El govern es fa un homenatge i ens quedem sense futbol

El govern ha decidit fer-se un homenatge. Es la jornada de dol pel terratremol de Qinghai, i a partir de les dotze, o sigui, des de fa dues hores, no hi haura programes d'entreteniment, i per tant, no hi haura futbol. Pensavem anar al bar del costat a veure el Barca, on tenen l'ESPN, pero sembla que els canals per satel.lit tambe tenen ordres de respectar la llei xinesa. Vaja, que estem davant d'un dol obligat. Amb el Puyal a la radio, tampoc es que m'obsessioni no veure'l per la tele...

Missatge en una emissora per satel.lit (enviat per Roger Vicente).

Pero com comprendreu, si escric a les dues de la matinada, no es per dir-vos que m'he quedat sense futbol. Es aquesta punyetera jornada de dol. Perque, aviam, si es tracta de recordar els morts o les victimes, no pot ser que no les vegis per enlloc. Des de les dotze, tots els canals que sintonitza la meva tele, i quan dic tots son tots, estan entubats al NODO, a l'especial de la CCTV, i encara espero a veure una historia d'interes huma, i no les d'interes "cientific" o del "que be que ho hem fet" que no paren d'emetre.



La jornada ha comencat amb un missatge de text escrit al a pantalla, explicant de que anava la cosa. Despres, la presentadora ha dit que aquesta nit faran una mena de Marato. Hi havia, com quan les fa TV3, tot de cares conegudes, a punt per respondre el telefon i apuntar qui dona quant. Despres, la guapa presentadora ha comencat a recitar. Si, si, a recitar, com aquells discursos que llegeixen tot emocionats els nens el 10 d'octubre, per la festa nacional. Venia a dir que avui tots hem d'estar molt tristos (vegeu video).

Despres han fet un recull de tots els videos que han estat emetent aquests dies, i fins i tot crec que ja han fet dos loops de tota la serie. Primer, un recull amb moltes xifres de tot el que han enviat a la zona: tantes mantes, tants llits, tants camions de medicaments, etcetera, etcetera. Despres, un video dels governants, i de com Hu Jintao i Wen Jiabao van arribar de seguida a donar el seu suport. Els planos, els de sempre: altaveu en ma i gent aplaudint, i la imatge de llagrimeta amb una de les victimes. "L'avi Hu pensara en tu", em sembla sentir que li diu Hu a cau d'orella a la nena. Es commovedor, i crec que el president ha guanyat en proximitat. El problema es que es tot un monoleg. De moment, porto dues hores davant del televisor i nomes he sentit una supervivent, que no tenia gaire cara de tibetana, agraint l'esforc del Partit, i la d'un funcionari tibeta que deia "tot esta sota control".

Entre la resta de videos, amb la feina dels equips medics, la dels equips de rescat, el drama dels orfes, els mestres reprenent les classes i els alumnes cantant amb una bandera roja al fons, em crida l'atencio un exces de missatges d'unitat entre etnies: "perque tots som xinesos, tots som una familia". Aviam, camarades, en que quedem? Si estiguessim parlant d'un terratremol a Xangai, fariem tanta comedia? Es com si els haguessin ficat amb calcador, aquests eslogans, ai, perdo, aquests missatges de suport.

No he vist, de moment, ni una historia de monjos, en un lloc i despres d'un terratremol on han tingut un paper destacat, ajudant en el rescat tant com els heroics soldats. I la pila funeraria amb el conflicte que hi ha hagut en no respectar-se la tradicio local? No em direu que aixo no es noticiable? Vegeu, sino, la historia que va treure Al Jazeera i que recollia en l'ultim post.

Francament, tinc ja una borratxera de rescat i de dol, i de noticies musicades i em pregunto quan treuran l'especial en DVD. No he parat de veure cameres, microfons i periodistes que sobreactuen. Ara surt una llista dels paisos o personalitats que han enviat missatges de condol. No veig per enlloc el del Dalai Lama. Ai no, que aquest no compta, que vol dividir el pais. Companys, una cosa es informar, i l'altre es fer-se un bany de multituds.

Mentrestant, van repetint el missatge: "avui, el govern ha decidit fer dol pel terratremol de Yushu, i queden suspeses les activitats d'entreteniment". Em pregunto com deuen estar els amos dels karaokes, per no dir els clients. I no us confongueu, que una cosa es fer dol i l'altre un desplegament propagandistic d'aquestes caracteristiques, una cosa es informar, i l'altre es fer-se un bany de multituds a costa dels 2000 morts d'un terratremol.

I amb el seu permis, si us heu quedat amb un pam de nas i tant si com si voleu veure el Barca, feu com jo, Puyal i webtv (copiar i enganxar):

PUYAL: http://www.catradio.cat/endirecte/
WEBTV: http://player.longtailvideo.com/player4.3.swf?streamer=rtmp://98.158.178.160:1935/live&file=manu1.flv&logo=http%3A%2F%2Fis.gd%2F4runw&autostart=true&stretching=exactfit

Pila funeraria a Jiegu/Jyekundo

Amb aquella frustracio de no poder ser-hi per explicar-ho (perque mai ho expliques be si no hi ets), us deixo amb una de les millors croniques que he vist ultimament. De Melissa Chan, una de les millors corresponsals que hi ha ara a Pequin, sobre la pila funeraria d'avui a Jiegu/Jyekundo.

Twitter contra periodisme d'imprecisio

Mes fotos aqui (COMPTE, inclou imatges explicites)

Dues o tres videoconferencies per Skype, una trucada telefonica, i dos directes. Vem pensar-nos-ho pero, finalment, seguirem el terratremol des de Pequin. Informativament, i mes despres de Haiti, Xile i Sichuan, es probable que el tema vagi saltant de les portades i titulars. Ahir, o marxavem de seguida o ens quedavem a fer els directes. Si feiem directes i marxavem avui, res ens assegurava que podriem agafar el primer dels tres unics vols diaris que hi ha entre Pequin i Xining, i com a minim volia dir que arribariem a temps per enviar alguna cosa pel TNV sent optimistes, i havent gravat ja a les fosques. I, no vull posar la ma al foc, pero aixo no sembla que hagi d'acabar com el 2008 a Sichuan. No cal dir que el numero de morts no fa que una tragedia sigui menys trista que l'altra, pero informativament, hi ha criteris que marquen allo que es noticia i allo que no.

I per mes que ja sabem que les presses del primer dia no son bones, i la falta d'informacio fiable pels talls de comunicacio i la confusio inicial acaben amb errors infantils, es facil que la tornem a cagar. Ahir unes fonts em deien que tota la prefectura de Yushu te 100.000 habitants, i unes altres em deien que aixo era la poblacio de la ciutat de Jiegu. Unes, que la zona era a 3100 metres d'altitud, i unes altres, que es a 4000 metres. En fi, no es questio tampoc de flagel.lar-se, pero conve almenys poder-ho reconeixer aqui. Una de les imprecisions importants, que em vaig oblidar de dir-los a Redaccio que no tornessin a esmentar al sumari, es anunciar "un terratremol al nordoest de la Xina, aprop de la frontera amb el Tibet", perque, tant si combregues amb la visio geo-administrativa oficial xinesa, com si acceptes la divisio geo-administrativa de temps del dalai-lama, la formula es incorrecte. En el primer cas, perque no hi ha cap frontera, com a molt una demarcacio provincial. En el segon cas, perque la zona afectada pertanyia a l'antic estat de Kham, tocant amb l'antic estat d'Amdo, i en qualsevol cas no estava "fora de la frontera", sino a dins del "Gran Tibet".

Molt convenient es, en aquest sentit, seguir pel Twitter els comentaris d'aquells que estan mes informats que tu i, sobretot, que aporten altres angles diferents als que trobes per les agencies de noticies xineses o occidentals. Entre ells, alguns dels periodistes que van sortir ahir a primera hora i que ja comencen a arribar: @pangjiaoming (en xines) @MalcolmMoore @melissakchan @vausecnn@afkuhn (tots en angles) que contradiuen altres informacions previes sobre controls policials i la imposibiltat d'accedir a la zona per a estrangers. Ningu no els ha parat, de moment, en la linia del que em va dir un representant del Ministeri d'Exteriors ahir per telefon, que teniem llum verda. 

Monestir de Thrangu l'any 2007.

Ens arriba per Twitter tambe la campanya que activistes tibetans a l'exili (@tibettruth) estan fent perque es publiquin els noms en llengua tibetana i no pas en xines, on reivindiquen Jiekundo o Kyegundo (སྐྱེ་རྒུ་མདོ།) , enlloc de Jiegu, o Yulshul enlloc de Yushu. D'aixo en parla tambe l'escriptora @degewa (en xines i ocasionalment en angles),  amb uns apunts que, fins i tot si els traduiu amb l'automatisme de Google Translate, valen la pena, i on hi ha detalls del Monestir de Thrangu, que ha quedat totalment destruit. I interessants tambe son les actualitzacions i puntualitzacions d'aquesta antropologa @CMcGranahan nordamericana.

Terratremol de 7.1 a Qinghai

Dos anys despres del terratremol de Sichuan, un altre de gran magnitud a Qinghai, no molt lluny d'aquell que va causar 90.000 morts. Aquest cop a la prefectura tibetana de Yushu, i a 50km. de la ciutat de Jiegu, amb 100.000 i on almenys un 85% dels edificis s'haurien enfonsat. 

Porto una connexio telefonica i dues connexions de videoconferencia per Skype, i estem estudiant la possibilitat d'anar-hi, en funcio de quants morts vagin anunciant, i de si el govern permet accedir-hi, ja que tant el Tibet com les prefectures tibetanes de les provincies veines (Qinghai, Sichuan, Gansu, Yunnan) estan sotmeses a restriccions d'acces per a la premsa estrangera. 

Lliçons de periodisme xinès: treure petroli amb un corresponsal occidental

El Conseller d'Informació de l'Ambaixada espanyola em truca:

-Sergi, ¿qué has hecho? ¿Qué has dicho? No pot contenir el riure.
-Ya me lo imagino... La expo del Tibet, ¿verdad?
-"El pueblo tibetano está muy feliz por las políticas del Partido Comunista en estos 50 años." La que has armado!
-No me j...!
-Ja ja ja! "El Partido Comunista premia al corresponsal de TV3 con un aprtamento con vistas al mar."
-Con vistas al Potala! Ja ja ja!

Espero no rebre un "mal karma".

Després de mirar l'article (la versió en espanyol no les recull), comprobo que els periodistes no han alterat les meves paraules (o no gaire), i que -simplement- han fet el que fan sempre, treure petroli, reciclar allò que han pogut, i deixar la part censurable pels informes que només circulen pels despatxos dels alts càrrecs del Partit i que mai no veu el gran públic.

Sergi Vicente, Beijing correspondent from Televisio de Catalunya, has been to Tibet and Qinghai. He believed that great progress has been made in Tibet and the Chinese government "has invested a lot and tried to make people happy."

"Many people in the West have never been to Tibet but they say things such as, that Tibetan culture is disappearing or the Tibetan language is forbidden. I am disappointed about this kind of ignorance," he said.

La part que no apareix, és on parlo de "grans progressos que, malgrat tot, no han pogut evitar que una part important de la població estigui descontenta. Perquè si no fos així, no hi hauria revoltes com les del març de l'any passat." D'això a les mostres d'ignorància d'alguns estrangers, que em servia per parlar de la desinformació:

-El problema és la desinformació, la que hi ha a occident, però també la que hi ha a la Xina. Molts es queixen de la imparcialitat informativa d'occident. Però el problema de base és que no s´hi pot entrar, al Tibet, ni tampoc a les regions tibetanes de llocs com Qinghai o Sichuan. Aquests dies he estat per allà i m'han demanat el passaport constantment, i fins i tot m'han retingut a comissaria. Porto 7 anys a la Xina. No sóc un espia, sóc un periodista. Vaig concloure, a mode de catarsi després d'una setmana de tensions en terres tibetanes.
-Esperem que algun dia pugui anar al Tibet sense problemes. Va dir la reportera de China Radio International mentre retirava la grabadora i es disposava a acomiadar-se.
-Esperem que no tingui el cabell blanc, aleshores.

Amb tot això, que quedi clar que no culpo els periodistes xinesos. Fan la seva feina i, si s'atrevissin a publicar les frases "sensibles", ja hi hauria un cap que s'encarregaria de treure-les del text i de fotre'ls un bon calbot.

Val la pena que t'entrevistin perquè després treguin el que vulguin? Segueixo pensant que sí, que un ha d'encarar la veritat, sense importar com la utilitzin els demés.

Versió en xinès de l'article al China Daily. 中国日报的新闻
50 anys de reformes democràtiques, segons Xinhua

Últimes cròniques emeses

13/03/2009 Aniversari tibetà (des de Qinghai)


12/03/2009 Aniversari tibetà (des de Chengdu)


10/03/2009 Lleis massa "flexibles"


09/03/2009 Xinesos compren cases als Estats Units


05/03/2009 Enquesta pro-democràtica

Sense Tibet, deixo Xining i torno a Pequin

Ultim intent d'entrar a terres tibetanes. Objectiu: Monestir de Repkung, a Tongren. Avui ho provava amb un taxi digne d'una pel.licula de Javier Fesser. No podia evitar grabar aquells detalls que nomes la imatge pot descriure...



El que la imatge no descriu es la falta de potencia amb que enfilavem les muntanyes al sud de Xining (ho sento, amb el merder d'ahir em vaig deixar el meu mapa de Qinghai a l'altre taxi i no puc comprobar noms). De 90 passava a 80, i despres a 70, i despres a 60. I aixi durant uns quants kilometres de pendent, fins arribar a muntanyes ben nevades. "Aixi no arribare mai."

Semblava que, en superar el tunel del cim i comencar a baixar per l'altra cara de la muntanya, les coses millorarien. Pero no, poc despres, un control policial. Hem parat, policia demanant passaport, entro a comissaria... Ja sona a disc ratllat. Aquests dies m'han demanat els papers fns a 5 vegades. Pero avui era un d'aquells que portes cansament acumulat...

-Segui. Ha dit el primer policia, d'etnia Sala (amb accent obert a la a), una etnia musulmana molt nombrosa a Qinghai.
-No, gracies, porto massa hores de carretera.
-Una mica d'aigua.
-Ho sento, no vull beure aigua, vull treballar. Per cert, un cop hagi acabat d'escriure les meves dades al paper i de fotografiar carnet i passaport, podre anar cap a Tongren? Li he preguntat mes que res per tocar els collons, ja sabent que nomes hi havia una respota possible.
-Ara li ho explicare...

El poli sala era amable. Tambe una agent molt simpatica feia agradable l'estada a comissaria, sense oblidar que estar alla era tota una derrota. Un dia mes, tocaria plorar a la cronica del TN: "no ens han deixat passar".

He aprofitat per grabar d'amagat un policia que jugava al Counter Strike, un joc on pots fer de poli o de terrorista. Aprofitava les estones mortes entre els torns del control de carretera. Dono per fet que feia d epoli, pero ignoro com s'imaginava els terroristes.



Despres, han arribat uns bofies de l'oficina d'exterior. Com sempre (fa temps que vaig perdre el compte dels meus passos per comissaries xineses), entren dubtant entre saludar o no, o fer-ho en angles o xines, se'n van a un passadis amagat, xiuxiuegen la tactica d'interrogatori, i tornen i es presenten.

-Soc la Srta. Su de l'oficina d'exteriors de la comarca de Hualong, aquestes son les meves credencials. I aquest es el Sr. Han.
-Home, voste es tibeta? No m'he pogut reprimir, en plan simpatic.
-Ve de viatge o per feina.
-Soc periodista. Voste mateixa.
-I sobre que ve a informar?
-Es necessari que fem el paperet? Voste ja sap que vinc a parlar sobre la questio tibetana...
-On es dirigeix exactament?
-Tongren. Alla hi ha un monestir i volia veure'l.
-I on pensa anar despres?
-Aixo es assumpte meu.
-Hi te algun conegut a Tongren?
-Que vol dir?
-Que si hi coneix algu alla que el guii durant la seva estada.
-Aviam, la resposta es no. Pero, si hi tingues algun contacte, no li ho diria pas. Jo soc periodista, i he vingut aqui a treballar, pari si us plau de tractar-me com si fos un espia.

Les faccions de la Srta. Su s'han tensat i ha apujat el to de veu.
-Aixo ho diu voste. Es normal que si jo vinc al seu pais, algu m'acompanyi.
-D'acord, seguim amb aquest numeret, si es aixo el que vol. No, no hi coneixo res mes. Que mes?

L'interrogatori ha continuat mecanicament. Despres, el Sr. Han, el bofia tibeta, ha tret una camera de fotos i es disposava a fer-me una foto.
-Si voste em fa una foto jo tambe li'n fare una.
-Aixo no ho pot fer. M'he aixecat i he anat cap a la meva bossa davant la perplexitat dels 5 o 6 agents que contemplaven l'escena.
-Seu! Ha cridat el tibeta.

Em giro, l'assenyalo amb el dit, i li etzibo:
-Voste no es ningu per cridar-me a mi! No te cap mena de dret! Jo he estat educat amb voste, aixi que voste a mi no em crida. M'he empassat el que emanava de les meves entranyes per no complicar mes les coses, pero que hagues sonat com "a mi no em crida com a qualsevol desgraciat del qual esta acostumat a abusar."

Han s'ha relaxat, em segut, i m'ha fet una llista de 4 raons per les que jo estava vulnerant les seves normes: "1. Esta a la Xina i ha de sgeuir les lleis xineses; 2. He de contactar amb les autoritats abans de fer res; 3. Aquesta comarca es d'acces restringit; 4. Ara es perillos i hem de vetllar per la seva seguretat."

De res ha servit que li expliques que el ministeri d'Exteriors garanteix el lliure acces als periodistes estrangers a tot el territori xines, a excepcio de la provincia del Tibet. Per que perdre el temps, si han blindat tot l'altipla, incloses aquestes comarques de Qinghai, Gansu, Sichuan i Yunnan? Intentar raonar amb aquell nomada amb uniforme era per si mateix una contradiccio, un insult a la intel.ligencia.

Aixi que, en acabar el tramit, marxa enrera amb el taxista fesseria, tornada a Xining (aquest cop mes aviat de baixada), enviament d'una cronica amb imatges d'arxiu, i per sopar, l'ultim kaoyangrou (carn de xai a la brasa) per apagar les penes. Pasta, tendo de xai, pa i una cervesa per menys de 2 euros, a Dahuzi, un dels classics de Xining.