19 de novembre 2008

China Police

Mai no havia vist tantes plaques de policia tant d'aprop com les que he vist des que estic a la Xina. Acabes pensant que has fet alguna dolenteria.

Fa uns minuts, fins aquest mateix cibercafe s'han presentat l'inspector Chen i un altre bofia, del municipi de Qianjiang (provincia de Hubei), suposo que ja morts de curiositat despres d'haver desplegat els seus efectius de paisa, que m'han seguit des de casa de Yao Lifa (el mes actiu i vetera de tots els activitstes pro-democratics) fins al'hotel, i des d'alla al restaurant i finalment fins aqui al wangba.

I com la millor actitud es posar la directa i mostrar-se tranquil, dialogant i sincer, els he explicat que si, que venia a cobrir les eleccions de base al municipi i que, posats a fer, m'aniria be tenir algun portaveu del govern i tenir permis per grabar als col.legis electorals. Molts amables, m'han promes trucar-me a les 10 del mati.

Dema pot ser un dia distret. Ja us ho explicare.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

No sé si treballar així et suposa més "mandra" o, al contrari, t'esperona. Vist (llegit) des de fora, té una part d'estimulant pel que suposa de repte. De totes formes, si informar bé del que passa en el nostre món de "llibertat" és prou difícil, fer-ho en les condicions en què et toca a tu té mèrit, francament.

Landayo ha dit...

Ostres Sergi, no se com pots treballar sotmés a aquesta pressio constant, suposo que va lligada al fet de cobrir noticies que llisquen el llindar de la llibertat d'expressió en un pais com la Xina.
Enhorabona per continuar endavant,explicant històries malgrat tots els entrebancs que et trobes ja que un altre ja hagués llençat la tovallola.

Teresa ha dit...

Ostres! Suposo que t'ha d'agradar molt la feina que fas per aguantar situacions com aquesta, que pel què veig es deuen repetir sovint. Sense gent com tu la resta de mortals no estaríem enterats de res.
Per cert sóc nova al blog, t'he deixat un missatge a la pàgina d'inici.

Sergi Vicente ha dit...

Que us he de dir, es veritat que, com diu el Ferran, hi ha una part adrenalitica que enganxa i que et convida despres a explicar histories com aquesta (i a mes en un pais molt segur, on no tet posen mai la ma a sobre), pero tambe que tot un dia amb la bofia al clatell agobia molt. Estar pendent de qui et segueix, d'apagar el mobil i treure la tarja SIM perque no et rastregin, d'avisar tots els teus interlocutors que pot ser que despres tinguin represalies (els xinesos si, pobrets, que no se'n lliuren), tot plegat cansa psicologicament i avui he d'admetre que estic molt cansat. Despres us ho explico.
Teresa, es un plaer escriure per gent amb ganes de llegir. He d'admetre que si no fos pels comentaris no seguiria escrivint aquest blog.

Landayo ha dit...

Ei Sergi, ànims!!! suposo que deus tenir moments de tot però pensa que hi ha molta gent a qui li remou per dins les històries que expliques.
Gràcies pel temps que dediques a aquest blog.

Espero que quan puguis expliquis el que t'ha passat avui..

Teresa ha dit...

Doncs per mi és un plaer llegirte. Per cert no sé on carai he posat el comentari on em presentava, vaig entrar des d'un altre enllaç.
Però deia que m'havia fet molta il·lusió trobar aquest blog per internet quan estaba buscant pel google coses teves, perquè m'havien agradat molt els reportatges de 30 minuts que has fet. El de la Xina em va encantar. No sóc periodista ni estudio periodisme (treballo en una Gestoria-divertit oi?-)però trobo fascinant la feina que fas. Així que serà un plaer poder-te llegir Continua així.