Jo era encara un adolescent quan ma mare em va comunicar aquella mala noticia. El Juanjo, un oncle segon, era a l'hospital, en coma. Havia tornat d'un viatge al Tercer Mon i la malaria se'l va endur en poques hores.
Des d'aleshores, sempre he tingut interes en comprendre l'origen de la malaltia, i en el meu unic viatge a l'Africa recordo que em mirava obsessionat els mosquits, donant-li voltes a la possibilitat que em piquessin en un descuit tot i els esforcos per foragitar-los. Ruixant-me amb aquell liquid que en teoria els espanta, comprovant que a les mosquiteres no hi quedaven escletxes, o amoinant-me si em prenia el Lariam (un medicament que et deixava mig drogat) una hora mes tard del que marcava la prescripcio.
Els antecedents personals em van portar a interessar-me, cap alla el 2004 en un viatge al Vietnam, en uns estudis sobre l'Artemisia Annua, una planta local que un representant de l'OMS a Hanoi em va dir que donava molts bons resultats.
Ignorava aleshores que els xinesos ho sabien des de feia 17 segles, durant la dinastia Yin de l'Est, gracies als estudis de Ge Hong. No va ser fins el 1971, pero, que van poder aillar-ne l'ingredient actiu i convertir-la en un medicament que han anat perfeccionant fins a una nova generacio que, en efecte, esta donant molts bons resultats, pel seu efecte immediat en matar el parasit i perque gairebe no te efectes secundaris. L'artifex d'aquella trobada -el Ge Hong modern- es el professor Li Guoqiao, a qui vaig tenir el privilegi d'entrevistar fa uns dies a la Universitat de Medicina Tradicional de Canton.
Amb Li Guoqiao, a Canton.
Li Guoqiao va iniciar la feina de camp a les terres del sud de la Xina, incloses les selves de l'illa de Hainan, el Hawai xines, aleshores molt mes inhospita, abans de l'arribada dels primers turistes russos. Una trajectoria d'autentic metge del poble que no ha abandonat i que l'ha portat a liderar un projecte extraordinari, tot i el poc interes mediatic que ha generat a Occident.
A Mohali (o Mwali, segons les fonts), una illa de 10.000 habitants a les Comores, el grup de voluntaris xinesos (amb el professor Song Jianping al capdavant) ha aconseguit buidar de pacients de malaria l'hospital local. Els indexs de paludisme s'han reduit en un 95% en nomes dos anys. I tot gracies a un medicament amb base d'artemisinina i un metode per administrar-lo de forma massiva i coordinada, i monitoritzar les fases posteriors.
Vaig visitar tambe Artepharm, l'empresa on produeixen el medicament, on el cap d'operacions em va dir que estaven preparats per proveir totes les necessitats globals si feia falta, 500 milions de capses en un any. Un medicament que barreja la planta amb un principi quimic, en la linia del que han vingut fent els ultims anys les farmaceutiques xineses, combinant medicina tradicional i medicina convencional. I un medicament que de moment no ha generat resistencia, tot i que sobre aixo sembla que hi ha forca debat entre els cientifics.
Amb Deng Changsheng, de l'equip de recerca.
I si ells han trigat dos ridiculs anys per acabar amb la malaria a Mohali, i si hi ha solucions, la pregunta es: per que arrosseguem aquest problema des de fa tant de temps?
"Erradicar la malaria es molt senzill. Tansols fa falta un tractament de dos o tres dies perque els testos de parasits retornin un resultat negatiu sense que hi hagi una recaiguda. Per tant, no es dificil resoldre el problema, i no fa falta gastar grans quantitats de diners si tenim en compte que el preu de cost d'aquest medicament es d'un o dos dolars." La calma del discurs del professor Li semblava refermar la teoria. I, per dissipar dubtes, afegia: "si ara mateix voste em dona els diners del que costaria reclutar el personal sanitari, organitzar les campanyes informatives i pagar els medicaments per una campanya a tot el mon, jo i els meus voluntaris, de franc, acabariem rapid amb el problema.
El professor Li deia tambe que la despesa en mosquiteres dels programes actuals per lluitar contra la malaria es superior al que costaria seguir el seu metode. Mosquiteres que, segons em deia, no serveixen de gaire cosa. "L'important es matar el parasit que viu en el cos huma, fent que tothom es prengui el medicament al mateix temps. Els mosquits no ens preocupen, perque simplement son vectors, o propagadors. Quan es morin, al cap de 30 dies com a molt, ja no son una amenaca." Per aixo, es fa una primera fase de presa de medicament en massa (tothom el mateix dia), i una segona al cap de poc. Li ha trencat amb el mite que cal perseguir els mosquits: "Els mosquits, de fet, ens serveixen per fer estadistiques, per saber la incidencia de la malaria en una area concreta."
Dema o dema passat, als TN, podreu veure les croniques sobre el tema, on no tenia temps per parlar del "problema politic", que es l'escepticisme que un metode no convencional ha generat entre una comunitat internacional dominada per les decisions d'Occident. Un aspecte que mereix un reportatge llarg (tinc pendent proposar-ho al 30 Minuts) i que Li em va demanar amablement que no centres la meva informacio, que no volia que es desvies l'atencio del que realment es important. I quan un savi et deixa una estona pensant despres de dir-te una cosa aixi es que no cal dir res mes. Perque, per molt que els que remenen les cireres diguin que no s'ho creuen ("perque som xinesos", sentenciava el professor Song en un reportatge llarg amb una televisio australiana), ells seguiran fent discretament la seva feina, perque l'important no es guanyar diners, sino curar els malalts.
1 comentari:
penso que el problema no és creure en la medicina tradicional xinesa sinó que la malaria no afecta als paisos desenvolupats...
Publica un comentari a l'entrada