Concurs per a fans del Barça

El Barça ha convocat a la Xina un concurs per seleccionar 3 'ambaixadors baugrana' que ha resultat tot un èxit, amb més d'onze mil participants. El concurs l'ha coordinat Tencent, amb qui el Barça va signar un acord de cooperació fa uns mesos, quan el president del club, Sandro Rosell, va visitar Pequín. També hi han col.laborat Turisme de Catalunya, Nike i Turkish Airlines. És l'estratègia del Barça per tenir presència a un mercat que considera iportant però que ha de seguir a distància, amb campanyes com aquesta, ja que, si bé les gires com les que fa dos estius va portar el primer equip a Pequín són lucratives, trobar el calendari és difícil per compromisos com l'Eurocopa aquest any.

Per què el Barça no va vestir ''Beijing 2008''

Recentment he conegut més detalls sobre per què, el 2005, la visita de Joan Laporta a Pequín va acabar en una no-notícia, en un d'aquells titulars penjats.

Despres de no recordo quantes hores esperant al China World Hotel la conclusió de la reunió entre l'aleshores president del Barça i representants del Comitè Olímpic de Pequín, i del tracte d'absoluta indiferència cap a mi i altres periodistes per part de membres de la junta directiva que també esperaven al restaurant de la planta baixa de l'hotel, en Laporta va sortir atrafegat i ens va regalar un somriure i uns segons per poder grabar una imatge que il.lustrés el titular. La notícia venia a dir que Laporta tornava a Barcelona amb un compromis de 19 milions d'euros durant cinc anys pel logo "Beijing 2008" a la samarreta blau-grana. Guardo encara (vegeu foto) la samarreta que em van enviar els companys d'Esports. En realitat, res de tot allò ens ho havia pogut comfirmar ningú, i tot era de fet una barreja d'especulacions i filtracions.

Tres anys després, he somrigut quan em van explicar que, de fet, aquella va ser una reunió típicament xinesa, amb un compromís molt vague, i que -tot i que a can Barça es donava per fet- a la Xina feien falta encara unes quantes reunions més per concretar res. La noticia es va anar desinflant perquè allò no va tenir continuïtat. Entre altres motius, perquè aquell Barça no donava prou garanties als pequinesos com a plataforma de promoció de la ciutat olímpica, tot i que aquell any guanyaria la Lliga i l'any següent la Champions a París.

Curiosament, aquell equip directiu havia aconseguit abans d'aquella reunió estovar l'opinió pública entorn un dels debats més delicats, el de la samarreta. Havia aconsgeuit, en definitiva, convèncer la "massa social", fins aleshores orgullosa de no haver-se venut l'ànima al diable corporatiu, que calia desvirgar la samarreta amb un estampat que assegurés aquells ingressos extra necessaris per competir amb els grans rivals europeus, per fitxar millors jugadors o el que fos.

Ignoro que va passar amb Qatar Airways, que en principi també optava al patrocini. Però el més sorprenent de tot va ser que, després de tota aquella campanya, es va acabar anunciant que l'equip portaria "UNICEF" a partir de la temporada 2006-2007 i que, enlloc de cobrar, el Barça pagaria per l'operació.

Tot sigui dit, la col.laboració amb UNICEF ha estat, deixant de banda els èxits esportius, un dels majors llegats de l'era Laporta, perquè, malgrat que resti en termes econòmics, ningú pot negar la importància en prestigi i imatge que ha comportat al club.

Eto'o a Pequín

Acabo d'entrevistar Samuel Eto'o, que avui ha jugat amb l'Inter de Milà la final de Supercopa italiana. L'entrevista surt dilluns.

Eto'o, de neroazurro. (Foto: EL MUNDO DEPORTIVO)

Sí, no acostumo a fer Esports, però tampoc amagaré que m'apassiona el futbol, des que als deu anys li vaig començar a donar patades a la pilota a l'escola TARR, amb els crits d'en Josep Maria Fusté de fons: sembleu verdolers!

Només aquesta passió justifica que aguanti llargues esperes en hotels de luxe per posar-li la carxofa a l'Eto'o o fer quatre imatges del Laporta sortint d'una reunió important. Sí, aquell cop que tots ens pensàvem que Pequín 2008 patrocinaria la samarreta del Barça.

Eto'o m'agrada com a jugador i m'ha caigut molt bé en persona. Entrevista relaxada en una sala de l'hotel, sense tot aquell ambient frenètic dels passadissos d'un estadi de futbol o d'una sala de premsa. I, creieu-me, és un luxe poder conèixer els jugadors així, de tan aprop, sense aquell posat indiferent que passegen quan creuen fileres de seguidors i micròfons i càmeres de tota mena. Eto'o és un tio simpàtic i genera moltíssima empatia en el tu a tu.

Us deixo més material emès.

I aquesta (que veig que m'han retallat) sobre un any després dels Jocs: http://www.tv3.cat/videos/1418219