31 de maig 2015

#BTVe15, un model predictiu

Estic molt content. Ho estic perquè, passat gairebé un mes d'aquell inèdit debat electoral que trencava amb tots els esquemes, podem dir que hem aconseguit el que ens proposàvem: demostrar que és possible fer evolucionar formats televisius a priori 'avorrits' i creuar amb normalitat finestres diferents, en aquest cas la tradicional, l'antena, amb la conversa a Twitter.


Quan la nit del 8 de maig vem acabar el programa #BTVe15, el programa d'anàl·lisi posterior al debat, teníem el convenciment que havíem fet alguna cosa especial. D'entrada havíem superat les 30.000 mencions a Twitter i havíem aconseguit ser TT a Espanya durant tota la nit i diria que part del dia següent. Però sabia que faltava alguna altra cosa per resoldre del tot. Aleshores no sabia quina. Avui estic en condicions de, amb el cap fred, valorar-la amb més perspectiva.


Crec sincerament que hem trobat un model predictiu. És veritat que hi ha diferències importants entre els resultats electorals a Barcelona i allò que es desprenia de la conversa #BTVe15, però hi ha un paralel·lisme innegable: la capacitat de mobilització en xarxes, l'impacte que el partit que finalment va resultar guanyador demostrava ja els dies abans a Twitter, era tansols un símptoma de l'estat d'ànim de l'electorat i així es va traduir en vots. Què estic dient? Que allò que vem plantejar com un experiment i que pensàvem que tindria un marge d'error molt gran, en realitat va encertar-la en allò més significatiu: qui generava més atenció i qui, per tant, podia guanyar les eleccions.



És cert que crèiem coses com 'segur que en els nostres gràfics hi surt primer la Colau perquè té més de 200.000 seguidors de tota Espanya a Twitter però que en realitat les eleccions les guanyarà el Trias'. Però també és cert que, ponderats el criteri d'abast territorial dels candidats, que uns partits sàpiguen moure's amb agilitat a les xarxes i uns altres no, i altres criteris, el soroll que generen a Twitter és un mirall força acurat del seu coneixement entre l'electorat i de la seva acceptació. I això, en una societat participativa i madura en xarxes socials (com la catalana) és importantíssim.


Recordo que, quan des de la porta del Casino L'Aliança del Poblenou (on vem celebrar el debat amb col·laboració amb la FAVB) anava rebent els candidats dels cinc partits convocats, a alguns d'ells encara els havia de recordar que mobilitzessin el seu electorat cap al hashtag #BTVe15, que res de tot allò tindria sentit si hi havia algun que no s'ho creia del tot. Crec que tots entenien allò que els deia, però estic segur que la incapacitat d'alguns per mobilitzar-se no era un problema de convenciment sobre la utilitat de Twitter, sinó un reflexe de la seva transcendència relativa en aquest context polític concret.

'Creo que pocas veces se ha hecho algo así en el mundo', em va dir el dia després del debat el meu contacte a Twitter. Estic convençut que, vist el que va passar a Barcelona el 24M, d'aquí a uns anys serà el més normal del món.

1 comentari:

manuel ha dit...

Hola, Sergi. Si yo a tí te pregunto por el actual centro emisor de la DAB+ en la barcelonesa Collserola, ¿te estoy hablando o no de una palabra extraña? Lo de la palabra extraña es en referencia a la DAB+, una tecnología que significa Digital Audio Broadcasting Plus, la radio digital terrestre y gratuita.