Xu Zhiyong, ta mare et crida per sopar! 许志永：你妈妈喊你回家吃饭！

Xu Zhiyong

Feia dies que volia escriure sobre el tema, i ahir em vaig acabar de convèncer amb l'entrevista que li vaig fer al gurú digital, pensador i activista Isaac Mao que, dit de passada, també ha aconseguit que m'apunti al Twitter.

La frase 你妈妈喊你回家吃饭！(ni mama han ni huijia chifan, ta mare et crida, que tornis a casa per sopar)va sorgir espontàniament a la xarxa (no recordo si del Twitter, d'un copycat xinès, o en un fòrum), i el cas és que s'ha posat de moda i es fa servir per qualsevol cosa. Fins al punt que va venir clavada com a eslògan per l'alliberament d'un tal Peter Guo (Guo Baofeng el nom xinès), a qui els seus amics li van enviar postals. Diguem que van bombardejar el centre de detenció amb postals com les de les fotos. El millor de tot és que el van acabar alliberant al cap de dues setmanes.

Doncs bé, deia que volia escriure sobre la detenció de l'advocat Xu Zhiyong, que començava a fer-li massa nosa al govern tot i que sempre ha mantingut un perfil discret. Recordo una entrevista amb ell abans dels Jocs Olímpics i una altra vegada reunit amb els pares de la melamina. L'excusa ha estat que estava evadint impostos. I dic l'excusa perquè dono fe que els advocats que porten casos de drets humans o similars coneixen perfectament els límits del sistema, i solen ser molt escrupulosos en el seguiment de la llei. I és que el sistema escombra i ho fa amb més força que mai, i diuen que és perquè enguany hi ha el 60è. aniversari de la República Popular. I ja sabeu que el 60 sempre és més simbòlic que el 50, i que els aniversaris en aquest país són com bombes de rellotgeria. (Fa una estona, llegeixo que Woeser explica al seu blog que han detingut tres escriptors tibetans que criticaven el govern.)

Així que ara la campanya, ara per Xu Zhiyong, consisteix en enviar postals, del tamany i l'aspecte que sigui, amb la frase de moda. Perquè, encara que ell no les acabi rebent (més que probable), aquesta és la forma més original per fer veure als que empresonen que l'opinió pública no roman indiferent. Al capdavall, que hi ha d'il·legal en dir-li a un amic que sa mare l'espera per sopar.