Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris stand up. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris stand up. Mostrar tots els missatges

29 de novembre 2010

Per què vem signar les cròniques de Yeonpyeong?


Alguns m'heu preguntat com és que, en plena vaga de firmes a TV3 per la campanya electoral, han aparegut les meves cròniques amb l'stand up al final, i signades amb el nom i la localització. Era un acte de rebelia?

La resposta és no. La cosa va anar així... Havíem aconseguit arribar a Yeonpyeong (els dos únics mitjans de l'estat que van arribar amb el mateix ferry que jo eren EFE i El Mundo, tot i que el David Jiménez va marxar una hora després, el d'EFE el dia després, i jo m'hi vaig quedar tres dies), i la redacció va considerar, a proposta del cap d'Internacional, Xesco Reverter, que seria desmillorar-ho si no la signàvem, perquè no havia estat fàcil. Ho van considerar un cas excepcional i, jo evidentment, em moria de ganes de poder signar les cròniques.

La vaga de firmes que tots (professionals i espectadors) hem patit aquests dies, és una decisió consensuada. Molts no hi estan d'acord o no la veuen clara, però com que s'aprova per majoria, tothom la segueix per fer pinya. Si la fem, la fem tots, vaja. Jo no faria mai un acte de rebelia perquè trencaria el consens i perquè seria egoista, seria menystenir la feina d'altres companys.

Dit això, feia dies que tenia ganes de dir què en penso. I un cop passada la campanya, crec que la vaga, després d'aquests anys, ja no té sentit. Quan la vem engegar ja no recordo fa quants anys, era una bona fòrmula de protesta. Molestava els polítics, i en part els segueixen molestant. Però el que està clar és que no ha aconseguit res, més enllà de la notorietat. Més que una vaga, és una queixa. I una queixa reiterativa cansa, és de pesats.

Quan una estratègia fracassa, crec que cal canviar-la. Si els partits ens ignoren, perquè al capdavall segueixen imposant els blocs electorals, si realment ens molesta i volem canviar aquesta imposició, només ens queda donar un cop a la taula. Però l'acte de rebelia l'ha de fer algú de responsabilitat. Jo sóc un periodista més a dins d'un engranatge molt comlpex. Admeto, això sí, que és una opció de risc per la persona que la prengui. I l'únic que puc dir després d'haver protagonitzat aquesta excepció, és que només he rebut comentaris positius. Com que l'excusa era bona, ningú dels que defensen la vaga ha posat el crit al cel, i entre els altres, algú m'ha dit que fins i tot aportava una mica d'aire fresc enmig d'un format tan estàtic, el dels TNs d'aquests dies.

Un ex-càrreg de responsabilitat a TV3 em va dir un dia que la nova Llei de l'Àudio-visual havia deixat les coses més o menys com estaven, que era una decepció... Si volem avançar cap a un format de televisió pública més independent (model BBC), està clar que només ho aconseguirem fent pressió des de dins.

Com a curiositat, dir-vos que havia arribat a pensar en fer una protesta de la protesta. A petita escala, en aquest blog. Pensava posar l'stand up no emès aquí, per aquells que el trobéssiu a faltar. I, ves per on, al final els elements m'ho van posar millor encara.

I una altra curiositat. Potser us haureu fixat que portava una jaqueta negra amb el logotip d'una marca esportiva. En una altra ocasió, vaig fer servir un rotulador negre perquè no es veiés, però després d'algunes rentades el negre és gris i no me n'havia adonat. Sempre he intentat evitar que es veiessin logos de cap mena enlloc, i només puc disculpar-me dient que és una jaqueta pràctica per ocasions tipus "me'n vaig a una illa bombardejada i no sé quan tornaré".

05 de març 2009

Dia de vent

Imatges d'un intent de stand up amb Tiananmen de fons, avui a propòsit de l'Assemblea Nacional. 



És el que passa quan vas amb material lleuger, treballes sol un dia de vent, i no et surt l'stand up a la primera.

Al vent! La cara al vent! ...