Nens morts llencats al riu

Esgarrifosa historia de cadavers de bebes llencats a un riu de Jining, a Shandong. 21 nens, amb les etiquetes o identificacions d'un hospital, alguns a dins de bosses de plastic d'aquest mateix hospital. Compte amb les imatges si sou sensibles a aquesta mena d'escenes!

Si no podeu veure el video, cliqueu aqui.

Neteja etnica?

Mentre preparo una serie de croniques sobre les eleccions birmanes de finals d'any i dels refugiats birmans a la frontera tailandesa, sento cada cop mes veus que s'atreveixen a parlar de neteja etnica, amb pobles cremats, violacions, assassinats i ofensives militars contra la poblacio civil. En aquest sentit, fa uns dies, l'enviat especial de Nacions Unides a Birmania, l'argenti Tomas Ojea Quintana, va recomanar que s'obri una comissio d'investigacio per determinar si hi ha hagut crims de guerra i contra la humanitat per part de la junta militar que dirigeix el pais.

A diferencia del que va passar als Balcans, per exemple, la conclusio despres d'entrevistar diferents testimonis aquests dies es que l'estrategia de l'exercit birma es intermitent i no homogenia en la geografia muntanyosa on viuen els diferents grups etnics del pais i defensada per diferents guerrilles. Ara una mica aqui, ara una mica alla. Un proces lent que mica a mica ha anat arraconant centenars de milers de persones, molts d'ells en zones frontereres insegures.

A mes de les croniques sobre eleccions i oposicio a l'exili, projectes de cooperacio catalans i refugiats etnics a la frontera, preparo tambe un reportatge llarg centrat en aquest ultim aspecte.

Sorpreses agradables

Era tan tranquil al Gran Palau del Poble quan...

Soc conscient que sovint transmeto molta negativitat. Algun lector xines, o pro-govern xines, em criticava fa uns mesos per aquest motiu. Pero no vull entrar en aquest debat. Nomes dir que avui us porto una noticia d'un color diferent, perque veieu que tambe se reconeixer la part bona de viure a la Xina...

Era tan tranquil al Gran Palau del Poble quan vaig rebre una trucada al mobil:

-Es voste Wei Sen?
-Si, digui.
-Hola, el truco de la comissaria de Longgang, a Chongwenmen, tenim el seu passaport.
-Ein? El eu passaport...? Quin?
-Que vol dir? Quants passaports te, voste?
-No, vull dir, que... Que tenen el meu passaport?
-Si, suposo que el va perdre... Quan pot passar a recollir-lo?
-Ara mateix!

La veritat es que ni recordava que el dia abans havia passat per aquella zona a recollir un certificat de la Hisenda local. I suposo que en agafar el taxi el passaport deuria caure.

En arribar a la comissaria, em van atendre de seguida, i l'agent Wang em va lliurar el passaport. Vaig veure que feien la foto (pel diari intern, suposo), i la vaig cnvencer perque es deixes fer-se una foto amb mi.

L'oportunissima agent Wang.

Es curios. He estat moltes vegades a comissaria. Pero no recordo un moment tan agradable entre bofies, i on jo fos pura mostra d'agraiment. I es veritat. Critico moltes coses del que a vegades considero un estat policial. Pero en aixo, tot sigui dit, ens guanyen. Tenen una bona "policia de proximitat", que diriem a casa nostra. Funciona, i histories amb final felic com aquesta no son pura casualitat, ja que me n'han explicat un munt. I no cal dir que la trucada de l'agent Wang va ser oportunissima: marxo en unes hores a Tailandia/Birmania!

La part curiosa es que, abans d'anar-me'n, l'agent Liu em va escriure en el primer troc de paper que va trobar el telefon de l'escombriaire que havia recollit el document. Havia agafat ja un taxi i fet uns quants quilometres, i mentre trucava per agrair-li el favor a l'escombriaire, vaig rebre una trucada de l'agent Liu. Estava molt nervios. M'havia escrit el numero de l'escombriaire en un document intern, sense voler. Vaig haver de fer mitja volta i empassar-me de nou un embus de transit monumental, i vaig aprofitar per gravar amb la camera el document, qua alsehores no acabava d'entendre i al qual no li havia fet gaire cas. Avui, traduint-lo, m'he adonat que es un questionari intern, on s'indiquen tota mena de detalls sobre ciutadans estrangers. En un apartat, el policia que l'ompli ha de selecionar entre les caselles: "arxivar", "fer alguna pregunta mes", "seguir investigant", o "cas especial, seguir-lo amb molta atencio". Si ja ho deia jo! ens tenen ben controlats. I pobre Liu, potser li ha caigut un bon "marro".

Properament, Birmania

D'aqui a uns dies, sere a Birmania, per una serie de croniques que concretare mes endavant, i en relacio amb el periode pre-electoral que s'acaba d'obrir.

Mentrestant, penjo una tonteria mes del dia a dia pequines.

Assemblea, un cop mes

Avui toca Assemblea. I ja en van set! I un any mes, m'han volgut entrevistar. Els agrada molt, saber que en pensen els laowai, de l'Assemblea. El problema es que, quan m'entrevisten els periodistes xinesos, no se molt be que dir-los. Primer perque la sensacio es que el discurs de Wen Jiabao sembla que sigui sempre el mateix, amb algunes revisions. I si responc a "que em sembla el mes interessant del discurs?" tinc una mena de deja vu. Despres, se que si comenco a fer llistat de tot allo que crec que no funciona, tampoc m'ho publicaran. Ja els ho veig a la cara quan faig algun comentari inoportu, i m'imagino una bombolleta com si fos el dialeg d'un comic: "aixo ho tallare per aqui... Ui, aixo no!" o be "li fare una altra pregunta, aviam si puc aprofitar algun tall".

Alguns corresponsals, simplement, els ignoren, als periodistes xinesos, que necessiten omplir pagines i minuts de la seva reunio politica mes important de l'any. Pero jo sempre he intentat atendre'ls. Al capdavall, a mi tampoc m'agrada que algu a qui vulgui entrevistar, es desfaci de mi movent la ma o fent que no amb el cap. 

I posats a reflexionar, he entrat en un terreny perillos. Primer, els he hagut de reconeixer que, almenys en termes macro-economics, la Xina se'n surt molt millor que molts altres paisos. Comparativament, crec que la majoria de xinesos consideren que viuen millor que fa cinc anys, i molt millor que fa 10 anys, per no dir com estaven fa 20 anys. Per aixo aquesta obsessio pel creixement i per l'estabilitat, el pragmatisme i l'aire tecnocrata, i eufemismes com el de la "societat harmoniosa" per escombrar amb aquells que, mes enlla del benestar economic, demanen alguna cosa mes. Tambe els ho he deixat caure: "m'agradaria que, a mes, del creixement, tambe hi hagues mes espai per opinar. No pot ser que, per exemple, s'empresoni els escriptors critics." Pero dic perillos no per aixo, sino perque, clar, els ha agradat molt mes la part elogiosa i la comparacio inevitable: "la Xina es pot permetre fer politiques economiques a llarg termini. Jo estic en part decebut per la ineficacia de les nostres democracies, en que els partits no fan politiques de pais, sino en clau electoral i a 4 anys vista com a molt." Ben mirat, un bon material per deixar be el govern xines i el Partit. Aixo si, despres et crucifiquen si vas a "pescar" en manifestacions o revoltes separatistes.