De Wuhan a Pequín

-text sense accents-

Abans de tornar a Pequin, ultima parada a Wuhan, per completar un episodi per ‘El Medi Ambient’.

Passo de la companyia de policies de paisa maldestres, a la del professor Zhang Xinguo (Univ. de Geociencies), amic del professor Xavier Querol (CSIC). Zhuang es una persona entranyable i un pessim conductor, amb qui gairebe tenim un accident a l’autopista i amb qui els embussos monumentals de la ciutat suposen el doble de temps perdut. Pero no tinc mes que paraules d’agraiment per Zhuang, un excel.lent amifitrio que em perdona els meus constants canvis d’ultima hora de l’ultim mes i la meva retirada sobtada a l’hotel quan em truquen de Sant Joan Despi per completar una feina.

Wuhan (8 milions d’habitants) es una de moltes grans ciutats xineses amb problemes de contaminacio, i l’informe que van publicar l’any passat amb la col.laboracio de Querol es una eina fonamental per saber quina mena de pol.lucio hi ha i d’on prove. Dades basiques que fa pocs anys no existien, i que han servit al govern local per prendre mesures concretes, com el trasllat i tancament de cimenteres, siderurgiques i centrals electriques, o com l’asfaltat de tots (!) els carrers de la ciutat, ja que abans eren de ciment i la pols s’aixecava facilment.

Pero Wuhan, com tot el pais, afronta les contradicions del creixement, i no es estrany que el cel estigui “tapat” o, com normalment diuen a la Xina, “ennuvolat perque ha de ploure”. Cami de l’aeroport, cauen quatre gotes i, com deia el meu avi Vicente, ric per sota el nas: potser era veritat i tot.