TEXT SENSE ACCENTS
Em truca el mestre Jaume Bartroli (sots-cap de la seccio d'Internacional) per fotre'm la bronca per arribar tan just:
- La teva cronica ha entrat pels pels!
- Heu pogut mirar allo del so a l'stand up?
- No, ha arribat tan justa que l'han passada tal com estava.
He acceptat la responsabiitat, perque nomes era meva. I he volgut explicar-li els motius i ho faig aqui tambe...
Avui era el primer dia de rodatge real amb la nova camera, i de muntatge amb el Mac i el Final Cut Pro. Fins aqui tot be. Havia fet proves suficients. O aixo creia... El so de l'stand up semblava que entrava be, pero no estava ben ajustat, perque la camera es tan fina que em queda gran i jo d'aixo n'apenc a base d'errors, no per la logica que aplicaria un bon camera professional. En arribar a l'hotel i escoltar-ho durant el muntatge pensava que ho podia corregir ajustant la configuracio d'audio, pero en grabar l'off, he comprobat que sonava "d'ultratomba", i fins que no he descobert amb proves varies el botonet torracollons que havia de canviar de posicio a la camera, he perdut el temps que m'ha fet treure el fetge per la boca i que m'ha enganxat amb els pixats al ventre. L'off ha acabat sortint, pero l'stand up ja no es podia canviar, clar, perque el fas de dia en un lloc amb gent, un lloc curios o representatiu, i demana una certa preparacio.
He advertit a tothom que el so de l'stand up entrava barrejat, i que ells decidissin. Clar que, si tal com ha arribat s'ha emes, la cosa tenia perill. I tothom ho ha percebut, es clar.
- Be, tranquil, Sergi, que sapigues qe almenys aquesta cronica passara a la historia com la primera del TN en el nou format.
Consol relatiu, i mes quan he sabut que les imatges d'arxiu que han afegit a corre-cuita les han aparegut en 4:3 i no en 16:9. En fi, tot plegat una xapussa. No sabeu pas la "cara" que he perdut, des de la distancia.
Prometo filar mes prim, dema.
7 comentaris:
Ningú no neix ensenyat, la pròxima sortirà millor.
Bona feina.
Felicitats per fer història. Als pioners no se'ls pot demanar que ho facin tot perfecte. Segur que el proper cop ho claves. Salut!
Me encanta este blog en parte porque hace que parezcáis más humanos... y con ello, aún más interesantes. Estás en un país extraño, en una cultura para mi exhótica, con equipo de alta tecnología y te enfrentas a problemas parecidos a los que tenemos los simples mortales en el día a día. Y tienes la valentía de compartirlo. Genial :-)
Gracies pels comentaris. Si sabessiu la que es va armar ahir a la redaccio... Avui, millor. Tot i que encara falta corregir el balanc de blancs.
ei, ahir no vaig veure el TN i no puc opinar però avui he estat pendent de la teva crónica i tinc que dir que la qualitat ha estat molt més bona que les imatges que enviaves amb l'altre càmara :-)
Jajajaja! Sta de puthe mare, nano. Ja se sap que a aquells potentats fanàtics de l'ortodòxia se'ls fot el cul aigua amb les directrius i els manuals d'estil. Que ja hem canviat de segle, recony! Que es preocupin més en preveure i aconsellar. Era necessari que algú fes el pas, i sembla que et pertany figurar com a pioner, al menys a la tele3. I encara millor si hi ha hagut merder, perquè així quan façin aquells pupurris amb imatges del passat, aquesta crònica apareixerà just després del Senyor Bachs. En fi, que em sembla de conya marinera tot plegat, que vols que et digui. I que m'ha fet gràcia.
Fa temps que segueixo les teves cròniques a través dels telenotícies. Ara acabo de descobrir el teu bloc i trobo molt interessant la opció que ens dones de poder conèixer l'altra cara de la notícia
D'altra banda, desconec totalment el món del periodisme i, potser per això, m'ha sobtat que t'hagis de pagar tu el material així com que siguis tu qui filma les imatges. Pensava que tindries un càmera professional treballant amb tu per evitar tots aquests maldecaps afegits al teu ofici de periodista.
Ah, i per cert, moltes felicitats per la teva feina! :-)
Publica un comentari a l'entrada