29 d’octubre 2009

Feines de risc II

Sento ser tan previsible, però avui toca parlar de corrupció...

L'altre dia Manuela de Madre se sentia consternada. Clar, que al teu successor l'empresonin per corrupte deu fer mal. Ja em perdonarà la De Madre, però jo he de dir que m'ho estic passant d'allò més bé. Suposo que hi ajuda allò de la distància física que alhora fa de filtre emocional.

Aquell senyor gras del cabell blanc.

D'entrada, m'ha descol·locat força la imatge, ara emmanillat, d'aquell senyor gras de cabell blanc amb qui fa uns anys vaig coincidir en un míting de CIU a Sant Feliu de Guíxols. (Aleshores seguia tots els partits polítics per un treball de Comunicació de Masses encarregat pel professor Eugeni Giralt, a qui havíem de lliurar material electoral com paperetes i pòsters, i qui, pel que llegeixo, segueix enfeinat en col·leccionar tota mena de parafernàlia.) En tinc un record vague de l'Alavedra. Però recordo perfectament que em va sorprendre que aquell peix gros parlés amb un estudiant de periodisme, amb un to molt afable, tot sigui dit.

I no em confongueu, no gaudeixo veient aquest home i els altres imputats emmanillats. Gaudeixo en comprovar, primer, que els mecanismes de control que donàvem per fets eren més aviat de mantega, i després, i sobretot, perquè la justícia ens ha permès que ho coneguem a temps. Gaubança no perquè el sistema no funcioni, sinó perquè així ens ho feien creure. Això és un toc d'atenció per a tots: pels que se suposa que ens han de servir i pels que se suposa que han de vigilar que no robin, inclosos nosaltres, els periodistes. Quina gran oportunitat per fer periodisme de debò, l'autèntic periodisme d'investigació!

Bo i Hu. Who is bo?

I tornant a les comparacions que exigeix el blog, comprovem un cop més com avui no estem per donar lliçons de transparència a ningú. I més quan a la Xina n'hi ha que darrerament s'ho prenen molt seriosament, com l'intrèpid Bo Xilai, secretari del Partit a la municipalitat de Chongqing. Ara mateix està enfeinadíssim desmuntant una xarxa mafiosa que operava impune en connivència amb alts funcionaris, inclòs el número dos de la policia d'aquella ciutat. M'il·lusiona que el Sr. Bo sigui notícia perquè ha trencat l'acord tàcit entre les màfies locals i molts governs locals i figures polítiques nacionals que en part han fet carrera gràcies a aquest acord. Si us interessa el tema, és molt interessant l'anàl·lisi d'aquest article en anglès.

1 comentari:

Anònim ha dit...

molt interessant, aquest article de liang jing, encara que no he pogut contrastar amb altres informacions, crec que ha fet una anàlisis i unhipotesis coherents per aquest moments.

得不到胡锦涛的支持,他必须靠广大民意的支持!

Aquesta frase em fa patir molt. aquesta notícia potser interpretat des de punt de vista molt diferent.
per una banda, si arriba a tenir suport popular, i està desmuntant xarxes mafioses, quin mal n' hi ha... pero per l'altre banda, a vegades una arbre et fa tapar l'ull de tot un bosc sencer.

la intenció de boxilai sembla ser una altre, està enviant un missatge als meembres de poliburó. Es més, des de que va ser apartat per wen i hu, enviant.lo a chongquing, sembla que bo xilai no vol rendirse, les seves formes actuar sembla tenir intencions indirectes i desafiaments politics per entrar a la copula mes poderosa del partit comunista xinès.


m'agradaria veure finalment com acabarà tot aixo, si xijingping sera el proxim president xines, el nominament de boxilai al organ més poderos del pais...

son hipotesis que poden arribar a ser fets en el proxim canvi de govern a xina.

posdata: el millor gobernador no es aquell que vol destacar per se millor gobernador, sino lo que fa deng xiaoping i les seves 4 famoses frases.u