China Police 2

Despres de la visita de l'inspector Chen al cibercafe, en tornar a l'hotel la recepcionista em va dir que necessitaven fotocopiar el passaport i tornar a passar la tarja-clau de l'habitacio:

-I per que? Miri, si algu ha entrat a la meva habitacio ho sabre, i si es aixi els denunciare.
-No es preocupi...

Entro a l'ascensor i m'espera Yao Lifa, que m'estava buscant des de feia una hora. Em fa "silenci" amb el dit. De cami a l'habitacio em diu que hi ha policies a les habitacions del costat de la meva, m'escriu una adreca per l'endema en un paper, em diu que dema em trucara per dir-me una adreca i que, just despres, surti de pressa si vull grabar alguna cosa. Ens acomiadem. En arribar a l'habitacio, la porta del costat es oberta i un cos s'amaga instintivament en veure'm per sorpresa. Entro a la meva habitacio i comprobo que els restes de fulles de te que havia deixat al terra, just a l'entrada, segueixen intactes. Igualment, reviso l'habitacio en busca de microfons i comprobo que tot esta exactament com ho havia deixat. Dormo amb la tele encesa com a

A l'endema em truquen del govern local a les 8 del mati, que son a baix i m'han portat el supervisor d'eleccions per entrevistar-lo. Els dic que estic ocupat i espero la trucada de Yao, que passades les 9 encara no dona senyals. Estic dutxat, vestit, i a punt per tocar el dos quan calgui, pero tinc son i aprofito l'espera per tornar a dormir. Finalment, vora les 10 m'envia un missatge i em presento al lloc.

Em segueix un jove amb cara de mal despertar. A l'escola, trec la camera, grabo una mica, i de seguida arriba la policia, que em convida a esperar en una oficina. Llarga estona amb el discurs de sempre ("aqui tenim les nostres normes", "a la Xina fem les coses diferents", bla bla) i em porten a una oficina del govern on puc entrevistar al supervisor d'eleccions, Yu Guohua. Em porten d enou a una altra escola, on no puc grabar les votacions sino fer quatre imatges des de la reixa. Despres em compensaran amb imatges de la televisio local, tot un detall.

Refuso una invitacio per dinar (si acceptes,has begut oli), i agafo un taxi no sense abans advertir-los:
-No em segueixin, que me n'adono. Si ho explico al Ministeri d'Exteriors, tindran problemes.
-No, no el seguirem.

Mentida. De cami al seguent lloc em segueixen aquest cop en taxi. Ho se perque faig la tactica de parar una estona i mirar pel retrovisor. Les dues vegades, el taxi del darrere que segueix a una distancia prudent, aminora i s'atura. Dono unes quantes voltes, entro a una zona de molts creuaments petits, i despres d'unes quantes voltes els despisto. Busco un restaurant. Quan arribo, no sembla que ningu em segueixi.

Deu minuts despres d'entrar, una de les del restaurant s'acosta i em mira des de lluny, no amb cara de voler preguntar-me res sino com comprobant que hi soc. M'acosto a la finestra. A fora hi ha tres cotxes negres. Pugen i es queden al passadis. Fart, surto al passadis, el compto un a un alla al davant: 1,2,3... 7! Cambrera, faci el favor de portar 7 cerveses. Tothom dubta i al final, de nou a dins la meva habitacio del restaurant on menjo, la cambrera em diu que allo de convidar no ho fan, alla.

Me'n vaig sense anim de despistar ningu i em retrobo amb Yao Lifa a l'hospital, on la seva dona descansa despres d'una hemorragia. Esta embarassada de 3 mesos i va tenir complicacions quan van detenir Yao fa uns dies. De l'hospital a un parell de pobles, i d'alla de nou a l'hotel, on Yu Guofa m'ha donat finalment la cinta i m'ha acabat de comentar alguns aspectes de la llei electoral.

La noticia d'avui:

China Police

Mai no havia vist tantes plaques de policia tant d'aprop com les que he vist des que estic a la Xina. Acabes pensant que has fet alguna dolenteria.

Fa uns minuts, fins aquest mateix cibercafe s'han presentat l'inspector Chen i un altre bofia, del municipi de Qianjiang (provincia de Hubei), suposo que ja morts de curiositat despres d'haver desplegat els seus efectius de paisa, que m'han seguit des de casa de Yao Lifa (el mes actiu i vetera de tots els activitstes pro-democratics) fins al'hotel, i des d'alla al restaurant i finalment fins aqui al wangba.

I com la millor actitud es posar la directa i mostrar-se tranquil, dialogant i sincer, els he explicat que si, que venia a cobrir les eleccions de base al municipi i que, posats a fer, m'aniria be tenir algun portaveu del govern i tenir permis per grabar als col.legis electorals. Molts amables, m'han promes trucar-me a les 10 del mati.

Dema pot ser un dia distret. Ja us ho explicare.

Wang Jianping, alcalde independent (un any despres)

-text sense accents-

Vaig coneixer Wang Jianping el juliol del 2007, fent una cronica sobre com son les eleccions de poble a la Xina. A Yanli (municipi de Changshu, provincia de Jiangsu) tocava votar i, com comenca a passar a molts llocs, hi havia un candidat independent (Wang) que denunciava la corrupcio de l’aleshores alcalde (oficialista). En allo que describia com a “democracia embrionaria” (de moment nomes es fan a pobles i districtes de ciutats), aquests son comicis que no s’anuncien, pero vem saber el calendari d’aquest cas concret arran del blog de Wang, que firmava amb pseudonim i mantenia un perfil de dialeg, discrecio i respecte per la llei, en la linia d’allo que alguns academics han descrit com a “resistencia legitima” a la Xina rural o semi-rural.

Veure cronica del 2 d'agost del 2007 a la web de TV3

La segona ronda es va celebrar un mes despres i Wang es va convertir en alcalde.

Un any despres, i aprofitant que estava per la zona, he volgut tornar a Yanli i veure com li anaven les coses a aquell borni baixet. Wang ha tirat edavant el seu model de gestio ideal, que aspira a una cosa tan elemental com el repartiment just de la riquesa local, enlloc d’ una gestio basada en l’amiguisme, els suborns o, en definitiva, la corrupcio. Recordem que, tot i que la Xina te bones lleis, la corrupcio a escala local i provincial les fa sovint impracticables.

Concretament, l’equip de Wang ha normalitzat l’import anual que paguen els arrendataris de propietat publica, tallers i fabriques en aquest poble de mes de 3000 habitants censats i mes de 20.000 mes treballadors nouvinguts. Uns 5 euros per metre quadrat, el que ha suposat un increment d’uns 70.000 euros, diners que fins ara no es comptaven ja que es resolien amb favors personals. Una mesura que molts empresaris que disposaven de tracte de favor han vist com una apujada d’impostos, i que, al febrer d’aquest any, i en plena discussio per exercir la llei, li va costar a Wang que tres pinxos de l’entorn de l’antic alcalde l’enviessin a l’hospital amb el cap obert. La policia no hi va anar, no els va ni detenir i l’unic document que existeix es una multa d’uns 50 euros.

Una altra mesura va ser la provisio de terres del poble per a camperols expropiats (per la construccio d’una carretera, per la utilitzacio de terres per tractament de residus contaminants,...) perque hi puguin construir noves cases, i tambe de serveis com electricitat i clavegueram. Wang tambe va fer espais de crema de brossa a les vores dels carrers (abans tot es llencava al terra), va separar les canalitzacions d’aigues residuals i aigua de pluges, i es pren molt seriosament l’aplicacio de lleis estatals com la del “3 en 1”, pensada per espais com els centanars de tallers de roba que hi ha al poble i que els obliga a separar els espais on dormen, mengn i treballen, per motius de seguretat i higiene.

Vaig veure un Wang Jianping fidel als seus principis i nomes les eleccions del 2010 (son cada 3 anys) donaran una idea de com valoren els veins de Yanli la seva gestio. En qualsevol cas, i fins i tot tenint en compte que Yanli es una excepcio amb “final felic” (permeteu-me la llicencia) la historia de Yanli es un exemple de la complexitat socio-politica xinesa, mes enlla de la visio simplista que descriu la Xina com a simple dictadura i sistema repressor.