Tibet, primer dia

No em fa il.lusio arribar a Lhassa. I no perque no tingui ganes d'explicar coses despres del merder que hi ha hagut els ultims dos anys. Es pel mal d'altura. I no crec que sigui el Buda castigant-me per la lleugeresa d'alguns dels meus comentaris. Ja em va passar el 2005, en viatge organitzat, i el 2006, a la provincia de Qinghai. Aquest cop he seguit el consell dels metges i em moc a pas de tortuga, ja que diuen que els dos primers dies son critics i que qualsevol sobreesforc es paga car.

Pero anem al gra. Lhassa segueix sent el que era el 2005, un parc tematic on els tibetans fan de comparsa pels turistes. Aquest cop amb vigies als edificis de la placa del Jokhang, i un monjo que diu que els que es van queixar davant la premsa estrangera l'any passat ("no tenim llibertat!", recordeu?) eren quatre gats i, sobretot, eren joves que s'havien deixat influenciar pels rumors. Ha dit que segueixen aqui, pero quan hem demanat per veure'ls, ens han dit que en aquell moment estaven estudiant les escriptures. Vaja...

El personal tibeta que ens acompanya sembla interessant. Aviam si tinc una estona amb la guia i em diu res "off the record", res que pugui aprofitar. Perque en aquests viatges "a mida" (a mida del govern, clar), hi ha poc espai per la improvisacio. De moment, la visita llampec al monestir de Jokhang, i un sopar a l'Hotel Himalaya amb actuacio tipus "coros y danzas" dels nostres tietans felicos, amb musica remixada i tradicions ellaunades en un recinte interior per turistes amb un gran poster del Potala de fons.

Creuo els dits perque aquesta nit no m'exploti el cap i pugui estar fresc per treure partit d'aquesta oportunitat, el primer viatge per premsa estrangera des del 50e. aniversari de l'exili del Dalai Lama.