04 de febrer 2009

Maltractem la llengua

Quan un filòleg em va citar al seu bloc per haver dit tormenta enlloc de tempesta he de reconèixer que em va envair aquella vergonya que els xinesos expliquen gràficament com diulian o "pedre la cara". Alguna altra de grossa n'he deixat anar, tant a TV3 com durant els dos anys i mig que vaig treballar al 'Catalunya Avui' de TVE. En alguna connexió en directe, recordo haver dit manegar les cireres enlloc de remenar-les, per citar-ne una de les toves. 

L'important és que precisament me'n recordo. Per això mateix, perquè no em deixen indiferents els errors propis i perquè considero que els informadors (i especialment els que treballem en mitjans de comunicació públics) tenim una gran responsabilitat com a vehiculadors de la llengua, m'afegeixo a les crítiques, o més aviat diria al desencant per com maltractem la llengua. 

A l'última convocatòria de TV3 per contractar redactors (el 2001), les proves de català escrit feien, amb el test d'actualitat, de garbellada inicial. Els candidats queien com a mosques. Avui, quan parles amb els lingüistes de la casa la sensació és que, tot i que hi ha un llibre d'estil i unes normes clares, tot i que ells estan disponibles a quelsevol hora (i dono fe que responen sempre amb rapidesa), i tot i que no tinc cap dubte que "els de dalt" no es prenen el problema amb lleugeresa, molts professionals tendim a relaxar-nos, a l'auto-complaença, a una falta d'exigència professional com si explicar històries fos l'única cosa important.

Podríem prendre'ns alguns barbarismes com a evolució natural de la llengua, com a símptoma de modernitat, com el que passa amb l'anglès, que ja suma un milió d'entrades de diccionari gràcies a la seva capacitat d'absorció de mots de qualsevol altra llengua. Però l'efecte en un idioma com el català és el contrari. La tendència és la d'assemblar-se cada cop més al castellà (per proximitat, per invasió històrica, per diferències de tamany òbvies) i, a la llarga, l'assimilació o la substitució. 

Així que, si ens importa, cal un esforç. No sé si les sancions econòmiques que proposava el filòleg Joan Martí serien la millor opció. Potser més aviat tindrien un rebuig natural a tota imposició, com aquella vinyeta que un amic va publicar al seu fanzine ('Guaita mi esmegma') fa molts anys, en plena campanya de normalització lingüística de la Generalitat. "Viola la Norma", deia el títol, i a sota, una figura masculina sometia sexualment a la noia. Un esforç que comença en nosaltres mateixos: treure-li la pols al diccionari, utilitzar les eines que per això es van pensar (www.esadir.cat), aprendre dels errors i intentar no repetir-los. Llegeixo que el Grup de Periodistes Ramon Barnils organitza una taula rodona per reflexionar sobre el tema. Molts records, Mavi Dolz, mestra meva a l'Autònoma.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona autocrítica. Feia temps que pensava que no escoltaria res d'això des de personal de "la Corpo".

La veritat, tots fem castellanades, però l'important és observar-les, corregir-les i anar domininant l'eina de comunicació principal: la llengua.

Malauradament, a TV3, de fa uns anys ençà, sembla que ho facin expressament. Per què dir dir habitatges?, poden dir **vivendes? oi?, i com aquest exemple un bon grapat.

PS: Endavant amb el teu bloc i bona feina com a corresponsal.

Landayo ha dit...

Eiii Sergi,
Sempre és interessant llegir les teves històries i sobretot veure que alguns periodistes teniu present el paper important que tenir en la difusió de la llengua.
M'alegro que tornis a estar x aquí.

Ferran ha dit...

Quan parles de la responsabilitat dels mitjans públics pel que fa a la qualitat del català, no puc estar més d'acord amb tu. Per això lamento el que també comenta l'anònim de dalt: els mitjans de la CCMA semblen no ser conscients del rol que juguen en aquest sentit; en nom d'una mala (pèssima!) entesa "modernitat" es fa malbé el català. I no parlo només d'una "castellanada" que, en un moment determinat, se li pugui escapar a un periodista en directe; parlo de fer programes que duent per títol "Oikments?" o un disbarat semblant, amb el raonament peregrí que així parlen com el jovent. Aquest no és el camí.

Interessant post, Sergi.

Sergi Vicente ha dit...

Anònim: no acabo d'entendre això d'habitatge i vivenda. Són sinònims.

Yolanda: gràcies a vosaltres per treure el cap.

Ferran: sí, també crec que tot forma part del mateix, d'una tendència a la simplificació. Una llengua ha d'evolucionar, però això és com posar-la a la centrifugadora.

Anònim ha dit...

Ep, sóc l'anònim d'abans, ;-)

M'explico una mica més.

*Vivenda no és un mot reconegut al diccionari de l'IEC, tot i que apareix al portal esadir.cat.

Faig notar que, amb tota la moguda de l'habitatge dels darrers anys, crec que no he sentit mai el mot habitatge a TV3. És tant difícil?

De fet, sobretot a TV3, sembla que s'imposin aquets mots per la tàctica dels fets consumats. Primer es fan servir a TV3, després apareixen a esadir.cat i aleshores ja es pot dir que són acceptades, o que TV3 té llibre d'estil propi.

El cas d'habitatge és només un exemple. S'ha emprat tant vivenda que ja està interioritzat. N'hi ha de molts altres.

TV3 es creadora de llengua i en fa promoció, vulgui o no, i sembla que tota la que crea sigui enmirallant-se en el castellà, menystenint mots que sempre s'han fet servir fins ara.

Anònim ha dit...

I perquè al diccionari no surti una paraula, ja no la poden fer servir els mitjans de comunicació? Vols dir que així evolucionen les llengües? O així només les petrifiques, i les condemnes a un futur com el del llatí? Segons tu, podem dir "vivència", perquè sí que surt al dicc., però no "vivenda"...? Vols dir...? Sabies que la paraula "euro" no va aparèixer al diccionari oficial de l'IEC fins al 2007? Què havien de dir, segons tu, a TV3 en comptes de la paraula "euro" des de l'any 2000 fins al 2007? No fotem, home! Trenco una llança a favor de TV3, que prou sentit comú que té en l'ús de la llengua comparat amb els disbarats de filòlegs aficionats que hem de sentir per aquests mons de Déu...
Elisenda Puigdevall.

Sergi Vicente ha dit...

Elisenda,
Crec que estem parlant de coses diferents... Una cosa és que la llengua evolucioni. Hi estic a favor, com tu. L'altra és que es confongui cada cop més amb el castellà i acabem per no reconèixer-la.
S.

Krls ha dit...

Tots ens equivoquem. Som humans. L'important és ser-ne conscients i recordar que els mitjans públics han de ser un exemple del bon ús de la llengua. No només informen sinó que també formen. El teu missatge és molt encoratjador i demostra que els mitjans públics no han de ser sinònim de laxitud i deixadesa. És important no perdre el sentit d'autocrítica, reconèixer les errades i intentar evitar-les una pròxima vegada.