Era tan tranquil al Gran Palau del Poble quan...
Soc conscient que sovint transmeto molta negativitat. Algun lector xines, o pro-govern xines, em criticava fa uns mesos per aquest motiu. Pero no vull entrar en aquest debat. Nomes dir que avui us porto una noticia d'un color diferent, perque veieu que tambe se reconeixer la part bona de viure a la Xina...
Era tan tranquil al Gran Palau del Poble quan vaig rebre una trucada al mobil:
-Es voste Wei Sen?
-Si, digui.
-Hola, el truco de la comissaria de Longgang, a Chongwenmen, tenim el seu passaport.
-Ein? El eu passaport...? Quin?
-Que vol dir? Quants passaports te, voste?
-No, vull dir, que... Que tenen el meu passaport?
-Si, suposo que el va perdre... Quan pot passar a recollir-lo?
-Ara mateix!
La veritat es que ni recordava que el dia abans havia passat per aquella zona a recollir un certificat de la Hisenda local. I suposo que en agafar el taxi el passaport deuria caure.
En arribar a la comissaria, em van atendre de seguida, i l'agent Wang em va lliurar el passaport. Vaig veure que feien la foto (pel diari intern, suposo), i la vaig cnvencer perque es deixes fer-se una foto amb mi.
-Es voste Wei Sen?
-Si, digui.
-Hola, el truco de la comissaria de Longgang, a Chongwenmen, tenim el seu passaport.
-Ein? El eu passaport...? Quin?
-Que vol dir? Quants passaports te, voste?
-No, vull dir, que... Que tenen el meu passaport?
-Si, suposo que el va perdre... Quan pot passar a recollir-lo?
-Ara mateix!
La veritat es que ni recordava que el dia abans havia passat per aquella zona a recollir un certificat de la Hisenda local. I suposo que en agafar el taxi el passaport deuria caure.
En arribar a la comissaria, em van atendre de seguida, i l'agent Wang em va lliurar el passaport. Vaig veure que feien la foto (pel diari intern, suposo), i la vaig cnvencer perque es deixes fer-se una foto amb mi.
L'oportunissima agent Wang.
La part curiosa es que, abans d'anar-me'n, l'agent Liu em va escriure en el primer troc de paper que va trobar el telefon de l'escombriaire que havia recollit el document. Havia agafat ja un taxi i fet uns quants quilometres, i mentre trucava per agrair-li el favor a l'escombriaire, vaig rebre una trucada de l'agent Liu. Estava molt nervios. M'havia escrit el numero de l'escombriaire en un document intern, sense voler. Vaig haver de fer mitja volta i empassar-me de nou un embus de transit monumental, i vaig aprofitar per gravar amb la camera el document, qua alsehores no acabava d'entendre i al qual no li havia fet gaire cas. Avui, traduint-lo, m'he adonat que es un questionari intern, on s'indiquen tota mena de detalls sobre ciutadans estrangers. En un apartat, el policia que l'ompli ha de selecionar entre les caselles: "arxivar", "fer alguna pregunta mes", "seguir investigant", o "cas especial, seguir-lo amb molta atencio". Si ja ho deia jo! ens tenen ben controlats. I pobre Liu, potser li ha caigut un bon "marro".
2 comentaris:
Jojojo, molt bona, nen. Una historia ben curiosa. Però no vagis dient què posa en el document confidencial, home! Encara t'empastissaran. La foto és bonísima. Per cert, que t'en escau de bé, la caçadora aquesta. N'és, de pol.lida. Mira que si fots el camp sense pasaport... A veure si mires més prim, galifardeu.
Bona nit i bona hora.
home, jo crec que no es qüestió de trasmetre negativitat o no,.
sinó, que es veu bastant el plumero, que les informacions(polítiques) que arriba des de
xina a tv3, per una banda es vol informar de forma objectiva, per altre banda se intenta de tant en tant punxar en algun punt per manifestar les idees o ideals pro-democràtiques, amés de fer entendre que qualsevol sistema politic diferent a la democracia es despreciable.
avegades, això de punxar, fa mal, pero a més a més, no convenç gaire
els punts que punxen, que sovient parteix sempre del mateix criteri... vaja, els mateixos criteris de la majoria de les persones civilitzades i eurocentristes que pots trobar al carrers de Barcelona.
一二三
Publica un comentari a l'entrada