Els mèrits de Liu (publicat al 3cat24)

El primer cop que vaig entrevistar Liu Xiaobo, el juny del 2007, ja feia tard. Portava quatre anys treballant per a TV3 a Pequín i, en anteriors aniversaris, havia combinat testimonis de "mares de Tiananmen" amb el comentaris d'altres activistes o implicats en la primavera xinesa del 1989. I dic que feia tard perquè, de tots els possibles entrevistats sobre el 4-6 (com es coneix a la Xina la massacre de Tiananmen en referència al quatre de juny, dia en què l'exèrcit va entrar a la plaça), Liu ha estat el de més valor. Valor simbòlic, perquè és dels pocs que no es va exiliar després de la revolta i del càstig per participar-hi (3 anys a presó i quatre de treballs forçats, dels quals no en feia victimisme), i pel valor del seu discurs, el que atorga el valor de les idees ben exposades i argumentades. Com quan vaig entrevistar Gao Zhisheng pocs anys abans, i més tard Hu Jia més tard (tots dos candidats els últims anys al guardó), poc pensava aleshores que haver-hi parlat i haver guardat aquelles imatges seria tan important més endavant: amb Gao auto-retirat de l'activisme després d'una misteriosa desaparició i rumors que l'havien pelat, amb Hu complint una pena de tres anys i mig, i amb un Liu que amb deu anys de presó per davant ha rebut el Premi Nobel de la Pau.

He d'admetre que, després del Nobel de la Pau a Obama, tenia dubtes que li caigués a un xinès, i que algú pensés que tot i així fos important. Això i el fet que tot avui ha anat molt ràpid per aquells que informem sobre aquest país, fa que encara no tingui la perspectiva adequada. Però els motius del jurat per concedir-li el premi ens ajuden a definir-la i a comprendre que avui és un dia important. Parlem d'un home condemnat a 11 anys de presó per les seves idees, de l'autor (probablement co-autor) d'un manifest que reclamava al règim reformes polítiques, a ulls de Pequín un enemic de l'estat o un radical. Parlem d'algú que reclama llibertats bàsiques (d'expressió, d'organitzaciò, de manfestació) i d'altres més ambicioses (separació dels poders de l'estat), tot allò que a casa nostra donem per fet però que aquí només s'ha aconseguit de forma parcial o, en el cas de la lliure associació polìtica, no s'ha aconseguit. D'algú que, el 1989, va advertir de la presència d'armes entre grups descontrolats d'estudiants a la Plaça de Tiananmen, i que la vigília del 4-6, va convèncer centenars de joves perquè la desallotgessin després de l'ultimàtum de l'exèrcit.

I no cal dir que aquest és un premi valent. Aquells que l'han concedit han dit una cosa així com "som conscients que tots ara són molt prudents amb la Xina per tractar-se d'un país tan poderós, però no podem amagar-nos", i més després d'haver rebut l'amenaça directa de Pequín perquè no li atorgués a Liu.

Per contra, el premi ens deixa un regust amarg. El de l'experiència dels últims anys. Cal lloar, com ha fet Ban Ki-moon, tot allò que ha aconseguit la Xina en la seva cerca d'un model econòmic, social i també polític, encara que teoria i pràctica estiguin força allunyades en aquest últim aspecte. Tot això és innegable, però també ho és el fet que, quan alguna cosa no agrada, no només se silencia, sinó que es persegueix com un crim quan es considera excessiva. El dia que la Xina permeti la crítica oberta com una cosa normal, probablement estarem molt aprop del canvi polític, i fins a cert punt és comprensible que de moment no se sigui flexible amb això. Però una altra cosa és jutjar i represaliar pel simple fet d'exposar les divergències, i això, malauradament, no ha canviat gaire malgrat els avenços, i dubto que canviï amb un premi que el govern xinès considera ofensiu.

Escanyar l'ocell

       Via zonaeuropa.com

Recordo una entrevista del meu col.lega Jose Reinoso, corresponsal d'EL PAIS, amb un activista durant els Jocs Olimpics. A proposit de com actua el govern xines amb la dissidencia o sobre les demandes de canvi social, feia una metafora. Era una cosa aixi com "si agafes un ocell amb la ma i no ho fas amb fermesa, l'ocell podra escapar-se, pero si tanques massa el puny, potser l'acabes escanyant."

Es sorprenent veure com n'arriba a estar d'organitzada, la "dissidencia", malgrat la censura i els "judicis exemplars" per "subversio a l'estat", l'acusacio formal amb que normalment es processa a aquells amb idees que no convenen. Es veritat que la gran majoria dels xinesos no ho estan, d'organitzats, i no crec que, en general, es preocupin gaire per assumptes que no creuen que siguin del seu interes. Aixo de la politica es pels politics... O com solia dir el meu avi: "Sergi, tu escolta'm. Fes sempre el que vulguis, pero no et fiquis mai en merders. Fuig dels probemes." Comprensible, per algu que havia lluitat a tots dos bandols durant la guerra civil i que s'havia passat tota la vida treballant perque els seus fills tinguessin un bon futur. Com per a molts xinesos, que, podent participar d'aquest gran creixement actual, ficar-se alla on no els demanen es una temeritat. 

Pero el que els ultims anys he percebut es que, quan els problemes truquen a la porta de casa de xinesos corrents que fins aleshores pensaven aixi, els canvia el mon, i s'impliquen en causes impossibles amb mes temeritat de la que mai hauriem imaginat. Alguns, fins i tot, es converteixen en activistes, com Zhao Lianhai, de qui ja he parlat abans aqui, i que veig que segueix detingut des de dies abans de la visita d'Obama a Pequin.

Zhao es un d'aquests que, per email, Skype, Twitter o webs que emigren de servidor en servidor per sortejar la censura, multipliquen el seu activisme perfectament conscients que ja han trencat els limits, o com deia un col.lega fa uns dies, que saben que acabaran a preso, que "s'immolen i acabaran com a martirs si algun dia tot aixo canvia".

I tornant a la metafora, sembla que l'ocell escanyat el dia de la sentencia a Liu Xiaobo esta tenint consequencies en l'unic punt del territori xines on hi queda consciencia ideologica de lliure eleccio, Hong Kong. La manifestacio d'ahir davant de l'oficina de representacio del govern central n'es un exemple, com recull l'article d'un dels millors blogs d'informacio independent sobre la Xina, East South West North, d'on tambe penjo aqui aquest video. Atencio a la imatge de manifestants cremant una bandera roja amb la fals i el martell.

De Hong Kong tambe ens arriba una "postal nadalenca" amb totes les cares de represaliats. Alguns d'ells, personatges que he entrevistat els ultims anys i sobre els quals hi penso sovint, com Hu Jia. 

Coincidencies... Avui he entrevistat un fotograf i documentalista que havia respost a la meva oferta de feina. Un noi que forma part d'aquest "cercle" (el concepte es dels serveis secrets), i que, un cop mes, m'ha fet veure com de diferents son les visions d'aquells que s'informen amb fonts multiples, i aquells que nomes poden o volen fer-ho amb fonts oficials. 

Per aixo, el control. Perque ens trobem en l'era de la informacio, com ens recordava el molt recomanable "://00-09", la visio d'una decada de TV3, dirigit per l'incasable Jaume Bartroli, mestre i amic.

I, si, segueixo buscant ajudant. Tres en nomes dos mesos. Pero la cosa promet. Hi ha gent molt interessant.

Cinta groga per a Liu Xiaobo

Al Twitter han aparegut perfils plens de cintes grogues, un simbol per demanar l'alliberament del pres politic Liu Xiaobo, a qui un tribunal jutja dema i a qui podrien condemnar a un maxim de 15 anys de preso. Alguns mitjans de comunicacio han anomenat Liu com l'activista xines mes destacat. Recordat per la seva implicacio en la revolta de Tiananmen del 1989, a Liu tambe se'l considera co-autor de la "Carta '08", un manifest a favor de les reformes politiques i pel qual se l'acusa de subversio. 

Quina mena de país empresona escriptors?

Després de sis mesos de detenció sense cap acusació formal, la policia ha "detingut oficialment" Liu Xiaobo, escriptor recordat pel seu activisme durant i després de Tiananmen. Ara l'acusació és "subversió al règim". I és que el desembre passat Liu va ser un dels redactors de la Carta '08, un manifest a favor de reformes polítiques.

Vaig entrevistar en dues ocasions Liu, sempre fidel el repte intel.lectual com a millor arma contra la repressió. Però avui, a la Xina, opinar és delicte. Opinar en contra del govern, està clar. Un descarat insult a la intel.ligència i un absurd pas enrere d'un règim que podria ser molt més imaginatiu que simplement escombrar les veus de la dissidència. Una decepció més i una altra porta tancada a l'esperança d'un país que no coneix els seus millors escriptors contemporanis.

Com en l'Espanya franquista, el delicte d'opinar ens endinsa en la obscuritat de la ignorància. Avui, més que obscuritat, potser un miratge, una hipnosi, un somni de felicitat dissimulat per la tonteria del consumisme. I com penso en moments com aquest en la meva àvia Carme Serra, que se n'enfumia dels anuncis de la tele, desesperava els venedors de telemàrketing i ampliava la seva grandesa moral amb el seu hàbit lector insaciable!

Refugiats xinesos a Catalunya?

Llegeixo la notícia sobre el pla del conseller Joan Saura per acollir defensors dels drets humans com a refugiats temporals. La pregunta pertinent és què passa després? Què passaria, més concretament, en el cas d'activistes xinesos?

  

Liu Xiaobo.

A Liu Xiaobo el van detenir l'altre dia, un altre cop, per signar un manifest coincidint amb l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Quan Hu Jia o Gao Zhisheng sonaven pel Nobel, el govern xinès treia fum pels queixals. I poc després de donar-li el Premi Sakhàrov a Hu Jia (que porta un any a presó, dels tres i mig a què el van condemnar), la policia impedia la visita d'una euro-diputada a casa seva per veure la seva dona, Zeng Jinyan. 

  

Hu Jia i Zeng Jinyan.                                 Gao Zhisheng.

Em pregunto també què hi tindria a dir el govern espanyol, que manté unes excel·lents relacions amb Pequín, i més ara que destaca com a aliat fidel després de la trobada entre Nicolas Sarkozy i el Dalai Lama. 

Chen Guangcheng.

La primera incògnita és si els deixarien sortir de la Xina. Que li preguntin a la dona de l'activista cec Chen Guangcheng (també empresonat), interceptada quan anava camí de l'aeroport fa uns mesos. Després caldria veure si els donen visat. Recordem que a Hu Jia el consolat espanyol de Hong Kong li va donar llargues poc abans que la vice-presidenta De la Vega visités la Xina. Però posem per cas que arriben a Barcelona, expliquen el seu cas durant un temps i viuen com a refugiats polítics i després han de tornar. I com que el més probable és que acabin a la presó, la següent pregunta és: què farà el nostre Govern? 

Joan Saura.

Coneixo molts activistes que estarien encantats amb aquesta oportunitat d'explicar el seu cas sense por a la pena posterior. Però insisteixo, em planteja massa incògnites la falta de detalls sobre la política de continuïtat, de seguiment, d'un govern que els vol defensar i que, per tant, no se'n pot desentendre mig any després.