Escanyar l'ocell

       Via zonaeuropa.com

Recordo una entrevista del meu col.lega Jose Reinoso, corresponsal d'EL PAIS, amb un activista durant els Jocs Olimpics. A proposit de com actua el govern xines amb la dissidencia o sobre les demandes de canvi social, feia una metafora. Era una cosa aixi com "si agafes un ocell amb la ma i no ho fas amb fermesa, l'ocell podra escapar-se, pero si tanques massa el puny, potser l'acabes escanyant."

Es sorprenent veure com n'arriba a estar d'organitzada, la "dissidencia", malgrat la censura i els "judicis exemplars" per "subversio a l'estat", l'acusacio formal amb que normalment es processa a aquells amb idees que no convenen. Es veritat que la gran majoria dels xinesos no ho estan, d'organitzats, i no crec que, en general, es preocupin gaire per assumptes que no creuen que siguin del seu interes. Aixo de la politica es pels politics... O com solia dir el meu avi: "Sergi, tu escolta'm. Fes sempre el que vulguis, pero no et fiquis mai en merders. Fuig dels probemes." Comprensible, per algu que havia lluitat a tots dos bandols durant la guerra civil i que s'havia passat tota la vida treballant perque els seus fills tinguessin un bon futur. Com per a molts xinesos, que, podent participar d'aquest gran creixement actual, ficar-se alla on no els demanen es una temeritat. 

Pero el que els ultims anys he percebut es que, quan els problemes truquen a la porta de casa de xinesos corrents que fins aleshores pensaven aixi, els canvia el mon, i s'impliquen en causes impossibles amb mes temeritat de la que mai hauriem imaginat. Alguns, fins i tot, es converteixen en activistes, com Zhao Lianhai, de qui ja he parlat abans aqui, i que veig que segueix detingut des de dies abans de la visita d'Obama a Pequin.

Zhao es un d'aquests que, per email, Skype, Twitter o webs que emigren de servidor en servidor per sortejar la censura, multipliquen el seu activisme perfectament conscients que ja han trencat els limits, o com deia un col.lega fa uns dies, que saben que acabaran a preso, que "s'immolen i acabaran com a martirs si algun dia tot aixo canvia".

I tornant a la metafora, sembla que l'ocell escanyat el dia de la sentencia a Liu Xiaobo esta tenint consequencies en l'unic punt del territori xines on hi queda consciencia ideologica de lliure eleccio, Hong Kong. La manifestacio d'ahir davant de l'oficina de representacio del govern central n'es un exemple, com recull l'article d'un dels millors blogs d'informacio independent sobre la Xina, East South West North, d'on tambe penjo aqui aquest video. Atencio a la imatge de manifestants cremant una bandera roja amb la fals i el martell.

De Hong Kong tambe ens arriba una "postal nadalenca" amb totes les cares de represaliats. Alguns d'ells, personatges que he entrevistat els ultims anys i sobre els quals hi penso sovint, com Hu Jia. 

Coincidencies... Avui he entrevistat un fotograf i documentalista que havia respost a la meva oferta de feina. Un noi que forma part d'aquest "cercle" (el concepte es dels serveis secrets), i que, un cop mes, m'ha fet veure com de diferents son les visions d'aquells que s'informen amb fonts multiples, i aquells que nomes poden o volen fer-ho amb fonts oficials. 

Per aixo, el control. Perque ens trobem en l'era de la informacio, com ens recordava el molt recomanable "://00-09", la visio d'una decada de TV3, dirigit per l'incasable Jaume Bartroli, mestre i amic.

I, si, segueixo buscant ajudant. Tres en nomes dos mesos. Pero la cosa promet. Hi ha gent molt interessant.