13 de setembre 2008

La meva gran frustració paralímpica

Estamos nadando de puta madre, Jordi!

Li va dir Richard Oribe (el Phelps paralímpic de Zarauz) al seu company Jordi Gordillo, després d'aconseguir la plata en 4 x 50 m. relleus lliures de natació per a discapacitats cerebrals. La final va ser espectacular. Espanya va quedar segona a menys d'un segon dels xinesos, que es van endur l'or a casa. El Cub d'Aigua vibrava. Pur espectacle!

Jordi Gordillo i Richard Oribe mosseguen la plata.


Heus aquí la meva gran frustració paralímpica, i segurament la de molts atletes, nedadors, i altres participants d'aquestes i altres paralimpíades. Ens trobem davant d'una competició d'alt nivell, que a més s'ha organitzat de forma exemplar pels xinesos (ho diuen tots els que he entrevistat), però que, en canvi, no té l'atenció que es mereix per part de mitjans de comunicació de casa nostra, començant per nosaltres, els públics.

Aquí estic, improvisant entrevistes amb alguns guanyadors de medalles, amb una acreditació que va arribar ja iniciada la competició, i sense instruccions clares sobre què cal fer cada dia. Sortim de temps de desconcert a la secció d'Esports i en part cal tenir comprensió. Però tandebò m'haguéssin dit "Sergi, via lliure, coordina-ho tot tu i decideix". Sí, n'estem parlant, però no prou.

Per no parlar de TVE, que tot i ser la televisió que va comprar els drets d'emissió dels Jocs i tractar-se d'un dels principals patrocinadors del Comitè Paralímpic Espanyol, tansols té UN equip per seguir totes les competicions.

No hem d'oblidar que Espanya és la 7a. potència paralímpica, i que en total són més de 100 països els que hi participen, en aquests Jocs (els bascos i els catalans són els més destacats de la delegació ESP).

Frustració perquè dóna la sensació que, quan els reben els polítics per fer-se la foto un cop han tornat a casa, tothom se n'omple la boca, de la feina que fan pels discapacitats. Però l'actitud no és la correcta. No hem de pensar els Paralímpics en pla "mira que bé, que fassin esport aquesta pobra gent". No, senyor! Parlem d'atletes de primer nivell. Estem parlant d'apropar-nos-hi des de la normalitat. I senzillament això, amics, és "integració". Els Jocs Paralímpics no es mereixen estar al final de la secció d'esports. Són un esdeveniment esportiu de primer nivell, igual que els Jocs Olímpics i igual que la Fòrmula 1, i s'han d'explicar bé.

11 comentaris:

Ferran ha dit...

Doncs sí que tens raó, Sergi. I com són els mitjans de comunicació els que realment marquen les agendes, es digui el que es digui, si aquests mitjans (començant per TVE) ho vulguessin, els Paralímpics serien, també, a l'agenda. On és la vocació de servei públic? Tan de bò algú demani responsabilitats, i les Federacions corresponents són les primeres que s'hi haurien de posar.

Salut.

Cristina B. ha dit...

Tens raó que estan molt oblidats... És una pena.
I com a espectadora he de reconèixer que mostrem interés una mica en funció del que ens ofereix la TV... Com menys en veiem menys ens interessa. És una pena, però és així.
En fin, ànims!

micro1 ha dit...

jo crec que és una mica fals dir que mostrem interès per allò que la TV ens mostra... reconeguem que si se'ns oferis una bona cobertura informativa dels paralímpics nosaltres no mostraríem el mateix interès que amb els olímpics, començant per mi mateix. és trist però és així, independentment de la cobertura informativa de l'esdeveniment, hi ha uns prejudicis i unes prioritats establertes, i els espectadors no ens n'escapem.

Això no vol dir que estigui d'acord amb la actual cobertura del paralímpics que és realment penosa, pràcticament inexistent.


Adrià

Ichitaka ha dit...

És ben cert del que dius. Tot i que diguem que la cobertura no és la que hauria de ser, la culpa és nostra, dels espectadors, perquè la societat no valora tant l'esforç que fan aquests nois i noies com sí valoren els rècords dels JJOO normals.
Però el que em sembla és que la televisió, i més sent pública, hauria de donar-hi una empenta, tot i potser no ser encara d'un interès general elevat. Em refereixo que, per exemple, l'altre dia a TV3 al final dels esports van nombrar les dues o tres medalles guanyades aquell día als paralímics, però no van mostrar cap imatge. Va ser a veu dita, cosa que solen fer amb les noticies de moolt poc interès. Us podeu imaginar que en dir aquestes frases van tardar uns 30 segons. Tot seguit van fer un reportatge de mínim 1.30 minuts sobre la secció del Barça de Béisbol, que aquí Espanya com bé sabeu, té un seguiment súper baix.

Ànims, Sergi!

Mireia ha dit...

No hem de pensar els Paralímpics en pla "mira que bé, que facin esport aquesta pobra gent" --> el problema és que tendim a pensar en aquest sentit. Sembla com si fins i tot haguessin de donar gràcies per tenir la oportunitat de competir, enlloc de ser nosaltres els agraïts per poder veure gent amb un esperit de superació increïble! És un forma més de paternalisme a la que estem tan acostumats.

Mireia ha dit...

D'altra banda, dir que potser l'error també està en tal com es plantegen els jocs olímpics. Per exemple, sinó vaig errada primer sempre competeixen els homes i després les dones (error 1). Els jocs olímpics es fan separats del paralímpics (error 2). Potser lo ideal seria barrejar-los fer-los al mateix temps, de manera que tot el tinglado de cadenes de TV estaria ja muntat tan per uns com per altres, així no hi ha excusa per part de les TVs.

Sergi Vicente ha dit...

Mireia,
Durant els Jocs Olímpics les televisions ja anaven prou de cul per intentar cobrir-ho tot, fins i tot les que tenien un bon desplegament de mitjans. Per a àrbitres, voluntaris, hotels, etc, crec que seria una autèntica bojeria fer-los coincidir amb els Paralímpics. Però està clar que entre això i el que passa ara, hi hauria d'haver una cobertura més digna, que estic convençut que no hauria de preocupar-se per les audiències, per exemple. En tindria.

micro1 ha dit...

I a més, Mireia, les instal·lacions esportives utilitzades pels paralímpics són les mateixes que les dels olímpics, així que seria impossible fer-les coincidir en dates perquè ocuparien els mateixos espais.

Mireia ha dit...

Micro1,
quan pensava en barrejar olímpics i paralímpics ho feia pensant en allargar els jocs: enlloc de 15 dies doncs un mes, o el que fes falta, no sé (sinó seria una bogeria). Un altre tema és la possibilitat de cobertura que comentava el Sergi. Però bé, no cal donar-hi més voltes, no crec que el COI em fes gaire cas ;).
Salut!

Albert ha dit...

Hola Sergi,
El que comentes al teu post, de fet , es quelcom que ja es conegut, i ben trist, ja que parlem d'autentics esportistes, en el seu mes pur aspecte de la paraula,ila seva repercusió és minima, mai es conegut un paralimpuc , per moltes medalles que gunayi....

Sergi Vicente ha dit...

Mireia, Adria,
Abans d'ahir entrevistaven Sir Phillip Craven, president del CPI (Com. Paral. Int.), a la CCTV, i em va sorprendre que digues que esperava algun dia aixo, que se celebressin junts, i que era conscient de problemes com la capacitat de la Vila. Em va fer gracia perque sempre girava la pregunta:
PREGUNTA:
-Veurem algun dia els PAralimpics integrats en els Olimpics?
RESPOSTA:
-O els Olimpics integrats en els Paralimpics!