Repensant això del blog (fins la propera)

Què ens aporta escriure un blog? Ens converteix en un esclau d'expectatives sobre els lectors que tenim o dels que esperem tenir? Reflexions que tots aquells que en tingueu un probablement haureu fet en algun moment. 

Jo, de petit, escrivia un diari. Després d'incomptables trasllats de casa en tots aquests anys, quan trobo algun text d'aleshores per casualitat, és com si aparegués un tresor, és d'un valor incalculable, perquè de sobte brollen tota mena de records i deslligues aquells nusos de la memòria. Per això a vegades em forço a escrirue en paper, encara que sigui per mi, o en un espai com aquest, encara que el blog el llegeixin pocs.

Però tot té uns cicles, i ara, senzillament, no em ve de gust seguir. Pertanyo al món àudio-visual i tinc una sobre-càrrega d'informació que necessito processar d'una altra manera. Tinc moltes ganes d'escriure, però això són com escopinades sense gaire sentit, i a vegades penses "ui, ja fa molts dies que no escric res" i et sents com mig obligat. Per això, potser un llibre de vivències, potser una novel.la. Potser hi haurà un Sergi Vicente 3.0 més endavant. Companys, gràcies per treure el cap de tant en tant i "fins la propera".

Refugiats xinesos a Catalunya?

Llegeixo la notícia sobre el pla del conseller Joan Saura per acollir defensors dels drets humans com a refugiats temporals. La pregunta pertinent és què passa després? Què passaria, més concretament, en el cas d'activistes xinesos?

  

Liu Xiaobo.

A Liu Xiaobo el van detenir l'altre dia, un altre cop, per signar un manifest coincidint amb l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Quan Hu Jia o Gao Zhisheng sonaven pel Nobel, el govern xinès treia fum pels queixals. I poc després de donar-li el Premi Sakhàrov a Hu Jia (que porta un any a presó, dels tres i mig a què el van condemnar), la policia impedia la visita d'una euro-diputada a casa seva per veure la seva dona, Zeng Jinyan. 

  

Hu Jia i Zeng Jinyan.                                 Gao Zhisheng.

Em pregunto també què hi tindria a dir el govern espanyol, que manté unes excel·lents relacions amb Pequín, i més ara que destaca com a aliat fidel després de la trobada entre Nicolas Sarkozy i el Dalai Lama. 

Chen Guangcheng.

La primera incògnita és si els deixarien sortir de la Xina. Que li preguntin a la dona de l'activista cec Chen Guangcheng (també empresonat), interceptada quan anava camí de l'aeroport fa uns mesos. Després caldria veure si els donen visat. Recordem que a Hu Jia el consolat espanyol de Hong Kong li va donar llargues poc abans que la vice-presidenta De la Vega visités la Xina. Però posem per cas que arriben a Barcelona, expliquen el seu cas durant un temps i viuen com a refugiats polítics i després han de tornar. I com que el més probable és que acabin a la presó, la següent pregunta és: què farà el nostre Govern? 

Joan Saura.

Coneixo molts activistes que estarien encantats amb aquesta oportunitat d'explicar el seu cas sense por a la pena posterior. Però insisteixo, em planteja massa incògnites la falta de detalls sobre la política de continuïtat, de seguiment, d'un govern que els vol defensar i que, per tant, no se'n pot desentendre mig any després. 

Pequín-Londres en bicicleta elèctrica

El català de Pequín Guim Valls prepara la seva particular volta al món en bicicleta elèctrica, amb sortida des de Pequín i arribada a Londres. Es busquen espònsors per aquest projecte, interessant no només per ser novedós i amb ànim de promocionar un mitjà de transport amable, sinó també pel bon gust d'aquest emprenedor, que fa vídeos com aquest Un dia a Beijing:

Exercicis matinals accelerats

Divertida versió energètica dels exercicis matinals. 

Hmmm, aquella música militar, grans records de la meva etapa a l'escola xinesa...

"La meva història a Barcelona"

Dos anys després d'haver explicat (enllaç notícia) que TV3 havia signat un acord per tirar endavant el primer projecte de co-producció d'una tele-sèrie entre Europa i la Xina, el rodatge de La meva història a Barcelona s'ha completat.

Tinc molta curiositat per veure'n el resultat, perquè les tele-sèries d'aquí i d'allà són ben diferents i no sempre funciona fer una cosa entre mig. Em comentava el productor, en Jaume Vilalta (Factotum), que probablement farien una versió curta per a Cataunya, i una de llarga per a la Xina, on sempre cal estirar més els continguts per amortitzar la inversió.

Així que prometo deixar per un moment la meva addicció a les sèries nordamericanes (primer Dexter i ara Mad Men em comfirmen que estan a un nivell superior) per empassar-me, com a mínim, un capítol sencer de La meva història a Barcelona.

I posats a parlar de cintes, la que sí que he vist i us recomano és Mongol. Memorable frase de l'amic d'infantesa al Khan: no tens cavall i ja estàs pensant en casar-te?

Tibet sense embuts

Per aquells interessats en informació independent sobre el Tibet, un article interessant d'Elliot Sperling (director d'Estudis Tibetans de la Univ. d'Indiana) al New York Times. 

Palau de Potala, a Lhassa. 

Us recomano també l'article que va escriure Rafael Poch després de les revoltes de Març 2008, i algunes lectures que ell mateix recomana: aquesta de Michael Parenti, i el llibre El lleó de les neus i el drac (en anglès), de Melvyn C. Goldtsein. 

Històries d'ayi 2

Segueixo amb la història del nebot de l'ayi...

A la familia del nen que l'extorsionava li van fer pagar una multa de 250 euros (no és cap tonteria) . L'alumne l'han expulsat del centre.

i tot i això, el nebot de l'ayi té por i no vol tornar a aquella escola. Buscaven escola a Pequín pel nen, però és massa car, així que el portaran a un altre districte a partir de l'any que ve.

Administracions irresponsables: per què apareixen les meves dades a internet?

La directora de la Agència Catalana de Protecció de Dades, Esther Mitjans, alerta en una entrevista a La Vanguardia de la inconsciència de deixar les teves dades a "xarxes socials" com Facebook. Jo n'estic fart de retornar missatges a gent de la qual durant anys no en sabia res i que de cop i volta t'hi afegeixen amb aquell missatge-tipus que respons amb un parell de línies de cortesia i una frase com "ho sento, jo no en gasto d'això", amb el risc de semblar arrogant.

Esther Mitjans.

No em sorprèn el que diu la Professora Mitjans i celebro que des d'un departament oficial treballin per millorar el marc legal per evitar tanta trampa amagada. 

El que sí que em va sorprendre i indignar va ser trobar les meves dades personals a dues webs oficials: la de la Generalitat i la de l'Ambaixada espanyola a Pequín. En primer lloc, perquè ningú no m'ho ha consultat mai. En segon lloc, perquè jo no sóc cap "organisme" sinó un simple corresponsal freelance. En tercer lloc, perquè tinc l'oficina a casa i per motius obvis no deixo mai l'adreça postal a ningú, ni tansols a les targes personals. En quart lloc, perquè des que fa uns quants anys vaig començar a dissenyar webs, sóc perfectament conscient que deixar alegrement una adreça electrònica del tipus "souunsbabaus@torracollons.cat" suposa automàticament un allau d'spam per part dels drapaires d'internet, com aquests pesats de la Custodia Compartida que no sé per què superen tots els filtres anti-spam de Gmail. 

Vaig queixar-me a l'Ambaixada i em van dir que la seva web la feien a Madrid. Per la de la Generalitat, he pensat en trucar el 012 (des d'aquí deu ser 003493012?), però què els explicaràs, un cop ja has exposat el que havia de ser el teu email extra-oficial? No m'importa deixar una fórmula de contacte, però vull decidir-la jo. I si apareixo com a organisme oficial, exigeixo que em paguin el lloguer de l'oficina i un mes de vacances a l'any, com a mínim. 

Més tard, fent una cerca a Google, vaig topar amb un missatge inconscient que un cop vaig deixar al blog d'un col·lega espanyol que havia conegut en un viatge organitzat al Tibet, on li deixava la meva adreça perquè recuperéssim el contacte. Gran cagada per part meva, és veritat. El cas és que entre inconsciència de propis i estranys acabes ben despullat.