13 de febrer 2009

Dos dits de front

Entrevista en una cafeteria amb una noia que podria fer pràctiques a l'oficina, feina no remunerada a canvi de guanyar experiència, i que alliberaria la meva ajudant d'algunes funcions. Als cinc minuts m'adono que no serveix per això i li explico amb sinceritat i educació els meus arguments, per intentar ajudar-la. Però la meva franquesa és massa per a una adolescent immadura i probablement sobreprotegida com la majoria dels xinesos de ciutat d'aquesta generació (especialment els de Pequín), i se li humitegen els ulls. Intento ser amable i dir-li que, bé, podríem provar que vingués un mes i que la falta de preparació sempre es pot suplir amb dedicació i voluntat. Mentre parlo, per dins una veueta em diu "no fiquis algú així a casa que més aviat et donarà problemes". Però ella tampoc m'entén perquè el seu anglès no dóna per més. 

Pago el cafè. Ella segueix allà plantada. Intento ser atent i li demano si vol dir-me alguna cosa. Li dic tot seguit que es prengui el seu cafè, que es relaxi, i que em disculpi si els estrangers som a vegades massa directes, però que ho faig perquè en un futur afronti les entrevistes amb més garanties. 

-Per exemple, Jasmine, no pot ser que el curriculum digui que el teu nivell d'anglès és 'excel·lent' i que per telèfon acabem parlant en xinès, o que parles espanyol 'good' i que si et parlo en espanyol no en cacis ni una.

Però segueix allà, com esperant els esdeveniments. Així que, vençut, li dic que em disculpi però que d'aquí a una estona m'he de trobar amb un amic. I com que no reacciona i tampoc la vull fer plorar li dic que he d'escriure uns missatges pel mòbil, aviam si s'adona que l'entrevista s'ha acabat. Però res. Així que insisteixo i li cedeixo de nou la paraula. Es disposa a parlar. El seu llavi inferior tremola i em diu que sí, que m'ha de dir una cosa:

-He consultat els teus videos a Youtube i crec que no representen bé la societat xinesa.
-I beg your pardon?
-Sí, i he enviat els links a amics meus i estan d'acord en que són... ehmm... ofensius. 
-De quin video en concret parles?
-Per exemple, el de Li Si*, un peticionari.
-M'estàs dient que millor tapar-li a la boca a aquells l'opinió dels quals no ens agrada o no convé mostrar? 
-Però és que no representen bé...

Se m'ha acabat la paciència.

-Aviam, xata. Et cito per a una entrevista informal i, insatisfeta perquè has vist que no et donaré aquesta oportunitat, em deixes anar que primer m'has sotmès a un escrutini. Que, com que no tens opinió pròpia, has hagut de demanar consell als teus amics per internet, aviam què en pensen, de mi. No llegeixes ni els diaris, no saps quina és la realitat del teu propi país i, a sobre, et prens la llibertat de jutjar la meva feina. No, maca, ara el que s'ha ofès sóc jo! Fes el favor de marxar, si us plau. 

(* resum en anglès al costat del vídeo)

3 comentaris:

Francesc ha dit...

Hola Sergi,

En un país on no hi ha llibertat d'expressió ni d'informació, on moltes de les teves feines segur que no serien mai emeses per cap mitjà de comunicació xinès, si algú com la noieta aquesta pot veure els teus vídeos per Internet, i amb poc o molt criteri pot jutjar-te, no tens por que algú amb més criteri, o amb el mateix, o fins hi tot menys criteri (la qual cosa pot ser més perillosa encara), i amb males intencions, pugui fer-ho també?

Gràcies per posar llum en aquell país, i mostrar-nos-el lliurement i sense els tòpics que sempre acompanyen la xina...

Ferran ha dit...

Deu n'hi do, la història de l'home del vídeo. Com n'és d'evident que les misèries humanes estan per sobre dels règims polítics, que són pertot malgrat que alguns pretenguin fer creure que són immaculats, com els dirigents xinesos. És ridícul.

I deu n'hi do també la noia de l'entrevista. Això dels CV exagerats fins a la paranoia... sembla mentida que qui ho fa no se n'adoni que hi té molt més a perdre que a guanyar. Vaja joia, la Jasmine!

Sergi Vicente ha dit...

És un d'aquells posts-vòmits, o, com deia un col·lega, només volia deixar la meva "cagadeta", suposo que per alliberar-me del cop baix de la candidata. Gràcies, companys, per la comprensió, ha ha