Descansin en pau

Des que avui m'he llevat amb la notícia de la mort d'Steve Jobs, he trigat molt a escriure alguna cosa al Twitter. No em semblava oportú. Ja ho recordaran els diaris, he pensat. Però al final me n'he desdit. No me n'he pogut estar.

Steve Jobs, D.E.P.

M'ha sorprès que, enlloc d'un obituari objectiu, allò fos més aviat un panegíric, com ho ha descrit un amic. Steve Jobs va ser tot allò positiu que més o menys encertadament han destacat els especials d'avui. Però només cal consultar l'hemeroteca per tancar aquell exercici tan bàsic d'intentar donar el retrat sencer.

I la part que avui he trobat a faltar és que el malaurat Jobs va ignorar les persistents crides de grups com SACOM (Students and Scholars Against Corporate Misbehaviour) per revisar les condicions laborals entre les fàbriques de la Xina continental a les quals Apple subcontracta la producció. Condicions que potser seran millor que la mitjana, però que no per això eximien el co-fundador i ex-president d'Apple d'una explicació raonable. O de, com a mínim, fer-ho veure. En una nota que només facilitaven als periodistes que la demanaven (i que, per tant, evitava un efecte oportunista), SACOM expressa el seu condol a la família de Jobs, però alhora recorda:

Mentre els fans d'Apple han perdut un ídol, els proveïdors d'Apple també han perdut un protector de les seves violacions dels drets laborals. Amb Jobs al capdavant d'Apple, es van denunciar violacions rampants dels drets laborals entre els seus proveïdors xinesos, inclosos casos d'enverinament a Wintek que van causar danys al sistema nerviós de 137 treballadors o l'explosió a Foxconn que va matar tres treballadors i va ferir-ne 15. L'allau de suºicidis a Foxconn també reflecteix la metodologia d'estil militar per gestionar les fàbriques. Sense cap investigació, Steve Jobs va declarar 'Foxconn no explota els treballadors', en resposta als casos de suïcidis. No oblidarem Steve Jobs com un CEO brillant. Alhora, no oblidem el sofriment dels treballadors. *

Protesta de SACOM a l'Apple Store de Hong Kong.

Precisament perquè Apple genera centenars de milers de llocs de treball, i precisament perquè la poma és ja gairebé inseparable de les nostres vides, el recordatori és pertinent. 'El problema són les condicions laborals a la Xina, no és culpa d'Apple', diuen alguns. Hem de mirar, doncs, cap a un altre costat?

Qui millor que Apple per donar bon exemple i quina oportunitat perduda per un obituari sense escletxes.

*Text original en anglès: While the Apple fans have lost an idol, the Apple suppliers have also lost a protector for their labour rights violations. In Steve Jobs’ tenure, rampant labour rights violations at its suppliers in China were reported, including the poisoning cases at Wintek which caused the nerve damage of 137 workers, the explosion at Foxconn which killed 3 workers and injured 15. The spate of suicides at Foxconn also reflected the military-styled management methodology on shop floor. Without any investigation, Steve Jobs declared “Foxconn is not a sweatshop” in response to the suicide cases. We will not forget Steve Jobs as a brilliant CEO. At the same time, let us not forget the suffering of the workers.

La presa de Mytsone i la veu dels birmans

Fa uns dies, el primer ministre birmà, Thein Sein, va anunciar a través d'una nota al parlament que quedava suspès el controvertit projecte hidroelèctric de Myitsone, i que no es reprendria durant el seu mandat. Aquesta és la notícia més important de la zona des de la fi de l'arrest domiciliari d'Aung San Suu Kyi.



El projecte, a l'estat de Kachin, el més septemptrional de Birmània, resumeix el difícil equilibri entre interessos comercials, medi ambient, i el benestar de la població local. Un equilibri també vàlid per a tot el sudest asiàtic, on la demanda energètica de potències com la Xina, l'Índia i fins i tot Tailàndia, ha activat una cursa per assegurar recursos i rutes per trasportar-los. En aquest mercat, Birmània, encara un país rural i subdesenvolupat, és un dels pocs en disposició de vendre, i no obligat a comprar.

La presa, de 152 metres d'alçada (prop del doble que Sau), tindria una capacitat de 4.100 MW d'electricitat que compraria la Xina, país que a Birmània finança aquesta i sis preses més per un total de 15.000 milions d'euros. La zona a inundar tindria una superfície similar a la de tota l'àrea metropolitana de Barcelona i hauria comportat el desplaçament de 12.000 persones en un dels estats perifèrics de la Birmània multiètnica. Kachin és, recordem-ho, un dels territoris rebels que Naypyidaw intenta sotmetre en aquesta eterna guerra civil entre l'oligarquia militar birmana i un mosaic de grups indígenes.

Les mateixes prospeccions geològiques i altres treballs previs a la gran obra, sense anar més lluny, ja havien comportat una decidida intervenció militar per aclarir una zona controlada per la guerrilla kachin. A l'Exèrcit per la Independència Kachin també se li atribueixen les bombes que l'any passat van matar quatre treballadors xinesos.I malgrat tot, l'oposició a Myitsone ha estat sobretot pacífica i en veu de desenes d'organitzacions i de ciutadans que amb les seves manifestacions han posat en guàrdia un règim que va estar contra les cordes fa tansols quatre anys precisament per l'aixecament popular. Segons un cable de Wikileaks que revela interessos en totes direccions, algunes de les organitzacions implicades en aquesta oposició haurien -oportunament- rebut fons de l'ambaixada nordamericana a Rangún.



Com en altres grans projectes d'aquesta escala, la factura mediambiental de Myitsone també era elevada. Per a grups com International Rivers, la presa hauria trencat l'equilibri d'una de les majors reserves mundials de la biodiversitat i el d'una de les principals conques del sudest asiàtic. Similar a la importància del riu Mekong al Vietnam, del cabdal que arriba al delta de l'Irrawaddy en depenen el cultiu d'arròs i la pesca, activitats econòmiques troncals en la zona més poblada de Birmània.

La decisió del govern birmà ha agafat a tothom per sorpresa, inclosa Aung San Suu Kyi, que des que torna a gaudir de certa llibertat de moviments s'ha convertit en una de les principals veus d'oposició al projecte. La líder de la Lliga Nacional per la Democràcia, partit absent en les últimes eleccions però que els últims mesos ha establert un diàleg estable amb el govern, va aplaudir la decisió, entesa com una resposta que satisfà l'aclaparadora voluntat de la població afectada.



Per la seva banda, la Xina, a través del seu portaveu d'Exteriors, ha demanat als seus veïns que s'atinguin a allò pactat. Per Pequín, aquest és un projecte d'inversió conjunta i cal respectar els drets de les empreses xineses involucrades. En aquest sentit, la decisió birmana compromet la relació amb un dels seus principals aliats. Un sacrifici que, des de 'The Irrawaddy', principal diari en anglès a l'exili, s'interpreta com una concessió per alleugerir la pressió internacional i les sancions que pesen sobre el país, més que no com un moviment en favor de la reconciliació nacional. Alhora, Burma Campaign UK, destaca que 'el govern birmà ha estat fent el doble joc amb la Xina i l'Índia, i la Xina sap que si fa marxa enrera, l'Índia és a punt per prendre el seu lloc.'

Sigui com sigui, la suspensió és sorprenent per imprevista, perquè trenca la lògica del govern birmà. Un govern escollit en allò que dins i fora del país es va descriure com una farsa electoral, però un govern que, en canvi, actua en aquest cas com probablement ho hauria fet un govern liderat per la mateixa Lliga Nacional per la Democràcia si estigués en el poder. I una decisió que, si bé desaconsella conclusions precipitades i triomfalistes, de moment retorna el protagonisme al poble per davant d'altres interessos.