05 de març 2010

Assemblea, un cop mes


Avui toca Assemblea. I ja en van set! I un any mes, m'han volgut entrevistar. Els agrada molt, saber que en pensen els laowai, de l'Assemblea. El problema es que, quan m'entrevisten els periodistes xinesos, no se molt be que dir-los. Primer perque la sensacio es que el discurs de Wen Jiabao sembla que sigui sempre el mateix, amb algunes revisions. I si responc a "que em sembla el mes interessant del discurs?" tinc una mena de deja vu. Despres, se que si comenco a fer llistat de tot allo que crec que no funciona, tampoc m'ho publicaran. Ja els ho veig a la cara quan faig algun comentari inoportu, i m'imagino una bombolleta com si fos el dialeg d'un comic: "aixo ho tallare per aqui... Ui, aixo no!" o be "li fare una altra pregunta, aviam si puc aprofitar algun tall".

Alguns corresponsals, simplement, els ignoren, als periodistes xinesos, que necessiten omplir pagines i minuts de la seva reunio politica mes important de l'any. Pero jo sempre he intentat atendre'ls. Al capdavall, a mi tampoc m'agrada que algu a qui vulgui entrevistar, es desfaci de mi movent la ma o fent que no amb el cap. 

I posats a reflexionar, he entrat en un terreny perillos. Primer, els he hagut de reconeixer que, almenys en termes macro-economics, la Xina se'n surt molt millor que molts altres paisos. Comparativament, crec que la majoria de xinesos consideren que viuen millor que fa cinc anys, i molt millor que fa 10 anys, per no dir com estaven fa 20 anys. Per aixo aquesta obsessio pel creixement i per l'estabilitat, el pragmatisme i l'aire tecnocrata, i eufemismes com el de la "societat harmoniosa" per escombrar amb aquells que, mes enlla del benestar economic, demanen alguna cosa mes. Tambe els ho he deixat caure: "m'agradaria que, a mes, del creixement, tambe hi hagues mes espai per opinar. No pot ser que, per exemple, s'empresoni els escriptors critics." Pero dic perillos no per aixo, sino perque, clar, els ha agradat molt mes la part elogiosa i la comparacio inevitable: "la Xina es pot permetre fer politiques economiques a llarg termini. Jo estic en part decebut per la ineficacia de les nostres democracies, en que els partits no fan politiques de pais, sino en clau electoral i a 4 anys vista com a molt." Ben mirat, un bon material per deixar be el govern xines i el Partit. Aixo si, despres et crucifiquen si vas a "pescar" en manifestacions o revoltes separatistes.

2 comentaris:

Landayo ha dit...

Encara t'en has sortit prou bé jejeje... ja diras si et retallen gaire :-)

Jordi ha dit...

Són uns mestres dels eufemismes: "emergència pacífica" també sembla un clàssic, oi?