Wang Jianping, alcalde independent (un any despres)

-text sense accents-

Vaig coneixer Wang Jianping el juliol del 2007, fent una cronica sobre com son les eleccions de poble a la Xina. A Yanli (municipi de Changshu, provincia de Jiangsu) tocava votar i, com comenca a passar a molts llocs, hi havia un candidat independent (Wang) que denunciava la corrupcio de l’aleshores alcalde (oficialista). En allo que describia com a “democracia embrionaria” (de moment nomes es fan a pobles i districtes de ciutats), aquests son comicis que no s’anuncien, pero vem saber el calendari d’aquest cas concret arran del blog de Wang, que firmava amb pseudonim i mantenia un perfil de dialeg, discrecio i respecte per la llei, en la linia d’allo que alguns academics han descrit com a “resistencia legitima” a la Xina rural o semi-rural.

Veure cronica del 2 d'agost del 2007 a la web de TV3

La segona ronda es va celebrar un mes despres i Wang es va convertir en alcalde.

Un any despres, i aprofitant que estava per la zona, he volgut tornar a Yanli i veure com li anaven les coses a aquell borni baixet. Wang ha tirat edavant el seu model de gestio ideal, que aspira a una cosa tan elemental com el repartiment just de la riquesa local, enlloc d’ una gestio basada en l’amiguisme, els suborns o, en definitiva, la corrupcio. Recordem que, tot i que la Xina te bones lleis, la corrupcio a escala local i provincial les fa sovint impracticables.

Concretament, l’equip de Wang ha normalitzat l’import anual que paguen els arrendataris de propietat publica, tallers i fabriques en aquest poble de mes de 3000 habitants censats i mes de 20.000 mes treballadors nouvinguts. Uns 5 euros per metre quadrat, el que ha suposat un increment d’uns 70.000 euros, diners que fins ara no es comptaven ja que es resolien amb favors personals. Una mesura que molts empresaris que disposaven de tracte de favor han vist com una apujada d’impostos, i que, al febrer d’aquest any, i en plena discussio per exercir la llei, li va costar a Wang que tres pinxos de l’entorn de l’antic alcalde l’enviessin a l’hospital amb el cap obert. La policia no hi va anar, no els va ni detenir i l’unic document que existeix es una multa d’uns 50 euros.

Una altra mesura va ser la provisio de terres del poble per a camperols expropiats (per la construccio d’una carretera, per la utilitzacio de terres per tractament de residus contaminants,...) perque hi puguin construir noves cases, i tambe de serveis com electricitat i clavegueram. Wang tambe va fer espais de crema de brossa a les vores dels carrers (abans tot es llencava al terra), va separar les canalitzacions d’aigues residuals i aigua de pluges, i es pren molt seriosament l’aplicacio de lleis estatals com la del “3 en 1”, pensada per espais com els centanars de tallers de roba que hi ha al poble i que els obliga a separar els espais on dormen, mengn i treballen, per motius de seguretat i higiene.

Vaig veure un Wang Jianping fidel als seus principis i nomes les eleccions del 2010 (son cada 3 anys) donaran una idea de com valoren els veins de Yanli la seva gestio. En qualsevol cas, i fins i tot tenint en compte que Yanli es una excepcio amb “final felic” (permeteu-me la llicencia) la historia de Yanli es un exemple de la complexitat socio-politica xinesa, mes enlla de la visio simplista que descriu la Xina com a simple dictadura i sistema repressor.