Entrevista a Woeser

Tercera entrega (i espero que no sigui l'última) del meu intercanvi amb l'escriptora Woeser. Avui l'he entrevistada i demà la treuré en l'última crònica de la sèrie del Tibet. Avui, de fet, ja he aprofitat un insert per completar la crònica referida a l'aspecte econòmic.

Woeser és encantadora i molt humil. Res a veure, vaja, amb aquella imatge que fa uns dies havia projectat en aquest bloc. A més de la carta que li vaig adreçar, un cop de mà des de Barcelona ha acabat d'aclarir els malentesos i realment ha valgut la pena. Sobretot perquè, com deia anteriorment, Woeser és l'única escriptora tibetana (dels que no estan a l'exili) que gosa escriure o parlar dels problemes del Tibet.

Filla d'un dels integrants de la primera divisió de tibetans de l'exèrcit roig, i educada en els valors del comunisme "salvador", Woeser és una pedra a la sabata del Partit. "Deuen estar molt decebuts amb tu", li he dit.

La van fer fora de la feina (era periodista) per publicar les seves idees. "S'ho van pensar molt", em confessava. I avui escriu un bloc que ja ha hagut de traslladar vàries vegades de servidor a causa de la censura i dels atacs dels pirates informàtics, que hi van penjar una gran bandera roja i proclames nacionalistes. La tarja que m'ha donat, per cert, guarda la foto d'aquella intrusió cibernètica. Quina millor senyal identitària!

Penjo algunes de les històries ja disponibles...