Xapusses Inc.

Fa una setnama, anava a rentar els plats i l'aigua de l'aixeta de la cuina sortia cremant. No hi havia aigua freda. Vem trucar el wuye (l'empresa que gestiona la comunitat de veins) i va venir un lampista. Va encendre la llinterna, s'ho va mirar, i va dir que ja tornaria... No va tornar a apareixer. 

Fa tres dies, vem tornar a trucar al wuye i li vem tornar a dir que no hi havia aigua freda. Van arribar dos operaris nous i s'ho van tornar a mirar. 

- Les canonades d'aquesta part de l'edifici estan congelades, vaig sentir que li deia a la Wang Can. Vaig intentar aguantar la respiracio, pero no em vaig contenir: 

- Si vol, m'ofereixo per fer un foc al pis de baix. Tinc unes fustes aqui que ens podrien anar be. El bon home, amb gorra i mono de treball marro clar, em mirava fixament. I vaig pensar 'a que em fot una ostia?'

- No, ja hem comprat uns radiadors que van amb oli per esclafar les canonades, aviam si es desfa el gel. 

Vaig tornar a forcar els limits, dient-li que podia posar-m'hi jo mateix amb un encenedor, aviam si es fonia mes rapid, pero tampoc ho va entendre. 

La Wang Can no volia ni signar el paperet que certifica que han visitat el pis d'on ha vingut la queixa, i encara es va indignar mes quan va comprovar que la persona que havia respost a la nostra trucada hi havia escrit "no tenen aigua calenta" enlloc de "no tenen aigua freda". 

Avui, per tercera vegada, he tornat a trucar les oficines del wuye. Els he fet un resum de les anteriors visites, pero la resposta seguia en la mateixa linia.

- Hem comprat uns radiadors bla bla bla... Quan es fongui el gel, les canonades es desembussaran. Ha estat un hivern molt fred. 

- M'esta dient que m'he d'esperar a primavera i que despres, l'hivern de l'any que ve, si torna a ser tan fred, tornarem a tenir el mateix problema?

- Aquest cop hem comprat una tel.la reforcant per cobrir les canonades...

Alla s'ha acabat la conversa, i tambe l'enrabiada habitual, quan la xapussa t'acaba superant. He de dir que cada cop em duren menys, que mes o menys m'hi he acostumat, a aquesta manera de fer, i que m'acabo resignant, que es el que he apres dels xinesos. Com diuen ells: meibanfa (no s'hi pot fer res). Es mes, no t'hi pots enfrontar perque els necessites. 

Els wuye cobren un import (varia segons cada empresa, uns 60 euros al mes a la nostra comunitat) pels serveis que en teoria fan. Neteja, seguretat, reparacions,... A mes de la de les canonades, memorable es tambe la xapussa del canvi de vidre. Vem demanar que ens canviessin un vidre que estava mal fet de serie i que nomes feia lleig. Quan vaig tornar a casa, vaig veure que havien substituit el doble vidre per un de simple, i que havien fet servir silicona barata que va empastifar tota l'habitacio. L'ambient toxic ens va tenir dormint al sofa del menjador tres dies. I el vidre ara ja no fa lleig, pero ja no ailla.

A la Xina hi construeixen molt. I, normalment, els estandards de qualitat son forca diferents als nostres. Si almenys el wuye resolgues els problemes derivats d'una construccio xapussera, li trobaria sentit. Pero la sensacio es que perpetuen la xapussa. L'eleven a la categoria d'estat habitual i, per tant, si te'n trobes una, fes-ne una altra per dissimular-la. Un estat que ha generat centenars de pagines de diaris per queixes de veins, usuaris, consumidors, pero que segueix sent un bon exemple d'una determinada manera de fer les coses, d'una cultura de treball.

La Xina ha fet lleis per regular l'activitat dels wuye. Lleis que es corregeixen les unes a les altres, intentant tapar els forats legals que permeten que, mes que exigir responsabilitats emprenyat, mes aviat els hagis de persuadir, com si encara els haguessis de demanar un favor. 

Com deia el meu germa, tot plegat recorda la imatge d'algu envoltat de canonades. Van apareixen escletxes, que primer tapes amb una ma, despres amb una altra, despres amb un peu i l'altre, pero que arriba un moment que et superen. 

I em ve el cap l'ultim anunci d'Estrella Damm, que recupera aquella magnifica campanya institucional en epoca del pujolisme: la feina mal feta no te futur, la feina ben feta no te fronteres. I es veritat, la xapussa conscient i alhora consentida, gairebe institucionalitzada, pot acabar sent desastrosa per un pais. He posat l'exemple del wuye, pero podria fer una llista ben llarga que, al capdavall ens conduirien tots a la mateixa conclusio: a la Xina, el servei equival nomes a fer diners, obviant la part que defineix el concepte, una manera de servir, de contentar, de satisfer. A la Xina, milloren moltes coses i la gent hi posa molta educacio i moltes ganes, pero el que no canvia es que s'improvitza mes que no resoldre, i el resultat es una cultura del comformisme. 

No intento carregar-me res. I vull insistir que hi ha moltes altres coses que m'agraden, d'aquest pais. Nomes intento descriure un cumul d'experiencies, d'enrabiades. Potser, al capdavall, es una questio cultural que mai no canviara.