Tornada del Tibet i lectura atenta de Woeser

Acabo de tornar del Tibet, on els 3 dies i mig han passat volant i on l'agenda apretadíssima m'ha brindat un material interessant però que necessito processar per evitar partidismes.

I la primera feina, obligada, era acabar el llibre de Tsering Woeser El Tibet trenca el seu silenci, que si bé no m'ha sorprès en quant a contingut, sí que m'ha retornat, per contrast amb la propaganda xinesa, a la independència necessària per afrontar feines periodístiques delicades. I el Tibet n'és una, perquè la falta d'informacions independents, la impossibilitat de parlar amb qui vulguis, quan i on vulguis, fa que hagis d'anar, més que mai, amb peus de plom amb el text d'una notícia.

I a l'avió, llegint (devorant) a Woeser, com molts dels seus personatges (reals) que apareixen al llibre, he abaixat el cap, i he sentit certa vergonya. Vergonya per haver estat injust amb ella, per haver-me desfogat en aquest bloc perquè no va acceptar la meva entrevista. Jo la tractava de nen emprenyat, amb la lògica a favor, però amb un to que em posava al mateix nivell.

Però aquest nen que aquell dia també es va emprenyar avui t'estén la seva mà conciliadora, perquè entre tu i jo hi ha una gran diferència. Jo tinc passaport i puc viatjar on vulgui, jo puc dir el que em plagui que no seré censurat, ni em sotmetran a arrest domiciliari, ni uns pirates informàtics atacaran el meu bloc i s'infiltraran al meu Skype i es faran passar per mi posant en perill els meus contactes. I si bé he sofert la vigilància policial d'aprop durant aquests sis anys com a periodista a la Xina, jo sóc com un d'aquells occidentals que passegen amb la confiança de la llibertat com aquells que passàven pel Saite. I tot això no ho vaig tenir en compte aquell dia de tossuderia i orgull.

El motiu de la meva decepció segueix intacte, això sí. No sóc culpable que altres manipulin les meves paraules i confio que, algú com tu, que sap ben bé de què parlo, pugui obrir-me la porta de casa per a una entrevista. Després de llegir el teu llibre amb atenció, em guardo per la conversa que estic segur que algun dia tindrem els comentaris sobre els teus testimonis tibetans. I ho faig per mantenir la independència que tu, en principi, desconfies que tingui. Perquè ningú pugui pensar, com tu amb la teva resposta, que sóc pro-xinès o pro-tibetà. Tinc la consciència tranquil·la, però em molesta i m'ho prenc com un insult a la meva feina. Malgrat tot, no puc amagar la meva comprensió i simpatia cap a tu, per un valor que compartim, la llibertat d'expressió.