El meu primer castell

Era inevitable. Tard o d'hora havia de passar...

Us deixo tambe aquesta preciosa foto dels pilars que, abans de marxar, la Vella va improvisar al Bund xangaines. Del blog del casteller Ivan Rodon.

Els Minyons de Hangzhou

Gran decepcio quan ahir vaig saber que no havien emes al TNV una de les millors histories que he noticiat ultimament. La dels castelelrs xinesos. Potser per una sobredosi de castells, potser perque hi ha massa desgracies a Catalunya com per passar per antena una historia tan bonica. Pero el cas es que va "saltar" i avui no tenia clar que l'acabessin passant. I els he trucat perque aixi sigui, encara que sigui tard.

I no us confongueu. No he convertit aquesta web en un blog casteller, per molt que m'atregui, per primer cop en la meva vida, aquesta tradicio. Parlo d'una historia extraordinaria, la de l'empresari Qian Anhua, que ha convertit la seva fabrica textil en un hibrid entre colonia fabril i parc d'atraccions.



Penjo la versio inicial, la que havia de sortir ahir a la nit.

Adeu, Espanya?

Dijous 3 (d'aqui a una setmana) a les 21.50, emissio de la nova cinta de la gran documentalista Dolors Genoves, "Adeu, Espanya?".

Els castells segons la premsa xinesa

El 3 de 8 avui a la Placa d'Europa, a l'Expo.

Fascinacio total pels castells a la Xina. La premsa del pais publica abastament les actuacions d'aquests dies de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Exemples a la premsa en angles: China Daily, Shanghai Daily, Sina, Xinhua, CNTV (la newsweb de la CCTV). L'altre dia tambe vaig veure com la televisio de Xangai fins i tot n'estava fent una connexio en directe.

Per part meva, curios viatge interior de retrobament identitari. De practicament ignorar-los, he passat a sentir una curiosa atraccio pels castells, a estar-ne orgullos i per primer cop a intentar entendre com es compten. Per fi, m'he adonat d'una obvietat tan grossa com que hi ha un aixecador, el que va abans de l'enxaneta. Si sabessiu la feina que em va costar trobar-lo en el plano general. Es clar que no em sortien els comptes... "Com es que li diuen 3 de 8 i jo nomes compto 7 pisos?"

Mes imatges:

Castells a Xangai

Us penjo unes imatges d'avui a Xangai. Gran moment de la Colla Vella dels Xiquets de Valls!

Setmana de Catalunya a l'Expo

La Vella carregant el Tres de Deu.

Dema, primera actuacio castellera a l'Asia. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, al Century Plaza de Xangai. La Vella tambe actuara cada dia de la Setmana de Catalunya a l'Expo 2010, que seguirem a diari als TNs.

Foc i morts a Bangkok

Bangkok, avui (Font: AP)

L'exercit ha entrat a la zona del centre de Bangkok on els 'camises rojes' s'havien atrinxerat. Segons AP, cridant pels altaveus "sortiu i rendiu-vos o us matarem'. De moment, l'operacio, que ha comencat fa una estona, ha causat dos morts. Un fotograf d'AP diu que hi ha 3 periodistes ferits, un d'ells mort. 

ACTUALITZACIO 18.20 (hora Asia):

Continuen els enfrontaments entre exercit i "camises negres" (paramilitars dels camises rojes) a Bangkok. Una televisio local, un centre comercial i la Borsa de Bangkok, incendiats. La revolta s'ha estes a Chiangmai, la segona ciutat del pais. El govern ha declarat el toc de queda (de 8 del vespre a 6 del mati).

Twitter recomanat: @markmackinnon 

A un pas de la "zona de foc"

Flavio Signore, una abracada des d'aqui.

Comenco aquesta entrada amb la foto del Flavio, un company de l'ONG Birmania per la Pau, ferit amb una bala a la cama a la "zona de foc" de Bangkok. Sortosament, sembla que el Flavio es troba be. La proximitat del cas (vaig compartir uns dies amb ell en l'ultima serie sobre Birmania i recordo un passeig per un parc proper a Silom, el barri ara atrinxerat), em fa pensar en la fragilitat d'aquest moment. Un moment que durant les ultimes setmanes he insistit als meus caps que era important noticiar, pero que de moment haure de seguir com un lector mes.

Costa acceptar-ho, pero he de reconeixer que he arribat a un punt en que les ganes d'estar a la noticia em fan perdre de vista altres prioritats. I es per aixo que, quan avui he decidit que no aniria a Bangkok perque la meva dona esta a mes de 40 de febre, m'he sentit un marit responsable, pero alhora buit d'alguna cosa. Alguns diuen que el que trobes a faltar es un simple "txute" d'adrenalina. Per mi es mes com una manera de sentir-me realitzat. Allo es noticia i, per tant, la reaccio instintiva es: "i que diantre i fas, encara, a Pequin?". Si a sobre i afegeixes que col.legues d'uns quants diaris, radios i televisions son aquests a la "zona de foc", ja acabes de completar el coctel de motivacions que converteixen aquest "em quedo a la Xina" en gairebe una derrota professional. 

No passa res, ja se'm passara. Es el que em dic per fer-ho mes suportable. I hauria d'estar content de tenir per davant encarregs com la Setmana de Catalunya a l'Expo, pero no ens enganyem, no es el mateix. Igual que quan finalment no vaig cobrir el terratremol de Qinghai. Fer directes des de Pequin no es el meu ideal de reporterisme.

Tornada a Pequin

Aeroport de Munich, mentre esperem embarcar cap a Pequin. Conclusions d'aquesta ultima visita de poc mes de deu dies, nomes quatre dels quals a Barcelona:

Primera.- La crisi ha fet mes estralls del que semblava. Per comparacio amb la Xina, diria que es fins i tot preocupant. No hi entenc de xifres, pero si que puc dir que hi ha una crisi animica que va a pitjor, que no nomes no es veu la llum a final del tunel (sobretot pel que fa a la feina), sino que hi ha una sensacio generalitzada d'estar-nos enfonsant.

Segona.- Hi ha molta gent que escolta El Mon a RAC1, si fem cas dels missatges que he rebut despres de l'entrevista amb el Baste.

Tercera.- Un cop consolidada la corresponsalia de Pequin, venen temps d'explicar moltes mes coses. Creix l'interes per la Xina. Una de les novetats sera un blog al 3cat24.cat, la web de noticies de la Corporacio de Mitjans Audio-visuals, a la qual ja aniria be que li trobessin un nom mes facil de recordar, per cert.

Quarta.- Tot i que la meva dona em critiqui que navegui fins i tot en aquesta estona de connexio entre vols (no te res mes a fer), no soc tecno-dependent. En aquests dies sense connexio facil, tansols he publicat un "post", i el portatil m'ha fet mes nosa que servei.

Entrevista a "El Mon a RAC1"

L'entrevista dáhir a "El mon a RAC1", amb en Jordi Baste.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0511%2011h%20(Dimarts%2011-05-10)%20Entrevista%20(Sergi%20Vicente%20).mp3

Fura a Xangai

Cronica sobre "La finestra de la ciutat", l'espectacle de la Fura dels Baus a Xangai 2010, probablement la millor aportacio catalana a aquesta Expo. 

Bono superstar

Aixo del "cara al sol" ha estat curios, pero he d'admetre que Bono te un punt de proximitat molt inusual en els politics de primer nivell. Es com si estiguessis escoltant una conversa de bar, gairebe, pero d'aquesta mena de clients cultes. De bar, per la franquesa i per "dicharachero". L'home s'enrotlla, pero no es d'aquests que t'adorm, sino que mes aviat t'entrete.

Avui hem provat una cosa nova, una videoconferencia per veure en directe (finalment ho hem grabat per passa-ho poc despres pel 3/24) com descobrien el drac o salamandra de Gaudi. Mentre a control em deien que els faltava un minut per tenir la maquina a punt per grabar, amb el portatil a sobre un tamboret alla al costat de la linia d'autoritats, m'he dirigit sense vergonya a tothom i els he demanat "por favor, un momento, que entramos en directo". Bono m'ha mirat, amb un somriure, i alhora certa confusio, intentant entendre que caram deiem. Fins al punt que, despres de presentar el drac, i mentre jo acostava el portatil per veure en detall el drac, s'ha quedat mirant aquell peculiar dispositiu. Posats a fer, he aprofitat per fer un "contraplano" d'ells, i enlloc de mirar el drac, mirava el portatil. "Pueden mirar al dragon?"

Mes tard, quan inaugurava oficialment l'espai de Barcelona, Bono ha agrait, entre d'altres, els mitjans de comunicacio que cobriem l'acte i "especialmente a TV3, que lo transmiten en directo". Abans, tambe l'havia vist parlant amb un dels espanyols que vigilants o guies del pabello espanyol, s'interessava per com els anava, amb naturalitat.

Per ultim, al pabello d Madrid, el president del Congres dels Diputats n'ha dita una altra de bona. "Porque nunca entregare mi carnet del partido, pero hay que reconocer que el alcalde de Madrid es un muy buen alcalde".

Mes tard, un company catala em deia en conya "des d'avui soc fan d;aquest home". I, he de reconeixer-ho, avui, com a minim, he canviat la perspectiva sobre ell, fins ara unicament televisiva. Ejhque...

Un "cara al sol" en la inauguracio del pabello d'Espanya

Jose Bono president del Congres dels Diputats, ha inaugurat avui el pabello d'Espanya a Xangai 2010: "yo declaro inaugurado el pabellon de Espanya (...) y puestos cara al sol..."

He de dir que m'ha impressionat tant l'edifici (pensat per Benadetta Tagliabue), com els continguts (Bigas Luna, Isabel Coixet i Martin Patino), com el menjar del restaurant, que ja nomes obrir estava ple de gom a gom.