Vinc del sopar al restaurant de l'hotel. Si, vem trobar un hotel! Compartim habitacio el meu germa Roger, la periodista d'ETB i jo. N va ser facil i pensavem que teniem sort, pero despres de la conversa amb Joan Carles Tomasi, de Metges Sense Fronteres (han arribat avui), estem tots una mica inquiets. El seu protocol es no allotjar-se mai a un hotel. Entre parets, per entendre-'ns. Han muntat una mena de dormitori en un garatge, on hi ha parets de fusta i sostre metal.lic prim.
En principi, la meva feina aqui ha acabat i aquesta hauria de ser la ultima nit a PAdang. Espero a dema per comfirmar.
2 comentaris:
Felicitats per les cròniques que segueixo per tv3 i llegint-te al bloc me n'adono més encara de les dificultats amb què t'has trobat. Deu ser difícil fer aquesta feina rodejat de tanta desolació.
la teva imatge, ahir, enmig de la destrossa, amb la samarreta xopa i bruta ho deia tot. Em feies patir i tot, mirant-te al videowall. Gràcies per l'esforç! Les cròniques i els directes tornen a convertir-te i convertir-nos en referència en un escenari dificilíssim. Bona tornada, company. Joan Carles
Publica un comentari a l'entrada