Despres de la visita de l'inspector Chen al cibercafe, en tornar a l'hotel la recepcionista em va dir que necessitaven fotocopiar el passaport i tornar a passar la tarja-clau de l'habitacio:
-I per que? Miri, si algu ha entrat a la meva habitacio ho sabre, i si es aixi els denunciare.
-No es preocupi...
Entro a l'ascensor i m'espera Yao Lifa, que m'estava buscant des de feia una hora. Em fa "silenci" amb el dit. De cami a l'habitacio em diu que hi ha policies a les habitacions del costat de la meva, m'escriu una adreca per l'endema en un paper, em diu que dema em trucara per dir-me una adreca i que, just despres, surti de pressa si vull grabar alguna cosa. Ens acomiadem. En arribar a l'habitacio, la porta del costat es oberta i un cos s'amaga instintivament en veure'm per sorpresa. Entro a la meva habitacio i comprobo que els restes de fulles de te que havia deixat al terra, just a l'entrada, segueixen intactes. Igualment, reviso l'habitacio en busca de microfons i comprobo que tot esta exactament com ho havia deixat. Dormo amb la tele encesa com a
A l'endema em truquen del govern local a les 8 del mati, que son a baix i m'han portat el supervisor d'eleccions per entrevistar-lo. Els dic que estic ocupat i espero la trucada de Yao, que passades les 9 encara no dona senyals. Estic dutxat, vestit, i a punt per tocar el dos quan calgui, pero tinc son i aprofito l'espera per tornar a dormir. Finalment, vora les 10 m'envia un missatge i em presento al lloc.
Em segueix un jove amb cara de mal despertar. A l'escola, trec la camera, grabo una mica, i de seguida arriba la policia, que em convida a esperar en una oficina. Llarga estona amb el discurs de sempre ("aqui tenim les nostres normes", "a la Xina fem les coses diferents", bla bla) i em porten a una oficina del govern on puc entrevistar al supervisor d'eleccions, Yu Guohua. Em porten d enou a una altra escola, on no puc grabar les votacions sino fer quatre imatges des de la reixa. Despres em compensaran amb imatges de la televisio local, tot un detall.
Refuso una invitacio per dinar (si acceptes,has begut oli), i agafo un taxi no sense abans advertir-los:
-No em segueixin, que me n'adono. Si ho explico al Ministeri d'Exteriors, tindran problemes.
-No, no el seguirem.
Mentida. De cami al seguent lloc em segueixen aquest cop en taxi. Ho se perque faig la tactica de parar una estona i mirar pel retrovisor. Les dues vegades, el taxi del darrere que segueix a una distancia prudent, aminora i s'atura. Dono unes quantes voltes, entro a una zona de molts creuaments petits, i despres d'unes quantes voltes els despisto. Busco un restaurant. Quan arribo, no sembla que ningu em segueixi.
Deu minuts despres d'entrar, una de les del restaurant s'acosta i em mira des de lluny, no amb cara de voler preguntar-me res sino com comprobant que hi soc. M'acosto a la finestra. A fora hi ha tres cotxes negres. Pugen i es queden al passadis. Fart, surto al passadis, el compto un a un alla al davant: 1,2,3... 7! Cambrera, faci el favor de portar 7 cerveses. Tothom dubta i al final, de nou a dins la meva habitacio del restaurant on menjo, la cambrera em diu que allo de convidar no ho fan, alla.
Me'n vaig sense anim de despistar ningu i em retrobo amb Yao Lifa a l'hospital, on la seva dona descansa despres d'una hemorragia. Esta embarassada de 3 mesos i va tenir complicacions quan van detenir Yao fa uns dies. De l'hospital a un parell de pobles, i d'alla de nou a l'hotel, on Yu Guofa m'ha donat finalment la cinta i m'ha acabat de comentar alguns aspectes de la llei electoral.
La noticia d'avui:
7 comentaris:
Hola Sergi, acabo de veure la notícia a TV3. Jo flipo amb tot això de les persecucions, sembla tret d'una película d'espies! I tanta feina per una notícia de poc més d'un minut. En fi, crec que a la Xina encara li falta molt per poder ser un país del primer món.
Buf, confirmat: l'adrenalina no deu ser prou incentiu, de vegades. Quin pal, treballar així!
Ànims, Sergi!
trobo tot això super interesant, m'ho va dir la marta però fins avui no havia entrat. no ho deixis de fer, aquí no ens enterem de res, o no volem enterar-nos, i algú ha d'atxecar la veu
gràcies
guille
i a ningú de la prensa estrangera 'influent' (NYT, BBC) li interessa això??a
Uff Sergi, sembla tret d'una pel·lícula d'intriga on tú ets el protagonista... quina pua tenir que treballar vigilant sempre les espatlles...
Faig extensiva la preguntar d'en Xavier,només estàs tú explicant aquestes històries??
No puc parlar pels altres, pero jo crec que tots en fem, de noticies com aquesta. Pero es veritat que jo tinc la sort que a TV3 li interessen aquests temes i que m'hi deixen anar. Tambe es veritat que anar-hi sol suposa que cada desplacament no sigui prohibitiu, no surti gaire car. Us agraeixo molt que hi digueu la vostra.
Jo em pregunto en total la quantitat d'agents que tenen pel país perseguint a tots els periodistes, etc. S'hi deuen deixar una bona part del pressupost estatal, hehe.
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada