Jo, de petit, escrivia un diari. Després d'incomptables trasllats de casa en tots aquests anys, quan trobo algun text d'aleshores per casualitat, és com si aparegués un tresor, és d'un valor incalculable, perquè de sobte brollen tota mena de records i deslligues aquells nusos de la memòria. Per això a vegades em forço a escrirue en paper, encara que sigui per mi, o en un espai com aquest, encara que el blog el llegeixin pocs.
Però tot té uns cicles, i ara, senzillament, no em ve de gust seguir. Pertanyo al món àudio-visual i tinc una sobre-càrrega d'informació que necessito processar d'una altra manera. Tinc moltes ganes d'escriure, però això són com escopinades sense gaire sentit, i a vegades penses "ui, ja fa molts dies que no escric res" i et sents com mig obligat. Per això, potser un llibre de vivències, potser una novel.la. Potser hi haurà un Sergi Vicente 3.0 més endavant. Companys, gràcies per treure el cap de tant en tant i "fins la propera".
