Mentre preparo una serie de croniques sobre les eleccions birmanes de finals d'any i dels refugiats birmans a la frontera tailandesa, sento cada cop mes veus que s'atreveixen a parlar de neteja etnica, amb pobles cremats, violacions, assassinats i ofensives militars contra la poblacio civil. En aquest sentit, fa uns dies, l'enviat especial de Nacions Unides a Birmania, l'argenti Tomas Ojea Quintana, va recomanar que s'obri una comissio d'investigacio per determinar si hi ha hagut crims de guerra i contra la humanitat per part de la junta militar que dirigeix el pais.
A diferencia del que va passar als Balcans, per exemple, la conclusio despres d'entrevistar diferents testimonis aquests dies es que l'estrategia de l'exercit birma es intermitent i no homogenia en la geografia muntanyosa on viuen els diferents grups etnics del pais i defensada per diferents guerrilles. Ara una mica aqui, ara una mica alla. Un proces lent que mica a mica ha anat arraconant centenars de milers de persones, molts d'ells en zones frontereres insegures.
A mes de les croniques sobre eleccions i oposicio a l'exili, projectes de cooperacio catalans i refugiats etnics a la frontera, preparo tambe un reportatge llarg centrat en aquest ultim aspecte.
2 comentaris:
Ves amb compte, nang.
I si tot això tan terrible està passant... per què ningú en parla? Per què la comunitat internacional ho permet?? perquè és un régim totalitari, perquè no hi ha interessos económics... o perquè és més fàcil posar-se una vena als ulls i no dir res??
Publica un comentari a l'entrada