La grip a casa

Curiosa sequencia d'esdeveniments relacionats amb la grip. Primer, es posa malalta la nova ajudant, i despres de fer-se el test li diuen que es H1N1. Alarma! El primer que penses es "ostia, pobra noia", perque mes que un nou virus de la grip, es un nou virus de la por. Despres, surt la part egoista: "ostia, no ens haura contagiat pas?" Vaig pensar que no, quan va tornar i va dir "ja estic be", pero ara comenco a dubtar.

Despres, em demanen una cosa del Banda Ampla, una aparicio coral dels corresponsals. Ho vaig grabar ahir. Vaig caminar molt per trobar el millor punt per l'stand up, que anes be de llum, que tingues un fons maco, i que no fos un lloc on hi passes massa gent per allo que sempre se't planta algun curios a mig metre de la camera i et distreu. I com que quan vas encorbatat deixes desprotegit el coll, la vaig agafar, o la vaig acabar d'agafar. 

Aquest mati, un colega m'ha fet la broma de passar-me una informacio falsa, una protesta de gent que volien que els vacunessin gratis i que no n'hi havia prou per tothom. Bromes a part, si que a la capital hi ha hagut queixes d'aquells que, en no disposar de hukou (el sistema de registre familiar xines) pequines, no tenen dret a la vacuna. Pero tot sigui dit, la Xina esta vacunant a un milio i mig de pesones al dia i l'objectiu es arribar al 7% de la poblacio, una cosa aixi com 100 milions de persones, poca broma. Una feina encomiable. Tant que, les dades que m'havien donat per fer l'stand up del Banda Ampla ja han caducat. 

I mentre faig llit, l'unic que he fet es prendre un gra d'all cru, amb una mica de vinagre. Per aqui, el preu de l'all s'ha disparat, i ja es deu vegades mes car. Diuen que va be per matar-ho tot. I el que tambe s'han disparat son els rumors de remeis casolans. Igual que el 2003 amb la SARS, quan vaig arribar a sentir que fumar matava el virus. I fidel a la meva tradicio, tirare d'all i sucs de taronja i mentre funcionin, de moment ni em vacunare ni m'empassare medicaments.

ACTUALITZACIO, divendres 20 novembre

Llegeixo d'agencies que Zhong Nanshan, "l'heroi caigut" que el 2003 va denunciar que s'amagava la SARS, ha dit que es podrien estar amagant casos de morts de grip nova, un cop mes. 

La metgessa em truca cada dia

Vaig tornar del Japó dimecres i dijous al matí em va despertar la seva primera trucada:

-Bon dia. Sr. Vicente?

-Sí...? Sonava més aviat com un "qui collons és?", sóc de mal despertar.

-Hola, sóc del Centre de Prevenció de Malalties Infeccioses- o una cosa així. Avui li portarem unes mascaretes, ja que ahir va venir de l'estranger, i com que estem en plena epidèmia...

-Molt bé, passin més tard, que ara estic dormint... De fet, recordo ben poc els detalls de la conversa, ja que deuria estar en 'alfa', com a mínim.

Quina cara deu fer, la doctora?

I en efecte, al cap d'una estona, va passar algú (jo encara dormia) a deixar un 'kit H1N1', amb cinc mascaretes com les que fan servir als hospitals (no aquelles que són un drap amb un cordó que t'entra l'aire per tot arreu, no), un parell de papers segellats, i un termòmetre!

Un dels papers va dirigit al meu nom, du un segell del Departament de Sanitat i la data del dia 3 (dijous). Pels propers set dies, recomanen no sortir gaire de casa, prendre't la temperatura a diari, i estar alerta de qualsevol símptoma com febre, tos, etc. I el millor, que si has de trucar a urgències (quatre números disponibles!) i marxar corrents a l'hospital, millor que no agafis un taxi, per no contagiar el conductor. Ja vindrà una ambulància . El segon paper és una llista genèrica de recomanacions.

La doctora m'ha trucat cada dia. Al principi vaig pensar "qui és aquesta pesada?", però reconeixo que li he agafat afecte, i ara fins i tot li agraeixo la insistència.

-Per cert, doctora, això ho fan només amb mi perquè sóc estranger?

-No, ho fem amb tots els que han tornat de l'estranger, xinesos i estrangers. I ho saben pels formularis del Departament de Quarentena que cal omplir quan arribes a l'aeroport en vol internacional.

Sovint la Xina ens sorprèn gratament amb actes de responsabilitat col·lectiva com aquest. Sé que alguns em direu que amb això no fan més que contribuir a l'estat de por col·lectiu que ja transmetem els mitjans, que al capdavall és una grip i que no n'hi ha per tant. O que això seria impossible a Europa, perquè ningú estaria disposat a cooperar com ho fan aquí. Però això no els treu mèrit. Fan la seva feina. A més, no parlem pas de mesures restrictives. Ni m'obliguen a posar-me mascareta ni tinc a ningú a la porta seguint els meus moviments (això només quan entrevisto algun dissident), i el to dels avisos no és histèric, sinó que més aviat recorda aquelles circulars d'EGB dirigides als pares sempre que arribava una plaga de polls. Vaja, que estic encantat amb les trucades de la doctora i a més tinc un termòmetre nou!