Tot el que volies saber sobre el "cas Google" i que no garanteixo que et quedi del tot clar

De Wired ens arriba que, en plena incertesa sobre que fara Google a la Xina, una emprenedora de Henan no ha perdut el temps i ha tret sense vergonya el seu nou buscador Goojje. Una marca que juga a despistar, ja que jie vol dir germana gran, mentre el ge de Guge (la pronuncia de la marca Google en xines) vol dir germa gran. Sobre el logo, un clon del "germa gran" nomes dir-vos que tambe incorpora la petjada del principal buscador xines, Baidu. Aquest es un cas anecdotic, pero ens serveix igualment per comprovar que les coses, a la Xina, senzillament es fan diferent. 

Deia en Rafael Poch en els seus memorables articles sobre l'actualitat xinesa que aquesta civilitzacio, tal vegada cohetania dels grecs o dels mesopotamis, tenia ua gran capacitat de supervivencia. Que la Xina era aleshores mes o menys la mateixa Xina que ara, en termes geografics, i que aquest era el seu gran merit, haver-se sabut adaptar i sobreviure quan els altres s'havien desdibuixat o directament havien desaparegut del mapa. 

En plena Revolucio de la Informacio, la Xina te davant seu un nou repte o amenaca, i es en aquest punt d'inflexio on no ens para de despistar. Perque es veritat que hi ha censura, pero tambe que no segueix un patro concret, i que les mateixes autoritats no tenen del tot clar on son els limits de la llibertat d'informacio o, si voleu, de navegacio. En aquest sentit, val la pena llegir l'informe del observatori de la comunicacio de la Universitat de Hong Kong. 

Avui, les grans corporacions de la informacio ens aporten solucions practiques i gadgets que ens fan la vida molt mes facil. Tambe podriem discutir si aixo es aixi o es el que ens agrada pensar. Jo crec que aixi es. I es obvi que disposar d'un compte a Gmail del tot de franc (qui paga avui per tenir un compte de correu privat?), d'un pou de gigabytes sense fons a Youtube o trucar per Skype per quatre duros te una contrapartida. El negoci es deixar que estudiin al detall les nostres conductes o opinions. Mentrestant, fem veure que no passa res, tot i que a comencen a sovintejar les entrevistes a experts que parlen dels numerati, per exemple. Que en principi sembla com si parlessim de masons o de templaris, pero que no son mes que estudiosos d'aquesta muntanya de dades que sabem que tenen molt de valor.

I aixo, aplicat a la Xina, adquireix dimensions de seguretat nacional. Igual que ho son, per descomptat, pels Estats Units, que davant de l'ultim atac cibernetic, van posar el crit al cel per boca del propi president Obama i de la secretaria d'Estat Clinton. Tot plegat, perque uns hackers xinesos havien entrar en uns comptes de correu d'activistes i periodistes. Companys, som ingenus, pero tampoc tant. Sabem des de fa temps que ens miren el correu tant com volen. 'Crackejar' un password es mes vell que l'anar a peu. No m'agrada defensar aquells que fan bandera de la censura, pero he de dir, en favor del govern xines, que estic d'acord amb allo que els ultims dies han respost: "nosaltres tambe som victimes dels atacs cibernetics". Per descomptat! Que es que els americans ens volen fer creure que no ho fan, aixo? Mireu, sino, aquest informe sobre seguretat a internet. Molt soroll per no res.

I aleshores sorgeix la gran incognita. No res? Que ha passat, realment? I mes encara: per que Google ha amagat en deixar el mercat xines, pero despres de tirar la pedra ha amagat la ma?Primer van dir-ho en un comunicat oficial, mentre desbloquejaven la censura que fins aleshores tambe havien perpetrat activament com a penyora per treure un pessic del pastis xines. Despres van donar entrades gratis als seus empleats per veure Avatar, com si els donessin vacances. Despres han dit que no ho tenen clar. Alguns han dit que les coses no els havien anat com volien, que no deurien tenir prou negoci. Pero aixo costa de creure, perque a diferencia d'altres formules (Kaixin ha desbancat el Facebook, lapidat per la censura), Google es el principal buscador tambe a la Xina. 

I doncs, que ha passat? No soc un illuminato, pero m'inclino a pensar que tot ha estat una rabieta perque, a diferencia del que passa a Silicon Valley, la Xina juga en una altra dimensio. M'explico...

A la Xina, les portes son obertes per a tothom. Pero les normes, les posa el govern xines. Es mes, ara, fins i tot, posa les normes mes enlla de les seves fronteres, o influencia, a nivell internacional, en una nova manera de fer les coses. O, com em deia l'altre dia en Joan Roura (sots-cap de la Seccio d'Internacional a TV3): "han demostrat que hi ha una altra manera de fer les coses i tothom esta acollonit." Nomes aixi s'enten, per exemple, que surtin noticies absurdes com la suposada retirada dels cinemes d'Avatar "perque incita a la revolucio". Carnassa de titular, pero una collonada, com deia el mestre Tresserras quan encara no era conseller. 

De manera que Google arriba a la Xina. Abaixa el cap quan la Xina li demana fer bondat. Mira a un altre costat quan la critiquen per aixo mentre es frega les mans comptant els yuans qua podra guanyar. I quan les coses no encaixen o quan es pensa que esta en condicions d'imposar criteris, els altres li fan una jugada 'exemplificant', un atac de hackers. Una tocada de collons, vaja. I Google respon amb la foto dels tancs a Tiananmen, una altra tocada de collons. Veient que, al cap d'uns dies no passa res, la Clinton demana explicacions, i Obama fa el mateix per motius de pes. El primer motiu, coherencia de discurs. El segon, de molt mes pes, que Google va ser un dels seus principals contribuents en campanya electoral. Mes detalls en aquest article al NYT, o en aquest bloc.

Abans era la Shell. Ara es Google.

Uns i altres ens han despistat amb la bandera de la llibertat d'expressio, deixant l'autentica disputa pels despatxos. El regateig de com actuara Google a la Xina no es tan diferent a quines contrapartides tindra el contracte d'Airbus per a Franca o Alemanya, o, en un pla mes familiar, els sopars amb ganbeis inacabables d'un comerciant de raspalls de dents a Yiwu. En efecte, aqui les coses es fan diferents perque els xinesos si que poden decidir com les fan. 

I ara, sense micros, parlem?

Pero, tornant a la teoria illuminata, que va passar? Jo crec que el mateix que ha passat a tot arreu. I especialment als Estats Units i a Alemanya, tot i que les formes son diferents. I parlo del pollastre que Google ha muntat amb la digitalitzacio de llibres, la seva Gran Biblioteca Virtual. Un negoci gegant i descarat que ha topat amb la legislacio de la propietat intel.lectual i amb els lobbies editorials. Crec que l'han fet malament, que els sortira millor a Apple, amb acords concrets amb els Hachette, Penguin i companyia, i no escanejant tot allo que et plagui. Els llibres no son mp3, i mes si els poses a la teva web. 

I, esta clar, a la Xina tambe hi ha escriptors, i tambe hi ha lobbies que els protegeixen. Xinhua i el Diari del Poble informaven sobre la demanda per la copia d'uns 18.000 llibres d'uns 500 escriptors xinesos, contra la qual Google va bloquejar la seva seccio de llibres a la seva web xinesa, en aparent represalia. No s'enten el "cas Google" obviant aquesta disputa, que primer la premsa va publicar abastament, pero que dies despres, en plena dialectica sobre la llibertat d'informacio, ningu -m'hi incloc, coses de la immediatesa televisiva- va ser capac de situar. Val la pena recordar el debat en aquest article de The Times, que recorda tambe les pressions de Washington per contentar els seus aliats i que fa mes comprensible el seu discurs en relacio als ciberatacs. 

Despres de l'enrabiada, Google i la Xina tornen a negociar, com ho havien fet abans, i com tambe ho fa l'empresa en altres paisos. Es facil criticar la Xina per censurar. I a mi em fot molt que censurin, creieu-me. Pero es la nostra responsabilitat mirar una mica mes enlla i explicar (i no dic justificar) que ells tambe estan protegint els seus interessos.