Quan tornes

Disculpeu per no haver duplicat els textos que he anat penjant al blog del 324. Les presses, el cansament i la mandra m'ho han impedit. Per això vull compartir aquí una reflexió més personal.

No són comparables les experiències que vaig viure amb el terratrèmol de Sichuan del 2008 i les que he viscut al Japó. Sobretot perquè al Japó hi vaig arribar una setmana tard, i perquè la xifra de morts a Sichuan va ser molt més elevada, i els veies a tot arreu. També entenia el que deia la gent i prescindia del filtre del traductor.

Quan vaig tornar de Sichuan, vaig tenir malsons cada nit fins que, poc després, vaig anar a Barcelona. La distància i estar amb familiars i pensar en altres coses va permetre'm enterrar aquells fantasmes que m'apareixien cada nit en tornar.

Aquest cop creia de debò que estava sencer. En part, així ha estat. Però aquesta nit he reviscut els escenaris del tsunami, aquell paisatge de fi del món. De moment no són malsons, però si somnis on apareix l'angoixa enmig d'escenaris desconcertants. Especialment aquell vespre a Otsuchi, on el que espantava no era només el que veies, sinó també pensar que allà, enmig de tanta destrucció, hi havia hagut una ciutat plena de vida. Els fantasmes no necessàriament tenen forma humana.

Corea del Nord al Mundial de Sudafrica (I)

Que Corea del Nord jugui en aquest Mundial de futbol dona molt de joc. Per aixo el parentesi (I), perque volia explicar mes d'una cosa...

Comencem amb un bon article d'una bona periodista, Barbara Demick, corresponsal a Pequin de L.A. Times, sobre l'estrella de la seleccio nordcoreana, Jong Tae-se, nascut i format al Japo.

Com a complement a la historia, afegir que quan parla dels 600.000 nordcoreans que viuen al Japo, es refereix als que majoritariament agrupa l'organitzacio Chongryon, fidel a les idees de Kim Il Sung i Kim Jong Il, i els representants dels quals vaig coneixer en la meva ultima estada a Toquio. M'explicaven, entre altres coses, que pel seu estatus alegal, pateixen multes i normes arbitraries segons a quins llocs del Japo i segons l'epoca i el clima politic, a part de la persecucio i insults de grups ultradretans.

Avui, simulacre de terratremol

Us anunciava que emetriem la cronica de com es preparen pels terratremols, i finalment l'emetem avui al TNM. 

Tram final al Japo

No se per que m'hi trobo tan be, sempre que vinc a aquest pais. Segurament, perque se que nomes hi estic de visita. 

Deixo enrera les eleccions (mes inconvenients avui que ni comentare) i preparo un parell de temes mes abans de marxar. Un d'ells el vaig grabar, en part, ahir. El de com es preparen pel proper "gran terratremol". Mireu-lo, perque val la pena. I ho dic, sobretot, per la imatge. Espectacular. I si no l'heu vist, ja el penjarem aqui.

Us deixo un video disponible i un altre a la web de TV3:

"Hem fet historia!" i una xapussa

TEXT SENSE ACCENTS

Em truca el mestre Jaume Bartroli (sots-cap de la seccio d'Internacional) per fotre'm la bronca per arribar tan just:

- La teva cronica ha entrat pels pels!

- Heu pogut mirar allo del so a l'stand up?

- No, ha arribat tan justa que l'han passada tal com estava.

He acceptat la responsabiitat, perque nomes era meva. I he volgut explicar-li els motius i ho faig aqui tambe...

Avui era el primer dia de rodatge real amb la nova camera, i de muntatge amb el Mac i el Final Cut Pro. Fins aqui tot be. Havia fet proves suficients. O aixo creia... El so de l'stand up semblava que entrava be, pero no estava ben ajustat, perque la camera es tan fina que em queda gran i jo d'aixo n'apenc a base d'errors, no per la logica que aplicaria un bon camera professional. En arribar a l'hotel i escoltar-ho durant el muntatge pensava que ho podia corregir ajustant la configuracio d'audio, pero en grabar l'off, he comprobat que sonava "d'ultratomba", i fins que no he descobert amb proves varies el botonet torracollons que havia de canviar de posicio a la camera, he perdut el temps que m'ha fet treure el fetge per la boca i que m'ha enganxat amb els pixats al ventre. L'off ha acabat sortint, pero l'stand up ja no es podia canviar, clar, perque el fas de dia en un lloc amb gent, un lloc curios o representatiu, i demana una certa preparacio. 

He advertit a tothom que el so de l'stand up entrava barrejat, i que ells decidissin. Clar que, si tal com ha arribat s'ha emes, la cosa tenia perill. I tothom ho ha percebut, es clar.

- Be, tranquil, Sergi, que sapigues qe almenys aquesta cronica passara a la historia com la primera del TN en el nou format. 

Consol relatiu, i mes quan he sabut que les imatges d'arxiu que han afegit a corre-cuita les han aparegut en 4:3 i no en 16:9. En fi, tot plegat una xapussa. No sabeu pas la "cara" que he perdut, des de la distancia.

Prometo filar mes prim, dema.

Estreno joguina i eleccions al Japó

Ja està! Finalment m'he renovat el material, i ja tinc joguina nova. Em va costar decidir-me, perquè era passar-se al digital total (adéu a les cintes), i perquè la inversió m'ha buidat el compte bancari, però ja amb els primers dies de prova, el resultat és espectacular. La SONY EX1, de la família XDCAM, graba en HD real (alta definició), i tot i que seguiré enviant per internet i per tant perdré aquesta qualitat en comprimir l'arxiu que passo a TV3, es notarà la millora i, epr sobre de tot, tinc un petardo que em servirà per fer coses molt interessants. Ahir estava una mica desorientat amb això d'ajustar el 16:9 a resolució HD, a una cosa que es pugui comprimir i que es pugui veure en 4:3, però gràcies a la inestimable ajuda d'un dels cracks de la casa (de la teva), en Xavi Bonet, marxo a Tòquio amb confiança i amb certes garanties que no hauré de treure el fetge per la boca quan toqui enviar la primera crònica d'eleccions.

Renovació total si afegim el nou Mac. Sí, ja sóc de la secta. Això suposa, no cal dir-ho, un curs accelerat en 24 hores per familiaritzar-me amb el Final Cut, que no és tan diferent al Premiere, però que sempre té les seves coses. Mira, feia temps que no em tocava reciclar-me...

Acabo. Pels estudiants de periodisme que segueixen el blog, he trobat aquesta inicativa que sembla interessant: Global Student Journalists, per establir contactes a nivell internacional.