tag:blogger.com,1999:blog-85526986708161550022024-02-08T04:16:37.940+08:00Sergi Vicente 4.0Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.comBlogger268125tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-50359938484198936652016-06-08T19:32:00.003+08:002016-06-08T19:33:11.842+08:00BTV, sense blocs el 26JEl Consell d'Administració de BTV ha aprovat un document de cobertura electoral que podem considerar històric. Per primera vegada des de la implementació dels 'blocs electorals', aquesta casa farà una cobertura no subjecta als còmputs i rigidesa inicialment pensats per respectar una sèrie de principis o garanties que exigeix la llei electoral.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
El document aprovat aquesta setmana serà una prova de foc. El pla inclou un informe de seguiment que determinarà si, arribats al sisè dia de campanya, els principis de proporcionalitat, pluralisme, neutralitat i objectivitat dels quals parla la LOREG han estat respectats. Si el Consell d'Administració considera que les informacions electorals de BTV s'hi ajusten, podrem seguir endevant. Demostraríem així, com estic convençut que succeïrà, que aquesta redacció està preparada per actuar en campanya (com fem la resta de l'any) amb la mateixa professionalitat i pluralisme però sense la rigidesa d'un sistema, els blocs electorals, que en el seu dia es va acabar imposant per pragmatisme. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Si no ens hi ajustéssim, el mateix pla preveu aplicar, amb efecte immediat, els blocs, còmputs o quadrícules que fins ara han garantit aquests principis.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Celebro amb molt d'entusiasme l'aprovació d'aquest pla, que sobretot es deu a la feina prèvia. Des del 2015, hem estat sensibles a la reclamació històrica del Comitè Professional de BTV i hem facilitat la interlocució amb un Consell d'Administració que ha actuat amb responsabilitat però també amb valentia. Sense oblidar-nos de la bona disposició de tots els partits i coalicions polítiques, que mai han tancat la porta a discutir solucions creatives. Agraeixo també al nostre Cap d'Informatius, Xavier Muixí, i a la resta de la redacció, la paciència i hores de dedicació per encaixar uns interessos i altres.</div>
<div>
<div>
<br /></div>
<div>
Esperem demostrar que, a més del rigor i l'ajustament a la LOREG, també puguem informar de manera més atractiva.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Els 'blocs' han conviscut tots aquests anys amb les protestes dels periodistes. En aquesta campanya, tampoc hi seran.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Veurem què passa.</div>
Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-46652768429256881292015-05-31T18:24:00.000+08:002015-05-31T18:24:13.022+08:00#BTVe15, un model predictiuEstic molt content. Ho estic perquè, passat gairebé un mes d'aquell inèdit debat electoral que trencava amb tots els esquemes, podem dir que hem aconseguit el que ens proposàvem: demostrar que és possible fer evolucionar formats televisius a priori 'avorrits' i creuar amb normalitat finestres diferents, en aquest cas la tradicional, l'antena, amb la conversa a Twitter.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="320px" id="flumotion_iframe_player" mozallowfullscreen="" name="flumotion_iframe_player" scrolling="no" src="http://play.barcelonatv2.webtv.flumotion.com/play/player?podId=39328&playerId=8" webkitallowfullscreen="" width="470px"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Quan la nit del 8 de maig vem acabar el programa #BTVe15, el programa d'anàl·lisi posterior al debat, teníem el convenciment que havíem fet alguna cosa especial. D'entrada havíem superat les 30.000 mencions a Twitter i havíem aconseguit ser TT a Espanya durant tota la nit i diria que part del dia següent. Però sabia que faltava alguna altra cosa per resoldre del tot. Aleshores no sabia quina. Avui estic en condicions de, amb el cap fred, valorar-la amb més perspectiva.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="320px" id="flumotion_iframe_player" mozallowfullscreen="" name="flumotion_iframe_player" scrolling="no" src="http://play.barcelonatv2.webtv.flumotion.com/play/player?playerId=8&podId=39329" webkitallowfullscreen="" width="470px"></iframe>
</div>
<br />
Crec sincerament que hem trobat un model predictiu. És veritat que hi ha diferències importants entre els resultats electorals a Barcelona i allò que es desprenia de la conversa #BTVe15, però hi ha un paralel·lisme innegable: la capacitat de mobilització en xarxes, l'impacte que el partit que finalment va resultar guanyador demostrava ja els dies abans a Twitter, era tansols un símptoma de l'estat d'ànim de l'electorat i així es va traduir en vots. Què estic dient? Que allò que vem plantejar com un experiment i que pensàvem que tindria un marge d'error molt gran, en realitat va encertar-la en allò més significatiu: qui generava més atenció i qui, per tant, podia guanyar les eleccions.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxjpI5B5EvI6u_f9LBSjYCRv0e4xT6Bts-tbm4zZASC5n41Vdf4vBe3v8IYG95JyU_f3zOt2KvzwTHKz11qxhKCyg3k15bBR_Mm0DyyWqLIpodD7y91h-_AxmCC4aq-cXgPYHkiFQMZuPC/s1600/mes+mencions.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxjpI5B5EvI6u_f9LBSjYCRv0e4xT6Bts-tbm4zZASC5n41Vdf4vBe3v8IYG95JyU_f3zOt2KvzwTHKz11qxhKCyg3k15bBR_Mm0DyyWqLIpodD7y91h-_AxmCC4aq-cXgPYHkiFQMZuPC/s400/mes+mencions.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
És cert que crèiem coses com 'segur que en els nostres gràfics hi surt primer la Colau perquè té més de 200.000 seguidors de tota Espanya a Twitter però que en realitat les eleccions les guanyarà el Trias'. Però també és cert que, ponderats el criteri d'abast territorial dels candidats, que uns partits sàpiguen moure's amb agilitat a les xarxes i uns altres no, i altres criteris, el soroll que generen a Twitter és un mirall força acurat del seu coneixement entre l'electorat i de la seva acceptació. I això, en una societat participativa i madura en xarxes socials (com la catalana) és importantíssim.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQEQq5s3oF1FfI5GcTr1qa0Mnn_VTMOsFDeixOR4hJLhFyHO_noHJX_aOqyaZRBysxQ9CaEmMOszpqY4YlB8nrRCo36_X3VhI5mND5eDQueqvypdXS3blzKx6qcBiP8vQBlc_GCWGkdlJ_/s1600/buzz+volume.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQEQq5s3oF1FfI5GcTr1qa0Mnn_VTMOsFDeixOR4hJLhFyHO_noHJX_aOqyaZRBysxQ9CaEmMOszpqY4YlB8nrRCo36_X3VhI5mND5eDQueqvypdXS3blzKx6qcBiP8vQBlc_GCWGkdlJ_/s640/buzz+volume.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Recordo que, quan des de la porta del Casino L'Aliança del Poblenou (on vem celebrar el debat amb col·laboració amb la FAVB) anava rebent els candidats dels cinc partits convocats, a alguns d'ells encara els havia de recordar que mobilitzessin el seu electorat cap al hashtag #BTVe15, que res de tot allò tindria sentit si hi havia algun que no s'ho creia del tot. Crec que tots entenien allò que els deia, però estic segur que la incapacitat d'alguns per mobilitzar-se no era un problema de convenciment sobre la utilitat de Twitter, sinó un reflexe de la seva transcendència relativa en aquest context polític concret.<br />
<br />
'Creo que pocas veces se ha hecho algo así en el mundo', em va dir el dia després del debat el meu contacte a Twitter. Estic convençut que, vist el que va passar a Barcelona el 24M, d'aquí a uns anys serà el més normal del món.Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-705840140240511762015-05-05T04:05:00.001+08:002015-05-05T04:05:11.945+08:00#BTVe15Sí, vaig deixar Pequín i ja no sóc el corresponsal de TV3 a l'Àsia. Per a aquells que encara no ho sabeu, des del gener sóc el nou director de Barcelona Televisió, BTV.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj87cDG0VmKvVp5SngxRICEcHHCX39DC0cCc52JtOGjyeL40xvfdXJzst0W9zXg3GZd62NnYbGkBL_iv0d9KA_b5mk6ohrHrKymVGOUMZahU7fR8ufDim1MVWSl5qIjEsR_Nl9cbdrPm24N/s1600/btv.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj87cDG0VmKvVp5SngxRICEcHHCX39DC0cCc52JtOGjyeL40xvfdXJzst0W9zXg3GZd62NnYbGkBL_iv0d9KA_b5mk6ohrHrKymVGOUMZahU7fR8ufDim1MVWSl5qIjEsR_Nl9cbdrPm24N/s1600/btv.png" /></a></div>
<br />
<div>
I després de tenir-lo enterrat, recupero el blog perquè començo a tenir coses per explicar. Amb Twitter he trobat una bona eina per dir allò just. Telegrama. Res més, sovint sobren les paraules. Però, de nou amb projectes interessants entre mans, també m'he adonat que em faltava un espai per compartir experiències i reflexions i, sobretot, per tenir-les desades en algun lloc. Està clar que algun dia les oblidaré.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Em fa especial il·lusió presentar-vos la cobertura electoral de BTV en aquestes municipals. I ho dic així perquè no és una cobertura electoral qualsevol. La gran novetat serà el<b> 'Debat de Barcelona'</b>, títol de l'acte que reunirà divendres 8 de maig al Casino L'Aliança del Poblenou els alcaldables dels cinc grups municipals actualment representats al Consistori. </div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El Debat el fem conjuntament amb la <b>Federació d'Associacions de Veïns/nes de Barcelona (<a href="http://www.favb.cat/">FAVB</a>)</b>, un acord que suposa hibridar aquell debat que ja feien ells amb el format televisiu. Primera novetat: serà un debat en directe per BTV amb la presència d'unes 200 persones que faran preguntes des de platea. Segona novetat: després d'un acord amb <b>Twitter</b>, fomentarem la participació en temps real de d'aquesta xarxa social. </div>
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6NiZx4JIJy2FNBCUEit07DrTC1PpZVD85xG5Kv7xUDPEWJVEn8htCwv6P-5zWE7DuPDunqPLk04uH6I3nblyowoa041rBGzIcPeaKmPeM34-eCw3FWwvGPGjzFFt4O0P972ZiDQXY6tUI/s1600/foto-twitter-06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6NiZx4JIJy2FNBCUEit07DrTC1PpZVD85xG5Kv7xUDPEWJVEn8htCwv6P-5zWE7DuPDunqPLk04uH6I3nblyowoa041rBGzIcPeaKmPeM34-eCw3FWwvGPGjzFFt4O0P972ZiDQXY6tUI/s320/foto-twitter-06.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div>
Apunteu-vos aquest hashtag: <b>#BTVe15</b>. Apunteu-vos-el i, sisplau, feu-lo servir. Perquè d'això es tracta, de fer que el debat sigui el més participatiu possible. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
En un moment en què la societat demana menys distanciament de la política amb els ciutadans, proposem un format doblement participatiu (per un costat, les preguntes de la FAVB i, per un altre, Twitter) que permetrà que els ciutadans influeixin en el contingut del debat que estaran veient en aquell moment i que, en definitiva, aquest no sigui un format rígid o excessivament pautat.<br />
<br />
Entenem que Twitter és actualment una de les eines de formació d'opinió política més importants i per això els vem anar a buscar. Gràcies a la seva implicació i a la feina de la desenvolupadora <a href="http://www.flowics.com/">Flowics</a>, el que està clar és que no us deixarem indiferents. I si aconseguim que hi participeu, voldrà dir que ho hem fet bé.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
De fet, ja podeu començar votant quin voleu que sigui el tema (d'una llista de 8 qüestions consensuades amb els partits) que obri el Debat de Barcelona, gràcies a aquesta <b>tarja de votació</b>. El tema més votat serà el tema del qual parlin els candidats divendres a la nit. </div>
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
<div dir="ltr" lang="es">
Quin tema vols que obri 'El debat de Barcelona' de divendres? Vota aquí i comenta el debat amb <a href="https://twitter.com/hashtag/BTVe15?src=hash">#BTVe15</a> <a href="http://t.co/ZJJwFr39vY">http://t.co/ZJJwFr39vY</a></div>
— BTVNOTíCIES (@btvnoticies) <a href="https://twitter.com/btvnoticies/status/595269125041160192">May 4, 2015</a></blockquote>
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWkZkZQrf6JuVmoyDVa1Z-JDuSx3Z6j5C9YgL8VTjMHgqiEn1-Ru9N_E0rZZTJMv_R19vs_pY5TvnguMn29bw3D4-b9JsscnAWKGvBkl-tE1ocMQQyA7ChXGkF-6j-X_1p1fsmQPLKNO1G/s1600/Screen+Shot+2015-05-04+at+21.45.25.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWkZkZQrf6JuVmoyDVa1Z-JDuSx3Z6j5C9YgL8VTjMHgqiEn1-Ru9N_E0rZZTJMv_R19vs_pY5TvnguMn29bw3D4-b9JsscnAWKGvBkl-tE1ocMQQyA7ChXGkF-6j-X_1p1fsmQPLKNO1G/s320/Screen+Shot+2015-05-04+at+21.45.25.png" width="286" /></a></div>
<br />
Més: durant el debat, els espectadors podran formular <b>preguntes directament als candidats</b> utilitzant el hashtag genèric #BTVe15 més el hashtag específic per candidat: #preguntaTrias, #preguntaCollboni, #preguntaFernandez, #preguntaColau, #preguntaBosch. D'entre les que tinguin més RT, un equip de BTV triarà les més significatives. Preguntes que el moderador, Cesc Centelles, formularà en directe.</div>
<div>
<br />
Però això no s'acaba aquí. Al final del debat, un programa especial. Anirem a plató per comentar amb tres analistes què ha donat de sí aquesta conversa #BTVe15, amb una interpretació quantitativa i qualitativa dels comentaris que haureu fet durant el debat. Veurem quin han estat els moments més comentats i fins a quin punt s'han 'infiltrat' aquells partits com Cs o la CUP que no hi seran presents (la llei no ens deixa, queixeu-vos si ho heu de fer.. d'això es tracta), per posar dos exemples.</div>
Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-392021308321087352014-12-03T13:15:00.000+08:002014-12-03T13:15:15.966+08:00Moments de canvisNo recordo quin any vaig obrir aquest bloc, però ja fa molt de temps. Massa i tot. I prova de l'oblit és que no l'actualitzo. Suposo que perquè eines com Twitter ja cobreixen la funció, en el meu cas, d'arribar d'una altra manera a l'audiència.<br />
<br />
Sí que, en tot cas, em serveix com a contenidor de reflexions que no puc fer a cap altre lloc, com abans fèiem amb els diaris personals. Vull pensar que algun dia em servirà per recordar coses que sinó es perdrien en la memòria.<br />
<br />
I dit això, em sento obligat a avançar-vos que s'acosten moments de canvis. No puc dir gaire cosa més, de moment. Però tot se sabrà.Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-51381245989567319152014-04-21T20:10:00.004+08:002014-04-21T20:18:18.873+08:00Piulador negreL'altre dia, al Twitter, vaig veure el compte d'un polític i, un cop més, aquella frase patètica: "quan escric jo signo XXX i, quan no, és el meu equip". I, suposo que en part per avorriment i en part per inconformisme, vaig llançar un repte: com podríem anomenar aquella gent que escriu al Twitter per encàrrec d'altres? Com anomenar un piulador negre?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD1gdczb3zGWKxJE4g_mSAqjSdC7X8JNe8jlbJkg82DXVT4gD1qMthhcdOfTx3lyJuwgqTJnKx1uaukjNswmh4yvJF1Z5MvUnxamr9NbPD2mRweVndNTdVYd2rL4sksbCg9wQY990Ipsn0/s1600/Screen+Shot+2014-04-20+at+11.27.34+PM.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD1gdczb3zGWKxJE4g_mSAqjSdC7X8JNe8jlbJkg82DXVT4gD1qMthhcdOfTx3lyJuwgqTJnKx1uaukjNswmh4yvJF1Z5MvUnxamr9NbPD2mRweVndNTdVYd2rL4sksbCg9wQY990Ipsn0/s1600/Screen+Shot+2014-04-20+at+11.27.34+PM.png" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
#PiuladorNegre</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
(Sí, la imatge de l'ocellet negre l'he treta d'internet. Crec que és una aplicació de telefonia o alguna cosa relacionada amb la censura.) </div>
<br />
En fi, hashtag #PiuladorNegre, per allò dels escriptors 'negres' que treballen de manera anònima per a d'altres que s'enduen el mèrit.<br />
<br />
Em sembla ridícul que, si tens un compte a la xarxa social, deleguis a tercers una cosa tan senzilla com escriure dues línies. I, si del que es tracta és d'un equip, d'una candidatura, d'una campanya electoral, aleshores crea un compte per a l'ocasió, una cosa així com @Trotskistes2014 o @Madrid2092. Però tenir un @NomCognom i deixar que escriguin per tu és força ridícul, és admetre que ets a Twitter perquè t'han dit que hi has de ser, tot i que no acabes de saber com fer-lo servir o tens tanta inseguretat que necessites fins i tot consultar amb el teu departament de comunicació si pots dir segons què.<br />
<br />
La gràcia, senyors, és que es mostrin tal com són, que siguin vostès mateixos, tant en moments gloriosos, com quan fan comentaris desafortunats. No diré que és deshonest perquè ja ho admeten, que tenen algú que els fa de 'negres', però es carreguen la proximitat i una certa espontaneïtat, l'essència del tweet o piulada.<br />
<br />
Però, tornem al repte... Vaig proposar #corb perquè era l'únic ocell negre que em venia al cap. Zero en ornitologia, ho reconeixo. I de seguida em van ajudar altres usuaris.<br />
<br />
De moment, us presento els candidats: #corb, #merla, #garsa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6WzRV9FKZcwlnWGfiiPO9e9MWuUFpbfIiu9H3plezsp28coRHb0qd9TAnEE7IE5-DirzQ8cDnRcSeALYALGCAV9_wvbGhNsFQHQ5xIQDidgCmpVjUhE-rifjOmZ_f_IISHJzBXGpp05SJ/s1600/Screen+Shot+2014-04-20+at+11.22.43+PM.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6WzRV9FKZcwlnWGfiiPO9e9MWuUFpbfIiu9H3plezsp28coRHb0qd9TAnEE7IE5-DirzQ8cDnRcSeALYALGCAV9_wvbGhNsFQHQ5xIQDidgCmpVjUhE-rifjOmZ_f_IISHJzBXGpp05SJ/s1600/Screen+Shot+2014-04-20+at+11.22.43+PM.png" height="238" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Corb</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXniMPg1hQ8TW1bihizCXrU-1kySKj3vsjUjDgHGwOc1p3XzEmrkBqn5ZuUcRIkF9Q12kTboRnAug0jeu2gtYzF2mpUmCsrjDnjZ8LKc57fQdbnoZnuoQpWDaC4OcFLBeBa-WwSdEJKsSK/s1600/Screen+Shot+2014-04-20+at+11.22.10+PM.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXniMPg1hQ8TW1bihizCXrU-1kySKj3vsjUjDgHGwOc1p3XzEmrkBqn5ZuUcRIkF9Q12kTboRnAug0jeu2gtYzF2mpUmCsrjDnjZ8LKc57fQdbnoZnuoQpWDaC4OcFLBeBa-WwSdEJKsSK/s1600/Screen+Shot+2014-04-20+at+11.22.10+PM.png" height="236" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Merla</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO7yFPbYyO3541JdoHYlaqH3OJIgI49HM_tGeFuuf0Z_W5sZdDilUvdOCfW-xdS7c48ncKtHUyUnCb4jI9sLtwwJ6K7OdSv-vHJkn8CE9Dat6m70iVftBbIJvpluZlh7ePUyesFrgoP42A/s1600/Screen+Shot+2014-04-20+at+11.21.55+PM.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO7yFPbYyO3541JdoHYlaqH3OJIgI49HM_tGeFuuf0Z_W5sZdDilUvdOCfW-xdS7c48ncKtHUyUnCb4jI9sLtwwJ6K7OdSv-vHJkn8CE9Dat6m70iVftBbIJvpluZlh7ePUyesFrgoP42A/s1600/Screen+Shot+2014-04-20+at+11.21.55+PM.png" height="258" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Garsa</div>
<br />
Crec que el primer en proposar #merla va ser @LledoAgus, que després matisava:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
<a href="https://twitter.com/sergivicente">@sergivicente</a> si, he pensat que la merla piulava. Potser s'adiu més el croac brut i lleig del corb...<br />
— Agustí Lledó (@LledoAgus) <a href="https://twitter.com/LledoAgus/statuses/457897439899701249">April 20, 2014</a></blockquote>
També ho veu així el Marc Horne (records, Marc, per cert):<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
Així doncs, no piulen, oi? I les garses són còrbits, no? <a href="https://twitter.com/serra_soler">@serra_soler</a> <a href="https://twitter.com/sergivicente">@sergivicente</a> <a href="https://twitter.com/UriJou">@UriJou</a> <a href="https://twitter.com/LledoAgus">@LledoAgus</a><br />
— Marc Horne (@marcjhorne) <a href="https://twitter.com/marcjhorne/statuses/457907518896091136">April 20, 2014</a></blockquote>
@Serra_soler proposa #Garsa, i no sense arguments de pes:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
<a href="https://twitter.com/sergivicente">@sergivicente</a> <a href="https://twitter.com/salvadoralsius">@salvadoralsius</a> proposo GARSA també és negre i té una dita associada: donar garsa per perdiu<br />
— Jaume Serra (@serra_soler) <a href="https://twitter.com/serra_soler/statuses/457894544663916544">April 20, 2014</a></blockquote>
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>
<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
<a href="https://twitter.com/sergivicente">@sergivicente</a> <a href="https://twitter.com/salvadoralsius">@salvadoralsius</a> Donar garsa per perdiu, vol dir ensarronar. És l'equivalent català del "gato por liebre"<br />
— Jaume Serra (@serra_soler) <a href="https://twitter.com/serra_soler/statuses/457895436070944769">April 20, 2014</a></blockquote>
A l'@UriJou, per cert, li vaig fer una petita conyeta per haver escrit garsa amb ce trencada...<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
<a href="https://twitter.com/UriJou">@UriJou</a> d'acord, xò és 'garsa' i és B/N. 'Garça' seria: 'negre piulador del dep. Comunicació d <a href="https://twitter.com/FCBarcelona">@FCBarcelona</a>'. Em segueix agradant més <a href="https://twitter.com/search?q=%23corb&src=hash">#corb</a><br />
— Sergi Vicente (@sergivicente) <a href="https://twitter.com/sergivicente/statuses/457882349703688193">April 20, 2014</a></blockquote>
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>
La meva proposta li agrada a l'Aurora:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
<a href="https://twitter.com/search?q=%23corb&src=hash">#corb</a>. Ho trobo molt adient. És llest, oportunista, negre i a pelis Disney sempre està al costat dls dolents. <a href="https://twitter.com/sergivicente">@sergivicente</a> <a href="https://twitter.com/salvadoralsius">@salvadoralsius</a><br />
— Aurora ||*|| T723 (@somiserem2014) <a href="https://twitter.com/somiserem2014/statuses/457941309769396225">April 20, 2014</a></blockquote>
A De Yzaguirre també li agrada #corb perquè permet, fins i tot, referir-se a 'grallar' (allò que fan els corbs), enlloc de 'piular'. Vaja, destacant que xerrar per boca d'altres mereix un altre verb.<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
<a href="https://twitter.com/sergivicente">@sergivicente</a> Enginyós. El verb, seria "grallar":
<a href="http://t.co/tcvDiS4QTo">http://t.co/tcvDiS4QTo</a>
X ha grallat Y: ho ha fet piular pel 'negre'.<br />
— deYzaguirre Sí+Sí (@deyzaguirre) <a href="https://twitter.com/deyzaguirre/statuses/457951432352604162">April 20, 2014</a></blockquote>
I vet aquí una altra aportació interessant...<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="en">
<a href="https://twitter.com/search?q=%23corb&src=hash">#corb</a> o com defineix un "piulador negre" en <a href="https://twitter.com/sergivicente">@sergivicente</a> Per persones és ridícul, però per marques sovint ha d'existir <a href="https://twitter.com/search?q=%23CM&src=hash">#CM</a> a/c <a href="https://twitter.com/diariARA">@diariARA</a><br />
— Marta Royo Espinet (@mroyoespinet) <a href="https://twitter.com/mroyoespinet/statuses/458204931049422849">April 21, 2014</a></blockquote>
Clar, no hi havia pensat, a molts piuladors negres els anomenen Community Managers. És una feina de moda, molta gent s'hi dedica, ara. Però, insisteixo, el repte que plantejo és per referir-nos a aquells que escriuen al compte d'algú que assegura ser @NomCognom, no per aquells que porten comptes d'equips, empreses o institucions.<br />
<br />
Gràcies també als comentaris d'@Albvert, @joan_sans i @jsolervicens.<br />
<br />
I, finalment, com que el que estic fent és convidar-vos a la participació i a fer una mica l'ase, us deixo aquí aquesta enquesta<br />
<br />
<div id="debate_1_2197727">
<div class="os-power-by" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 11px; margin-top: 2px; text-align: left; width: 100%;">
<div>
<a href="http://www.opinionstage.com/online-poll?o=pl35e8" rel="nofollow" style="color: #33b5e5 !important; text-decoration: none;" target="_blank">online poll</a><em style="8a8a8a: !important;"> by Opinion Stage</em>
</div>
</div>
</div>
<div id="debate_1_2197727">
<div class="os-power-by" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 11px; margin-top: 2px; text-align: left; width: 100%;">
<div>
<a href="http://www.opinionstage.com/online-poll?o=pl35e8" rel="nofollow" style="color: #33b5e5 !important; text-decoration: none;" target="_blank">online poll</a><em style="8a8a8a: !important;"> by Opinion Stage</em>
</div>
</div>
</div>
<script>
(function () {
var opst = document.createElement('script');
var os_host = document.location.protocol == "https:" ? "https:" : "http:";
opst.type = 'text/javascript';
opst.async = true;
opst.src = os_host + '//' + 'www.opinionstage.com/polls/2197727/embed.js';
(document.getElementsByTagName('head')[0] ||
document.getElementsByTagName('body')[0]).appendChild(opst);
}());
</script>
<br />
<br />
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-41924686953421599432013-12-15T02:28:00.000+08:002013-12-16T12:28:14.817+08:00TV3的马拉松快开始!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPa7NOtNOt8nLTSd9AwCd-zUs-GZiEyldcypeAMeu4KyUGa3s9bYREevTMCXZ99T4I66035ywYcr_448gU5LYp_qpR_AEhyphenhyphen1hZ6tJImM78JCvUiMgk1ESCrgxWtUgmx0eD3NrsBT5OFIRY/s1600/marato.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPa7NOtNOt8nLTSd9AwCd-zUs-GZiEyldcypeAMeu4KyUGa3s9bYREevTMCXZ99T4I66035ywYcr_448gU5LYp_qpR_AEhyphenhyphen1hZ6tJImM78JCvUiMgk1ESCrgxWtUgmx0eD3NrsBT5OFIRY/s1600/marato.jpg" /></a></div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
</div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
经过361天后,马拉松基金会、<wbr></wbr>电视三台和加泰罗尼亚电台全部团队的所有努力,<wbr></wbr>将会在12月15日这一天达到顶点。随着21个版本视频的播出,<wbr></wbr>我们将迎来一个“团结”的大日子。</div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
这不只是一个电视项目,而是一个所有公民的项目。这次,<wbr></wbr>我们的目标是为针对神经退行性疾病的科学研究筹集资金,<wbr></wbr>帮助人们在将来远离这种疾病,或是找到治愈的方法;更重要的是,<wbr></wbr>尽可能地去帮助那些已经受此类疾病困扰的人们提高他们的生活质量<wbr></wbr>。</div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
这一天,加泰罗尼亚电台从早上8点起,电视三天从早上10点起,<wbr></wbr>将会开始对以上公益项目进行直播,<wbr></wbr>这场有趣又极具社会认知的活动会一直持续到午夜。在直播中,<wbr></wbr>我们也非常鼓励大家积极与马拉松基金会展开互动。</div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
而马拉松基金会也会再一次向大家展示: 团结依然拥有无穷的力量。</div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; font-family: Helvetica,Arial,'Droid Sans',sans-serif; font-size: 14.44444465637207px; line-height: 1.428571em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-30618672422908544122013-11-25T16:49:00.003+08:002013-11-25T16:49:44.981+08:00Els meus dies a Filipines (4)Sona <a href="https://www.youtube.com/watch?v=TGObF2q63Ew"><i>Scar Tissue</i></a> al meu portàtil. Barreja de nostàlgia i d'optimisme...<br />
<br />
<i>- Excuse me, sir, we need to use this carriage.</i><br />
<br />
La frase em va entrar de ple en els somnis i, d'un bot, vaig aixecar-me i vaig deixar lliure el carro dels equipatges on havia dormit. Sense temps de més explicacions, aquells operaris de l'aeroport de Tacloban se'l van endur. Vaig fregar-me els ulls i vaig veure que deuria fer almenys una hora que l'aeroport tornava a aquella normalitat caòtica. Era una mica més tard de les sis. Vaig palpar-me les butxaques per comprovar que no m'havia caigut res mentre dormia.<br />
<br />
La nit anterior, la gent d'APTN, la divisió de televisió d'AP amb qui solem fer connexions en directe, havien arribat a Tacloban i m'havien dit que el plat de satèl.lit encara no els havia arribat per un problema d'accés a Leyte, i que aquell dimecres ja estaria segurament operatiu. Vaig buscar-los però ja no rondaven per allà. Un company seu fotògraf em va dir que havien anat a ciutat i que tornarien cap allà al migdia.<br />
<br />
Uns adolescents van acostar-se i em van demanar aigua. Vaig donar-los mitja ampolla, però no em podia permetre massa actes de generositat com aquell i menys quan no sabia quant de temps m'hi quedaria, allà.<br />
<br />
Estava certament desorientat. De TV3 no em podien localitzar i dimarts el TN havia tirat d'un vídeo que els havia enviat dilluns. És veritat que portava feina feta tot un dia per endavant, que tenia el rodatge de tot un dia, material que encara no s'havia emès. Però tenia tot un dia per endavant i tampoc podia quedar-me allà esperant l'hora de connexió sense fer res. A més, la història de la nena no ho era encara del tot, ja que pràcticament només havia robat aquella imatge que, per llei, tampoc podia utilitzar. havia de decidir si seguia gravant o m'ocupava d'altres urgències. I, el pitjor de tot, tampoc podia trucar a ningú per valorar què fer.<br />
<br />
D'entre totes les prioritats, havia de resoldre el problema de la moto i el de l'allotjament. Problemes que haurien d'estar resolts des del dia anterior i que, en acumular-se,m'havien posat de mal humor perquè actuaven de fre.<br />
<br />
La cama em feia mal dels cops de palanca desesperats per arrencar la moto el dia anterior, però havia descansat prou i el motor va sonar després d'un parell d'intents. Vaig sortir per la part de la pista d'aterratge, pel mateix camí que havia seguit la tarda anterior, pel costat d'avions militars i soldats armats, pel costat de les muntanyes d'ajuda humanitària que s'anaven acumulant. Pel fet de ser estranger i periodista, tenia aquesta mena de privilegi, no era sospitós de res. Ningú em demanava cap document i, al revés, molts eren els que m'agraïen que fos allà explicant el que els passava. Quina diferència amb la Xina!<br />
<br />
Havia omplert l'estómac amb tansols un parell de glops d'aigua i, en enfilar la carretera de l'aeroport a Tacloban, la bafarada de cadàvers en putrefacció se'm va enganxar de nou com si fos una capa invisible i llefiscosa. No sabia si posar-me la mascareta o deixar que les narius s'hi acostumessin.<br />
<br />
Vaig fer via fins a l'ajuntament i vaig aparcar la moto a fora. A dins, Alfred Romuáldez, l'alcalde, parlava amb un periodista i m'hi vaig afegir. Parlava sense pensar-se molt com deia les coses, se'l veia molt sincer. Vaig pensar que no havia vist mai cap alcalde de cap ciutat xinesa atenent en solitari la premsa estrangera, ni tansols la premsa local. Els dos primers dies del desastre, l'home pensava que havia perdut la família i després va saber que eren vius. A Romuáldez el vaig veure cada dia allà, al peu del canó, molt pendent de tot. Res a veure amb la mena de polítics d'arreu del món que apareixen per sorpresa, s'asseguren que les càmeres han gravat la seva aparició estelar, i després tornen a la seva comoditat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjasc-bu7rlcTjCHx9WKznkvG4vJS9AkoTwHZLN5UTyyqYrNQkozRTxlkhv0T0bg2KOto6QK1LFAIFUANogdPhUU8JHaAljZePgM4ce-7IzcHQnapHZgXN2j8gz4LODSQXYg-GpzO93GizI/s1600/romualdez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjasc-bu7rlcTjCHx9WKznkvG4vJS9AkoTwHZLN5UTyyqYrNQkozRTxlkhv0T0bg2KOto6QK1LFAIFUANogdPhUU8JHaAljZePgM4ce-7IzcHQnapHZgXN2j8gz4LODSQXYg-GpzO93GizI/s320/romualdez.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Vaig aprofitar que era allà per preguntar per Remnia Tapispisan, la responsable de Benestar Social que m'havia d'autoritzar una gravació a l'orfenat. Em van donar indicacions i em van dir que la trobaria al Centre d'Emergència. Orientar-se en una ciutat que virtualment ha desaparegut era una empresa difícil, però ho havia d'intentar.<br />
<br />
L'ajuntament tenia un generador i els periodistes ja l'havien convertit en una mena de sala de premsa. També servia de centre de voluntaris, punt de trobada dels veïns, i magatzem per a sacs d'ajuda humanitària. Un d'aquests periodistes era el Pablo Díez, corresponsal del diari ABC a Pequín des de fa gairebé tants anys com jo. Amb ell hem coincidit un munt de vegades en situacions similars. Em va comentar que també buscava un lloc on dormir.<br />
<br />
- <i>Dicen que hay un hotel que se llama Alejandro que tiene habitaciones libres. No hay agua ni luz, pero bueno... -</i> va concloure amb un somriure.<br />
<br />
Tenia clar que no volia ni em podia permetre tornar a dormir al ras i vaig intentar la via Alejandro. De nou a fora, vaig arrencar la moto amb dificultats i vaig començar a baixar per un carreró quan el motor va cal.lar-se. Els intents posteriors no van funcionar...<br />
<br />
<i>- La mare que et va parir! </i><br />
<br />
No hi havia manera. Cap dels trucs que m'havien ensenyat el dia anterior funcionava. Si no fos perquè estava en deute amb el Dennis, el propietari, l'hauria deixada allà mateix i li hauria donat una puntada. Una mare jove i la seva nena s'ho miraven sense interès. Li vaig demanar a la mare si podia aparcar-la allà i li vaig dir que vindria de seguida.<br />
<br />
Vaig endur-me la meva ampolla de combustible i vaig preguntar quins eren els hotels més pròxims. 10 o 15 minuts més tard vaig trobar l'Alejandro: 'Out of service'. Deu minuts més tard vaig trobar-ne un altre. Tampoc era obert. Més tard vaig entrar al GV Hotel, on tenien un rètol similar i la recepcionista netejava el fang dels dies anteriors. Vaig intentar convèncer-la però em va dir que no tenien res disponible. Vaig asseure'm. Encara em durava la barreja d'insolació i cansament. 'Ja no ets el mateix d'abans, et fas gran', vaig rondinar, com una veueta que t'aconsella que frenis i dosifiquis els esforços.<br />
<br />
El marit de la recepcionista em va donar un vol de pasta pre-cuinada i vaig tenir l'atreviment de demanar-li amb quina aigua l'havia preparat. No podia assumir més riscos, i més en un lloc amb tants problemes d'higiene.<br />
<br />
Mentre menjava la pasta, el primer plat calent des de l'arribada indefinida a Tacloban, vaig mig convèncer l'home, que tenia una mena de sidecar de nyigui-nyogui, que fos el meu conductor per a la resta dels dies. L'havia convençut amb l'argument que jo posaria la gasolina, però poc després, quan li vaig dir 'anem?', va respondre alguna excusa amb vacil.lació.<br />
<br />
Començava a assumir que hauria de renunciar a tenir transport propi. Vaig caminar cap a l'ajuntament per una ruta diferent i vaig escalar muntanyes de runa que bloquejaven l'accés. Hi havia alguna cosa dins meu que renunciava a rendir-se i va ser aleshores quan, just al davant de l'escola Rizal, vaig trobar uns homes que reparaven motos.<br />
<br />
<i>- Teniu motos per llogar?</i><br />
<i>- Motos, sí. Benzina, no. </i><br />
<i>- Jo tinc benzina. Quant em costaria llogar una moto?</i><br />
<br />
El més jove, que tot i l'edat acuava com a cap, va pensar-ho una estona i va dir el seu preu.<br />
<br />
<i>- 7000 pesos.</i><br />
<br />
Vaig fer el càlcul ràpid que recordava del canvi de moneda a l'aeroport... 7000 pesos filipins entre 4 surten uns 1600 iuans xinesos. Uns 200 euros. En realitat, el canvi real són uns 120 euros, el que diu molt sobre les meves aptituds en matemàtiques. Però l'únic que aleshores m'interessava era concloure si no m'estaven estafant. No tenia ànima de regatejar.<br />
<br />
<i>- Per quants dies?</i><br />
<br />
Va obrir la mà amb els cinc dits estirats.<br />
<i><br /></i>
<i>- 5 dies. D'acord. Però, una condició. Tinc una altra moto que necessito que em guardeu...</i><br />
<br />
L'explicació sobre per què volia una moto quan en tenia ja una altra no crec que mai l'acabessin d'entendre, i encara avui Dennis no ha tornat a Tacloban i no sé ben bé si podrà recuperar la seva moto, però, per si de cas, vaig agafar-los les dades. Vaig lliurar el meu bloc a l'home de més edat i aquest va escriure 'Ariel Tupas' i un número de mòbil. Un cop més, vaig insistir en qui era jo, què hi feia allà i que entenien que havien de guardar la moto del Dennis tan bé com poguessin.<br />
<br />
Mentre tornava al lloc on havia deixat la moto del Dennis per conduir-la a peu fins a l'escola, ells van posar a punt la que hauria fer servir a partir d'aleshores. No era, com pensava, un model que tenien allà per llogar habitualment. Era una <i>scooter</i> amb marxes que probablement havien recuperat de la runa i que van posar a punt amb quatre cops de martell i canviant peces que ja no funcionaven per altres de noves o d'altres motos sinistrades.<br />
<br />
Van fer una volta de prova, em van dir que estava a punt, i vaig pagar-los els 7000 pesos davant la mirada atenta de molts nens i curiosos que deuria fer temps que no veien tants diners junts.<br />
<br />
<i>- I la clau?</i><br />
<i>- No hi ha clau.-</i> va dir el mecànic jove amb un somriure.<br />
<br />
Va ajupir-se i va estirar dos cables de sota el manillar. Havien fet un pont i, cada cop que volgués encendre-la o apagar-la, jo també l'hauria de fer.<br />
<br />
Eren quarts de dotze. Amb la meva <i>scooter</i> sense matrícula, sense clau i sense papers, però sí amb gasolina i que funcionava prou bé, vaig tornar a l'aeroport a reunir-me amb els d'APTN. Un cop allà, el Qiaran, el cap, em va dir que s'instal.laven al Leyte Park Hotel, on havien trobat habitació i des d'on farien els enllaços. Vaig demanar-li que em portessin les bosses i la caixa d'aigües, i que jo els seguiria amb moto, perquè no sabia exactament on era. Vaig fer altre cop aquell camí d'anada i de tornada. Però, aquest cop, amb un imprevist realment inoportú. En pocs minuts, el cel va cobrir-se per complet i va començar a ploure a bots i barrals. Les pluges tropicals són curtes, però molt intenses.<br />
<br />
Amb l'ànsia de no perdre el vehicle d'APTN, vaig estar seguint-los una estona mentre notava l'aigua regalimar per tots els racons del meu cos i mentre em palpava les butxaques per comprovar que el passaport era ben embolicat amb una bosseta de plàstic. Van parar un moment i el conductor va abaixar la finestra i va preguntar-me per l'ajuntament. Jo li vaig dir que era cap a la dreta (m'orientava ja perfectament a Tacloban) i ell va girar capa l'esquerra, però vaig seguir-lo per no perdre'l i, quan la pluja es va haver convertit en una cortina d'aigua i quan el carrer va estar tan inundat que a la moto li costava avançar, vaig rendir-me i vaig buscar aixopluc en un portal.<br />
<br />
Quan la pluja va convertir-se en plugim, el cotxe feia estona que havia desparegut carrer enllà. Vaig tornar a l'ajuntament i vaig preguntar pel Leyte Park. Vaig seguir les indicacions, però, com si m'hagués caigut una maledicció, la moto nova també va calar-se i vaig sentir-me abandonat per enèssima vegada. Vaig deixar-la aparcada a l'ajuntament i vaig decidir fer a peu el tros fins a l'hotel. Plovia a estones i vaig treure de la ronyonera l'impermeable.<br />
<br />
El carrer de l'ajuntament a l'hotel anava en paral.lel a la costa, en una part de l'illa des d'on es veu la veïna Samar. Aquell camí només es podia fer a peu, ja que pals de l'enllumenat públic i arbres de totes les mides havien caigut per la força del vent i les onades. Tot i trobar-me tan aprop de l'ajuntament, aquella era una mena de zona morta, per on encara no hi havien passat els equips de rescat.<br />
<br />
M'acostava a l'hotel quan vaig veure una mena de control de carretera. Més aprop, vaig comprovar que no ho era i que aquell jove armat no era un soldat uniformat, tot i que la sensació és que m'aturarien i em demanarien alguna cosa. Vaig provar de mantenir la mirada fixa però tampoc amb cara de pocs amics. Vaig aixecar els ulls i vaig veure aquell jove amb la metralleta de canó curt, tipus UCI, penjant del coll. L'agafava com si posés per a una foto. El seu somriure feia por. Vaig fer-los un cop de cap provant de ser educat, però no massa, i un altre va tenir temps de dir-me 'aquest d'aquí és boig', referint-se al que anava armat. No sabia si somriure o respondre, i vaig optar per continuar amb pas ferm sense girar el cap, sense vacil.lació. Per uns instants, vaig pensar que, si aquell era realment boig i decidia fer punteria, jo era el més semblant a un aneguet de fira. L'ampolla de gasolina a la mà sonava com una excusa patètica per assaltar-me i acabar amb la meva vida. I, després de lluitar contra tantes adversitats, no em venia precisament de gust acabar estès allà enmig amb un grapat de bales a l'esquena. Els temors van esvair-se uns metres enllà i, quan vaig trobar el Leyte Park, ja ni me'n recordava del boig.<br />
<br />
Un cop a l'hotel, vaig demanar habitació. Em va dir que n'haurien de netejar una i que m'hauria d'esperar. Bones notícies. Tindria un sostre. També em van dir que disposaven d'un pou d'on podia treure aigua per dutxar-me i pel lavabo. En aquelles circumstàncies, allò era un gran luxe.<br />
<br />
Mentre esperava, vaig localitzar els d'APTN i vaig recollir les meves coses. A l'hotel van lliurar-me la clau de l'habitació, una mena de bungalow estret amb una llitera i amb un lavabo petit amb dutxa, i vaig deixar-hi les coses. Em va tranquilitzar pensar que, com a mínim, tenia el més semblant a un quarter general, un centre d'operacions i una certa intimitat. Vaig treure la bossa del menjar. Vaig corspir-me un dels panets amb pasta de figa i vaig posar una bossa de cacahuets torrats a la butxaca. Allò seria la dieta del dia.<br />
<br />
De tornada a l'ajuntament, vaig topar amb un cotxe d'una ONG on hi anaven el Roger, el meu germà, i l'Hodei, el corresponsal d'ETB. Feien cara d'espantats. Hores després em van dir que, caminant enmig d'aquell paisatge de destrucció, sota la pluja i amb aquell impermeable i l'ampolla de gasolina, els havia fet pensar en pel.lícules de terror com 'I know what you did last summer'.<br />
<br />
Vaig recuperar la meva moto i la vaig portar caminant fins a l'escola Rizal...<br />
<br />
<i>- Ariel! Where is Ariel?</i><br />
<br />
Aquest va deixar el que estava fent, va buscar el mecànic jove i els vaig reclamar que, pel que havia pagat, no podia ser que allò no funcionés. Admeto que era conscient que el diluvi que havia caigut quan perseguia els d'APTN era la causa probable que la moto no funcionés, però no vaig reclamar el mes semblant a una garantia de lloguer.<br />
<br />
Van buidar les parts i van treure aigua de tants llocs com van poder. Poc després, la moto funcionava de meravella. El sol va tornar a aparèixer i la pell cremada va queixar-se. M'havia guardat una samarreta a la bossa i me la vaig posar al cap com havia vist que feia molta gent de la zona, com si fos un jilbab. Tenia els braços al descobert, però com a mínim no em cremaria més la cara i protegiria el cap. I així aniria la resta de dies.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN5fd-GSmvZ2uE8IJ0Wrboi1831_V0WpsOPMOjguN3kNEjIZwDR4tiYO8t41h2G8GPSHjDrFQN_44DQuzR19N_UIsChs6M-SupnECJTChBkRpKmuZ01p06JbtjqVWJENiiiaR3TWtkHKAP/s1600/sergi+moto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN5fd-GSmvZ2uE8IJ0Wrboi1831_V0WpsOPMOjguN3kNEjIZwDR4tiYO8t41h2G8GPSHjDrFQN_44DQuzR19N_UIsChs6M-SupnECJTChBkRpKmuZ01p06JbtjqVWJENiiiaR3TWtkHKAP/s640/sergi+moto.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: xx-small;">Amb Hodei Arrausi (ETB) i Esperanza Calvo (T5), el dia abans de marxar de Tacloban.</span></b></div>
<br />
Poca cosa més vaig poder fer aquell dia més enllà de situar-me. Els d'APTN em van dir que no podien oferir-me electricitat del seu generador perquè anaven curts de combustible. De manera que vaig haver de tornar, aquest cop en moto, a l'ajuntament, des d'on vaig començar a muntar la crònica per aquell TNM. Però, com si les coses no haguessin anat prou maldades aquell dia, la llum dels generadors va durar mitja hora. Hi havia sobrecapacitat, massa periodistes fent servir andolls. Vaig esperar una altra hora fins que la llum va tornar. Per acabar-ho d'adobar, m'havia deixat els auriculars i em costava moltíssim escoltar l'àudio de la meva crònica. Havia de parar l'orella ben aprop dels altaveus del portàtil i muntar com pogués. Entre una cosa i l'altra, vaig trigar molt més de l'habitual. També vaig tenir temps de demanar-li al Pablo Díez que m'ajudés a gravar un <i>stand up. </i>I pot semblar un caprici, però, com que havia decidit que no m'enduria el trípode per a aquest cobertura (pesa massa), gravar les firmes que fem al final, no sempre era fàcil. No tothom sap enquadrar o detectar que hi ha massa o massa poca llum.<br />
<br />
<i>- Espero que no vengan los militares i nos detengan. -</i> li vaig dir al Pablo. I és que, quatre anys abans, a Urumchi (Xinjiang. Xina), quan també m'ajudava a gravar un <i>stand up</i>, la policia militar va interrompre la gravació i vaig acabar detingut unes 8 hores.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/dQwEHV3fJsQ" width="560"></iframe>
</div>
<br />
Aquest stand up, per cert, no va acabar sortint a cap crònica, un exemple del material que no surt mai en antena.<br />
<br />
Quan vaig tornar a l'hotel, ja era de nit. Vaig localitzar el meu germà, que m'havia d'ajudar a fer servir la seva càmera per passar el vídeo del meu ordinador al sistema d'APTN. No ho podia fer amb la meva per un problema tècnic. I, com si el dimoni tornés a fer-me la guitza, una sèrie d'intents fallits va fer impossible aquella empresa. El temps se'ns va tirar a sobre i vem perdre la possibilitat d'enviar aquell material a temps. El que havia de ser un enviament d'un video i un directe, va convertir-se només en un directe.<br />
<br />
Estava emprenyadíssim. Després de tants esforços, només es veuria una petita part del que havia fet.<br />
No havia tingut gaire temps de preparar el directe i vaig haver d'improvisar molt. No he patit mai per quedar-me en blanc durant un directe perquè, si alguna cosa em sobra, són ganes de dir coses. Però no és el mateix dir-les de manera ordenada i no deixant-te res, que començar a parlar tal com raja.<br />
<br />
Per l'auricular, vaig sentir que els de Realització (TV3) em deien que havia anat bé. Però jo sabia que allò era fer la feina a mitges. Estava emprenyat i gairebé abatut per la incapacitat de superar tants elements adversos.<br />
<br />
Les companyies de telefonia havien reestablert el servei, però havia pogut fer servir molt poc el mòbil perquè hi tenia poc crèdit i perquè havia de raccionar la bateria. El Xesco Reverter, el cap d'Internacional, va dir que no patís pels temps i va dir que enviés si podies un vídeo i les imatges de la nena de l'orfenat.<br />
<div>
<br />
Gràcies a la perícia del meu germà, finalment vem trobar una drecera tècnica i vem poder enviar el material sense que se'ns fes excessivament tard. Aquell TNV ja tindrien crònica i els pares adoptants podrien veure de primera mà que la nena estava bé.<br />
<br />
Quan tots vem arribar a l'habitació (l'hotel ja era ple i jo vaig oferir-los la meva), ens van quedar forces per dutxar-nos a la llum de les llanternes i preparar-nos mentalment per al dia següent. L'aigua freda picava en contacte amb la pell cremada, però poc després la sensació era prou relaxant. En sortir de la dutxa, i amb les narius ja netes, l'olor a mort va retornar amb força, per recordar-me que, si havia desparegut, no era perquè hagués volgut marxar, sinó senzillament perquè durant el dia jo feia tanta o més pudor que ella i no la considerava una intrusa.<br />
<br /></div>
Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-40293305582524036572013-11-23T19:15:00.005+08:002013-11-23T19:15:56.873+08:00Els meus dies a Filipines (3)La història que us narro és, inevitablement, un relat ple d'el.lipsis temporals, ple de <i>flashbacks</i> i <i>fastforwards</i>. I, enllaçant amb el que va passar dilluns, el primer dia a Tacloban, vull fer un salt al present per compartir amb vosaltres aquest missatge de correu electrònic que acabo de rebre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP9X3s5LLxxET8PS2rDv8ZZ4WglRj-ZHgmU4vkOqu5a4cnGl7CRVcEdZ1IxGZaXwguhNarrhqwQGYZn0k3P3XirP98QcIkPugcXwXWaVKgyfyPLE_-K67gbsktrLG1sfjFCcmMALpCS-EK/s1600/cheenee.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP9X3s5LLxxET8PS2rDv8ZZ4WglRj-ZHgmU4vkOqu5a4cnGl7CRVcEdZ1IxGZaXwguhNarrhqwQGYZn0k3P3XirP98QcIkPugcXwXWaVKgyfyPLE_-K67gbsktrLG1sfjFCcmMALpCS-EK/s640/cheenee.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
És la resposta de Chenee Coronado a un primer missatge que vaig enviar jo als seus familiars (escrit molt de pressa des del mòbil i ple de faltes tipogràfiques):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Rp0t2t3U_qEZyl8iHXZWOYzta-gsO7wTTX3kqqlgmMgBX5WtmZj7yNoF4gsN61Kgj1kyTAROV2y15gtvDr2kCddoXjt-VAYgSA0ibtGPzNIyYDTu1Oj6aSOyguFZiqjY5n1JE3V6STXs/s1600/sergi+missatge+original.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Rp0t2t3U_qEZyl8iHXZWOYzta-gsO7wTTX3kqqlgmMgBX5WtmZj7yNoF4gsN61Kgj1kyTAROV2y15gtvDr2kCddoXjt-VAYgSA0ibtGPzNIyYDTu1Oj6aSOyguFZiqjY5n1JE3V6STXs/s640/sergi+missatge+original.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Hi ha, per tant, una diferència de deu dies entre el primer missatge i l'últim. A la Cheenee i els altres dos cosins els vaig trobar enmig del carrer el primer dia a Tacloban. Em van demanar si podia enviar un missatge als seus parents de Manila (o el Canadà, no ho recordo) i els vaig dir que ho intentaria. Havien caminat durant hores per trobar algú com jo i poder fer arribar aquest missatge als seus parents i els vaig veure tant desesperats que els vaig donar aigua i menjar del que portava. A mi no em feia res perquè, com us explicava ahir, jo havia de tornar aquella tarda a Cebu i sempre seria a temps de comprar-ne més. Començava a ploure fort i vaig tenir temps d'entrevistar-los. <a href="http://www.tv3.cat/videos/4759535/Desesperacio-a-laeroport-de-Tacloban">Apareixen</a> parlant de la inseguretat en la primera crònica sobre el desastre que vaig enviar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9__LrrAa3ATWPSnIuCbIeJUZSwvs9nDdCUHzo9LygTv8sxx8CWJM3EsN1_9Db4IgkBgcFKX55DBl0RHzvAPLbfFgBZUQ0_TzdOd0alEBiaW5KN2K4hd7E8IhNxWv-INrJmtX4XPF3qag/s1600/video+tn+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9__LrrAa3ATWPSnIuCbIeJUZSwvs9nDdCUHzo9LygTv8sxx8CWJM3EsN1_9Db4IgkBgcFKX55DBl0RHzvAPLbfFgBZUQ0_TzdOd0alEBiaW5KN2K4hd7E8IhNxWv-INrJmtX4XPF3qag/s640/video+tn+copy.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
...<br />
<br />
Costa molt d'imaginar-s'ho. Però feu sisplau aquest exercici amb mi. Penseu en la plàcida rutina diària a la qual esteu acostumats: llegir el diari mentre mengeu un entrepà al bar de la cantonada, el que penseu quan espereu a recollir els fills a la llar d'infants, les escenes quotidianes de carrer que inconscientment retén el vostre cervell quan conduïu el cotxe de casa a la feina o quan torneu en metro,... I penseu també en la seguretat que us dóna saber que tots aquests llocs i les escenes que contenen demà també hi seran. Penseu en la Maria, en l'Albert, en la matrícula del vostre cotxe, en què hi posa al rètol de la xocolateria.<br />
<br />
I, per molt que us costi, imagineu-vos ara que un gran daltabaix ho transforma de cop, que una gran onada els arrossega i que, quan amaina, tot allò que donàveu per fet ha deixat d'existir. Moltes d'aquelles persones que formaven part d'aquella estampa coneguda ha desaparegut. Alguns, romanen estesos al costat de llocs o béns que tal vegada tenien valor. Han mort les persones, però també tota una ciutat, les seves olors, les seves converses, la manera de relacionar-se, les prioritats, i una llarga llista de coses immaterials.<br />
<br />
De fet, mon germà Roger, que és camera d'ETB i va estar juntament amb el corresponsal de la televisió d'Euskadi aquests dies allà amb mi, un cop a Manila em deia: 'veig carrers normals i el meu cap els imagina com si haguessin patit un tsunami, me'ls imagino destruïts.'<br />
<br />
És aquesta la mena de pèrdua que, fins i tot pel nouvingut, com els periodistes que caiem com si ens haguessin llançat de cop en paracaigudes, costa més de tot assimilar.<br />
<br />
A diferència del terratrèmol de Sichuan del 2008, aquest cop no m'he endut els fantasmes a casa. Els morts no em tornen en somnis. Suposo que tinc més experiència. Veure i respirar cadàvers ha estat més una molèstia que no una experiència dramàtica, què us he de dir. Però, en canvi, aquella sensació d'haver estat testimoni de com actua la destrucció total és molt difícil de pair. Crec que només les pel.lícules que presenten un apocalipsi són capaces de transmetre aquest sentiment. És com un advertiment, com si el destí volgués que ens preparéssim per alguna cosa pitjor.<br />
<br />
Sí, ho he viscut com una lliçó de la natura. No som invencibles! Ens pensàvem que podíem jugar a fer el que volguéssim i, com a molt, el que tenim és un préstec per viure en aquest planeta que s'ha emprenyat molt. La rapidesa en què pot produir-se el canvi d'un estat a un altre ha de ser burtal, molt cruel. I el buit i el caos posteriors, la desesperació de l'ésser humà totalment exposat i vulnerable produeixen una immensa tristor.<br />
<br />
Dimecres, el segon dia que vaig poder volar a Tacloban, ja va ser per quedar-m'hi de manera indefinida. Sabia que tornar a aconseguir un vol seria impossible a curt termini, i una incògnita a mig termini. Sabent que m'hi quedava, havia d'assegurar el més bàsic: menjar, aigua, allotjament i transport.<br />
<br />
De Cebu em vaig endur una caixa de 30 ampolles d'aigua. Si la raccionava prou bé, en tindria prou per a una setmana. També vaig comprar cacahuets torrats, mango assecat, i una mena de panets plans farcits de pasta de figa. Poc per a qui li costi acostumar-se a l'austeritat. Suficient per algú que, quan treballa al límit, fàcilment s'oblida de menjar.<br />
<br />
L'aixopluc provisional seria la tenda de campanya dels fotògrafs d'Associated Press, que s'havien instal.lat al costat de la torre de control de l'aeroport, en una zona que l'exèrcit havia aïllat de la resta de la població, que mica en mica anava arribant en busca d'ajuda mèdica, menjar o notícies de la civilització. Els d'AP van deixar que hi deixés les meves dues bosses petites (una, amb la càmera, bateries i cables, i l'altre, amb el portàtil, roba, menjar, kit mèdic) i la caixa d'aigües. Però no tenien lloc per dormir.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrd_j5uC6_uTbq_UdZv_pLWq47noTmVg83jTSo6n4KxNfmajdwyEs4fhRYHon0jgyA7gXhN6xA0DJAOzBy271e_AWEiSfLjovlqBesbOvWtHlvHWwHR-XHuRAdE06imJOKkhC2E5NqEmNK/s1600/leyte+island.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrd_j5uC6_uTbq_UdZv_pLWq47noTmVg83jTSo6n4KxNfmajdwyEs4fhRYHon0jgyA7gXhN6xA0DJAOzBy271e_AWEiSfLjovlqBesbOvWtHlvHWwHR-XHuRAdE06imJOKkhC2E5NqEmNK/s1600/leyte+island.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
El transport seria més complicat. Les grans televisions (americans, japonesos, britànics) venien amb tota mena de recursos. Alguns havien fins i tot volat amb avionetes fletades per a l'ocasió. No havien escatimat en pressupostos. Molts tenien ja el seu vehicle a punt, que havien pogut fer arribar des de ports d'altres ciutats de Leyte, com Ormoc. És veritat que TV3 podria haver fet un esforç i haver-me pagat un vehicle si els ho hagués demanat, però, quan vas sol, és molt difícil coordinar aquest tipus de preparatius de manera ràpida i eficaç. La prioritat era arribar ràpid i enviar ràpid. És el que fem, notícies. Hi ha luxes que, no només per diners, no em podia permetre. La BBC o la CNN, per citar-ne dos, porten productors que s'encarreguen, únicament, d'aquests detalls més de procediment. El càmera fa de càmera i el periodista es concentra en el contingut.<br />
<br />
En tot cas, tenia clar des del dia anterior que Tacloban (200,000 habitants) no me'l podria fer pas a peu. Només per anar i venir de l'aeroport podia trigar 45-60 minuts caminant. De manera que el primer que vaig fer un cop vaig deixar les bosses a la tenda d'AP, va ser demanar a tots els conductors de cotxes i motos que veia a l'aparcament de l'aeroport si llogaven els seus vehicles o si em podien portar a algun lloc.<br />
<br />
Vaig preguntar a unes 15 persones sense èxit. Alguns ja anaven plens. Altres no tenien benzina. Altres, simplement, tenien massa problemes com per ocupar-se de mi. Finalment, vaig trobar un home a sobre una moto de trial.<br />
<br />
<i>- Hola, estic buscant un vehicle de lloguer. Tu em podries portar?</i><br />
<i>- Jo marxo ara amb la meva família. Hem aconseguit una plaça en un vol. </i><br />
<i>- I saps on podria preguntar?</i><br />
<i>- El que puc fer és deixar-te la moto.- </i>Va dubtar durant un moment.- <i>No vull diners a canvi. Només que en tinguis cura.</i><br />
<br />
Al principi em va sorprendre, però de seguida vaig adonar-me del poc valor dels béns materials en situacions com aquella. Em va dir que actualment formava part del departament anti-drogues del govern local i que anteriorment havia treballat de bomber per a l'aeroport, i que un cop hagués fet servir la seva moto, podia deixar-la amb la gent de l'autoritat civil, que rondaven per allà i el coneixien. Vaig fer fotos dels seus documents d'identitat i ens vem intercanviar les dades per poder-nos localittzar més fácilment en un futur. Es deia Dennis Yu.<br />
<br />
Ens va quedar poc temps per intercanviar informació, perquè de seguida el van cridar per embarcar. Em va dir que l'starter de la moto tenia una mica de truc, que hauria d'anar afluixant un cargol amb un tornavís. També que la clau per arrencar estava espatllada i que el mes important era que tanqués bé el candau de seguretat perquè no me la robessin. Em va dir que el dipòsit era ple i em va deixar una ampolla de benzina també força plena. Que me l'endugués anés on anés perquè anava molt buscada.<br />
<br />
<i>- Per quant en tinc amb el dipòsit ple?</i><br />
<i>- On vols anar?</i><br />
<i>- Tacloban, però m'agradaria moure'm per l'illa. </i><br />
<i>- El dipòsit ple et servirà per anar i venir de la ciutat aqui dues vegades. </i><br />
<br />
El vaig mirar als ulls, li vaig donar les gràcies, i li vaig dir que tindria molta cura de la seva moto. Abans de marxar, va apuntar-se en un paper el número de la seva pròpia matrícula. Feia tansols una setmana que li havien donat i no se la sabia de memòria.<br />
<br />
Dennis va desparèixer entre la multitud que s'amuntegava a les dependències destrossades i innundades de l'aeroport i jo vaig fer un primer intent per engegar la moto. Algú em va ajudar i també em van recordar com funcionaven les motos de marxes. N'he conduït algunes, però no hi estic acostumat.<br />
<br />
I, quan em disposava a abandonar l'aeroport amb la intenció d'anar primer a fer un cop d'ull per Tacloban, va aparèixer ella. Era petiteta, amb ulleres i el cabell recollit. Parlava un anglès perfecte.<br />
<br />
-<i> Perdoni, Sir, li puc preguntar on va?</i><br />
<i>- Doncs... No ho sé.- </i>m'encanta no saber on vaig.-<i> Tu on vas?</i><br />
<i>- Estic buscant algú que em porti a Palo. Vull anar a reunir-me amb els meus pares. Va a Palo, Sir?</i><br />
<i>- Per què no? Puja. </i><br />
<i><br /></i>
Palo és una ciutat que es troba a uns 12 kilòmetres de l'aeroport de Tacloban. Com aquesta última, és a la costa oriental de Leyte i havia quedat igual de devastada que Tacloban. Però això que us explicaré ara és el més interessant... Dos dies abans, quan havia pogut llegir l'email a Cebu, havia rebut el missatge de la Mercè, una catalana que ara viu a València. La Mercè i el seu marit són una de les famílies que havien d'adoptar criatures de l'orfenat de Palo, i estaven molt amoïnats perquè no en sabien res.<br />
<br />
La nostra prioritat era explicar el que passava a la zona afectada, però vaig pensar que se'm posaven les coses de cara amb l'aparició de la noia que volia anar a Palo i que, com a mínim, era una bona oportunitat per començar a buscar el lloc. La Jude, així es deia, em va ajudar a traduir algunes entrevistes en visayas, la llengua local, diferent al tagalog, l'estàndard filipí, i em va posar al dia d'aquella mena de detalls que necessites anar absorbint per saber com funciona un país i així saber-lo interpretar. Vem parar a una gasolinera on hi havia un soldat perquè ens vigilíes la moto i vem endur-nos l'ampolla de gasolina extra. Anava molt buscada. Quan vem voler seguir el camí, la moto no s'engegava. Va costar una mica i al costat ho vaig aconseguir afluixant el cagrol que el Dennis m'havia dit.<br />
<br />
Li vaig parlar de l'orfenat i em va dir que el coneixia. Em va dir que em donaria indicacions, però, quan vem arribar al seu destí, va seguir atabalada en busca de la seva família i vem seguir camins diferents sense que cap dels dos se'n recordés de l'orfenat. Per cert, també ella em va escriure fa uns dies per agrair-me que la portés i per saber si em trobava bé.<br />
<br />
Miressison miressis, tenies motius per gravar i històries possibles per explicar. Era, com alguns càmeres diuen, na boratxera d'imatges. No sabies per on començar de tanta destrucció que hi havia. La Jude m'havia dit que anés amb compte si m'endinsava molt més en aquella zona, on encara no hi havia arribat gaire l'exèrcit. Vaig estar gravant amb la llibertat d'elecció de localitzacins que et permet anar en moto i vaig seguir tenint problemes a l'hora d'engegar-la.<br />
<br />
Vaig pensar que, si fallava tant, potser millor que busqués l'orfenat i, així que pogués, anés fent via cap a l'aeroport. Aquell dia no tenia possibilitat d'enviar res a TV3, per falta de comunciacions, i per tant no tenia la pressió de l'enviament, però tampoc volia que se'm fes fosc, i menys encara quan hi havia un toc de queda.<br />
<br />
Preguntant molt, vaig finalment trobar l'orfenat. Vaig deixar la moto en una escola del costat i vaig haver de seure allà on vaig poder. Estava exhaust? Sí, en part, però tenia un mal pitjor. Havia agafat una insolació. D'entre tots els preparatius a Pequín, no havia pensat en un d'elemental: la crema solar. Filipines és un país tropcal, idiota! Tenia els braços i la cara totalment vermells i començaven a coure. Havia esgotat tota l'aigua i a l'escola me'n van donar, tot i que la raccionaven ells també. Vaig beure-me-la en tres glops i no vaig tenir vergonya de demanar-ne'n una altra. Els vaig demanar aparcar la moto allà, més segur que al carrer, i vaig fer el tros fins a l'orfenat caminant, ampolla de benzina en mà.<br />
<br />
El guàrdia em va deixar entrar a l'orfenat i em va fer esperar després que li expliqués a què venia. És impressionant el bé que parlen l'anglès, aquesta gent. Fins i tot els que se suposa que no el parlen.<br />
<br />
Va tornar i em va dir que la cuidadora no em podia atendre, que havia de demanar permís. Vaig insistir i li vaig dir que havia vingut de molt lluny nomes per aquella nena els pares adoptants de la qual no sabien si seguia viva. Va tornar a fer el mateix camí d'anada i de tornada amb el mateix resultat. Al final, unes noies, crec que eren mestres d'una escola per a nenes maltractades o en situacions vulnerables del mateix complex oficial, van entrar i els vaig parlar del motiu de la meva visita.<br />
<i><br /></i>
<i>- És com si, després d'un gran esforç per venir fins aquí, una bona causa, algú em donés una bufetada. Ja sé que en condicions normals hauria de demanar permís. Però, aixó és un desastre, no funciona ni el telèfon. Ni tansols sabi què em trobaria abans d'arribar aquí. </i><br />
<br />
Vaig posar-li una mica de dramatisme, però us asseguro que em sentia exactament així. Les noies van parlar amb el guàrdia i el pobre home, tot pacient, va fer un tercer intent. Quan va tornar, em va dir que la cuidadora vindria.<br />
<br />
Poc després em va fer un senyal i vaig veure la cuidadora amb una nena als braços. No m'ho vaig pensar i vaig començar a gravar. Si hi havia cap problema, ja m'ho dirien.<br />
<br />
Quan la dona amb la nena van ser més aprop, em va dir que no podia gravar, que només havia sortit per fer-me veure que la nena era viva i per dir-me que no em podia deixar gravar sense autorització. Vaig pensar que potser no tindria més oportunitats de tornar allà, però li vaig demanar que em passés el telèfon de la persona que em podia concedir aquell permís. M'ho vaig apuntar tot en un paper i vaig tornar a desar el paper en una bosseta de plàstic que portava per resguardar de la pluja el passaport i documents importants. Vaig dir-li alguna cosa a la nena.<br />
<i><br /></i>
<i>- Hola, com estàs? Aviat vindran els teus pares i podrás anar-te'n amb ells, eh?</i><br />
<br />
La nena em va mirar encuriosida.<br />
<br />
De nou a l'escolta on havia deixat la moto, un home que sabia de mecànica em va ajudar a arreglar-la i vaig poder continuar el meu trajecte de tornada a l'aeroport, vaig aparcar la moto al costat de la tenda dels d'AP, i vaig posar l'ampolla de benzina a dins la tenda, al costat de la caixa d'aigües. Vaig decidir que, com que aviat es faria fosc, ja no gravaria res més. El dia havia estat etern. Enmig del so ensordidor de les hèlix d'avions militars, vaig buscar aixopluc sense sort. Vaig recordar que aquell matí m'havia posat a la butxaca un diari que havia llegit quan era a l'avió. Vaig agafar aquelles fulles de diari, les vaig col.locar a la gespa del costat de la pista d'aterratge, i em vaig imaginar que el soroll dels avions no era tant alt. Al costat de tot de veïns que esperaven torn per embarcar en algun d'aquells avions, vaig posar-me a dormir i vaig aconseguir descansar una mica.<br />
<br />
Un parell d'hores després, un nou aterratge (o era un C-130 o un Hèrcules que s'enlairava?) va despertar-me i vaig veure un espectacular cel estrellat. Clar! En un lloc on no hi ha electricitat, la contaminació lumínica és pràcticament inexistent.<br />
<br />
No podia dormir bé. El terra era irregular i em picava la pell.Sort encara que no hi havia insectes prou atrevits per visitar-me. Vaig aixecar-me, vaig acabar-me l'aigua de l'ampolleta que portava en una de les butxaques, i vaig buscar un altre llit. Vaig localitzar un carro d'equipatges, d'aquells que serveixen per portar les maletes de l'avió a la cinta transportadora, on només hi dormia una persona. Era un soldat que havia deixat el seu fusell sota les cames amb el canó apuntant cap enfora. Vaig pensar que, si tenia molt mala sort, estirat allà igual m'acabaria foradant el peu. Però la son va vencer les pors i li vaig anar a fer companyia. Ell estava tant o més cansat que jo.<br />
<br />Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-38325374416308839002013-11-22T13:36:00.000+08:002013-11-22T13:38:53.568+08:00Els meus dies a Filipines (2)Logística. Operativa. Allò que necessites perquè la teva feina acabi veient-se en pantalla però que no té visibilitat. En parlem als llibres o en els blogs.<br />
<br />
Quan dos dies després del pas del Tifó Haiyan vaig saber que era un gran desastre (és increïble el que vem trigar tots a reaccionar) i era, per tant, noticiable, vaig enviar un missatge al mòbil del Xesco Reverter, el meu cap a la Secció d'Internacional. Deia una cosa així: "Tifó Filipines mot bèstia. Hi hauríeu d'enviar algú. Jo marxo dimarts."<br />
<br />
Era diumenge al matí i, en efecte, tenia vol dimarts, però no a les Filipines, sinó a Barcelona. Hi anava per una conferència sobre turisme xinès en el marc de la convenció anual de Turisme de Barcelona. Els ho havia confirmat des de feia mesos. I jo tenia assumit que aquell seria 'un altre desastre important que et perds', ja que el tsunami de l'Índic (2004) m'havia agafat a Extremadura en plenes vacances de Nadal i la Redacció hi va enviar el Jaume Barberà i altres companys. Per no parlar de la meva accidentada arribada al Japó (2011), amb un còl.lic nefrític que em va obligar a fer marxa enrere i va obligar a TV3 a substituir-me pel Lluís Caelles i dos companys més.<br />
<br />
Hores després, ja a la tarda, em va trucar el Xesco:<br />
<br />
- I això de Barcelona no ho pots cancel.lar?<br />
- Osti, dijous és la conferència.<br />
- Ja, però...<br />
<br />
No m'agrada gens quedar malament amb ningú. Però, en aquest cas, no era difícil convènce'm. L'únic que vaig demanar va ser que TV3 fes una trucada de cortesia a Turisme de Barcelona.<br />
<br />
Un cop saps que hi vas, s'engega una cadena de decisions que no et pots permetre dilatar molt. El teu cervell treballa molt ràpid i alhora no pots deixar que la precipitació t'atabali: passaport, diners (com els canviaré?), material (tinc les bateries carregades? m'enduc el trípode?), adaptador endolls, kit mèdic, roba (quin temps fa? plourà?), quin és el millor calçat per la mena de feina que faràs,...<br />
<br />
Producció (TV3) va aconseguir-me un bitllet per aquella mateixa nit i, des que vem decidir que hi anàvem, pràcticament no va quedar temps per a res més. Diumenge a la nit volava cap a Manila i, a l'aeroport, va passar una cosa molt divertida. Vaig topar amb el Joerg, un periodista de la ràdio-televisió austríaca amb qui havia coincidit dos anys abans també a l'aeroport de Pequín anant cap al Japó pel tsunami. Vem intercanviar la poca informació que teníem i, ja a l'avió, vem fer càbales sobre com arribar a la zona afectada pel Tifó Haiyan. D'entrada, l'aeroport de Tacloban, la principal referència, estava fora de servei, ja que havia quedat destruït.<br />
<br />
Ja de matí, vem arribar a Manila. A mi m'haven demanat una connexió en directe des d'allà. Sempre he pensat que, si bé és veritat que dones presència perquè ja ets al país, des del punt de vista informatiu és una pèrdua de temps. Són hores que podries aprofitar per arribar abans a la zona afectada. Tampoc tens gaire cosa a epxlicar perquè no has vist pas res, encara. I vaig aprofitar el temps a Manila per buscar una ruta d'arribada a Leyte, la principal illa afectada.<br />
<br />
El Xesco m'havia passat un tweet d'un periodista de la CNN que ens va anar molt bé, ja que citava un cop de mà del'Autoritat filipina d'Aviació Civil (CAAP) per explicar que ja eren a Tacloban. Vaig buscar les dades de la CAAP a internet i vaig passar-me tot un matí intentant localitzar la persona encarregada. Finalment, vaig localitzar Eric Apolonio, que em va citar per a primera hora de la tarda. Em va fer esperar dues hores i després em va concedir una entrevista amb el sots cap del departament que, per una qüestió d'horaris, no vaig poder aprofitar mai, però que em va anar molt bé per a tenir un cert coneixement de fons, especialment tractant-se d'un país que trepitjava per primer cop.<br />
<br />
El Sr. Apolonio em va dir que aquell mateix dilluns ja hi havia els primers vols comercials cap a Tacloban (encara no ho deien ni les notícies), i em va passar el contacte d'una delegada de Philippine Airlines (PAL).<br />
<br />
Vaig anar corrents cap al punt on havia de fer directe i, amb un embús de trànsit monumental, vaig arribar justíssim per entrar. Jo, amb les meves dues bosses embotides de material fins al punt de maltractar les cremalleres, deixant el taxi un parell de semàfors enllà, i corrents per arribar cinc minuts abans d'entrar en directe. Un cop vaig acabar, vaig tornar a l'aeroport.<br />
<br />
A PAL em van fer passar per davant de tothom i, en qüestió de mitja hora, ja tenia els dos bitllets a la mà: Manila-Cebu, per al cap d'un parell d'hores i Cebu-Tacloban-Cebu. El primer que vaig fer en arribar a Cebú va ser un comentari que aniria al TNV. El vaig enviar des de l'hotel a Cebú i pràcticament no em va quedar temps per a res més. A les 3.20 havia de ser a l'aeroport.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSru3lDGc7zUs41RfJdFffCamFdN9bcWr1ttIDFvxAnuXbDe6XgZdKCmKt4bBTGGEyFBT7_7nzrXOloPcoeXn8MNrpP_Lo25CLHglYTJkyZ4Ve0ux8wmhtyPs88-rIG7uMUXPqBUCzy6uw/s1600/IMG_7441.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSru3lDGc7zUs41RfJdFffCamFdN9bcWr1ttIDFvxAnuXbDe6XgZdKCmKt4bBTGGEyFBT7_7nzrXOloPcoeXn8MNrpP_Lo25CLHglYTJkyZ4Ve0ux8wmhtyPs88-rIG7uMUXPqBUCzy6uw/s320/IMG_7441.JPG" width="239" /></a></div>
<br />
<br />
La decisió d'anar a Tacloban i tornar a Cebu aquell primer dia no va ser fàcil. Res em garantia que hi podria tornar a entrar, ja que els bitllets anaven molt buscats. Però quedar-se a Tacloban sense la possibilitat d'enviar era com fer una crònica per pasar-la, amb sort, tres dies després. No tenia sentit.<br />
<br />
Aquell primer vol l'agafaven gent de Tacloban que fins aleshores no en sabien res dls seus familiars, ja que allà s'havien quedat sense llum i telèfon, i periodistes. Un d'ells, un britànic, el Richard, el corresponsal a Tòquio de The Times.<br />
<br />
És curiós com, tots nosaltres, intentem compartir detalls i plans. Com faràs això? Que en saps d'allò altre? I, al final, el que acabes fent no sol tenir res a veure. A mi, personalment, m'agrada parlar molt amb altres periodistes, però sempre els acabo deixant per fer la meva. El fet que sobre el terreny treballi sol (per molt que sempre intento parlar en plural perquè la feina que fan els meus companys a Barcelona, per exemple, també és important perquè tot acabi sortint) m'ha creat una mena d'instint individualista, de no dependre de ningú i de respondre nomes per a mi mateix.<br />
<br />
La prioritat estava clara: arribar, gravar, tornar a Cebú, enviar. I així va ser. Començava a les 6 del matí i a les 12 ja tornava a ser a l'aeroport per embarcar dues hores després de tornada a Cebú. Però, com sol passar en aquestes ocasions, sempre hi ha sorpreses...<br />
<br />
L'aeroport de Tacloban era un caos de collons. Part del personal havia mort. La resta estava estressat. No hi havia electricitat i els ordinadors eren part de la runa escampada pel terra. Tot es feia a mà. Es venien bitllets i els diners es guardaven en una capsa que feia de caixa forta. La gent feia cua i un guarda de seguretat anava cantant els números dels torns assignats en veu alta. El terra seguia inundat. La gent seia on podia, amb cura de no estripar-se la roba o fer-se cap ferida pels filferros o plaques rovellades d'antigues parets o troços de sostre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxXyli0D1jRzMOu8MEDMIA_28KZ23K0pvPoiZTJ-AW8TJxqwfcnMvTlRde7wtgMP2QuZpLV23tVhQ5VclAsZGWnsBGmXAMsX9f9XUTmkSuhSy2bulRmbh3ksh5sVwniD_ThGGMHE5bJnNQ/s1600/IMG_7456.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxXyli0D1jRzMOu8MEDMIA_28KZ23K0pvPoiZTJ-AW8TJxqwfcnMvTlRde7wtgMP2QuZpLV23tVhQ5VclAsZGWnsBGmXAMsX9f9XUTmkSuhSy2bulRmbh3ksh5sVwniD_ThGGMHE5bJnNQ/s320/IMG_7456.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Vaig lliurar el meu bitllet Tacloban-Cebu al personal.<br />
<br />
- El vol està complet. Haurà de posar-se en llista d'espera.<br />
- No, escolti, si jo el bitllet ja el tinc.<br />
- Sí, però no hi ha places. Se n'han vent més de les que l'avió pot portar.<br />
<br />
Se'm va quedar cara de tonto, però vaig demanar-li per un superior i finalment vaig poder parlar amb ell. Em va explicar que ells estaven venent bitllets des del dia anterior i que no sabien com processar aquells bitllets que, com el meu, s'havien processat a Manila o Cebu. Vaig insistir i em va dir que em posaria a una llista prioritària de casos similars. La llista era d'unes 20 persones.<br />
<br />
L'hora del vol eren les 2, però aixó importava poc. Els vols arribaven quan podien. Penseu que a l'aeroport no funcionava ni la torre de control.<br />
<br />
El primer vol va marxar i em van dir que el següent ja seria l'últim, que potser tindria sort. La gent s'amuntegava. Un home discutia amb uns aires d'arrogancia.<br />
<br />
- Aquesta és la meva tarja de crèdit! Cobri el que hagi de cobrar! Faci o truco ara mateix al seu cap!<br />
<br />
La situació era patètica. D'entrada perquè una tarja de crèdit era, tècnicament, impossible d'utilitzar en un lloc com aquell. I, després, perquè la desesperació de l'home el mostrava en la seva pitjor versió. Per sort, el manager de PAL no es va deixar intimidar i va dir que no podia fer excepcions, que no importava de qui era amic o on treballava. L'home no tenia ni bitllet i volia sortir abans que ningú.<br />
<br />
L'espera a l'aeroport de Tacloban es va allargar mes de cinc hores i, amb molta sort, vaig obtenir una tarja d'embarc, un paperet fet a mà, que em va permetre tornar a Cebu i començar a enviar part el material que havia gravat aquell dia, les primeres cròniques sobre el terreny.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEhVMktr0l7p54bDEGh29dLlrvLqV_d3hGcWiAWN6e1XiB6PWtetJojv5rWaBbJaRLloA7w_0cW29AWICovpkO-AzUVT3wrZXBMkgfaKyGYt9ow7q7xmmObF7MHOufDS7Vi9MFs2tYHqJq/s1600/IMG_7469.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEhVMktr0l7p54bDEGh29dLlrvLqV_d3hGcWiAWN6e1XiB6PWtetJojv5rWaBbJaRLloA7w_0cW29AWICovpkO-AzUVT3wrZXBMkgfaKyGYt9ow7q7xmmObF7MHOufDS7Vi9MFs2tYHqJq/s320/IMG_7469.JPG" width="239" /></a></div>
Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-37875065106809120552013-11-21T16:18:00.001+08:002013-11-21T16:18:14.415+08:00Els meus dies a Filipines (1)És necessari deixar passar uns dies. Per deixar reposar reflexions, sobretot. Però tampoc convé deixar-ne passar massa, perquè aleshores perds la clarividència del relat encara fresc en la memòria, i perquè saps que si no el fas ara, després serà massa tard. I, també, per salut mental, com a part de la digestió posterior a aquesta mena de feines, per poder seguir endavant sense mirar enrere i que se't trenqui el cor. Som-hi...<br />
<br />
Fa una nit clara, penso, quan l'avió descendeix. Però així que surto per la porta, fins i tot en aquell passadís cobert del 'finger', el carbó em dóna la benvinguda. Fins i tot un dia clar és un dia contaminat. Trobaré a faltar aquell espectacular cel estrellat que vaig veure abans de caure abatut a sobre aquell carro de les maletes a l'aeroport de Tacloban, on vaig estirar-me al costat d'un soldat que protegia el seu fusell entre les cames mentre dormia, i on el vent i el soroll ensordidor de les hèlix dels Hercules de la Força Aèria filipina, uns 100 o 150 metres enllà, van formar part dels meus somnis.<br />
<br />
<i>- Bona nit! </i>- dic jo amb un somriure encara contagiat per l'extraordinària amabilitat dels filipins.<br />
<br />
<i>- On vas?</i> - diu egoista el taxista, calculant únicament quants diners podrà treure'm i si li haurà valgut la pena l'espera.<br />
<br />
Sí, sóc ja a Pequín.<br />
<br />
He de seure i recuperar el bloc de notes on he anat apuntant conceptes, paraules clau que em permetin després explorar els racons de la memòria: moto pluja-sol, Angel, aigua i cacahuets,...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsYD31qTzuA_2AUIav8HxmZtIdAPvaZGsp75VOCyVx_5-LVnIgvrF8ebNCsZ29OUATBx3s1-BHJ8il6wBLPTudBiwjn6q9mFjq5PR_uEY-kp7_CX-Dt37gDPQwsjUC8f0wH6MKp3N3PTo1/s1600/IMG_7486.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsYD31qTzuA_2AUIav8HxmZtIdAPvaZGsp75VOCyVx_5-LVnIgvrF8ebNCsZ29OUATBx3s1-BHJ8il6wBLPTudBiwjn6q9mFjq5PR_uEY-kp7_CX-Dt37gDPQwsjUC8f0wH6MKp3N3PTo1/s320/IMG_7486.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Quan diumenge l'avió d'Air Asia que sortosament ens va regalar un passatge de sortida accelerava abans d'enlairar-se, vaig donar una última ullada a aquell paisatge maltractat de Tacloban i no vaig poder contenir una llàgrima. És una sensació molt estranya. Penses en aquells que es queden i, per molt que mai no li canviaries a ningú aquella plaça en un vol que et portarà ben lluny i que tens unes ganes boges d'abandonar tanta desgràcia, et renyes per tenir tanta sort, perquè saps que aquella gent que enmig de la tragèdia t'ha obert el cor es queda i seguirà patint durant un bon temps.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_D9oX3oweKrNlHBhDcaD9qM_60atGY5mjcv8y5W4DrF-Z7tq9Iu30R6GKhWEoCrj1HssPA8Z1oYk_uBCM0rp-x04eugioCFZolufQfY8Zs4ib83Gio_QweQ45ekyIvNJJn5WWFjEYhLEw/s1600/IMG_7466.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_D9oX3oweKrNlHBhDcaD9qM_60atGY5mjcv8y5W4DrF-Z7tq9Iu30R6GKhWEoCrj1HssPA8Z1oYk_uBCM0rp-x04eugioCFZolufQfY8Zs4ib83Gio_QweQ45ekyIvNJJn5WWFjEYhLEw/s320/IMG_7466.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-13066555789062870502013-03-13T17:30:00.000+08:002013-03-13T17:30:20.252+08:00Una de porcs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgANnnvvbUhQcdyVwhNvHz-fuucpWLHcA4zbshcP7XrRbmRz1Zkgq4devYSj85fcPVfZk6ZQTxw_OigupUz5x_RnXwFaQub6Vf0n-CqlHklUbW1AxSSm2xFyR60iKEMlcqzaz_MBPaf72rI/s1600/porcs+foto+jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgANnnvvbUhQcdyVwhNvHz-fuucpWLHcA4zbshcP7XrRbmRz1Zkgq4devYSj85fcPVfZk6ZQTxw_OigupUz5x_RnXwFaQub6Vf0n-CqlHklUbW1AxSSm2xFyR60iKEMlcqzaz_MBPaf72rI/s320/porcs+foto+jpg.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
A propòsit de la crònica que envio avui sobre la misteriosa mort de 6.000 porcs al riu Huangpu, acabo de tenir una conversa amb un company de TV3:<br />
<br />
<i>- Hola! Avui us n'envio una de porcs.</i><br />
<i>- Ah, molt bé, ara ho miro. </i><br />
<i>- Porcs no en sentit figurat, sinó literal, eh?</i><br />
<i>- D'acord... De porcs en sentit figurat no t'amoïnis que no ens en calen, ja en tenim prou aquí.</i><br />
<br />Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-80343712857762609382013-02-26T00:12:00.002+08:002013-02-26T00:20:28.707+08:00Iraq, fa 10 anys (aclariments)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4J0o-AhvCkkK9dZ4Kpbd8c9DWhfrDFmLnSXh6YWwHW_pFqYjMPNl20Htc1_1ceasA2dBbFNFiZht7qfzncNP9aFQwmK5f22Byfdff6HWrhpkwSxvV9F2vyZw9ta5cPtDIB00EavwaNNrJ/s1600/Erik&Jordi.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4J0o-AhvCkkK9dZ4Kpbd8c9DWhfrDFmLnSXh6YWwHW_pFqYjMPNl20Htc1_1ceasA2dBbFNFiZht7qfzncNP9aFQwmK5f22Byfdff6HWrhpkwSxvV9F2vyZw9ta5cPtDIB00EavwaNNrJ/s320/Erik&Jordi.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Erik Van Hooft (esquerra) i Jordi Regàs (dreta).</b></span></div>
<br />
Després de l'interès que la história de Hu Guoqing ha despertat*, em permeto afegir alguns detalls que em van quedar pendents.<br />
<br />
<br />
Vaig parlar finalment amb el Jordi Regàs, que em va aclarir que aquell dia en el vehicle hi anaven ell, l'Erik Van Hooft i en Paco Forjas, de RNE. El Joan Roura (redactor) i l'Àngel Ferrer (productor) estaven a Kuwait la major part del temps condicionats per les connexions en directe per al TM. Reprodueixo, gairebé el complet, la detallada resposta del Jordi:<br />
<br />
<div align="left" dir="ltr">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: blue;">Aquell dia, ara fa 10 anys, la Mitja Lluna Roja
Kuwaitiana havia organitzat un repartiment d'ajuda humanitària a l'altra banda
de la frontera, al primer poble que hi ha ja dins de l'Irak, Safwan. Uns
repartiments que intentaven netejar la imatge del país, mostrant al món com eren
de solidaris els kuwaitians amb els pobres iraquians als quals s'havia d'alliberar
de Saddam. Aquests actes de "propaganda" els organitzava el govern kuwaitià
ajuntant una colla d'autobusos que s'omplien de periodistes, famèlics d'imatges
i històries, després de passar en el millor dels casos 3 o 4 setmanes a l'emirat
de Kuwait, sense res que emportar-se a la boca (periodísticament parlant).<span style="font-size: small;"><b> </b></span>L'èxit dels "tours" estava, per tant, garantit. Fins i tot hi havia llistes
d'espera!</span></span></span><br />
<br />
</div>
<div align="left" dir="ltr">
</div>
<div align="left" dir="ltr">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: blue;">Després els repartiments d'ajut acabaven sempre en un
fracàs estrepitós, humanitàriament parlant. Bàsicament perquè consistien en fer
arribar un o dos camions portacontenidors, degudament identificats amb els
logotips de la Mitja Lluna Roja Kuwaitiana, que s'obrien en un camp davant del
poble, amb la idea de repartir l'ajuda. El resultat era que les màfies
locals enviaven tots els seus efectius per acaparar amb el màxim de mercaderia,
donat que no hi havia cap mena de cens o de control. El resultat és que(...) els
propis mafiosos pujaven dalt dels contenidors i buidaven el seu contingut. Era
el moment en que als periodistes ens suggerien que ja era hora de marxar. Els
autobusos tornaven cap a Kuwait i pobre de tu que et
despistéssis.</span></span></span><br />
<br />
</div>
<div align="left" dir="ltr">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: blue;">El dia del qual parla el senyor Hu, nosaltres vam tenir la gran
sort que ens van autoritzar a acompanyar la comitiva d'autobusos amb el nostre
propi vehicle, una bona oportunitat per gaudir d'una major llibertat de
moviment. Un cop vam haver enregistrat el repartiment d'ajuda i els primers
incidents, vam agafar el cotxe per donar un tomb per Safwan, a veure si
podíem explicar alguna cosa més. Vam fer algunes imatges, vam entrevistar alguns
vells del poble, però amb el dubte de si tancarien la frontera o no, finalment
vam decidir que havia arribat el moment de tornar. A l'horitzó, a la
llunyania, encara es veia el núvol de pols que havien deixat els microbusos que
fotien al camp per tornar cap a terreny segur. </span></span></span><br />
<br />
</div>
<div align="left" dir="ltr">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: blue;">I per allà al mig del no
res, mentre nosaltres també enfilàvem cap a la frontera, ens
trobem amb un fotògraf xinès, degudament uniformat (gorra, armilla de
fotògraf, 2 o 3 objectius ben llampants) que corria, fora de sí, darrera
els autobusos, que ja se li havien escapat. L'home estava completament
desesperat. Abandonat a la seva sort, es devia veure plomat pels iraquians,
agredit o fins i tot mort. </span></span></span></div>
<div align="left" dir="ltr">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: blue;">(...) Nosaltres, evidentment, vam parar i li vam dir que pujés, que aquell no era lloc
per un fotògraf xinés, i menys quan ja es feia fosc. (...) D'anglès pràcticament no en
parlava ni un borrall. Al final va fer un truc a la seva cap i ens
va passar el telèfon, i ella en un anglès una mica més comprensible
ens va agraïr que l'haguéssim salvat d'una mort segura (o això creia ell).
Després, i aquesta part jo ja no la recordava, ens vam fer una foto a l'hotel de
Kuwait, vam intercanviar les targetes (...) i la cosa va quedar
així.</span></span></span><br />
<br />
</div>
<div align="left" dir="ltr">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: blue;">Ara, 10 anys després, reconec que recordar aquella història
ens ha fet molta gràcia, i encara ens en fa més pensar que hi ha un fotògraf a
la Xina que afirma que li vam salvar la vida i que, 10 anys després, encara se'n
recorda de nosaltres. (...) Allò que
vam fer ara fa 10 anys (...), és el que qualsevol altre periodista hauria fet.</span></span></span></div>
<div align="left" dir="ltr">
<br /></div>
El Jordi acaba el seu email dient que l'Erik i ell van volgut fer-se una foto (la de dalt) per aquest '10è. aniversari', perquè Hu Guoqing tingués també un record d'ells i que ja li vaig fer arribar tant jo com el Mikel Bengoetxea via Weibo i email i que em va confirmar que havia rebut amb molta il.lusió. L'esperen, diuen, amb els braços oberts sempre que vulgui anar a visitar-los a Catalunya.<br />
<br />
*Xinhua, EFE i Europa Press ja han publicat la història i em consta que a altres mitjans els ha semblat interessant. Europa Press, per cert, em citava com a protagonista i em situava a Iraq el 2003, país que mai no he trepitjat. Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-1379616600544364032013-02-20T18:18:00.003+08:002013-02-20T18:18:51.804+08:00Iraq, fa 10 anysMisteri resolt! Després d'un enigmàtic missatge que ens ha arribat al nostre compte en el microblog Weibo:<br />
<br />
'Busco col.laboració per localitzar els periodistes espanyols que em van salvar la vida en el desert, fa 10 anys a l'Iraq', deia Hu Guoqing, fotògraf que treballa per a diferents diaris xinesos.<br />
<br />
El missatge venia acompanyat d'aquestes fotos i d'una altra de la tarja d'un d'ells, Jordi Regàs, de TVC.<br />
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvVblTA_WFCidcRqZ910_JOqu2oCrbTFv5Qbq5xKeFyEl-9XRZGeeuKsSR979t0OkDeC9ahlvD2p_i-YlIFFxhMTO_maolkQm757jMYVVJMjFkEisZHSQyNHgU8DjqLQ3BpXb-PYMLgUt/s1600/hu+guoqing.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvVblTA_WFCidcRqZ910_JOqu2oCrbTFv5Qbq5xKeFyEl-9XRZGeeuKsSR979t0OkDeC9ahlvD2p_i-YlIFFxhMTO_maolkQm757jMYVVJMjFkEisZHSQyNHgU8DjqLQ3BpXb-PYMLgUt/s320/hu+guoqing.jpg" width="230" /></a></div>
<br />
<br />
Ràpidament he contactat amb el Joan Roura, qui de seguida m'ha dit que creia recordar que va ser ell mateix qui va fer la foto de grup, i m'ha dit que els dos de la dreta són Jordi Regàs i Erik van Hoft, tots dos ENGs de TV3. Tampoc hi sortia l'Àngel Ferrer, productor de TV3, que també era en aquell hotel. I el de l'esquerra no em calia confirmació perquè de fet el tenia localitzadíssim: Paco Forjas, de RNE, que fins fa un mes era corresponsal a Pequín. <br />
<br />
Però... Què diantre va passar fa 10 anys?<br />
<br />
He trucat a Hu Guoqing* i ell mateix m'ho ha explicat:<br />
<br />
'Vaig entrar a l'Iraq amb el meu enllaç i vaig seguir un nen per entrevistar una família de refugiats iraqians. El que no sabia és que, en tornar al vehicle, m'havien deixat penjat. Em trobava a l'Iraq, amb molts diners en metàl.lic a sobre, i no parlava idiomes. Es feia fosc i vaig demanar-li als 'marines' americans si em podien recollir, però ningú em feia cas i jo tampoc podia comunicar-me. Pensava que en qualsevol moment m'atracarien i vaig començar a caminar per la carretera, i jo ja tinc una edat. Finalment vaig veure un vehicle amb les lletres TV i els vaig cridar. Van parar i de seguida van fer-me entrar. El conductor deia 'go, go!' i va trepitjar fort l'accelerador. Finalment, de nou al nostre hotel a Kuwait**, vaig demanar de fer-me una foto amb ells. Però mai vaig poder agrair-los-ho degudament i, ara que s'acostava l'aniversari, vaig posar aquest missatge per intentar retrobar-los i expressar-los el meu agraïment.'<br />
<br />
No cal dir que tot això passava en plena invasió nordamericana i caos fronterer.<br />
<br />
Hu m'ha dit, al final, que potser organitza un viatge amb la família i que voldria expressar-los el seu agraïment personalment. <br />
<br />
<br />
<br />
*De fet, en aquesta història hi ha un altre protagonista, Mikel Bengoetxea, d'ETB, que és qui inicialment havia contactat amb Hu i qui m'ha passat el seu número.<br />
**Entenc que la premsa tenia la base d'operacions en un hotel de Kuwait i des d'allà cobrien el que passava a l'altra part de la frontera en aquell moment concret. <br />
<br />
<br />Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-49280159720976554152013-01-28T20:44:00.001+08:002013-01-28T20:49:22.926+08:00Li Na o Na Li?Avui els companys del Departament Lingüístic de TV3 em preguntaven com creia que s'hauria de pronunciar el nom de la tenista xinesa amb millor palmarès de tots els temps.<br />
<br />
Ja sabreu que alguns llocs apareix com Li Na i a d'altres com Na Li.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEqHAaezhV5tqmO0YOStsBu41SJv4moVoJNLSGDl3XCZem1pvnHY3A2ooFCQLpdZSSV9tFL4A6cK964GEtZfii-Tv3c9PahViyLOZoegoU4Qp5-Vi9jrw04nHh2yI0JHtpzEtqD7-xguMR/s1600/Li-Na_4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEqHAaezhV5tqmO0YOStsBu41SJv4moVoJNLSGDl3XCZem1pvnHY3A2ooFCQLpdZSSV9tFL4A6cK964GEtZfii-Tv3c9PahViyLOZoegoU4Qp5-Vi9jrw04nHh2yI0JHtpzEtqD7-xguMR/s320/Li-Na_4.jpg" width="270" /></a></div>
<br />
Aquesta ha estat la meva resposta:<br />
<br />
En el cas de la tenista, el cognom és 'Li', i 'Na' és el nom. Si voleu
filar més prim, per dir-ho correctament s'hauria de pronunciar com si
Lina fos aguda. És a dir, com si portés accent a la a. En xinès, la
complexitat fonètica fa que els tons a vegades costi molt de traduir-los al català o explicar-los amb una explicació lògica per a nosaltres, però en aquest cas concret és exactament
com si fos una aguda: 'linà' o, si voleu, 'linar'.<br />
<br />
El problema amb Li Na ha vingut per la traducció (jo crec que
errònia) que molts països fan dels noms xinesos: alteren l'ordre. Penso que, quan els xinesos es posen un nom occidental (Bruce Lee), està
justificat, com precisament passa amb la gent de Hong Kong, que, sent
colònia britànica, tenien tant un nom xinès com la versió
occidentalitzada. Bruce Lee, pels xinesos, sempre ha estat Li Xiaolong. El mateix Li que Li Na, per cert. Però, per a xinesos que no s'han
posat un nom occidental (Li Na podria dir-se Maria Li, o Natàlia Li, i
no ho ha fet), millor mantenir la versió xinesa. <br />
<br />
Mai no hem dit, per entendre'ns, Tsetung Mao, o Xiaoping Deng, sinó
Mao Tsetung (Zedong en xinès), o Deng Xiaoping. Per tant, no crec que ho
hàgim de fer ara.<br />
<br />
Per últim, és interessant ressaltar que, si es
pronuncia Na Li, enlloc de Li Na, en xinès sona com 'on?' o 'allà'.
Fent la cosa encara més malsonant per a qui realment entén o parla
xinès. <br />
<br />
Per tant, LI NA.Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-64393471390569400262012-05-29T21:14:00.000+08:002012-05-29T21:14:38.811+08:00Ya Weilin, member of the association 'Tiananmen Mothers' and father of Ya Aiguo (shot in the head by martial-law troops in June 1989), hung himself on Friday. In 2007, we interviewed him and his wife, Zhang Zhengxia, at their home in Beijing.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaf8axFovTH-3ldTgflS-vwdCS35KU9vUnGUmSTZpX6Mg35qvq_JNb3bXE4zUhiK0QSRKa0RinVJRgCfnAK3kr1EswtmUCNN1YQyXlYw7_YWwJPIuzdzBd6JHhvfA63j0z7rIR44xRbjtv/s1600/ya+weilin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaf8axFovTH-3ldTgflS-vwdCS35KU9vUnGUmSTZpX6Mg35qvq_JNb3bXE4zUhiK0QSRKa0RinVJRgCfnAK3kr1EswtmUCNN1YQyXlYw7_YWwJPIuzdzBd6JHhvfA63j0z7rIR44xRbjtv/s320/ya+weilin.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
This is a transcription of some of his comments:<br />
<br />
"Each year before the two sessions, all of us, families of the victims, write to the government, always regarding the same issue. We have written repeatedly in the past eighteen years, they never bothered to reply, not even once, totally ignored us.
Although once a local policeman came to us, because of the letters we sent, they found us through the signatures, but they didn’t ask much. "<br />
<br />
"Eighteen years have passed, we (Tiananmen Mothers) are strongly determined to have it answered. Take myself for example, in honoring my son’s death I wrote : “Ink and papers can speak for a century, ten thousand generations of offspring shall it take, must we seek revenge.”(纸笔千年会说话,子孙万代要报仇) We are determined to do so, if not in this generation, then the next, this issue must be resolved. "<br />
<br />
"It was an important event for the whole world. Massacres like this rarely happen in other countries. China, under the governance of CCP, surely will solve this problem, otherwise how can it be? "<br />
<br />
"The slogans like ‘harmonious society’ etc, are good. But in reality, take June 4th for example, what is ‘harmony’? ‘Harmony’ means that everybody is equal, If a problem like June 4th can not be resolved, how can it be harmonious? People must fight for their right, it can’t be harmonious if there are people fighting, right? You see their uneasiness, Olympics is happening, you think they are comfortable? No, every June 4th makes them very nervous, it’s better now. Before, there were police everywhere, especially in Ba’bao Shan. "<br />
<br />
"Frankly, our requests are fair, just three requests, we keep mention only the three, not much to ask for, they just ignored us. If you say they are afraid, they shouldn’t, they are a government, what are they afraid of? They just don’t solve your problem. "<br />
<br />
"They don’t allow protest anymore, the government has policies. Hongkong is democratic, there are people on the street June 4th every year. Why don’t we have it here in mainland? Because it’s not allowed, where ever you go, they will designate a route for you, snatch you and beat on you. We have no freedom. "<br />
<br />
"What are they gonna say, saying is admitting to their faults, the Communist Party of China never admits their faults. They know they’ve done it wrong, just won’t admit to it. That’s the status quo, and if they keep at it, it won’t be good. Just my opinion, but our group is determined that the party is advocating a democratic, legal and harmonious society, regarding this issue, I think someday, some generation of leaders will solve this issue. "<br />
<br />
"At the time, students were patriotic, the government said the students were violent, vandalizing and stealing . Impossible! I’ve been on the street, the students were well-organized, there were designated students who make way for traffic, and some are in charge of food delivery, it didn’t affect the traffic at all, the whole protest was in good order. All that the students asked for were “freedom and penalty for those corrupted”, had the government accepted students’ terms, the corruption problem now would be far less serious. Because they didn’t, look at now, how appalling corruption has become now, whoever that has a little power, from the top to the bottom, who has the guts to be clean. Had they talked to students, it wouldn’t be like this now. "<br />
<br />
"Those in my age all know well about the June 4th, most are sympathetic to us, the younger generation does not really care, after eighteen years, because the government intentionally ignored this. For example, professor Ding Zilin, who wrote a book on Tiananmen Square, and was published overseas, could not publish in China, it’s been blocked."Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-33298345730903457422012-05-08T21:53:00.000+08:002012-05-08T22:15:40.290+08:00La Xina expulsa Melissa ChanAvui la cadena Al Jazeera ha anunciat que la seva corresponsal (canal anglès, no l'àrab) havia estat expulsada del país en no ser-li renovat el visat. <br />
<br />
<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/yA8dQE0mLcw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<br />
<br />
És una mala notícia. Primer pel pas enrere que suposa. No hi guanya ningú, ni la premsa estrangera, ni la Xina, mostrant una cara repressora (no del país modern i d'estàndards internacionals que pretén ser) i incapaç de donar explicacions concretes sobre quines lleis havia vulnerat Melissa Chan. La roda de premsa del portaveu d'Exteriors ha estat gairebé surrealista. Qüestionat sobre quines lleis concretes havia vulnerat la reportera, el portaveu, impertèrrit, repetia un i altre cop que els periodistes hem d'acomplir les regulacions existents, sense elaborar. Seria més fàcil, per a ells i per a nosaltres, que almenys ens donessin alguna pista. El problema és que, en no estar garantida la plena llibertat de moviments i d'informació, la llei sempre podrà ser interpretada a conveniència per molt que decisions com aquesta depenguin d'altres factors més subjectius. <br />
<br />
El que es diu per aquí és que a Pequín li va irritar molt un reportatge sobre camps de treball que havia emès AJEnglish el novembre passat, que no havia fet Melissa Chan sinó altra gent per a la cadena qatariana. També entenc que ella havia tret alguns reportatges sensibles (com molts de nosaltres) i possiblement 'li tenien ganes'. I tot això afegit a allò que serveixi d'exemple per a la resta ('no us passeu que us farem el mateix'), i al fet que ens trobem en un any de transició política i, per tant, de nerviosisme entre els que manen.<br />
<br />
Un conjunt de factors que es van traduir primer en una avdertència... Des del gener, Melissa Chan havia de renovar el seu visat cada mes i no cada any, com és habitual. Una intimidació que no va evitar que ella tirés endavant les informacions que considerava d'actualitat i interessants. Segurament la seva última gran mostra de valentia periodística en un país que, malauradament, encara ens tracta com a elements hostils quan fem informacions que no els agraden.<br />
<br />
Curiosament, a la Melissa la vaig conèixer pel Twitter, la mateixa eina que he fet servir per, ja amb ella fora del país, enviar-li enllaços del que havia sortit a la premsa espanyola. Ella va ser dels pioners del Twitter, quan a Pequín érem un grapat de corresponsals que ens seduïa aquesta eina. Van començar a agradar-me les seves cròniques que enllaçava des del seu compte. Vídeos impecables d'imatge (com és habitual en aquesta cadena), per cert.<br />
<br />
I un bon dia la vaig veure al mateix edifici on acabava de traslladar la meva oficina, i on treballen molts altres corresponsals, i la vaig saludar. Es va quedar parada, amb aquells ulls de sorpresa que té, i de seguida ens vem fer amics.<br />
<br />
Pel fet deser mig xinesa i mig nordamericana, tenia una perspectiva privilegiada de la realitat d'aquest país. Amb aquella energia dels que no fa tants anys com jo que són a la Xina, amb la mena d'equip (i pressupost!) que les grans cadenes es poden permetre, amb un llenguatge clar i fresc i amb l'empatia necessària per connectar amb l'audiència, les seves cròniques són del millor que he vist en aquests deu anys per aquí. Un valor que trobarem a faltar i una pèrdua per a un canal que, amb gent com Melissa Chan, no té res a envejar als grans mitjans habituals en llengua anglesa.
Us deixo amb dos grans reportatges, exemple d'aquesta trajectòria.<br />
<br />
<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/LU8mPfUxbUE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<br />
<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/xIyenQ-njlQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<br />Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-15956384432980824832012-05-05T13:41:00.000+08:002012-05-05T14:43:56.308+08:00Nou interrogatori policialTrobo temps enmig de tanta feina els últims dies, havent descansat poc, dormint i menjant a deshora, però amb el convenciment que compartir moments com l'interrogatori d'ahir serveix de vàlvula d'escapament.<br />
<br />
És el segon cop que la policia em cita al buró d'entrades i sortides que, per entendre'ns, és allà on vas a fer el visat cada any, on treballen aquells que decideixen si mereixes seguir treballant a la Xina.<br />
<br />
El preocupant és que sigui el segon cop en poc més d'un any. L'última ocasió va ser al febrer del 2011 a propòsit del <a href="http://sergivicente.blogspot.com/2011/03/del-gessami-nomes-en-fem-te.html">miratge del gessamí</a>, que ja vaig relatar en aquest blog. I és preocupant perquè ja porto gairebé deu anys en aquest país (els faré aquest juliol), dels quals nou com a periodista acreditat, i això passa al final d'aquesta etapa i no al principi, com seria lògic pensar.<br />
<br />
D'acord, ja no sovintegen aquelles detencions a províncies amb converses absurdes i discussions apujades de to, però que la màxima autoritat policial amb competències sobre el teu estatus legal a la Xina et citi dos cops en un any i mig és un recordatori que, per molt que facis bé la teva feina, per a ells hi ha línies que no pots creuar, sense importar la veterania ni la qualitat de la feina que facis. Ahir entenen que en vaig creuar una. <br />
<br />
L'altra conclusió és que les línies que no volen que creuis cada cop et donen menys marge de maniobra i són cada cop més díficls de definir.<br />
<br />
Entenc que la nostra feina i la policial, en un país com la Xina, entra sovint en conflicte. Ahir va ser un d'aquests casos. Però mai en aquell moment hauria pensat que d'això en farien un gra massa...<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/y9lAf_M4RKk" width="560"></iframe>
<br />
<br />
La policia havia establert un espai per a la premsa que segueix el cas Chen Guangcheng. El segon dia havien reduït ostensiblement aquell espai, una tercera part comparat amb el primer dia, i tothom era allà anxovat per treure imatges dels vehicles que entraven o sortien per la porta Nord de l'Hospital de Chaoyang, a Pequín. Molts periodistes van començar a córrer quan van veure que el cotxe diplomàtic del metge de l'ambaixada nordamericana no entrava per la porta Nord sinó per la porta Est. <br />
<br />
Jo vaig córrer al darrera d'ells, per bé que no portava la càmera. Però era igual, l'instint és l'instint i el que vaig fer mentre corria va ser treure l'iPhone de la butxaca i començar a esborrar arxius perquè recordava que no tenia memòria. El vehicle diplomàtic va aturar-se un moment i les càmeres s'hi van acostar tant com van poder, però després va accelerar i els periodistes van tornar a perseguir-lo tan ràpid com van poder. El cotxe va descendir la rampa del pàrking subterrani de l'hospital i cap guàrdia va saber què fer amb aquella vintena (calculo) de periodistes que el perseguien esperitats càmera a l'espatlla (les grans) o a la mà (les petites), entre ells jo mateix.<br />
<br />
Un cop al pàrking, el cotxe deuria buscar un aparcament però va acabar apropant-se als ascensors. Allà, el metge va obrir la porta i les càmeres se'l van empassar. Van ser uns minuts de desconcert fins que no va arribar un dels quatre ascensors per planta i va poder-se desempellegar d'aquella munió de pseudo-paparazzi. <br />
<br />
- <i>Get in, get in!</i> - Vaig sentir que deia un col.lega des del darrere.<br />
<br />
Li vaig obrir el pas al col.lega, però en veure que ningú s'atrevia a entrar, ell tampoc va ser prou valent d'entrar-hi sol. Unes plantes més amunt, el doctor es trobaria amb Chen Guangcheng i allo sí que era territori sensible.<br />
<br />
Deixar el lloc designat per a la premsa podia ser perdonat, però haver pujat a l'ascensor era creuar una línia massa perillosa. El dia abans, a dos col.legues estrangers els havien retirat el carnet de premsa per haver intentat trobar la cambra de Chen.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghIG2JzmIrirKTnoWrYwY5qtik19KLBGQtXgFdV4x5-KMwsYFaAHNyXWspZZdo2gIrzS5LqAOyN0RuqFZ8LIDvCFylzcn2uFdLFvYHP12fFDITxX0lKdxp0gfBV8lb3iI42CE2lAF-fJsB/s1600/chen+8.tiff" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghIG2JzmIrirKTnoWrYwY5qtik19KLBGQtXgFdV4x5-KMwsYFaAHNyXWspZZdo2gIrzS5LqAOyN0RuqFZ8LIDvCFylzcn2uFdLFvYHP12fFDITxX0lKdxp0gfBV8lb3iI42CE2lAF-fJsB/s640/chen+8.tiff" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
Hores més tard, ja ben entrat el vespre, la policia va començar a trucar tots aquells que havíem entrat al pàrking...<br />
<br />
- <i>Hola, el truco del Buró d'Entrades i Sortides de la Policia. El volem citar perquè vingui a les nostres oficines. </i><br />
<i><br /></i><br />
<i>- Cap problema. Quin dia volen que passi?</i><br />
<br />
<i>-Abans de mitja hora.</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>- Mitja hora?!</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>- Sí, l'esperem.</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>- Aviam, escolti... Tinc una crònica per fer, no he menjat en tot el dia, estic cansat i en aquests moments estic parlant amb vostè mentre torno en bicicleta cap a casa, on m'espera la família. Són les nou de la nit. </i><br />
<br />
<i>- Li demanem la seva cooperació. </i>- La frase és una mena de pre-avís automatitzat per dir 'no ens toquis els collons que sinó farem servir un altre to'.<br />
<br />
<i>- Puc venir qualsevol altre dia, demà mateix a l'hora que vulguin, però tinc feina per fer i res em garanteix que hi seré a temps si vaig ara cap allà. </i><br />
<br />
<i>- Seran deu minuts. </i><br />
<br />
Vaig intentar sense èxit treue'ls aquella idea del cap, però vaig veure que seria impossible i tampoc m'hi volia enfrontar. Vaig deixar la bici i vaig comptar si tenia prou diners per agafar un taxi.<br />
<br />
Un cop allà, vaig sorprendre'm de la quantitat d'agents que feien hores extres. Se'ls veia cansats.<br />
<br />
Van fer-me esperar primer a la sala d'espera i després va començar l'interrogatori individualitzat. L'agent Zhang va ser amable i vaig entendre que ells havien de fer un tràmit i jo els havia de donar cara i resoldre aquella paperassa sense remugar gaire. Res del que jo digués canviaria res a partir d'aleshores. Zhang preguntava i un altre anava apuntant a mà la conversa sense treure la vista de sobre el paper. Va apuntar la seqüència dels fets que jo responia i després va venir el sermó.<br />
<i><br /></i><br />
<i>- Vostè avui ha vulnerat la llei i volem fer-li saber que l'hem advertit. Això és una advertència i vostè ha d'admetre que no tornarà a passar. </i><br />
<br />
Vaig tenir un 'dejà vu'... Estava disposat a resoldre el tràmit, però, per principis, em negava a admetre que hagués fet res malament. I vaig veure que aquells teòrics deu minuts s'allargarien.<br />
<br />
Mentre veia que el policia s'impacientava i passava del to amable a un més de mestra d'escola, vaig prendre temps per dir la meva...<br />
<br />
- <i>Miri, sé que el que digui no servirà de res perquè vostes són aquí per fer la seva feina. Però bé, ja que aquesta conversa probablement l'estan enregistrant -veig que tenen una càmera aquí dalt-, voldria dir-los que tinc present la <a href="http://ipc.fmprc.gov.cn/eng/wgjzzhznx/fj/t541164.htm">regulació 537 art. 17</a>, però que és massa interpretable. No queda clar quan podem gravar o quan els sembla a vostès que hem trencat la llei. Clar, ara vostè em dirà que necessitava demanar permís abans d'entrar a l'hospital...</i><br />
<br />
Zhang va somriure...<br />
<br />
- <i>Exacte! Si vostè vol gravar en un hospital, ha de demanar permís, ja ho sap. </i><br />
<br />
- <i>Sí, d'acord, però, diguim una cosa. Si un dia en què no hi hagi cap assumpe sensible pel mig com això del Chen Guangcheng, vaig a aquest mateix hospital i gravo al pàrking o on sigui, vostès em trucaran a les 9 de la nit per convocar-me i interrogar-me?</i><br />
<br />
<i>- Aquesta és la llei</i>- va resoldre Zhang.<br />
<br />
<i>- Escolti'm, només vull que sàpiguen que, com vostès, nosaltres intentem fer la nostra feina i no poden esperar que, si tenim l'oportunitat de gravar imatges que considerem noticiables, ens posem a pensar en la llei en aquell precís moment. En tot el temps que porto en aquest país sempre he intentat ser respectuós. I, per coses com les d'avui, em citen aquí com si fos un terrorista.</i><br />
<br />
<i>- Si fos un terrorista li asseguro que no el tractaríem així.</i>- vaig sentir un calfred quan el somriure de Zhang es va esquerdar. <br />
<br />
Vem tenir uns quants intercanvis similars i després em van posar un full blanc sobre la taula. Estava cansat i vaig escoltar reisgnat el que ja sabia que diria.<br />
<br />
<i>- Necessitem que escrigui això mateix que li hem comentat. Que expliqui breument el que estava fent avui i que admeti que coneix la llei, que li ho hem recordat aquí, i que no tornarà a passar. </i><br />
<br />
Podia empassar-me la primera part, però això últim era humiliant. Zhang em va veure dubtar...<br />
<br />
<i>- Pot escriure-ho en anglès, o en la seva llengua, si ho prefereix.</i><br />
<br />
Quan Zhang havia dit 'la seva llengua', havia pensat 'espanyol'. No vaig deixar-lo pensar-s'ho gaire, vaig agafar el full i el boli, i vaig posar-me a escriure. En català, per descomptat.<br />
<br />
Un altre agent va acostar-se i va acostar el seu cap i la mirada cap aquella lletra petita i exòtica. Va sospitar...<br />
<br />
<i>- Això que escriu és espanyol?</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>- Català.</i> - vaig dir amb un somriure. <br />
<br />
Per un moment, se'ls va desencaixar el somriure impostat.<br />
<br />
<i>- Haurem de buscar un traductor. </i><br />
<br />
Anaven xiuxiuejant coses a cau d'orella.<br />
<br />
<i>- És molt diferent el català del castellà?</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>- No, tranquils. El castellà, l'italià, el català, tots s'assemblen molt. No tindran cap problema.</i> - Era la veritat, i ja m'havia complicat prou la vida. <br />
<br />
Vaig repassar amb Zhang els continguts de la meva confessió. Zhang em va dir que no calia escriure l'advertència verbal que, en plena conversa, havia deixat anar. Vaig tatxar aquella part que deia 'si torna a passar, em diuen que el departament oportú haurà de prendre una decisió' (tothom entenia que allò era una retirada de visat, tal com ha passat almenys amb una col.lega recentment), però va dir que al final m'havia deixat allò que tant em resistia a escriure.<br />
<br />
<i>- 'No tornarà a passar'- </i>la sentència semblava que ressonés en aquella sala d'interrogatoris insonoritzada. <i><br /></i><br />
<br />
Crec que ni a l'escola primària vaig escriure mai res de similar. Vaig intentar ser creatiu i trobar una solució de consens. Mentre ho rumiava, detectava cert nerviosisme en aquells agents que no em treien la mirada de sobre i que probablement començaven a pensar en què els havia preparat la dona per aquell - un altre!- sopar a deshora.<br />
<br />
'La policia entén que he vulnerat la llei. Espero no haver-me de tornar a trobar en aquesta situació'. M'ho vaig mirar i ho vaig rellegir per dins. Estava satisfet. Era el que volien però no era humiliant.<br />
<br />
Abans de signar l'altra declaració en xinès, vaig dir que volia una fotocòpia de tot. Vem discutir una estona. Jo els deia que necessitava una prova de qualsevol document que signés i ells em deien que la llei xinesa no ho contemplava. Era una discussió inútil. Un dels agents es va oferir a traduir-m'ho a l'anglès i, com que vaig veure que ho feia amb bona voluntat i com que sabia que duscutir no serviria de res, vaig rendir-me i vaig accedir a signar i a que es quedesin la maleïa prova de culpabilitat.<br />
<br />
No us negaré que sóc conscient que, probablement, la pròxima vegada que escrigui una cosa semblant, la cosa anirà més de comiat. Els comentaris d'alguns col.legues demostren que el cansament que la policia està generant és col.lectiu...<br />
<br />
<i>- Tant se me'n fot, marxo del país a final d'any. </i><br />
<i><br /></i><br />
<i>- Que facin el que vulguin.</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>- Si em foten fora del país, em faran un favor, perquè serà com si m'haguessin donat una medalla. </i><br />
<br />
<br />Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-20443099011478407822012-04-29T13:05:00.000+08:002012-04-29T13:43:49.582+08:00El dilema del cec<div style="text-align: left;">
Interessants els detalls de les demandes a Wen Jiabao que l'activista Chen Guangcheng va penjar a internet després de fugir del seu arrest domiciliari...</div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/7MeetblSqFA" width="480"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Una declaració que posa en un dilema Wen Jiabao i tot el govern xinès. Si l'ignora, compromet la seva pròpia legitimitat. Si l'escolta, entra en un terreny que no li interessa.
Molt abans que jo arribés a la Xina, Chen ja era un activista conegut i temut per les autoritats de Linyi (Shandong), on havia dneunciat la campanya d'avortaments forçosos dels 90 i on s'havia format com a advocat per ajudar els seus veïns. Fins i tot l'últim cop que vaig entrevistar l'activista pro-democràtic Hu Jia a casa seva (abans dels Jocs Olímpics i de la detenció i el judici que va tenir Hu tres anys i mig a presó), el cas Chen era ja aleshores un dels que més nosa feia entre els considerats sensibles.<br />
<br />
Recordo com Hu Jia donava aixopluc a la seva dona i recordo la furgoneta sense matrícula de les autoritats de Linyi, esperant a l'exterior del recinte residencial (irònicament, de nom 'Freedom City') que Hu assegurava que era allà preparada per endur-se la dona i el fill així que badessin.<br />
<br />
Però el problema Chen s'ha multiplicat exponencialment amb l'eclosió d'internet i especialment dels microblogs. I, des de la visió dels sectors més conservadors i alhora repressors del govern xinès, ara ja no és tansols un activista susceptible de ser instrumentalitzat per Occident. També és una mena d'heroi popular. No s'entendria, sinó, que els microblogs hagin prohibit les cerques de paraules com 'home cec'. Una nova mostra, per cert, de reacció alhora kafkiana i de dubtosa utilitat, ja que és de sobres coneguda la creativitat dels internautes per trobar fòrmules alternatives per parlar d'un tema quan se censuren certes paraules. Avui, qui vol buscar informació a la Xina, l'acaba trobant. A més, censurar estimula la curiositat d'uns internautes que han après a consumir/consultar informació variada.<br />
<br />
En tot cas, Chen és un problema de dimensions molt superiors a les que pretenia el seu confinament de 7 o 8 línies o franges de seguretat al voltant del seu domicili, amb un centenar de persones utilitzades per a tal propòsit repartides en més de 20 carreteres de la contrada. Un problema major perquè, per un costat, i a diferència del que passava no fa tants anys, l'impacte del vídeo de Chen ja no circula només en les televisions forànies, sinó que s'escampa per la xarxa, i, per un altre costat, perquè, ara com abans, les reclamacions basades en la pròpia Constitució i legalitat xineses són l'essència de la mena de societat que defensen líders més que mai com Wen. La coincidència en el temps amb el cas Bo Xilai i el renovat debat entorn la corrupció convida a la indignació: qui paga tota aquesta estructura repressora per un únic activista que... resulta que és cec?!<br />
<br />
Si Wen ignora les demandes, serà una derrota del 'valor de la llei' davant d'un cas que conté o resumeix en sí mateix moltes de les injustícies que avui multitud de governs locals practiquen amb notòria impunitat. Injustícies que sovint es resolen per la determinació de la justícia o el govern centrals amb aquest mateix convenciment, però que en el cas Chen l'efecte bola de neu (l'escàndol era tan gran que només convenia tapar-lo i mentrestant s'anava fent gran) ha fet més aviat que Pequín mirés cap a un altre costat. Que, a sobre, polítics occidentals i fins i tot un actor (Christian Bale, quan el va visitar a casa seva) en facin bandera ha contribuït al contrari, a la irritació i distanciament de les autoritats centrals.<br />
<br />
Una 'intromissió en els assumptes interns' superada de llarg per la protecció que ara ha garantit Washington a Chen, que podria ser a l'ambaixada del Estats Units. Voluntàriament o no, Chen ja s'ha incorporat al regateig bilateral.<br />
<br />
I és precisament aquest factor el que accentua el dilema. Si Chen no es trobés 'protegit' pels Estats Units, possiblement tindríem aviat una resposta de Wen, per tot allò que explicàvem en la primera part del dilema. Però, en tractar-se del rival (pronuncieu 'enemic'), són figues d'un altre paner. Acceptar les demandes quan qui les planteja s'ha passat de bàndol és, simplement, inacceptable. Per Wen i per qualsevol altre, independentment del que cada un d'ells pensi. És una qüestió d'Estat.Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-37938396781495518432012-04-19T15:57:00.003+08:002012-04-19T16:08:32.638+08:00Concurs per a fans del BarçaEl Barça ha convocat a la Xina un concurs per seleccionar 3 'ambaixadors baugrana' que ha resultat tot un èxit, amb més d'onze mil participants. El concurs l'ha coordinat Tencent, amb qui el Barça va signar un acord de cooperació fa uns mesos, quan el president del club, Sandro Rosell, va visitar Pequín. També hi han col.laborat Turisme de Catalunya, Nike i Turkish Airlines. És l'estratègia del Barça per tenir presència a un mercat que considera iportant però que ha de seguir a distància, amb campanyes com aquesta, ja que, si bé les gires com les que fa dos estius va portar el primer equip a Pequín són lucratives, trobar el calendari és difícil per compromisos com l'Eurocopa aquest any.<br /><br /><iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/R1NLb-nYM00" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-17589187335009990862012-04-13T10:02:00.010+08:002012-04-13T11:52:52.327+08:00Coet fallit, castanyes rostides<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeHAI9hLP_2lgw9KN-vxTyy7SgI2Nsb9Bk1X4OEHY48mWg1fM7k-XiHRi60cKjtQvbjN_OlFxKottkjW1fY1H92vQJEiX7Wps7ZNEtD8nHj0E8Lrzc2k2OK4vYBje017VQRT043_mKthec/s1600/cohetdprk.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 227px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeHAI9hLP_2lgw9KN-vxTyy7SgI2Nsb9Bk1X4OEHY48mWg1fM7k-XiHRi60cKjtQvbjN_OlFxKottkjW1fY1H92vQJEiX7Wps7ZNEtD8nHj0E8Lrzc2k2OK4vYBje017VQRT043_mKthec/s400/cohetdprk.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730706983459361938" border="0" /></a><br />En l'apassionant exercici de seguir els periodistes adictes al Twitter, hem sabut que aquells que eren al centre de premsa de Pyongyang no tenien notícies del llançament del coet, res més del que poguéssim saber els altres a la Xina, al Japó o a Corea del Sud. Ha estat, precisament a Tòquio i a Seül, juntament amb Washington, on primer han informat que el cohet havia fallat.<br /><br />Una periodista d'AP (l''única delegació estrangera amb seu permanent a Pyongyang) deia que la televisió nordcoreana emetia, en aquell moment, un programa sobre 'castanyes rostides'. Entre els periodistes estrangers a Pyongyang he detectat un cert to de mofa. Però ni aquesta és la primera vegada que Pyongyang llança un coet al mar i no a l'espai, ni cal oblidar que això era un test, i com tota prova pot funcionar o no. El que serà interessant, això sí, és com explica els fets la nostra presentadora amb veu sentida de sempre, perquè al capdavall aquesta havia de ser la primera gran fita del Brillant Líder Kim Jongun després de la mort del seu pare, Kim Jongil, i òbviament tot plegat no podrà semblar pas un fracàs. (CORRECCIO POSTERIOR: 4 hores més tard del llançament, la premsa oficial nordcoreana ha admès que el satèl.lit no ha entrat en ordre, i, fins i tot ha parlat de 'failure', fracàs. Un comunicat que ha sorprès tothom perquè anteriorment, amb King Jongil, s'havia intentat justificar l'error).<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmyPMTWb2XuedZ2LA5rby53BPCPuTHXjEvEEbdyPuNBAJ-qHOswOMUdcMzQoJ1MfkuE1FHMSLcd6R77ryPWPsyc4xqsxGDNkN9UJUM22HiZTBGyagavSeJUorjeim2WV_64iej5s-SYkvP/s1600/presentdprk.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 249px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmyPMTWb2XuedZ2LA5rby53BPCPuTHXjEvEEbdyPuNBAJ-qHOswOMUdcMzQoJ1MfkuE1FHMSLcd6R77ryPWPsyc4xqsxGDNkN9UJUM22HiZTBGyagavSeJUorjeim2WV_64iej5s-SYkvP/s400/presentdprk.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730708134800354418" border="0" /></a><br />Sorgeixen ara les teories o escenaris post-coet. Suposo que per això ens paguen, per informar però també per interpretar. O potser ja ho fem per vici. En tot cas, la meva modesta aportació és recordar que els escenaris ja estaven, en realitat, establerts. O, dit d'una altra manera, funcionés o no l'artefacte, els protocols de resposta ja estaven activats i a partir d'ara la cadena d'esdeveniments és, en part, previsible:<br /><br />- Convocatòria del Consell de Seguretat de Nacins Unides. De fet, Japó ja li ha demanat a Washington que el convoqui.<br />- Probables sancions del Consell, amb Pequín i Moscou més inclinats a sancionar que en ocasions anteriors, si fem cas a les seves últimes declaracions entorn aquest llançament.<br />- Probable retirada de Washington de la promesa d'aliments a canvi que Pyongyang aturés el seuprograma nuclear.<br />- Tercera prova nuclear en la historia de la Corea del Nord. La intel.ligència sudcoreana va detectar moviments que així ho fan pensar i, sigui informació fiable o no, aquesta és la lògica històrica de Pyongyang quan se sent assetjada.*<br />- Noves condemnes i sancions, més aïllament de Pyongyang, i probable escalada de tensions sense descartar conflictes de baixa intensitat.<br />- A mig termini (1 o 2 anys) refredament i tornada a les negociacions del tipus 'aliments o combustible a canvi de no jugar amb foc'.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS4VrkHo0v0aCiDRz_-mFWqCapa8IyE6UIaSckKgvf7k3419PSpTSBr7kpqVnuyCy0SgAhWj1Gyw8E8Bn71TecsUXKIZGHRRdMckiU3ML2I2dkkP88-_v8TElsjL8BachiXfkEwmc7JgbJ/s1600/foto%25282%2529.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS4VrkHo0v0aCiDRz_-mFWqCapa8IyE6UIaSckKgvf7k3419PSpTSBr7kpqVnuyCy0SgAhWj1Gyw8E8Bn71TecsUXKIZGHRRdMckiU3ML2I2dkkP88-_v8TElsjL8BachiXfkEwmc7JgbJ/s400/foto%25282%2529.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730707289052762498" border="0" /></a><br />Amb tot, el paper de Pequín serà determinant. A pocs metres d'on sóc, centenars de camions xinesos carregats de mercaderies creuen cada dia el Pont de l'Amistat que uneix Dandong (Xina) amb Sinuju (Corea del Nord), per on també hi passa una línia de tren. El 2009, quan vaig venir després de l'última prova nuclear nordcoreana, les sancions del Consell de Seguretat de Nacions Unides (aprovades, per tant, també per Pequín) van afectar de forma considerable aquest comerç. Malgrat tot, el comerç bilateral va recuperar-se amb relativa facilitat i les relacions han pres una nova dimensió. Una mica més al sud, és visible la construcció d'un altre pot molt més ample, i el projecte de construcció de dues zones especials en illetes del riu Yalu, la frontera natural entre els dos països, demostra que la Xina, pragmàtica com sempre, està molt més interessada en que el seu veí es desenvolupi que no en amenaçar-la quan Occident considera que juga al xantatge. Sí que es mostrarà com a actor responsable de la comunitat internacional quan pertoqui (com ara), però no torpedinarà els interessos a llarg termini. Dandong és, al capdavall, la resposta a Kaesong, l'intent sudcoreà d'implicar o liderar aquest desenvolupament amb Pyongyang, sacrificat o si més no compromès pel president Lee Myungbak quan va decidir adoptar la línia dura amb el Nord.<br /><br />Certament, el jove Kim sembla que ha après del seu pare i va a la seva, treient profit dels interessos d'uns i altres. I mentrestant, els nordcoreans veuen a les pantalles de casa seva un especial sobre 'castanyes rostides'. <span style="font-style: italic;">Manse! </span><span>Per cert, diumenge celebracions pel 100è.aniversari de Kim Ilsung.</span><span style="font-style: italic;"><br /><br /></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >*NOTA: Mentre països com els Estats Units o el Japó consideren que el coet Unha-3 és una prova armamentística dissimulada i que, per tant vulnera la llei internacional, Pyongyang diu que és tansols per a usos civils, per llançar el satèl.lit </span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >Kwangmyŏngsŏng-3</span><span style="font-size:85%;"><b style="font-family: georgia;"> </b></span><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >i que, per tant, en té tant dret com altres països i no vulnera acords anteriors.</span><span style="font-style: italic;"><br /></span>Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-12568388756638609372011-10-06T22:47:00.001+08:002011-10-06T22:49:34.995+08:00Descansin en pauDes que avui m'he llevat amb la notícia de la mort d'Steve Jobs, he trigat molt a escriure alguna cosa al Twitter. No em semblava oportú. Ja ho recordaran els diaris, he pensat. Però al final me n'he desdit. No me n'he pogut estar.<div><br /><div class="leftbox" style="text-align: center;"><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20111006-s%20jobs.jpeg" alt="Steve Jobs, D.E.P." title="Steve Jobs, D.E.P." height="194" width="259" /></div><b><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Steve Jobs, D.E.P.</span></b></span></div></b><br />M'ha sorprès que, enlloc d'un obituari objectiu, allò fos més aviat un panegíric, com ho ha descrit un amic. Steve Jobs va ser tot allò positiu que més o menys encertadament han destacat els especials d'avui. Però només cal consultar l'hemeroteca per tancar aquell exercici tan bàsic d'intentar donar el retrat sencer.<br /><br />I la part que avui he trobat a faltar és que el malaurat Jobs va ignorar les persistents crides de grups com SACOM (Students and Scholars Against Corporate Misbehaviour) per revisar les condicions laborals entre les fàbriques de la Xina continental a les quals Apple subcontracta la producció. Condicions que potser seran millor que la mitjana, però que no per això eximien el co-fundador i ex-president d'Apple d'una explicació raonable. O de, com a mínim, fer-ho veure. En una nota que només facilitaven als periodistes que la demanaven (i que, per tant, evitava un efecte oportunista), SACOM expressa el seu condol a la família de Jobs, però alhora recorda:<br /><br /><i>Mentre els fans d'Apple han perdut un ídol, els proveïdors d'Apple també han perdut un protector de les seves violacions dels drets laborals. Amb Jobs al capdavant d'Apple, es van denunciar violacions rampants dels drets laborals entre els seus proveïdors xinesos, inclosos casos d'enverinament a Wintek que van causar danys al sistema nerviós de 137 treballadors o l'explosió a Foxconn que va matar tres treballadors i va ferir-ne 15. L'allau de suºicidis a Foxconn també reflecteix la metodologia d'estil militar per gestionar les fàbriques. Sense cap investigació, Steve Jobs va declarar 'Foxconn no explota els treballadors', en resposta als casos de suïcidis. No oblidarem Steve Jobs com un CEO brillant. Alhora, no oblidem el sofriment dels treballadors. </i>*<br /><br /><div class="leftbox" style="text-align: center;"><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20111006-protesta%20sacom.jpg" alt="Protesta de SACOM a l'Apple Store de Hong Kong" title="Protesta de SACOM a l'Apple Store de Hong Kong" height="200" width="300" /> </div><div class="leftbox" style="text-align: center;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Protesta de SACOM a l'Apple Store de Hong Kong.</span></b></div><div class="leftbox" style="text-align: center;"><br /></div>Precisament perquè Apple genera centenars de milers de llocs de treball, i precisament perquè la poma és ja gairebé inseparable de les nostres vides, el recordatori és pertinent. 'El problema són les condicions laborals a la Xina, no és culpa d'Apple', diuen alguns. Hem de mirar, doncs, cap a un altre costat?<br /><br />Qui millor que Apple per donar bon exemple i quina oportunitat perduda per un obituari sense escletxes.<br /><br />*Text original en anglès: <i>While the Apple fans have lost an idol, the Apple suppliers have also lost a protector for their labour rights violations. In Steve Jobs’ tenure, rampant labour rights violations at its suppliers in China were reported, including the poisoning cases at Wintek which caused the nerve damage of 137 workers, the explosion at Foxconn which killed 3 workers and injured 15. The spate of suicides at Foxconn also reflected the military-styled management methodology on shop floor. Without any investigation, Steve Jobs declared “Foxconn is not a sweatshop” in response to the suicide cases. We will not forget Steve Jobs as a brilliant CEO. At the same time, let us not forget the suffering of the workers.</i></div>Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-42622628842126232752011-10-03T19:27:00.000+08:002011-10-03T19:28:51.266+08:00La presa de Mytsone i la veu dels birmansFa uns dies, el primer ministre birmà, Thein Sein, va anunciar a través d'una nota al parlament que quedava suspès el controvertit projecte hidroelèctric de Myitsone, i que no es reprendria durant el seu mandat. Aquesta és la notícia més important de la zona des de la fi de l'arrest domiciliari d'Aung San Suu Kyi.<br /><br /><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20111003-myitsone.jpg" alt="Dona Kachin a la zona de Myitsone (The Irrawaddy)" title="Dona Kachin a la zona de Myitsone (The Irrawaddy)" height="210" width="550" /><br /><br />El projecte, a l'estat de Kachin, el més septemptrional de Birmània, resumeix el difícil equilibri entre interessos comercials, medi ambient, i el benestar de la població local. Un equilibri també vàlid per a tot el sudest asiàtic, on la demanda energètica de potències com la Xina, l'Índia i fins i tot Tailàndia, ha activat una cursa per assegurar recursos i rutes per trasportar-los. En aquest mercat, Birmània, encara un país rural i subdesenvolupat, és un dels pocs en disposició de vendre, i no obligat a comprar. <div class="rightbox"><br /></div> La presa, de 152 metres d'alçada (prop del doble que Sau), tindria una capacitat de 4.100 MW d'electricitat que compraria la Xina, país que a Birmània finança aquesta i sis preses més per un total de 15.000 milions d'euros. La zona a inundar tindria una superfície similar a la de tota l'àrea metropolitana de Barcelona i hauria comportat el desplaçament de 12.000 persones en un dels estats perifèrics de la Birmània multiètnica. Kachin és, recordem-ho, un dels territoris rebels que Naypyidaw intenta sotmetre en aquesta eterna guerra civil entre l'oligarquia militar birmana i un mosaic de grups indígenes.<br /><br />Les mateixes prospeccions geològiques i altres treballs previs a la gran obra, sense anar més lluny, ja havien comportat una decidida intervenció militar per aclarir una zona controlada per la guerrilla kachin. A l'Exèrcit per la Independència Kachin també se li atribueixen les bombes que l'any passat van matar quatre treballadors xinesos.I malgrat tot, l'oposició a Myitsone ha estat sobretot pacífica i en veu de desenes d'organitzacions i de ciutadans que amb les seves manifestacions han posat en guàrdia un règim que va estar contra les cordes fa tansols quatre anys precisament per l'aixecament popular. Segons un cable de Wikileaks que revela interessos en totes direccions, algunes de les organitzacions implicades en aquesta oposició haurien -oportunament- rebut fons de l'ambaixada nordamericana a Rangún.<br /><br /><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20111002-refugiats%20kachin.jpg" alt="Refugiats kachin en un centre d'acollida fronterer (The Irrawaddy" title="Refugiats kachin en un centre d'acollida fronterer (The Irrawaddy" height="270" width="500" /><br /><br />Com en altres grans projectes d'aquesta escala, la factura mediambiental de Myitsone també era elevada. Per a grups com International Rivers, la presa hauria trencat l'equilibri d'una de les majors reserves mundials de la biodiversitat i el d'una de les principals conques del sudest asiàtic. Similar a la importància del riu Mekong al Vietnam, del cabdal que arriba al delta de l'Irrawaddy en depenen el cultiu d'arròs i la pesca, activitats econòmiques troncals en la zona més poblada de Birmània.<br /><br />La decisió del govern birmà ha agafat a tothom per sorpresa, inclosa Aung San Suu Kyi, que des que torna a gaudir de certa llibertat de moviments s'ha convertit en una de les principals veus d'oposició al projecte. La líder de la Lliga Nacional per la Democràcia, partit absent en les últimes eleccions però que els últims mesos ha establert un diàleg estable amb el govern, va aplaudir la decisió, entesa com una resposta que satisfà l'aclaparadora voluntat de la població afectada.<br /><br /><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20111002-asskyi.jpg" alt="Aung San Suu Kyi en una foto recent(The Irrawaddy)" title="Aung San Suu Kyi en una foto recent(The Irrawaddy)" height="280" width="500" /><br /><br />Per la seva banda, la Xina, a través del seu portaveu d'Exteriors, ha demanat als seus veïns que s'atinguin a allò pactat. Per Pequín, aquest és un projecte d'inversió conjunta i cal respectar els drets de les empreses xineses involucrades. En aquest sentit, la decisió birmana compromet la relació amb un dels seus principals aliats. Un sacrifici que, des de '<a href="http://www.irrawaddy.org/">The Irrawaddy</a>', principal diari en anglès a l'exili, s'interpreta com una concessió per alleugerir la pressió internacional i les sancions que pesen sobre el país, més que no com un moviment en favor de la reconciliació nacional. Alhora, <a href="http://blogs.ccrtvi.com/www.burmacampaign.org.uk">Burma Campaign UK</a>, destaca que 'el govern birmà ha estat fent el doble joc amb la Xina i l'Índia, i la Xina sap que si fa marxa enrera, l'Índia és a punt per prendre el seu lloc.'<br /><br />Sigui com sigui, la suspensió és sorprenent per imprevista, perquè trenca la lògica del govern birmà. Un govern escollit en allò que dins i fora del país es va descriure com una farsa electoral, però un govern que, en canvi, actua en aquest cas com probablement ho hauria fet un govern liderat per la mateixa Lliga Nacional per la Democràcia si estigués en el poder. I una decisió que, si bé desaconsella conclusions precipitades i triomfalistes, de moment retorna el protagonisme al poble per davant d'altres interessos.Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-31378741710816492252011-05-29T17:39:00.001+08:002011-05-29T17:41:35.220+08:00Del club de cites a la pantalla gegantPorto 3 finals de Champions des de la Xina. En totes tres ocasions, he hagut de sacrificar el plaer de veure el partit de l'any per la feina. Si has de gravar les reaccions de la gent i muntar una crònica, poc temps et queda per veure el partit. El veus de reüll, i et perds les jugades, el tempo, el guió del partit, que sempre és el que més m'ha agradat, guanyin o perdin.<br /><br /><div class="leftbox"><div style="text-align: center;"><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20110529-seguidora%20ungles.jpeg" alt="Ungles blaugrana" title="Ungles blaugrana" height="108" width="192" /><br /></div><br /></div> Ahir no va ser una excepció, però va valer la pena passar per l'Olé Football Club, el macro-local on el Casal Català de Pequín i el club de fans <a href="http://www.barca.cn/">Barca.cn </a>havien citat els seguidors culers, catalans, xinesos o d'on fossin.<br /><br />El Guillem Abellán, del Casal, explicava molt bé el que està passant amb el Barça a la Xina: 'els xinesos s'acaben fidelitzant amb un equip quan té uns quants anys de bons resultats, i ara amb el Barça hi ha un boom'. Només així s'explica que el 2009, quan es va fundar Barca.cn, només fossin quatre arreplegats, i que ahir arribessin a l'Olé unes 400 persones per veure el partit i que en el moment d'escriure aquest article la web té més de 111.000 membres de registre gratuït. Culers xinesos que se saben l'himne i tots els cants habituals de Can Barça, i entre els quals hi ha alguna apassionada amb ganes d'expressar el seu amor per Piqué o Pedrito o de parlar en català davant de càmera.<br /><br /><iframe width="560" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/YzRq2seozFY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br /><br />'Tenim gran plans a la Xina', em confessava algú del Barça fa uns dies. Després de guanyar els cors de seguidors que potser abans canviarien sovint de club perquè no n'hi havia cap que els acabava de convèncer, el Barça vol aprofitar l'immens mercat que aquí se li presenta. En acomiadar la transmissió, les paraules del presentador del canal d'esports xinès que havia donat el partit en directe, la CCTV5, resumien aquest sentiment: 'gràcies, Barça, per fer-nos gaudir del futbol'.<br /><br />La imatge d'ahir a Pequín, que vem mostrar en l'obligada roda de 'com van seguir el partit arreu del món', enterrava per sempre la fins ara ambigua presència barcelonista a la capital xinesa. A mitjans dels anys 90, poc després de fundar-se la Penya Barcelonista Gran Muralla (1991) per un grup d'amics en un Pequín on tots els expatriats es coneixien, els seus responsables van deixar de viure a la ciutat, però van mantenir el monopoli penyístic. Més endavant, van obrir amb un soci xinès un local de nom 'F.C. Barcelona', amb l'escut a la porta i blaugrana per dins, i que segons diferents observadors es va acabar convertint en un club de cites.<br /><br /><div class="rightbox"><div style="text-align: center;"><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20110529-seguidor%20barca.jpeg" alt="Embadalits amb el Barça" title="Embadalits amb el Barça" height="108" width="192" /><br /></div><br /></div>Avui, la Gran Muralla segueix retenint el seu estatus de primera penya a la Xina, que sobretot li garanteix el privilegi d'un número d'entrades per a finals com la de dissabte. Però, per la resta, roman desapareguda, estàtica, inoperant.<br /><br />Mentrestant, el Barça es troba amb un dilema en països com aquest. Per un costat, no pot obrir tantes penyes com vulgui perquè les penyes tenen veu i vot a l'entitat i, com deia un català de Pequín, 'potser el Barça acabaria tenint un president xinès', per la mateixa norma matemàtica que Yao Ming va estat a tots els All Star excepte quan ha estat lesionat, pels vots xinesos. Per un altre costat, el pastís del màrqueting és tan suculent que el Barça ha d'obrir-se d'alguna manera. És per això que es van crear els 'clubs de fans', grup on s'inclou Barca.cn. Malauradament, la política d'una sola penya per país perjudica aquells catalans d'ultramar que podrien aportar o participar més de la vida social del club.Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-5668834006978337482011-05-06T17:26:00.006+08:002011-05-06T17:40:49.593+08:00Reconeixedor de caracters<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieq3QrKy7ItdlZjiBbYa-NneSd81OBNx50gp2UucEQNVCP955gSNXt2kJ2CkcLaXuKxlcC4oK_EOvCn5hQE4lDit-SOY3rG09sZqCQdGh8Recq-IcjG7MDmS3Tn9HHtSLP8Lk2UxHUZRcv/s1600/reconeixedor.jpeg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 285px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieq3QrKy7ItdlZjiBbYa-NneSd81OBNx50gp2UucEQNVCP955gSNXt2kJ2CkcLaXuKxlcC4oK_EOvCn5hQE4lDit-SOY3rG09sZqCQdGh8Recq-IcjG7MDmS3Tn9HHtSLP8Lk2UxHUZRcv/s400/reconeixedor.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5603535350489967010" border="0" /></a><br />M'acabo de baixar el reconeixedor de caracters xinesos de Pleco. N'havia sentit a parlar a revistes i blogs especialitzats, i realment crec que val la pena. Si no fos així, no us ho comentaria aquí, i que consti que no hi tinc pas cap interès. Crec que és una bona eina per a aquells amb un nivell bàsic de xinès.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIL_RIdU7VKCio5sckSju36dsfGhNESPgMkdqQugE8Ys69Q_igx2QJTMoJDwI6Ql2LC-0nh0GSFgGOHkoSNoG4e3wpN0jigc9wwub39Zo3pQAp5gFqFgRuHe6PUWVSoSr5mVAdlvs49nYx/s1600/pleco-chinese-dictionary-ios.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 267px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIL_RIdU7VKCio5sckSju36dsfGhNESPgMkdqQugE8Ys69Q_igx2QJTMoJDwI6Ql2LC-0nh0GSFgGOHkoSNoG4e3wpN0jigc9wwub39Zo3pQAp5gFqFgRuHe6PUWVSoSr5mVAdlvs49nYx/s400/pleco-chinese-dictionary-ios.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5603534878644132098" border="0" /></a><br />Un dels problemes de continuar estudiant aquesta llengua, un cop adquirida una bona base, és que requereix dedicació i paciència. Doncs bé, aquesta app és com agafar una dreçera. Enfoques amb la càmera de l'iphone la paraula que vols i automàticament (de forma instantània), t'apareix la traducció i la paraula en pinyin (la transcripció fonètica a l'alfabet occidental). També permet capturar paràgrafs sencers.<br /><br />No m'havia gastat mai més d'un euro en aplicacions, i aquesta en costa més d'11. Però crec que estan ben invertits.Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8552698670816155002.post-55572696674975069002011-04-29T13:14:00.000+08:002011-04-29T13:15:40.980+08:00Viure a tocar de la nuclearA propòsit de l'aniversari de l'accident de Txernòbil, emetem avui la crònica sobre els veïns de Yangliushan, que viuen a tocar de la central nuclear de Qinshan, a la província de Zhejiang.<br /><div style="text-align: center;"><br /><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20110426-qinshan%2012.jpeg" alt="Qinshan 1" title="Qinshan 1" height="250" width="500" /></div><br /><br />La Xina, que té 13 reactors i una trentena més en construcció, havia paralitzat els seus plans nuclears arran de l'accident de Fukushima (Japó). Les últimes inspeccions, satisfactòries, han comfirmat que segueix endavant amb la seva aposta per aquesta energia, que aquí es considera imprescindible tant per abastir d'electricitat el litoral (el cinturó industrial) com per arribar als compromisos de Copenhaguen sobre canvi climàtic.<br /><br />La dependència del carbó, amb efectes per a la salut molt més estudiats, és un dels motius que ho explica. De fet, em comentaven els de <a href="http://www.greenpeace.org/china/">Greenpeace-China</a> que a la Xina no feien campanya antinuclear per aquest motiu.<br /><div style="text-align: center;"><br /><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20110426-qinshan%202.jpeg" alt="Qinshan 2" title="Qinshan 2" height="275" width="500" /></div><br /><br />I en tot cas, la situació a Yangliushan n'evidencia les mancances. Oblidat el compromís incial de reallotjar-los a una altra zona, els 2.000 veïns del poble se senten desprotegits. El metge local ens deia que, encara que no hi hagi proves, les malalties que pateixen al poble només poden ser per la proximitat a la central. Sospitós és el fet que les dades que recullen les dues estacions que mesuren la radiació no es facin públiques.<br /><br /><br /><small><a href="http://maps.google.com/maps?f=q&source=embed&hl=en&geocode=&q=%E4%B8%AD%E5%9B%BD%E6%B5%99%E6%B1%9F%E5%98%89%E5%85%B4%E5%B8%82%E6%B5%B7%E7%9B%90%E5%8E%BF%E7%A7%A6%E5%B1%B1%E9%95%87%E6%9D%A8%E6%9F%B3%E5%B1%B1%E6%9D%91&aq=t&sll=30.436205,120.952048&sspn=0.016651,0.038581&ie=UTF8&hq=&hnear=China+Zhejiang+Jiaxing+Haiyan%E6%9D%A8%E6%9F%B3%E5%B1%B1%E6%9D%91&t=h&ll=30.421385,120.941706&spn=0.011065,0.022724&z=14" style="color: rgb(0, 0, 255); text-align: left;">View Larger Map</a></small><br /><br />A Espanya, el <a href="http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r1-d2414-1961.html">"Reglamento de Actividades Molestas, Nocivas, Insalubres y Peligrosas"</a>, de l'any 1961, inclou les centrals nuclears com a activitats "perilloses", i estableix una distància habitable mínima de 2 km (article 4), que poden ampliar les ordenances municipals. Una llei que recordava el company Toni Franco, d'Informatius de TV3. Al <a href="http://www.csn.es/">Consell de Seguretat Nuclear</a> concreten que a l'àrea que envolta la "zona d'exclusió" (el recinte de la central fins al "mur de contenció") se l'anomena zona protegida, que és una zona de baixa densitat de població i que és, en efecte, aquest radi de 2-2,3 km des de la zona d'exclusió, i estipulada per l'<a href="http://www.iaea.org/">Agència Internacional de l'Energia Atòmica</a>. Però són normatives i distàncies que tenen sobretot en compte el perill de radiació en cas d'accident nuclear, i la conclusió és que, en general, ni a la Xina, ni a Espanya i a la majoria de països amb nuclears, queda clara la relació entre distàncies i efectes per a la salut en condicions normals.<br /><div style="text-align: center;"><br /><img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/1044/20110426-qinshan%203.jpeg" alt="Qinshan 3" title="Qinshan 3" height="275" width="500" /></div><br /><br />El de Yangliushan és un cas extrem, perquè s'hi barreja aquest i altres problemes com la desinformació i possiblement la corrupció (els veïns denuncien que els polítics locals es van quedar els diners del pla de trasllat), però que planteja dubtes sobre la conveniència d'una exposició de proximitat i perllongada en el temps, que és el que suposa viure al costat d'una central. El problema afegit d'aquests pagesos és que no es poden vendre la casa perquè ningú no la vol i no disposen de més recursos econòmics. Uns recursos encara més precaris per als que estan malalts i a sobre han de pagar la factura mèdica i que, irònicament, només compensen les feines de neteja o manteniment que la majoria d'ells fan a dins de la mateixa central.Sergi Vicentehttp://www.blogger.com/profile/09440231837427867026noreply@blogger.com0