20 de setembre 2008

Tornada a Sichuan 2

TEXT SENSE ACCENTS

De Mianzhu faig via cap a Hanwang. Al maig (despres del terratremol) les carreteres anaven plenes de camions d'ajut, periodistes, voluntaris i curiosos, i la policia tallava alguns accessos que finalment vem saltar-nos per camins rurals amb l'ajut d'un pages local. Ara esta buida. Ningu no hi te res a fer a Hanwang, que mes que mai es una ciutat fantasma. La poblacio ha estat traslladada kilometres enlla i ara viu indefinidament en les casetes pre-fabricades (Tornada a Sichuan 1).


Hanwang es un escenari molt familiar. M'hi vaig passar uns cinc dies fent directes, algun d'ells fent nit a dins del vehicle, amb la roba bruta i amb l'olor enganxadissa de cadavers. Em moc amb facilitat i se on vaig, amb l'instint de qui es coneix una ciutat. La diferencia entre ara i abans, pero, es que ara nomes hi ha quatre gats pel carrer.

La meva acreditacio de la provincia de Sichuan, feta el dia abans a Chengdu, no em serveix per superar l'alto policial per accedir a la zona mes devastada, on l'altra vegada vaig grabar unes escenes de rescat interessants. Cal una segona autoritzacio de Mianzhu, la capital "comarcal". Fem marxa enrere i refem els 10 kilometres entre Hanwang i Mianzhu. Em trobo amb la responsable d'afers exteriors (a cada ciutat existeix aquest departament), la Senyora Ji, que en una conversa telefonica li assegura al seu col.lega que soc un periodista "legal" (hefa de), i penso que li deu haver convencut el meu xines d'estar per casa mes enlla de l'acreditacio provincial. Despres d'una hora de burocracia torno a Hanwang i a la mateixa entrada. Entro i avanco sol pels mateixos carrers deserts on l'altre cop els veins recollien el que podien de casa seva. De cop s'acosta un vehicle policial. Es la "policia especial", que em diu que cal una comfirmacio del seu superior. He de fer primer marxa enrere. M'ofereixen pujar al vehicle pero prefreixo caminar. Al cap d'una estona arriba la trucada, es mig disculpen (huxiang liaojie, comprensio mutua, diuen) i via lliure.

Un cop del tot legal, torno a caminar sol. Se senten les meves petjades, l'aigua del riu i uns altaveus de fons amb un discurs de Wen Jiabao. Tret d'aixo, Hanwang es runa i evoca les mateixes escenes de vida paralitzada en un instant, amb sabates, roba, mobles, tot estes entre la runa. Estic temptat de fer uns planos amb un osset de peluix amb un cor, pero m'estalvio el sensacionalisme. Cal trobar testimonis. Els trobo, pero acabo confos. No tenen gaire a cosa a dir. Ja no hi ha sentiment. Nomes son alla per recuperar pertinences importants, per fer alguna cosa molt concreta. La destruccio ja forma part de la normalitat. Alguns treuen metalls de la runa per reciclar, d'altres intenten trobar el seu DNI en edificis que encara s'aguanten, i d'altres aprofiten fustes per fer foc. Nomes veig una excavadora i uns quants picant pedra, i arribo a la conclusio que trigaran mesos o anys per reconstruir tot allo.

En tornar a la placa central, em trobo amb un america que viu a Chengdu. Un missioner discret, sospito de seguida. Es amable. Quan em diu que te un centre d'intercanvi cultural, que dona classes d'angles (als seus 40 anys, calculo) i que ha portat un grup de nordamericans que han donat suport economic per les victimes del terratremol, somric per dins. Em presenta la Mary, que despres d'un intercanvi de cortesia ja em pregunta sense embuts si soc catolic. M'empasso el sermo. M'interessa saber com pensen, com es mouen. En part, tambe els respecto. Pero he de reconeixer que m'inquieta trobar-me'ls per tot arreu. Fins i tot a Pyongyang, en vaig veure!

A la placa hi ha una exposicio amb fotos del terratremol i de despres, mig propagandistic mig informatiu, pero res com la paradeta amb els DVD del terratremol. Pregunto si es una iniciativa privada i em diuen que els beneficis son per les victimes. En compro un i tambe grabo les imatges del televisor que tenen posat alla com a mostra. Sembla una pel.licula, pero es material del mateix dia del desastre, amb imatges molt realistes, amb expressions que fan patir de debo, gent atrapada i un panic inicial que desconec, perque vaig arribar el 14 de Maig i el terratremol va ser el 12. El rellotge de la placa, amb les agulles aturades, recorda aquell instant: les 2:28.

De Hanwang a Mianyang, des d'on dema dissabte fare cami cap a Beichuan, la ciutat mes afectada, on encara hi ha sepultats milers de cossos (part 3).

2 comentaris:

Nacho ha dit...

Impressionant el teu relat Sergi, veritablement colpidor ique enganxa al lector. Periodisme de debó, espero la següent entrega.
Felicitats.
Nacho

Mireia ha dit...

veig k akestes sectes americanes sempre saben aprofitar la situació...a Rwanda, dp del genocidi i la guerra també s'hi van instal·lar, per tot el país.

Esperem la 3a part!