Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cctv. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cctv. Mostrar tots els missatges

21 d’abril 2010

El govern es fa un homenatge i ens quedem sense futbol


El govern ha decidit fer-se un homenatge. Es la jornada de dol pel terratremol de Qinghai, i a partir de les dotze, o sigui, des de fa dues hores, no hi haura programes d'entreteniment, i per tant, no hi haura futbol. Pensavem anar al bar del costat a veure el Barca, on tenen l'ESPN, pero sembla que els canals per satel.lit tambe tenen ordres de respectar la llei xinesa. Vaja, que estem davant d'un dol obligat. Amb el Puyal a la radio, tampoc es que m'obsessioni no veure'l per la tele...
Missatge en una emissora per satel.lit (enviat per Roger Vicente).

Pero com comprendreu, si escric a les dues de la matinada, no es per dir-vos que m'he quedat sense futbol. Es aquesta punyetera jornada de dol. Perque, aviam, si es tracta de recordar els morts o les victimes, no pot ser que no les vegis per enlloc. Des de les dotze, tots els canals que sintonitza la meva tele, i quan dic tots son tots, estan entubats al NODO, a l'especial de la CCTV, i encara espero a veure una historia d'interes huma, i no les d'interes "cientific" o del "que be que ho hem fet" que no paren d'emetre.



La jornada ha comencat amb un missatge de text escrit al a pantalla, explicant de que anava la cosa. Despres, la presentadora ha dit que aquesta nit faran una mena de Marato. Hi havia, com quan les fa TV3, tot de cares conegudes, a punt per respondre el telefon i apuntar qui dona quant. Despres, la guapa presentadora ha comencat a recitar. Si, si, a recitar, com aquells discursos que llegeixen tot emocionats els nens el 10 d'octubre, per la festa nacional. Venia a dir que avui tots hem d'estar molt tristos (vegeu video).

Despres han fet un recull de tots els videos que han estat emetent aquests dies, i fins i tot crec que ja han fet dos loops de tota la serie. Primer, un recull amb moltes xifres de tot el que han enviat a la zona: tantes mantes, tants llits, tants camions de medicaments, etcetera, etcetera. Despres, un video dels governants, i de com Hu Jintao i Wen Jiabao van arribar de seguida a donar el seu suport. Els planos, els de sempre: altaveu en ma i gent aplaudint, i la imatge de llagrimeta amb una de les victimes. "L'avi Hu pensara en tu", em sembla sentir que li diu Hu a cau d'orella a la nena. Es commovedor, i crec que el president ha guanyat en proximitat. El problema es que es tot un monoleg. De moment, porto dues hores davant del televisor i nomes he sentit una supervivent, que no tenia gaire cara de tibetana, agraint l'esforc del Partit, i la d'un funcionari tibeta que deia "tot esta sota control".

Entre la resta de videos, amb la feina dels equips medics, la dels equips de rescat, el drama dels orfes, els mestres reprenent les classes i els alumnes cantant amb una bandera roja al fons, em crida l'atencio un exces de missatges d'unitat entre etnies: "perque tots som xinesos, tots som una familia". Aviam, camarades, en que quedem? Si estiguessim parlant d'un terratremol a Xangai, fariem tanta comedia? Es com si els haguessin ficat amb calcador, aquests eslogans, ai, perdo, aquests missatges de suport.

No he vist, de moment, ni una historia de monjos, en un lloc i despres d'un terratremol on han tingut un paper destacat, ajudant en el rescat tant com els heroics soldats. I la pila funeraria amb el conflicte que hi ha hagut en no respectar-se la tradicio local? No em direu que aixo no es noticiable? Vegeu, sino, la historia que va treure Al Jazeera i que recollia en l'ultim post.

Francament, tinc ja una borratxera de rescat i de dol, i de noticies musicades i em pregunto quan treuran l'especial en DVD. No he parat de veure cameres, microfons i periodistes que sobreactuen. Ara surt una llista dels paisos o personalitats que han enviat missatges de condol. No veig per enlloc el del Dalai Lama. Ai no, que aquest no compta, que vol dividir el pais. Companys, una cosa es informar, i l'altre es fer-se un bany de multituds.

Mentrestant, van repetint el missatge: "avui, el govern ha decidit fer dol pel terratremol de Yushu, i queden suspeses les activitats d'entreteniment". Em pregunto com deuen estar els amos dels karaokes, per no dir els clients. I no us confongueu, que una cosa es fer dol i l'altre un desplegament propagandistic d'aquestes caracteristiques, una cosa es informar, i l'altre es fer-se un bany de multituds a costa dels 2000 morts d'un terratremol.

I amb el seu permis, si us heu quedat amb un pam de nas i tant si com si voleu veure el Barca, feu com jo, Puyal i webtv (copiar i enganxar):

PUYAL: http://www.catradio.cat/endirecte/
WEBTV: http://player.longtailvideo.com/player4.3.swf?streamer=rtmp://98.158.178.160:1935/live&file=manu1.flv&logo=http%3A%2F%2Fis.gd%2F4runw&autostart=true&stretching=exactfit

10 de juny 2009

A Gansu amb periodistes xinesos

Ruta de dos dies amb uns quants periodistes xinesos i un col·lega japonès per la provincia de Gansu. Moltes hores de carretera, calor, pols,...

Fa uns anys vaig dir-me que no tornaria a formar part d'aquests ramats, d'on no en surt mai gaire cosa de profit. Però aquest cop, esperonat per l'oportunitat de veure casos modèlics d'energia solar, vaig tornar a picar. Promesa renovada: que no, que no valen la pena, que només t'ensenyen coses "boniques", o senzillament, no estan preparats per satisfer les necessitats d'un rodatge per televisió. Perquè, tot isgui dit, tenen molt bona voluntat, i intenten ajudar-te, i quan et rebeles i els "fas perdre la cara" (*), després passes vergonya per la teva arrogància occidental.

En fi, que, en un d'aquests moments d'autobús creuant paisatges desèrtics i maleïnt el destí perquè podria estar tranquil·lament a Pequín gaudint del cap de setmana amb la Wang Can, la fem petar amb els col·legues xinesos. És, sens dubte, el millor d'aquestes ocasions. El poder sincerar-t'hi, dir-los obertament el que penses de moltes coses i, sobretot, escoltar-los. Comprobar que són alguna cosa més que soldats de l'aparell propagandístic, comprobar que, si tinguessin l'oportunitat, podrien fer grans reportatges i destapar grans escàndols.

I una anècdota, una broma que ara està de moda explicar... Com són els informatius de la CCTV1 (**)? Doncs, els 10 primers minuts es dediquen a "de què s'han ocupat avui els nostres líders?", amb el temps gairebé cronometrat de cada aparició (Hu Jintao, Wen Jiabao, Jia Qinglin,...) i, per cert, ves per on, no som els únics que cronometrem els temps dels polítics. Els següents 10 minuts es dediquen a "que feliç que està el poble xinès", amb proves de la seva gratitud al Partit i al govern per les seves polítiques encertades. Finalment, la última mitja hora es dedica a "el caos i les desgràcies d'occident", amb manifestacions a França, la crisi política italiana, l'atur a Espanya, un huracà amb desenes de morts als Estats Units, la corrupció a Gran Bretanya,...

Pensar que la societat xinesa no té criteri és d'ingenus i, de fet, canvia molt més del que pensem. Però com es tradueixin aquests canvis és una altra història, i dependrà principalment dels xinesos, per molt que sovint volguem donar-los lliçons.

__________________

* "Fer perdre la cara" és una expressió xinesa que equival a "fer quedar malament algú".
** La CCTV és la tv central xinesa, i la CCTV1 és el seu canal principal, amb els noticiaris més oficialistes.

09 de febrer 2009

La CCTV en flames


Crema l'Hotel Mandarin Oriental , encara per estrenar. És l'edifici més baix de la nova sèu de la CCTV, 'perla arquitectònica' del Pequín olímpic, l'edifici del costat dels anomenats 'calçotets´.

Probablement a causa dels focs artificials. Avui és la festa de les llanternes, el 15è. dia després de l'any nou xinès, final de les celebracions i últim dia per llançar petards.

Tornaran les prohibicions (durant 12 anys no es podia cremar cohets a Pequín) i ens quedarem sense petards l'any que ve?


Escolteu com segueixen esclatant petards, mentrestant.