La transicio al 16:9

TEXT SENSE ACCENTS

Tempesta de criteris a la Redaccio sobre els problemes d'ahir, els formats d'enviament (h.264 o mpeg2?), i bronca per no haver informat prou sobre el meu canvi de material. Espero que ningu llegeixi el blog i em foti bronca per fer-ho aqui i no en pla oficial als responsables de Produccio i Realitzacio. En fi, ho vaig comentar, pero em vaig saltar interlocutors importants i d'aqui la bronca. I jo que nomes voldria fer periodisme...

Una companya de Realitzacio em comenta que, durant aquests mesos de transicio de 16:9 a 4:3 (estem parlant de les proporcions de la pantalla: si la de sempre, o l'estirada, com les del cinema i les noves pantalles planes), com que hi ha molt material d'arxiu en 4:3, fins que no es normalitzin criteris, sortiran coses com les d'ahir. Es a dir, que hi haura croniques que barrejaran els dos formats i que, per tant, no es la xapussa que comentava ahir, sino una consequencia de moment inevtable en el proces d'adaptacio.

Per cert, avui he enviat amb temps, pero fa uns minuts m'han trucat d'Internacional, que els audios havien entrat barrejats. He enviat versio corregida, aviam que. Aquesta nit somiare amb botons de tots colors.

"Hem fet historia!" i una xapussa

TEXT SENSE ACCENTS

Em truca el mestre Jaume Bartroli (sots-cap de la seccio d'Internacional) per fotre'm la bronca per arribar tan just:

- La teva cronica ha entrat pels pels!

- Heu pogut mirar allo del so a l'stand up?

- No, ha arribat tan justa que l'han passada tal com estava.

He acceptat la responsabiitat, perque nomes era meva. I he volgut explicar-li els motius i ho faig aqui tambe...

Avui era el primer dia de rodatge real amb la nova camera, i de muntatge amb el Mac i el Final Cut Pro. Fins aqui tot be. Havia fet proves suficients. O aixo creia... El so de l'stand up semblava que entrava be, pero no estava ben ajustat, perque la camera es tan fina que em queda gran i jo d'aixo n'apenc a base d'errors, no per la logica que aplicaria un bon camera professional. En arribar a l'hotel i escoltar-ho durant el muntatge pensava que ho podia corregir ajustant la configuracio d'audio, pero en grabar l'off, he comprobat que sonava "d'ultratomba", i fins que no he descobert amb proves varies el botonet torracollons que havia de canviar de posicio a la camera, he perdut el temps que m'ha fet treure el fetge per la boca i que m'ha enganxat amb els pixats al ventre. L'off ha acabat sortint, pero l'stand up ja no es podia canviar, clar, perque el fas de dia en un lloc amb gent, un lloc curios o representatiu, i demana una certa preparacio. 

He advertit a tothom que el so de l'stand up entrava barrejat, i que ells decidissin. Clar que, si tal com ha arribat s'ha emes, la cosa tenia perill. I tothom ho ha percebut, es clar.

- Be, tranquil, Sergi, que sapigues qe almenys aquesta cronica passara a la historia com la primera del TN en el nou format. 

Consol relatiu, i mes quan he sabut que les imatges d'arxiu que han afegit a corre-cuita les han aparegut en 4:3 i no en 16:9. En fi, tot plegat una xapussa. No sabeu pas la "cara" que he perdut, des de la distancia.

Prometo filar mes prim, dema.

Estreno joguina i eleccions al Japó

Ja està! Finalment m'he renovat el material, i ja tinc joguina nova. Em va costar decidir-me, perquè era passar-se al digital total (adéu a les cintes), i perquè la inversió m'ha buidat el compte bancari, però ja amb els primers dies de prova, el resultat és espectacular. La SONY EX1, de la família XDCAM, graba en HD real (alta definició), i tot i que seguiré enviant per internet i per tant perdré aquesta qualitat en comprimir l'arxiu que passo a TV3, es notarà la millora i, epr sobre de tot, tinc un petardo que em servirà per fer coses molt interessants. Ahir estava una mica desorientat amb això d'ajustar el 16:9 a resolució HD, a una cosa que es pugui comprimir i que es pugui veure en 4:3, però gràcies a la inestimable ajuda d'un dels cracks de la casa (de la teva), en Xavi Bonet, marxo a Tòquio amb confiança i amb certes garanties que no hauré de treure el fetge per la boca quan toqui enviar la primera crònica d'eleccions.

Renovació total si afegim el nou Mac. Sí, ja sóc de la secta. Això suposa, no cal dir-ho, un curs accelerat en 24 hores per familiaritzar-me amb el Final Cut, que no és tan diferent al Premiere, però que sempre té les seves coses. Mira, feia temps que no em tocava reciclar-me...

Acabo. Pels estudiants de periodisme que segueixen el blog, he trobat aquesta inicativa que sembla interessant: Global Student Journalists, per establir contactes a nivell internacional.

Xu Zhiyong alliberat

Xu Zhiyong alliberat avui i podria ser jutjat properament. En tot cas, bentornat!

Què està canviant i què no està canviant?

Avui em trobo un missatge al correu electrònic: "els organitzadors del Word Camp 2009 (website en xinès), una trobada a la Universitat de Tsinghua entre bloggers i experts en TI, han declinat la teva entrevista. Creuen que la teva presència els portaria massa pressió, ja que últimament has fet massa històries sensibles." Voia anar-hi perquè alguns volien aprofitar l'ocasió per repartir simbologia en favor de l'alliberament de Xu Zhiyong.

En primer lloc, sempre he fet massa temes sensibles. No "últimament". I deixeu-me que us digui que, si estigués a Barcelona, també els buscaria. Probablement hi contribueix el fet que porti 7 anys en aquest país i que m'hi mogui amb certa facilitat.

D'aquesta reacció del Word Camp, en desprenc algunes conclusions. En principi, no ha canviat la tàctica de l'olla a pressió que descrivia fa uns anys en Rafael Poch. Les autoritats controlen estrictament allò que volen, i alliberen una mica la pressió quan creuen que allò té perill d'explotar. Engarjolen Xu perquè està "massa actiu", permeten que els bloggers (perill relatiu perquè és una trobada en clau tècnica i no política) es reuneixin, i s'asseguren que no es passen de la ratlla, avisant que "certs elements" millor tenir-los allunyats. Em decep que algú que primer xiuxiueja "alliberem Xu", o que almenys permet que d'altres ho facin, et digui "no vinguis perquè ens portaràs problemes. Prefereixo que no em diguin que sóc un incompetent, que no sé de què va la història, o que tinc una visió errònia del conflicte tibetà (veure intercanvi amb Woeser). Però no perquè estic "massa" en la seva línia! En fi, també és una actitud molt xinesa, molt assenyada, diríem. Em decep i alhora ho comprenc.

L'altra conclusió, que comfirmo per altres bandes que no puc revelar aquí, és que el meu arxiu a les oficines del Guo'an (i no el confongueu amb l'equip de futbol de Pequín) deu ser força gruixut, hores d'ara. Deuen pensar que únicament faig temes sensibles i dec ser poc menys que un espia, a efectes pràctics.

Què ha canviat els últims anys? Moltes coses, per descomptat. Han canviat les prioritats socials, les demandes de justícia i les maneres de fer-les saber a molta gent gràcies a les noves eines d'internet, i la percepció de les autoritats que han d'administrar-la bé encara que això suposi renunciar a alguns dels seus privilegis per evitar que no hi hagi un daltabaix,... Però hi ha un tret fonamental en aquest país que no ha canviat, que és l'equilibri entre forces, i el poder d'administrar lliurement aquesta força quan convingui, amb els mètodes que sigui (intimidació, contra-informació, vigilància, censura, presó), i pel que sembla haurem d'acceptar-ho i seguir-ho provant. "Tu ja m'entens..."

La premsa xinesa en anglès empeny

M'arriba pel Twitter que l'advocat Pu Zhiqiang agraix al China Daily (diari oficial en anglès) el seu agosarat article sobre Tan Zuoren, que menciona sense embuts en el titular que la policia de Chengdu està retenint alguns dels testimonis claus.

I sobre això tenia ganes de parlar algun dia!

Tant el China Daily com el Global Times, els dos diaris en anglès de més tirada, s'estan fent un fart de publicar històries que no passarien el filtre de la censura convencional. Articles que recullen diferents punts de vista i informacions normalment considerades sensibles. Vaja, els mateixos articles que en un diari "normal".

Un activista em deia l'altre dia que, per descomptat, la premsa en llengua anglesa no és la que llegeix el gran públic, que la premsa xinesa, que és la que compta, segueix igual que sempre. I la teoria més estesa és que els departaments de propaganda d'arreu del país estan fitxant equips de relacions públiques per millorar la imatge. En el cas de la premsa en anglès, qui la llegeix són estrangers que, al capdavall, tenen accés a multitud de fonts i mitjans, i que per tant no s'empassen tot el que li donen i que, per tant, solen ser més imunes a la censura tradicional (no tant a la censura corporativa, que també existeix).

En qualsevol cas, interessant i benvingut moviment cap a un periodisme menys dirigit.

Informar del terratrèmol quan ja està oblidat

Un any i mig després del terratrèmol de Sichuan (88.000 morts), informar o investigar sobre el tema sembla més perillós que els dies després de la tragèdia. Aleshores destacàvem la bona voluntat del govern, les relatives facilitats per accedir a la zona, i les mostres de solidaritat que venien d'arreu del país.

Malauradament, i amb l'oblit de la distància, i -no ens enganyem- de l'agenda periodística, Sichuan està decidit a "tancar el cas" peti qui peti.

Tan Zuoren.

Aquest matí, amb el judici a Tan Zuoren, activista que denunciava la mala construcció de les escoles "tofu", que van caure allà on la resta d'edificis es van mantenir ben drets. Tan Zuoren era a punt de publicar un informe del tema, del qual també n'hem parlat en cròniques anteriors. No cal dir que l'acusació oficial és la cançoneta de sempre: "incitar a la subversió", aquest cop amb acusacions relacionades amb Tiananmen, uns fets de fa vint anys. A més, seguidors que volien donar-li suport, com Ai Weiwei, han estat retinguts al seu hotel i colpejats aparentment per la policia.

I més encara, la policia ha entrat a l'habitació d'hotel de periodistes del canal de televisió NOW de Hong Kong per registrar. Diuen que busquen coses il.legals. El que sembla és que donen una excusa per tocar els collons. Déu, ni els policies xinesos ja no són el que eren! Anem bé!

Per últim, una informació sobre com el govern i els governs locals van ser els principals gestors de la pluja de milions que va caure després del terratrèmol.