En l'apassionant exercici de seguir els periodistes adictes al Twitter, hem sabut que aquells que eren al centre de premsa de Pyongyang no tenien notícies del llançament del coet, res més del que poguéssim saber els altres a la Xina, al Japó o a Corea del Sud. Ha estat, precisament a Tòquio i a Seül, juntament amb Washington, on primer han informat que el cohet havia fallat.
Una periodista d'AP (l''única delegació estrangera amb seu permanent a Pyongyang) deia que la televisió nordcoreana emetia, en aquell moment, un programa sobre 'castanyes rostides'. Entre els periodistes estrangers a Pyongyang he detectat un cert to de mofa. Però ni aquesta és la primera vegada que Pyongyang llança un coet al mar i no a l'espai, ni cal oblidar que això era un test, i com tota prova pot funcionar o no. El que serà interessant, això sí, és com explica els fets la nostra presentadora amb veu sentida de sempre, perquè al capdavall aquesta havia de ser la primera gran fita del Brillant Líder Kim Jongun després de la mort del seu pare, Kim Jongil, i òbviament tot plegat no podrà semblar pas un fracàs. (CORRECCIO POSTERIOR: 4 hores més tard del llançament, la premsa oficial nordcoreana ha admès que el satèl.lit no ha entrat en ordre, i, fins i tot ha parlat de 'failure', fracàs. Un comunicat que ha sorprès tothom perquè anteriorment, amb King Jongil, s'havia intentat justificar l'error).
Sorgeixen ara les teories o escenaris post-coet. Suposo que per això ens paguen, per informar però també per interpretar. O potser ja ho fem per vici. En tot cas, la meva modesta aportació és recordar que els escenaris ja estaven, en realitat, establerts. O, dit d'una altra manera, funcionés o no l'artefacte, els protocols de resposta ja estaven activats i a partir d'ara la cadena d'esdeveniments és, en part, previsible:
- Convocatòria del Consell de Seguretat de Nacins Unides. De fet, Japó ja li ha demanat a Washington que el convoqui.
- Probables sancions del Consell, amb Pequín i Moscou més inclinats a sancionar que en ocasions anteriors, si fem cas a les seves últimes declaracions entorn aquest llançament.
- Probable retirada de Washington de la promesa d'aliments a canvi que Pyongyang aturés el seuprograma nuclear.
- Tercera prova nuclear en la historia de la Corea del Nord. La intel.ligència sudcoreana va detectar moviments que així ho fan pensar i, sigui informació fiable o no, aquesta és la lògica històrica de Pyongyang quan se sent assetjada.*
- Noves condemnes i sancions, més aïllament de Pyongyang, i probable escalada de tensions sense descartar conflictes de baixa intensitat.
- A mig termini (1 o 2 anys) refredament i tornada a les negociacions del tipus 'aliments o combustible a canvi de no jugar amb foc'.
Amb tot, el paper de Pequín serà determinant. A pocs metres d'on sóc, centenars de camions xinesos carregats de mercaderies creuen cada dia el Pont de l'Amistat que uneix Dandong (Xina) amb Sinuju (Corea del Nord), per on també hi passa una línia de tren. El 2009, quan vaig venir després de l'última prova nuclear nordcoreana, les sancions del Consell de Seguretat de Nacions Unides (aprovades, per tant, també per Pequín) van afectar de forma considerable aquest comerç. Malgrat tot, el comerç bilateral va recuperar-se amb relativa facilitat i les relacions han pres una nova dimensió. Una mica més al sud, és visible la construcció d'un altre pot molt més ample, i el projecte de construcció de dues zones especials en illetes del riu Yalu, la frontera natural entre els dos països, demostra que la Xina, pragmàtica com sempre, està molt més interessada en que el seu veí es desenvolupi que no en amenaçar-la quan Occident considera que juga al xantatge. Sí que es mostrarà com a actor responsable de la comunitat internacional quan pertoqui (com ara), però no torpedinarà els interessos a llarg termini. Dandong és, al capdavall, la resposta a Kaesong, l'intent sudcoreà d'implicar o liderar aquest desenvolupament amb Pyongyang, sacrificat o si més no compromès pel president Lee Myungbak quan va decidir adoptar la línia dura amb el Nord.
Certament, el jove Kim sembla que ha après del seu pare i va a la seva, treient profit dels interessos d'uns i altres. I mentrestant, els nordcoreans veuen a les pantalles de casa seva un especial sobre 'castanyes rostides'. Manse! Per cert, diumenge celebracions pel 100è.aniversari de Kim Ilsung.
*NOTA: Mentre països com els Estats Units o el Japó consideren que el coet Unha-3 és una prova armamentística dissimulada i que, per tant vulnera la llei internacional, Pyongyang diu que és tansols per a usos civils, per llançar el satèl.lit Kwangmyŏngsŏng-3 i que, per tant, en té tant dret com altres països i no vulnera acords anteriors.
