06 d’octubre 2009

Replica i retirada

http://www.tv3.cat/videos/1524869

http://www.tv3.cat/videos/1523989

http://www.tv3.cat/videos/1523489

Padang
Dimarts, mitjanit


Soc a l'aeroport de Padang, dotze hores abans de la sortida del meu vol. Avui, mentre estava muntant la cronica a l'habitacio de l'hotel Inna Muara, he sentit una replica de 5.1. Tot l'edifici s'ha mogut. He sortit tan rapid com he pogut, he deixat els tastos alla, i he arribat fins a la recepcio. Tothom era al carrer.

Ni tansols l'any passat a Sichuan, amb tantes repliques que hi va haver, havia viscut una cosa aixi. I si aixo passa el dia despres que els de Metges Sense Fronteres et diguin que ells mai s'allotgen en un edifici sempre que van a una zona afectada per un terratremol, i en un hotel que el dia del terratremol va quedar mig ensorrat, comprendreu que l'opcio mes assenyada era tocar el dos. Ens han dit que dema al mati hi hauria un transit de bojos per arribar a l'aeroport, aixi que hem aprofitat l'avinentesa per arribar a l'aeroport tan d'hora.

Fa uns moments, quan ja em disposava a dormir (al terra, a la part exterior de la zona d'arribades, ja que son mes de les dotze de la nit i l'aeroport es tancat) em truquen de TV3: els audios de la cronica no han arribat be, ncessiten que els els torni a passar. Ho he provat pel mobil. Res. En una oficina m'han dit que tenien un modem USB i m'han ajudat. No hi havia connexio! Ho donava per perdut, quan finalment ha arribat una mica de senyal, i he enviat l'arxiu amb la veu en off. No se ni si ho hauran aprofitat...

Avui, a mes, he perdut un satel.lit (no m'havia passat mai) perque el portatil em dona un error en exportar les imatges que no se com resoldre. Pero ja el mirare quan arribi a Pequin.

El cas es que l'estres, fins i tot en aquestes ultimes hores, resumeix un viatge de bojos. Un altre.

Un cop mes, deixo Indonesia amb una sensacio estranya. Aquell cop al juliol, perque volava cap a Urumqi. Aquest cop, perque el terratremol ja no es noticia. Pero aquesta gent esta amb el cul a l'aire, i la historia post-terratremol continuara per a ells. Sense casa, sense medicaments, sense menjar ni aigua, sense electricitat. En passar per les que son a peu de carretera, vem fixar-nos en els missatges en angles que escrivien en trocos de cartro: "Please, help us, we are very hungry". Em consola saber que hi ha cooperants com els de MSF que s'hi quedaran unes setmanes i que compensen el nostre oblit informatiu, altrament inevitable pels que ens dediquem a les "news", les noves.

Penso en la gent que ha agonitzat sota la runa, enviant missatges d'auxili pel mobil. Quedara algu viu? Pregunta incomoda que tothom respon amb un "ja no hi ha possibilitats". Pero l'especulacio es inevitable, i la imatge d'algu soterrat que sap que morira i no pot ni suicidar-se es esgarrifant. Fa un moment, hem vist per televisio unes imatges de les cameresde seguretat de l'hotel Ambacang, del moment del terratremol, amb tots els clients i empleats evaquant l'edifici. Quants d'aquells van arribar al carrer?

Enviada l'ulima cronica, he passat un cop mes per davant de l'Ambacang, intentant retenir aquella imatge i aillar-la de la resta, de l'estres per arribar a l'hora d'enviament, de la replica i l'angoixa de tornar-ne a patir, i de la fortor de descomposicio dels cossos. Retenir-la perque saps que d'aqui a uns anys tot aixo haura estat una serie de noticies mes, s'explicaran anecdotes, i tu no vols que sigui nomes aixo, potser perque alla baix es ple de morts i et ve la necessitat de dedicar-los un ultim pensament, una mostra de respecte.

Em venien ganes de quedar-m'hi uns dies mes, a Sumatra, pero no puc mes, estic esgotat, i aixo que nomes han estat quatre dies. Haurem de deixar-ho per un altre moment. Tornare a Sumatra i tornare a veure aquesta gent encantadora i aquest paisatge de pel.licula.

.........

Jakarta
Dimecres, migdia


Aixo ho escrivia fa unes hores, abans de dormir al terra de l'aeroport. Ara soc en una habitacio d'hotel de transit a l'aeroport de Jakarta i dema aribo a Pequin.

5 comentaris:

Teresa ha dit...

Llegeixo l'ultim al teu bloc.Com amb altres situacions hem sembla imposible que podem seguir amb la nostra vida com si tal cosa. Com si nomes hi haguesin les nostres petites vides i les nostres petites miseries. El teu sentir hem reconforta. Encara hi han persones que amb molt de coratje fan que no ens siguin indiferents les desgracies d'altres. Gracies Sergi

kweilan ha dit...

Terrible crònica sobre el post-terratrèmol i l'oblit en què cauran totes aquelles persones,esperem que només sigui informatiu i que les ONG i el seu govern rebin els ajuts que calguin per tirar endavant.

Roger ha dit...

He sentit que diversos països envien ajuda humanitària (bé, segurament com passa sovint en realitat deuen ser préstecs...), la Xina també està enviant ajuda? Curiosament no ho he trobat enlloc.

Asimetrich ha dit...

Molt colpidora aquesta experiència. Gràcies per compartir-la, de vegades diuen més narracions com aquesta que les imatges que veiem als informatius.

Sergi Vicente ha dit...

Roger,
No ho sé, sincerament. Allà no estàvem gaire al corrent de la foto gran, sinó dels detalls sobre el terreny. Però la Xina és un dels principals contribuients en programes d'ajuda de Nacions Unides, i vaig veure alguna tenda xinesa, d'aquelles blanques, per exemple.