Acabo de saber que Joan Antoni Samaranch ha mort, i he volgut recordar l'avi que es va guanyar la meva simpatia en les tres ocasions en que vem xerrar, quan ja estava gairebe retirat de la vida publica.
Molts ho aprofitaran per recordar el seu passat franquista, pero crec que la figura de Samaranch va estar en tot moment molt per sobre d'inclinacions ideologiques. Un esperit sense el qual no hagues estat possible veure uns Jocs a Moscu, a Seoul o a Pequin, intentant que l'olimpisme trascendis barreres politiques o peatges comercials. El seu llegat es impagable.
A la Xina li faran un gran homenatge, ja ho veureu. Perque va ser gracies a Samalanqi que van aconseguir Pequin 2008. Uns Jocs que es diu que la Xina va instrumentaltzar o uns Jocs que alguns diuen que una dictadura no se'ls mereixia, pero uns Jocs que ell veia com un deute historic amb un dels paisos que mes aportava a l'olimpisme, i uns Jocs que estic convencut que, a la llarga, es veura que hauran permes acostar aquest pais, enlloc d'aillar-lo.
