18 de juny 2010
Corea del Nord a Sudafrica (V)
Ja us deia jo que aixo de Corea del Nord a Sudafrica donaria per molt... I aquesta es veia a venir: FIFA denies North Korean players are missing. Recorda una mica a quan hi havia Jocs Olimpics durant la Guerra Freda, en que sempre s'escapava algu del bloc sovietic, o despres amb Cuba coincidint amb la crisi dels balseros. Ara be, m'atreveixo a predir que no aquest cop passara a Sudafrica amb els nordcoreans. A Pyongyang dirien que impossible, que tenen una fidelitat i una moral de ferro. A d'altres contrades us diran que, si ho fan, les families se la juguen.
Corea del Nord al Mundial de Sudafrica (IV)
Circula per internet despres de Brasil 2:1 Corea del Nord. El video es una divertida conya, amb efectes especials i tot, feta per sudcoreans sobre com haurien retransmes al Nord el partit, fins al punt de tergiversar el resultat i donar com a campiona la sel.leccio nacional. Sorprenentment, alguns l'haurien donat com a veridic i propagat, re-twitejat, despres: "ai, disculpes, el video que us vaig passar l'altre dia era una trola". Una mostra de com la grandesa d'internet nomes pot ser superada per la nostra estupidesa.
17 de juny 2010
Corea del Nord al Mundial de Sudafrica (III)
Curios exemple de desinformacio en aquest article del Diario As, que titula "Corea envió a Sudáfrica 1.000 actores chinos para animarles". Un titular que despres no es desglossa, sino que mes aviat genera mes incognites i remata amb una simple cita a una historia de The Telegraph.
He trobat l'article original, que si be tambe aprofita de forma oportunista aquesta inercia de "la misteriosa Corea del Nord", com a minim no destrossa les normes basiques de la redaccio periodistica i resol les incognites.
Incognites per dir-ho d'alguna manera. De fet, ja vaig proposar el tema a Esports (TV3) i no el van voler. I la historia te conya... Corea del Nord es classifica i la FIFA li dona mes de mil entrades pels seus espectadors. Com que, per context diguem-ne socio-economic, no es possible mobilitzar seguidors nordcoreans fins a Sudafrica, es cedeixen les entrades a la veina, i amiga, Xina. La Xina les reparteix de franc, i son empreses com les agencies de viatges les que les inclouen en paquets turistics. Es probable que, entre aquells que se'n fan amb una, hi hagi un grup d'actors que, per allo de correspondre amb el pais que te les ha cedit, el govern hagi enviat com a "supporters disfressats". Pero es inapropiat dir que "Corea envia 100 actors xinesos", perque en tot cas seria la Xina qui els hauria enviat, i per la senzilla rao que el gruix de les entrades del grup G es van oferir al primer postor. Molts dels que van fer cua a les oficines on es repartien eren xinesos amb cert poder adqusitiu que, ironicament, anaven amb la samarreta del Brasil o de Portugal, seleccions que aqui tenen molta mes tirada que els veins pobres de Corea del Nord. Vaja, que no anaven precisament a animar a l'equip que tocava.
I parlant del Telegraph, un exemple de com un Mundial pot generar histories de dubtos contingut informatiu pero molt sol.licitades.
15 de juny 2010
Corea del Nord al Mundial de Sudafrica (II)
En l'estrena avui de Corea del Nord a Sudafrica 2010, res millor que l'extraordinaria historia de la millor actuacio d'aquest pais a la Copa del Mon.
Quan el 2002 entrar a Corea del Nord era encara realment dificil, un equip britanic va aconseguir-ho per grabar The game of their lives (El partit de les seves vides), la insolita historia dels herois nordcoreans del Mundial d'Anglaterra'66, on van derrotar a Italia i es van classificar fins a quarts de final.
Us recomano tant aquest com l'altre documental de Dan Gordon, State of Mind, sobre unes noies que s'entrenen per l'espectacle de gimnastica massiva. Gordon i el productor, Nick Bonner (responsable de Koryo Tours, la primera agencia de viatges que va portar grups d'estrangers a Corea del Nord), tambe son autors de Crossing the line, que encara no he vist.
Quan el 2002 entrar a Corea del Nord era encara realment dificil, un equip britanic va aconseguir-ho per grabar The game of their lives (El partit de les seves vides), la insolita historia dels herois nordcoreans del Mundial d'Anglaterra'66, on van derrotar a Italia i es van classificar fins a quarts de final.
Us recomano tant aquest com l'altre documental de Dan Gordon, State of Mind, sobre unes noies que s'entrenen per l'espectacle de gimnastica massiva. Gordon i el productor, Nick Bonner (responsable de Koryo Tours, la primera agencia de viatges que va portar grups d'estrangers a Corea del Nord), tambe son autors de Crossing the line, que encara no he vist.
14 de juny 2010
Corea del Nord al Mundial de Sudafrica (I)
Que Corea del Nord jugui en aquest Mundial de futbol dona molt de joc. Per aixo el parentesi (I), perque volia explicar mes d'una cosa...
Comencem amb un bon article d'una bona periodista, Barbara Demick, corresponsal a Pequin de L.A. Times, sobre l'estrella de la seleccio nordcoreana, Jong Tae-se, nascut i format al Japo.
Com a complement a la historia, afegir que quan parla dels 600.000 nordcoreans que viuen al Japo, es refereix als que majoritariament agrupa l'organitzacio Chongryon, fidel a les idees de Kim Il Sung i Kim Jong Il, i els representants dels quals vaig coneixer en la meva ultima estada a Toquio. M'explicaven, entre altres coses, que pel seu estatus alegal, pateixen multes i normes arbitraries segons a quins llocs del Japo i segons l'epoca i el clima politic, a part de la persecucio i insults de grups ultradretans.
07 de juny 2010
El pitjor dia per trobar-me a Wang Fei
Em va costar treure-me-la del cap despres de veure Chungking Express i la seva veu d'angel sempre ha fet mes passables les sessions obligades de karaoke. Wang Fei (Faye Wong, versio occidental mes habitual a Hong Kong) es de les poques famoses que realment em feia il.lusio coneixer o trobar. Venia de correr, suat, bambes gastades. M'he assegut a la terrassa d'aquell bar de la zona dilpomatica mentre parlava per telefon i alla era ella, amb tres persones mes. Poc despres han entrat a dins i nomes l'he tornada a veure d'una ullada rapida quan he entrat a pagar, per comprovar que si, que no m'equivocava. I he pensat "be, ja venen a aquesta mena de llocs perque son discrets, nomes falta que un estanger tot suat la vingui a saludar". La derrota emocional m'hagues passat una factura massa costosa. I aixi acabat la meva breu i malaguanyada trobada amb la reina del pop xinesa.
04 de juny 2010
Entwitada inesperada
De cop i volta el correu electronic es ple de missatges "X t'ha afegit al Twitter". Si algu te pistes, benvingudes seran.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)