14 de juliol 2009

Crònica sobre Madina Ahtam i la manifestació de divendres





Parlava l'altre dia sobre el punt de vista. I vaig oblidar d'incloure una reflexió important. I és que, tenint en compte que vaig arribar dijous, ja tard, no vaig centrar-me en els fets de la revolta, sinó en intentar explicar les causes i les possibles conseqüències. En tot cas, i sense estar molt al corrent de com va tractar TV3 aquelles informacions (de diumenge a dimecres) vull evitar malentesos i que aquest es presenti com un conflicte entre bons i dolents. Intento no jutjar, sinó presentar els fets. I en el resultat, en la violència, avui ploren els seus morts tant famílies uigurs com famílies han. El que Urumqi va viure diumenge deuria ser esgarrifós, terrorífic, i si bé segurament ens falten detalls (184 morts segons el balanç oficial, d'ells més de 130 d'ètnia han), el que està clar és que en el descontrol, els morts van caure per tots costats, sense oblidar que també n'hi ha d'altres ètnies.

2 comentaris:

Llon ha dit...

Stia puta! Quins fills de...
Tot i que no hi ha imatges de violència explícita, fa posar la pell de gallina. La dona aquella... El que deu haver passat per allà.

Landayo ha dit...

Vaig veure la crónica pel TN i em posar els pels de punta....
Crec que el rerafons del conflicte el crea el propi govern xinès fomentant les diferencies (privilegis) entre les dues etnies en comptes d'intentar que convisquin plegades.