat justificar l'error).


Sorgeixen ara les teories o escenaris post-coet. Suposo que per això ens paguen, per informar però també per interpretar. O potser ja ho fem per vici. En tot cas, la meva modesta aportació és recordar que els escenaris ja estaven, en realitat, establerts. O, dit d'una altra manera, funcionés o no l'artefacte, els protocols de resposta ja estaven activats i a partir d'ara la cadena d'esdeveniments és, en part, previsible:

- Convocatòria del Consell de Seguretat de Nacins Unides. De fet, Japó ja li ha demanat a Washington que el convoqui.
- Probables sancions del Consell, amb Pequín i Moscou més inclinats a sancionar que en ocasions anteriors, si fem cas a les seves últimes declaracions entorn aquest llançament.
- Probable retirada de Washington de la promesa d'aliments a canvi que Pyongyang aturés el seuprograma nuclear.
- Tercera prova nuclear en la historia de la Corea del Nord. La intel.ligència sudcoreana va detectar moviments que així ho fan pensar i, sigui informació fiable o no, aquesta és la lògica històrica de Pyongyang quan se sent assetjada.*
- Noves condemnes i sancions, més aïllament de Pyongyang, i probable escalada de tensions sense descartar conflictes de baixa intensitat.
- A mig termini (1 o 2 anys) refredament i tornada a les negociacions del tipus 'aliments o combustible a canvi de no jugar amb foc'.


Amb tot, el paper de Pequín serà determinant. A pocs metres d'on sóc, centenars de camions xinesos carregats de mercaderies creuen cada dia el Pont de l'Amistat que uneix Dandong (Xina) amb Sinuju (Corea del Nord), per on també hi passa una línia de tren. El 2009, quan vaig venir després de l'última prova nuclear nordcoreana, les sancions del Consell de Seguretat de Nacions Unides (aprovades, per tant, també per Pequín) van afectar de forma considerable aquest comerç. Malgrat tot, el comerç bilateral va recuperar-se amb relativa facilitat i les relacions han pres una nova dimensió. Una mica més al sud, és visible la construcció d'un altre pot molt més ample, i el projecte de construcció de dues zones especials en illetes del riu Yalu, la frontera natural entre els dos països, demostra que la Xina, pragmàtica com sempre, està molt més interessada en que el seu veí es desenvolupi que no en amenaçar-la quan Occident considera que juga al xantatge. Sí que es mostrarà com a actor responsable de la comunitat internacional quan pertoqui (com ara), però no torpedinarà els interessos a llarg termini. Dandong és, al capdavall, la resposta a Kaesong, l'intent sudcoreà d'implicar o liderar aquest desenvolupament amb Pyongyang, sacrificat o si més no compromès pel president Lee Myungbak quan va decidir adoptar la línia dura amb el Nord.

Certament, el jove Kim sembla que ha après del seu pare i va a la seva, treient profit dels interessos d'uns i altres. I mentrestant, els nordcoreans veuen a les pantalles de casa seva un especial sobre 'castanyes rostides'. Manse! Per cert, diumenge celebracions pel 100è.aniversari de Kim Ilsung.

*NOTA: Mentre països com els Estats Units o el Japó consideren que el coet Unha-3 és una prova armamentística dissimulada i que, per tant vulnera la llei internacional, Pyongyang diu que és tansols per a usos civils, per llançar el satèl.lit Kwangmyŏngsŏng-3 i que, per tant, en té tant dret com altres països i no vulnera acords anteriors.