24 de setembre 2008

Segrestos de nens

Fa dos anys vaig fer una crònica sobre el segrest de nens a Dongguan, el Dodge City de la provincia de Guangdong. Aleshores parlava amb famílies de treballadors immigrats d'altres provincies, als quals havien robat els fills i als quals la policia ignorava. Després de passar el cas a un diputat de l'Assemblea Nacional, la pressió va funcionar i finalment es van rescatar alguns infants. Rebre aquella notícia em va demostrar que valia la pena seguir explicant aquesta mena d'històries, que els periodistes estrangers a vegades sí que podem servir d'alguna cosa.

Malauradament, l'activitat de les xarxes de tràfic de nens (tot i les operacions policials que de tant publica la premsa xinesa) continua sent intensa. 

Avui m'he trobat amb una quarantena de famílies de nens robats (crònica al TN Migdia). A la Xina dels barris de Dongguan, de les mines de Shanxi, dels barris d'immigrants de qualsevol capital provincial, de Shenzhen a Guiyang,  els nens s'han convertit en una mercaderia perillosa (pena de mort), però rendible. Per això la necessitat d'un debat en qüestions com l'adopció. Recordareu que Alemanya, per exemple, no adopta a la Xina perquè no pot monitoritzar el procés i, per tant, no té garanties que no hi hagi irregularitats com que una nena robada acabi en una familia adoptant.

I és que en el procés d'adopció hi ha molts diners que creen condicions perquè algú pensi en quants diners farà, i no en quants nens (realment orfes) ajudarà. Recordo encara una conversa amb una intermediària a Cantón, que sense saber que era periodista i després de veure que parlava el xinès i coneixia bé el país, em va insinuar que provés aquest "negoci", que podria treure bones comissions.

Sé que aquest és un tema delicat, pels milers de nenes xineses adoptades que han arribat els últims anys a Catalunya. Però sé també que aquesta és la nostra responsabilitat explicar que tot això és possible, intentar estirar el fil. Però com veieu, porto uns anys sense proves ni resultats gaire concrets. 


5 comentaris:

Mireia ha dit...

Jo no hi entenc gaire en adopcions, per això tinc curiositat per saber quants diners rep una família xinesa quan dóna en adopció la seva filla.
D'altra banda, aquests segrestos només tenen a veure amb el tema de l'adopció o hi ha altres mercats negres involucrats en el cas de la Xina?

Merci!

Albert ha dit...

Avui he vist la noticia al tn, i la veritat , m'ha sorprés que la policia no dissolgues de manera contundent aquest acte, la veritat és que la xina, està inmersa en un espiral corruptiu i de falta de llibertat brutals, i encara la tenim que adul-lar perque é sla nova potència mundial ....

Sergi Vicente ha dit...

Mireia,
Una família no rep diners per donar el seu fill o la seva filla en adopció. Una altra cosa és que acabi passant, de forma il.legal.
Per descomptat, els segrestos no els motiven les adopcions només. No em confongueu. Jo només dic que, si no teni mla seguretat que ni una d'aquestes nenes no ha estat "robada", el procés d'adopció està sota sospita. Els motius dels segrestos, segons els pares: vendre els nens (mascles) a families que no en tenen per garantir el llinatge familiar; convertir-los en nens esclaus (recordareu la història de les bòviles i mines a Shanxi); mutilar-los per fer de captaires; convertir-los en traficants que no desperten la sospita de la policia; vendre'ls a orfenats per adopcions internacionals. i afegiu tot allò que evoqui la vostra imaginació, perque els nens són una mercaderia més.

Albert,
A mi encara m'h sorprès més, després de l'"amabilitat" mostrada ahir, que finalment esl detinguessin i els posessin en una "presó negra". Ara estan tancats en un pati d'una fàbrica i d'aqui a uns moments surto cap allà.

Gràcies de nou pels vostres comentaris.

Landayo ha dit...

Hola Sergi,
No deixa de sorpendre'm les notícies que expliques tant en el TN com en el blog,i m'agradaria saber com t'arriben aquestes històries, al cap i a la fi són persones anónimes (les famílies de nens segrestats o la història d'aquella peticionaria i la seva mare que vas explicar el 7/9/08)
que si tu no ho expliquessis la gent d'aquí ni ens en assebentarien que hi ha gent que viu sota aquesta pressió.
Gràcies i fins aviat
Yolanda

Sergi Vicente ha dit...

Yolanda,
D'això tracta, la nostra feina, de buscar històries que expliquen la realitat d'un país o que ajudin a comprendre com és una societat o com canvia. Per fer-ho, el millor és trepitjar el territori. Moltes d'aquestes històries les arribo a saber perquè hi ha contactes que et truquen al ca d'un temps. Això és l'"agenda" del periodista. Mai m'ha agradat quedar-me només amb el que expliquen les agències de notícies o repetir el que expliquen els diaris. Si no, no tindria sentit estar a Pequín.