Primeres imatges de l'alliberament.Daw Aung San Suu Kyi ja és del tot lliure. Llegeixo al Twitter (no comfirmat) que es va negar a firmar una llibertat amb condicions, i de moment ja ha convocat els seus seguidors per demà a la sèu de la Lliga Nacional per la Democràcia.
Sigui en les condicions que sigui, aquest és un punt d'inflexió, perquè, si les "eleccions" que es van inventar els generals van crear indiferència, la Dama mou masses. Com em deia U Tin U a Rangún, és una icona de la democràcia, i ja es va guanyar el suport i l'amor de la gent quan va guanyar les eleccions del 1990 amb més d'un 80% dels vots.
Coneixem, sobretot, el seu perfil de lluitadora pacífica. Però voldria destacar allò que ha recordat la Zoia Phan en una entrevista a la BBC. Aung San Suu Kyi és, ara per ara, l'única figura capaç d'aconseguir la reconciliació nacional, i d'aglutinar els diferents interessos en aquest país multi-ètnic.
Fa uns mesos, quan vaig entrevistar a Mae Sot diferents líders de grups de l'oposició a l'exili, em van ensenyar l'esborrany de constitució que porten temps definint. Sense aquesta reconciliació, serà una constitució impossible, i els múltiples conflictes entre les ètnies i el govern continuaran.
Amb Suu Kyi al carrer les protestes augmentaran. No en tingueu cap dubte. El que caldrà veure és fins on cedirà la junta militar.
_____
I aquí el comunicat que ha fet el grup musical U2:
There is a cautious joy amongst the campaigners for Aung San Suu Kyi's release. Over the years we have feared for her life, and until Burma's leadership better reflects its people, we should continue to be vigilant in our concern.
For a life denied the basic freedoms, she has lived so vividly in the minds of her people and supporters and accomplished so much. By putting the people of Burmas' interests above her own, she has lived in stark contrast with her oppressors. Her struggle has become a symbol for all humanity, of what we are capable of - best and worst. Her very grace so infuriating to the bully government whose brutish gorging of the country's rich resources have left the people of Burma poor and hungry.
We can only pray that those in the junta who decided on her release will start to see sense and seize this opportunity to begin a genuine dialogue towards democracy. We will know they are serious when they release the other 2,202 prisoners denied a life for the crime of wanting to believe an election result.
2 comentaris:
Sergi, cada cop que m’arriba una notícia d’Aung San Suu Kyi, no se per quin mecanisme, em sembla que és una protagonista d’una història ja ha estat explicada abans. Ho associo amb altres personalitats polítiques asiàtiques dones que esdevingueren també símbols per una part important de la societat dels seus països respectius . Tres noms que em venen al cap de seguida. Benazir Bhutto, Cori Aquino i Indira Gandhi. Dues d’elles, Benazir Bhutto i Indira Gandhi, amb un final tràgic, assassinades per extremistes, amb més o menys confabulació dels seus opositors. Són d’aquelles morts que mai s’acaba de saber qui està al darrera. Però que dolen en la distància, segurament pel que des d’occident intuïm el que van significar pel seu país. La tercera, també ha decés però de mort natural, podent deixar el govern, pels canvis naturals que produeixen els estats democràtics, després d’haver jugat un paper clau en el final de la dictadura d’en Ferdinand Marcos. Les tres van provocar canvis socials i polítics en el seu país. Però també generaren odis i animadversió dels règims als que es varen oposar abans de governar el país.
Aung San Suu Kyi ha estat masses anys d’arrest domiciliari. Però em fa la impressió que la seva alliberació és orquestrada. Aquesta alliberació justament després d’unes eleccions convocades pel règim dictatorial que ocupa el govern birmà. Segurament perquè la situació al país ho demana, o potser perquè, si queda arrestada, la pressió popular fa que el mite creixi. M’agradaria que la seva història no sucumbís al guió que marca la junta militar i acabés com Benazir Bhutto o Indira Gandhi. Espero que la pacifista que porta dins l’ajudi a ser diligent amb el que Birmània (i el món) espera de la seva figura.
A Europa no hem tingut gaires dones líders amb aquest suport popular i aquest carisma, perquè deu ser?
No hi ha dubte que Suu Kyi és estimada per tot el poble.
Sap perfectament que el poder és en mans de la Junta i després de les eleccions tot està molt ben lligat. Crec més en poders econòmics no birmans que posin pals a les rodes que no en la gent de Birmània. De moment mesura molt i molt les seves paraules, i com activista de la no violència, seguirà el seu camí. Té el repte de treure la por de la gent, i dels mateixos soldats, exèrcit que va fundar el seu pare, i els monjos també hi ténen a veure. N'hi han més de 200 a la presó i 40 monges. Dins l'estament budista hi ha diferències i entre l'exèrcit també.
Les institucions internacionals han fet pena i encara la fan. Només parlen, però mai actúen.
Com va escriure Percy Bysshe Shelley, poeta 1792-1822:
Rise like lions after slumber
IN unvanquisable number.
Shake your chains to earth like dew,
Which in sleep has fallen on you.
Ye are many - they are few.
Saalut !
Publica un comentari a l'entrada