25 de juliol 2009

Matahari pagi

L'últim dia, l'últim matí a Gili Meno abans de pujar a la barca en el camí de tornada de vacances, un cambrer ens va explicar què volia dir aquella frase que sonava a la ràdio: matahari pagi. Mata, l'ull; hari, el sol; pagi, aixecar-se. L'ull del dia es desperta. Era la sortida del sol. Un sol intens que ens va acompanyar en aquestes vacances breus però relaxants.

Torno a ser a Pequín, on el sol és més tímid i s'amaga entre allò que alguns anomenen boira i els altres contaminació.

Feixuc, maldestre, sense l'habilitat d'aquell que per uns dies ha sabut el·ludir la rutina de teclejar i clicar el ratolí. Navego per internet i topo amb una notícia refrescant. El meu company Carles Prats, fins fa poc a Brussel·les i ex de París, presentarà a partir de setembre el TNM. I sense oblidar el Dani Bramon, nou editor del TNM. Pels no avesats en la matèria, l'editor és el que fa i desfà, ordena les notícies, coordina, es baralla amb els caps de secció,... I en Dani és un crack en la seva feina, així que deixeu que presumeixi de company de promoció.

Carles Prats, impecable.

No és en Clooney, és en Bramon.

Surt el sol també a Barcelona, amb un nou cicle per al Xavi Coral, un grandíssim professional de la pantalla que segur que tenia ganes d'emprendre noves aventures després de tants anys -mai millor dit- donant la cara.

Xavier Coral, què prepares?

Companys que aprecio i que, un cop més, em recorden que, de moment, Pequín no té data de caducitat. I penso aleshores en les vegades que he pensat "i després de Pequín, què?", o en tota aquella gent que m'ha insinuat que voldrien estar fent la meva feina, o en les propostes a la Wang Can per canviar Pequín per Hong Kong o Singapore. Ara que, no sé què seria més difícil, si convèncer-la a ella o convèncer Direcció.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Està clar, convèncer-la a ella.....és dona....

Ivan

Ferran ha dit...

Noi, els canvis són la sal de la vida. Quan arribin, que siguin a fi de bé...

Salut.

Sergi Vicente ha dit...

Records, Ferran. He vist que ja no ets a Berlín. Com prova el Maresme?

Mireia ha dit...

Hola Sergi, he llegit aquesta notícia i volia saber què en saps tu: http://www.cbc.ca/world/story/2009/07/29/uighurs-china-riots029.html. (suposo que no molt més, però és per contrastar informació, ja que la desaparició de 10000 persones no és poca cosa).

Gràcies!

Mireia

Sergi Vicente ha dit...

Sí, ho he vist, Mireia. És la versió de l'exili uigur. 10.000 desapareguts seria molta gent. Però no, jo no puc saber res. No sé ni com els han calcul.lat. Encara és hora que tots els que parlen de xifres, posin llistes amb noms i cognoms, i números de carnet d'identitat. Aleshores els creuré, es diguin Rebiya Kadeer o es digui govern xinès.

Ferran ha dit...

Tot bé pel Maresme, Sergi: a prop de Barcelona, ben comunicat, visc gairebé literalment sobre el mar... però em falta Berlin. Objectiu a mig termini? Viure entre Catalunya i Berlin; ja veurem...

Salut!