29 de novembre 2010

Per què vem signar les cròniques de Yeonpyeong?


Alguns m'heu preguntat com és que, en plena vaga de firmes a TV3 per la campanya electoral, han aparegut les meves cròniques amb l'stand up al final, i signades amb el nom i la localització. Era un acte de rebelia?

La resposta és no. La cosa va anar així... Havíem aconseguit arribar a Yeonpyeong (els dos únics mitjans de l'estat que van arribar amb el mateix ferry que jo eren EFE i El Mundo, tot i que el David Jiménez va marxar una hora després, el d'EFE el dia després, i jo m'hi vaig quedar tres dies), i la redacció va considerar, a proposta del cap d'Internacional, Xesco Reverter, que seria desmillorar-ho si no la signàvem, perquè no havia estat fàcil. Ho van considerar un cas excepcional i, jo evidentment, em moria de ganes de poder signar les cròniques.

La vaga de firmes que tots (professionals i espectadors) hem patit aquests dies, és una decisió consensuada. Molts no hi estan d'acord o no la veuen clara, però com que s'aprova per majoria, tothom la segueix per fer pinya. Si la fem, la fem tots, vaja. Jo no faria mai un acte de rebelia perquè trencaria el consens i perquè seria egoista, seria menystenir la feina d'altres companys.

Dit això, feia dies que tenia ganes de dir què en penso. I un cop passada la campanya, crec que la vaga, després d'aquests anys, ja no té sentit. Quan la vem engegar ja no recordo fa quants anys, era una bona fòrmula de protesta. Molestava els polítics, i en part els segueixen molestant. Però el que està clar és que no ha aconseguit res, més enllà de la notorietat. Més que una vaga, és una queixa. I una queixa reiterativa cansa, és de pesats.

Quan una estratègia fracassa, crec que cal canviar-la. Si els partits ens ignoren, perquè al capdavall segueixen imposant els blocs electorals, si realment ens molesta i volem canviar aquesta imposició, només ens queda donar un cop a la taula. Però l'acte de rebelia l'ha de fer algú de responsabilitat. Jo sóc un periodista més a dins d'un engranatge molt comlpex. Admeto, això sí, que és una opció de risc per la persona que la prengui. I l'únic que puc dir després d'haver protagonitzat aquesta excepció, és que només he rebut comentaris positius. Com que l'excusa era bona, ningú dels que defensen la vaga ha posat el crit al cel, i entre els altres, algú m'ha dit que fins i tot aportava una mica d'aire fresc enmig d'un format tan estàtic, el dels TNs d'aquests dies.

Un ex-càrreg de responsabilitat a TV3 em va dir un dia que la nova Llei de l'Àudio-visual havia deixat les coses més o menys com estaven, que era una decepció... Si volem avançar cap a un format de televisió pública més independent (model BBC), està clar que només ho aconseguirem fent pressió des de dins.

Com a curiositat, dir-vos que havia arribat a pensar en fer una protesta de la protesta. A petita escala, en aquest blog. Pensava posar l'stand up no emès aquí, per aquells que el trobéssiu a faltar. I, ves per on, al final els elements m'ho van posar millor encara.

I una altra curiositat. Potser us haureu fixat que portava una jaqueta negra amb el logotip d'una marca esportiva. En una altra ocasió, vaig fer servir un rotulador negre perquè no es veiés, però després d'algunes rentades el negre és gris i no me n'havia adonat. Sempre he intentat evitar que es veiessin logos de cap mena enlloc, i només puc disculpar-me dient que és una jaqueta pràctica per ocasions tipus "me'n vaig a una illa bombardejada i no sé quan tornaré".

11 comentaris:

Banach ha dit...

Hola Sergi, des de l'opinió d'un simple espectador, crec que és admirable la teva feina, per tant trobo just que puguis signar les teves informacions.

M'agradaria saber quants dels que et puguin criticar arriscarien la seva vida per informar-nos... Jo no conec gaire el món del periodisme, però sí que tinc la opinió que la qualitat informativa avui dia és molt escassa, i professionals com tu em demostra que encara hi ha periodistes objectius i amb objectius (visca la polisèmia).

Dit això, creus que aquest tema pot anar a més? Tenen raó les veus catastrofistes que vaticinen una guerra?

Sergi Vicente ha dit...

Gràcies, Banach... Les condicions perquè hi hagi una guerra hi són, i el principal problema és que la guerra (50-53) no va acabar mai. És difícil que hi hagi una guerra a gran escala, però el que està clar és que ara tothom té el dit al gatell, i això és molt perillós. Esperem que no vagi a més.

Whim ha dit...

et vaig veure a la tele, encara hi ets a Corea????? es que jo soc coreana i em sabia greu que no hagues pogut saber que venies!!

Sergi Vicente ha dit...

Whim,
Sóc ja a l'aeroport d'Incheon, tornant a Pequín, però no t'estranyi que torni aviat, segons com vagin les coses. Una coreana que parla català. Caldrà seguir-te la pista. Vius a Seül?
S.

Whim ha dit...

Bueno, visc a incheon, vaig tornar de Barcelona fa quasi 2 mesos. Quan tornis a Corea si que podria ajudar-te pel que necessitis. que vagi be i et deixo la adressa de correu. esmoltmaca@gmail.com

abans et veia a TV3 i es el primer cop que entro al teu blog pero des d'ara si que m'hi fixare! m'agrada que treballis molt!!

que vagi be!

Landayo ha dit...

Gràcies x l'escrit, no t'imaginava agafant la falç i portant-la per bandera tot i conèixer l'opinió que tens dels Blocs Electorals.

Com sempre, felicitats per la feina ben feta a Corea!!

Vicenç ha dit...

En primer lloc, felicitats per la feina, tant a Corea com a Birmània i sense oblidar Pequín. És el primer cop que et comento al blog i no podia passar per alt felicitar-te!

Pel que fa als blogs electorals i a la protesta que es fa des de TV3, he de dir que estic completament d'acord amb tu. Tot l'equip pot fer una acció col·lectiva però quan es demostra ineficaç, ha de ser algú amb pes que dongui un cop a la taula. La responsabilitat és per les bones i per les dolentes i segur que tot l'equip el recolzarieu, no en tinc cap dubte.

Ànims i sort, espero no haver de veure't cobrint cap guerra!

Pol Bertran ha dit...

Hola Sergi, com a estudiant de periodisme a punt de d'acabar la carrera, t'haig d'assegurar que és un plaer poder-te seguir dia rere dia ens els TNs. Sens dubte, ets un dels referents com a corresponsal a l'estranger.
Felicitar-te per la feina feta fins al moment i a seguir igual. Pels espectadors de tv3 és un luxe poder seguir les teves cròniques.
En referència a signar les cròniques des de Yeonpyeong, completament d'acord. Aquestes s'havien d'acabar amb un stand up, amb vaga o sense vaga. Més enllà de l'exclusivitat de la peça, el fet de veure't en persona en el lloc dels fets, dóna una plus a la crònica. A més a més, en la situació actual que viu el periodisme, només faltaria que les peces ben fetes i amb un valor periodístic molt alt no puguessin ser signades pel seu autor.
(tot això des de la meva humil opinió)
Gràcies i ànims!
Pol

Víctor ha dit...

Hola Sergi,

Acabo de descobrir el teu blog i a partir d'ara et seguiré.
M'ha fet gràcia la teva referència a les cròniques sense signar durant la campanya electoral. Vaig escriure un articlet al meu blog amb propostes "gamberres".
http://ves.cat/anJE

Endavant!

Sergi Vicente ha dit...

Home, una mica gamberres sí que ho són :)

Mariona ha dit...

Sergi, et perdonem lo de la publicitat gratuïta de la jaqueta, nike fossim perfectes! :D.